// Lluís Rajadell*

La Segona Guerra Mundial va afectar de gairó a Espanya, que va oscil·lar entre l’estatus de país no alineat i el de neutral a mida que el conflicte es decantava del costat aliat, però la petjada del pitjor trauma que ha patit la Humanitat a l’època contemporània va marcar radicalment la vida dels espanyols. Particularment perjudicats van ser els centenars de milers de republicans derrotats a la Guerra Civil i exiliats a França que van patir l’ocupació nazi.

// Estela Rius

Lo 15 de desembre de l’any 1893, es va obrir al trànsit ferroviari l’estació de Nonasp. Les obres de construcció dels 16 km de de traçat ferroviari pel terme es van fer en un temps record per aquella època, en a penes tres anys. Debut a la complicada orografia que caracteritza al nostre terme, van ser qualificades per la premsa de l’època com “el museo de la ingeniería española”.

// Virgili Ibarz

Després de trenta-cinc anys d’exili, Ramón J. Sender surt en avió de San Diego, el 26 de maig de 1974. Sender viatja amb passaport nord-americà. És rebut a Barcelona amb afecte. Els mitjans de comunicació segueixen amb interès el seu retorn. L’escriptor se sent emocionat.

// Mario Sasot / Carles Sancho / Pep Labat*

Prop d’una vintena d’actes, la major part centrats en Saragossa i diferents localitats del Baix Cinca i Matarranya, s’han anat organitzant durant la darrera quinzena de febrer a l’entorn del Dia Internacional de la Llengua Materna, que la Unesco va instaurar oficialment l’any 1999 el 21 de febrer de cada any. L’objectiu d’aquestes activitats ha estat reivindicar la dignitat, donar visibilitat, i demanar una més especial atenció per part de les institucions polítiques en la protecció de la llengua materna catalana parlada a la franja oriental d’Aragó. La DGA, a través de la Direcció General de Política Lingüística, ajuntaments dels municipis franjolins i especialment els alumnes, mestres i pares de les escoles on s’imparteix català, han estat els protagonistes de multitud d’actes que han tingut, de vegades un caràcter oficial i institucional, d’altres culturals, amb projecció de pel·lícules, representacions teatrals o lectures literàries públiques, i d’altres d’un caire eminentment popular, amb actes lúdics al carrer o als patis de les escoles amb una gran participació de xiquets i xiquetes.

// Jordi Ginebra*

Durant el 2018 hem celebrat l’Any Pompeu Fabra, amb motiu d’escaure’s el 150è aniversari del seu naixement (1868) i el 100è aniversari de la publicació (1918) de la gramàtica que contenia la normativa de la llengua catalana fins al 2016.
Fabra ha estat sens dubte una de les personalitats més importants de la cultura catalana del segle XX. En opinió de Josep Pla, simplement, la més important. Va aconseguir, de manera explícita i indiscutible, realitzar una obra d’abast col·lectiu que va obtenir una adhesió total. Per això, la codificació lingüística de Fabra és el signe extern més clar de la unitat i cohesió dels catalanoparlants de tots els territoris que comparteixen la llengua. L’objectiu de l’Any Fabra ha estat commemorar el seu naixement i reconèixer la seva obra, de manera que tot plegat esdevingués un estímul per reforçar la vitalitat de la llengua catalana, la seva capacitat de cohesió social i la seva projecció de futur.

// Joaquim Monclús**

Es pot dir que des del punt de vista oficial, el FC Barcelona es va fundar el 29 de novembre de 1899, però hi ha una sèrie d’historiadors, com és el cas del senyor Fernando Arrechea, que no hi estan d’acord. Per aquest senyor, des del punt de vista estrictament oficial, el FC Barcelona es va fundar dos anys mes tard i per a altres historiadors o estudiosos del tema, el Barça, amb el nom que més se’l coneix, es va fundar a la tardor de 1893 quan es va crear la Societat de Foot-ball de Barcelona, presidida pel cònsol britànic, sir William Wyndham.

// Lluís Rajadell

Miners de Mequinensa i Vall-de-roures van marxar als darrers anys cinquanta del segle XX a les mines belgues per omplir el buit que van deixar els treballadors italians després del pitjor accident de la història minera del país, que va costar la vida de 262 obrers.

La catàstrofe minera de Marcinelle, on el 8 d’agost de 1956 van morir 262 treballadors, va ser l’accident més greu registrat en la història de la mineria de Bèlgica i les seues conseqüències van sostovar tot el continent europeu, inclosa l’Espanya de l’aïllament i l’autarquia. Inclosa, també, la Franja d’Aragó.

// Natxo Sorolla

Lo Català a la Franja és una web que recopila informació sobre la Franja i les seues comarques. Conté informacions sobre llengua, activisme, lleis de llengües, literatura, recerca, i evidentment, sobre el propi territori del Matarranya, Baix Cinca, Llitera i Ribagorça, a més de les relacions de la Franja amb Aragó, amb Catalunya o amb el País Valencià. Lo català a la Franja s’ha consolidat com a projecte independent i central de l’actualitat de la Franja. Des d’aquí es difon i es promou la recerca sobre estes comarques catalanoparlants.