Ribagorça

// Glòria Francino Pinasa

Amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna, la Comarca de Ribagorça va organitzar una taula redona al Saló de Plens de Casa Heredia a Graus a les 19 h, amb prou afluència d’assistents. La presentació de Marcel Iglesias, president de la comarca, feva referència a la riquesa lingüística de la Ribagorça, amb l’objectiu de valorar i d’escoltar diferents llengües ribagorçanes.

El moderador de la taula, Carlos Bravo, de Torres del Bisbe, professor jubilat de Llengua i Literatura Castellana, va convidar a expressar-se amb la variant lingüística dels participants a la taula: José Antonio Saura Rami, natural de Grist (Eriste), i parllant de la llengua de Benàs, Doctor en Filologia Hispànica per la UNIZar i membre de la Sociedad de Lingüística Aragonesa, Asier Bona Zueco, de Tarazona, professor d’aragonès a l’estudi Joaquín Costa de Graus i a centres de la Vall de l’Isàvena, i membre de la Sociedad de Lingüística Aragonesa, Mari Paz Candelaria Ribera Gazén, de casa El Santo de Graus, Auxiliar d’Infermeria, coneixedora del ‘grausino’. José Ramón Dia de Ferrerías de Calbera, professor d’Art a Osca i productor audiovisual i parllant de la variant lingüística de la Vall de l’Isàvena, el professor de música de Graus i Benavarri, i cantautor, Sergi Llena, de Balaguer, amb arrels familiars a Graus, i Glòria Francino Pinasa, de Sopeira, Llicenciada en Filologia Hispànica i Filologia Catalana, parllant del català ribagorçà.

// Glòria Francino Pinasa

Per fi s’ha tornat a les celebracions pròpies de Sant Antoni al món rural. Sant acompanyat del porquet, molt venerat en el món agrícola i dels animals, sempre ha estat una festivitat d’hivern ben esperada, i més després de dos ans de restriccions a causa de la pandèmia.

A la Ribagorça gairebé a tots els pobles és una festa ben recordada. A Areny van fer la famosa subhasta el dia del sant, 17 de gener, a l’església, després de la missa, o, de vegades, davant la plaça del poble, el Camp, amb molts productes alimentaris elaborats per la gent del poble: pastissos de poma, de xocolata, braços de gitano i altres, crispells, ous, potes de porc, i el corder que donen els que tenen bestiar, algun conill o aus… La gent és molt generosa i tot el que s’arroplega es destina a despeses de l’església. És una festa que reuneix al poble i demostra les ganes de participació de tothom.

// Glòria Francino Pinasa

El dissabte 14 de gener de 2023, a diversos indrets de la Mediterrània, es va llegir el Manifest pels Drets Humans, en record de les dos mil persones o més que han perdut la vida al mar Mediterrani i a la tanca de Melilla, intentant fugir de la fam i de la misèria que passen als seus països d’origen, i fent una crida als governs i a la Unió Europea perquè s’impliquin en resoldre aquesta situació tan dramàtica. A part de la lectura de sensibilització, hi va haver senyals de fum de colors al migdia i encesa de bengales al tard, a bocafoscant, a algunes torres, castells, talaies i talaiots.

// Glòria Francino Pinasa

El passat diumenge dia 27 de novembre a l’espai cultural La Lira de Tremp es van lliurar els guardons del 31è Premi de Narrativa Infantil i Juvenil Anton Navarro.

El concurs, organitzat pels consells comarcals de l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, i els serveis de català respectius, adscrits al Consorci per a la Normalització Lingüística de Lleida, porta el nom del poeta de Vilaller, Anton Navarro (1869-1936), l’objectiu del qual és incentivar a la creació literària i a utilitzar paraules del dialecte ribagorçanopallarès als estudiants.

// Glòria Francino Pinasa

L’estiu i la tardaor de 2022 han estat prolifiques, també a la Ribagorça, en activitats culturals i tradicions, després de dos anys restrictius a causa de la pandèmia.

El fet que els pobles de muntanya tinguin bona acollida pels turistes i que algunes cases s’obrin com a mínim una mesada a l’estiu, fa que el medi rural tripliqui o quatripliqui la població i, en alguns casos, passat l’estiu, alguns poblets queden ben solitaris o amb poca gent.

