Ribagorça

// Glòria Francino Pinasa

Per poc observadors que siguem si vivim entre natura, a l’estiu descobrim moltes cuques i insectes que en altres èpoques de l’any, no veiem o ens passen més desapercebuts: les volandrines de colors grocs, taronges, blaus, verdosos i marrons, les cuques de llum a les nits, els escarabats negres, els centpeus, i als horts, les cebolleres, les aranyes roies, els bernats verds i altres cuques com les ratllades de les trumfes, les taronges amb taques negres, els salamí-salamó, els llangostos… No acabaríem.

// Glòria Francino Pinasa

El dia 1 de juny l’associació Amics de la Terreta va organitzar una jornada sobre L’aprofitament integral de la carn de corder: “menjar carn de bèstia viva”, com ja havien fet amb el mandongo del porc fa dos anys. Els actes es van celebrar a la sala Àgora de l’antiga casa Toni de Sopeira, amb l’assistència d’una cinquantena de persones interessades en el tema.

// Glòria Francinso Pinasa

El proppassat cap de setmana 3, 4 5 del mes de maig, es va celebrar la festa maior de Sopeira en honor a Sant Gregori Nazianzé, bisbe de Nazianz i teòleg. Aquest sant es venera des de fa segles a moltes localitats rurals de la Península, ja que era protector dels camps i cultius, i la seua festivitat era el 9 de maig, data que els que el tenen com a patró han conservat, però des del l’any 1965 el Vaticà va fer canvis de santoral i hi va deixar a Sant Gregori d’Òstia, bisbe, que quan va passar per terres de la Rioja i navarreses va exterminar una plaga de llagostes, és per això que molta gent dels pobles veïns anaven a buscar aigua beneïda i miraculosa que passaven pel reliquiari del cap de plata d’aquest sant a Estella (Navarra).

// Violeta dels Camins

El dijous dia 21 de març el Centre d’Estudis Ribagorçans i els professors de català, Alberto i Esther, van organitzar una xerrada amb motiu de la celebració del dia de la llengua materna per als alumnes de Secundària del Col·legi Públic Integrat de Benavarri Condes de Ribagorza, a càrrec de la filòloga Glòria Francino Pinasa de Sopeira. A l’escola de Benavarri tots els alumnes de primària estudien llengua catalana i els de secundària, gairebé tots.

// Glòria Francino Pinasa

Aquesta darrera tardaor la Fundació Andreu Nin, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Altoaragonesos, la Diputació d’Osca, el Govern d’Aragó i l’Ajuntament de Bonansa, amb motiu del cinquantenari de la mort de Joaquim Maurín han homenatjat a l’universal bonansí.

// Glòria Francino Pinasa

El dia 8 de novembre fa 900 anys que el bisbe Sant Ramon de Roda d’Isàvena va consagrar l’església actual de Santa Maria d’Alaó, sent abat Gausbert:

// Glòria Francino Pinasa

El dijous 15 de juny del 2023 al Museu i centre de cultura de casa Toni de Sopeira s’hi va celebrar un recital de poesia a càrrec dels poetes Sofía Rodríguez Garcia i Francesc Mompó i Valls, i Montse Cercós Farreny, amb prou assistència de públic dels tres pobles habitats que conformen el municipi: Pallerol, Santorens i Sopeira.

Manuscrits de Santa Maria d’Alaó

// Glòria Francino Pinasa

Enguan si celebren els 900 ans de la consagració d’algunes igllésies ribagorçanes per part del bisbe Ramon de Roda d’Isàvena, entre les quals, Santa Maria d’Alaó de Sopeira. Tots estos temples religiosos i culturals de l’edat mitjana són els vestigis d’una època important dels comtats de la Ribagorça i del Pallars.

// Glòria Francino Pinasa

El dia 1 de desembre al paller de Ca de Toni de Sopeira, continuant amb les activitats de la commemoració del 700 aniversari del II Comtat de Ribagorça, Marcel Iglesias Cuartero, president de la Comarca de la Ribagorça, va presentar a l’historiador d’Areny Carles Barrull, que va parlar sobre el context polític i social en temps de l’ENHER, Empresa Nacional Hidroelèctrica del Ribagorçana: Els desconeguts orígens de l’Enher. Cal destacar i agrair que tant la presentació com la conferència es va fer en català ribagorçà.

// Glòria Francino Pinasa

El dia 20 d’octubre s’ha presentat, a la Biblioteca del Pont de Suert, el Petit diccionari del ribagorçà, un recull de paraules ribagorçanes que pretén revitalitzar i donar a conèixer per als parlants en general, paraules comunes pels habitants dels pobles de l’Alta Ribagorça i la Ribagorça aragonesa.

// Glòria Francino Pinasa

Per tercer any consecutiu, el dissabte, 13 de gener de 2024, s’han encès senyals de foc a castells i torres des de les Illes Balears, Andalusia, Múrcia, València, Catalunya i Aragó, a la comarca ribagorçana, amb motiu de reivindicar els drets humans dels qui abandonen les seues terres d’origen navegant per la mar Mediterrània en busca d’un món millor.

Les activitats dutes a terme a la Ribagorça es fan al matí, a migdia, i al tard, a bocafoscant, amb lectura del manifest i encesa de fums i bengales. Aquest any el manifest ha estat redactat pel centenari escriptor lleidatà, Josep Vallverdú, qui va incidir en els drets que com a éssers humans tenen tots els immigrants que arriben a països europeus. Molts són els que deixen casa seua i no arriben a les costes d’Europa, la mar els engoleix, però aquells que per sort salven la seua vida tenen dret a viure-la dignament!

// Montserrat Montagut

La Viquimarató, activitat participativa que consisteix en què els editors i editores de plataformes com Vikipèdia o altres wikis es reuneixen en un espai físic o virtual per publicar i millorar articles en línia, té presència a set territoris de parla catalana: l’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya del Nord, la Franja d’Aragó, les Illes Balears i el País Valencià, un fet que garanteix aportacions de tot el domini lingüístic. Enguany és present a terres de Tarragona, Palma de Mallorca, Girona, Andorra, Barcelona i, per primera vegada a la Franja de Ponent-Benavarri. I, en conseqüència, la majoria de la varietat geogràfica de la llengua tindrà la seva representació. I en línia a Portugal.