// Glòria Francino Pinasa

El 14 d’agost de 2022, coincidint amb la festa de Sant Roc, Montse Cercós, poeta barcelonina, vinculada a Santorens, on estiueja i viu a ca de Torres, va presentar el seu poemari Mantell blau. Acompanyada de la poeta ribagorçana Assumpció Perna van recitar poemes plens de lirisme i admiració per la natura i la vida del poble als assistents a l’acte.

El llibre consta de quatre parts precedides per cites de poetes ribagorçans. La que encapçala el llibre és d’Anton Navarro, Poema del Ribagorça. I si Mn. Anton Navarro parla del «mantell de la rogenca albada» a ‘Muntanyes amunt’, la Montse Cercós admira «el mantell blau» com «el cel serè» de Santorens, on també hi transiten els núvols i les boires, i a l’estiu «Es cobreix de daurat / la maduresa del paisatge». També coincideix amb l’autor ribagorçà en temes pirinencs com els de les muntanyes, el bosc, els pastors, falles, fades i encantàries. Les restants cites pertanyen a la poeta Assumpció Perna de Vilaller i descriuen pinzellades de natura, de la bellesa de les coses xiques, del territori i de les tradicions.

// Enric Marquès

Com ja és habitual cada 23 d’Abril, l’Ajuntament de Benavarri desenvolupa una sèrie d’activitats de cara a tot el públic. Enguany, degut a les prediccions atmosfèriques, alguna es va haver de suspendre.

Des de la Biblioteca Municipal, es va fer un taller de punts de llibre el divendres 22 i, per la diada de Sant Jordi, es van preparar unes paradetes de venda de llibres, roses i tallers de màscares per a la canalla. Després, cap a l’hora de dinar, hi havia previst de fer una Mongetada al parc de Sant Medardo, animada per l’Escola de Música Tradicional de Benavarri; però tot això no es va poder fer degut al mal temps. Una festa tradicional al poble que hem deixat de celebrar els darrers anys per una o altra circumstància i que esperem que els propers anys siguen millors!

// Glòria Francino Pinasa

Aquest mes primaveral tan representatiu per a la literatura i les lletres en general, agrada llegir i recordar, com és ara el llibre Primers textos de la llengua catalana, a cura de Josep Moran i Joan Anton Rabella, publicat l’any 2001, on apareixen les primeres paraules en català enmig de documents escrits en llatí, ja que en els segles X i XI era la llengua utilitzada als escriptoris medievals.

// Glòria Francino Pinasa

El ribagorçà és una varietat lingüística, subdialecte del català nord-occidental, enraonada o parlada a la comarca de la Ribagorça aragonesa i catalana. La zona fronterera li aporta un valor de distints matisos: Les isoglosses, línies imaginàries, que marquen en un mapa l’ús de característiques de la llengua, ací tinen un comportament molt variat, segons els llocs. Joaquín Costa a finals del segle XIX escrivia que a la Ribagorça es podia sentir: fet, fecho, fey, feit, feito, feto.

// Glòria Francino Pinasa

Montanui és un municipi format per disset nuclis xics on es pot gaudir d’una naturalesa espectacular, art, restes medievals i cases molt antigues. Aquesta tardor ha estat notícia per la instal·lació d’una estatua de Pau Donés, obra dels artistes Rafael Arzuaga i Txordi Ricart amb una placa commemorativa de l’Hospital de la Vall d’Hebron, on van atendre el cantant durant la seua malaltia.

// Glòria Francino Pinasa

Que ningú pensi en llegir el títol que és un plagi de l’esplèndida novel·la de Roal Dahl, Charlie i la fàbrica de xocolata. De cap manera! Senzillament és el que podria haver estat i no va ser.

// Pep Espluga

Unes mans de grans dimensions van aparèixer dibuixades fa poc en un camp d’ordi d’Estopanyà, tot deixant bocabadades les persones que deambulaven per aquells paratges. La insòlita imatge és una iniciativa promoguda per la Fundació Crisálida, una molt activa ONG amb seu al municipi veí de Camporrells, coordinada per Jacinto Marqués, que fa més de deu anys que funciona com a Centre Especial d’Ocupació que ofereix oportunitats laborals i vitals a persones amb discapacitat intel·lectual, i que constitueix una de les principals entitats dinamitzadores de la zona.