Ribagorça

// Alfredo Sancho Guàrdia, alcalde de Benavarri i Diputat al Congrés

Temps de Franja està d’aniversari, circumstància que coincideix paral·lela quasi íntegrament amb el fet de la meua experiència com a alcalde de Benavarri.

Acabat d’aterrar a l’alcaldia el 2003, el meu company i regidor de l’Ajuntament Enric Marquès em va donar a conèixer aquesta publicació i, poc a poc, em va anar presentant a molts dels seus col·laboradors.

// Marcel Iglesias Cuartero, alcalde de Bonansa i President de la comarca de la Ribagorça

Vint anys fa que es va posar en marxa la revista Temps de Franja. Vint anys poden semblar pocs, però pels que som de la generació que vam tindre la sort de nàixer a la llum de la democràcia i no patir la “llarga nit” de la dictadura, vint anys són mitja vida.

En ista vintena de voltes al sol, Temps de Franja s’ha consolidat com la publicació referent de la cultura de tot isto espai d’immensa riquesa cultural, natural i humana que formen els llocs catalanoparlants del nostre Aragó.

// Glòria Francino Pinasa

Sembla que face quatre dies i han passat vint ans, tempus irreparabile fugit! Pas a pas Temps de Franja mos ha permès conèixer les comarques aragoneses catalanoparlants i la seua gent, que comparteix la mateixa llengua materna: el català.

Lluny queda el 22 de gener del 1984, quan set alcaldes de la Ribagorça van sol·licitar al govern d’Aragó l’ensenyament de la llengua catalana als estudis, escoles, instituts, i, l’1 de febrer, 17 alcaldes signaven la Declaració de Mequinensa.

// Glòria Francino Pinasa

Al desembre havia fet un parell d’enfarinades, però la nevada del 9 i del 10 de gener del 2021 ha estat històrica a molts indrets. També ací, a la Ribagorça, ha arribat la neu abundant des del sud. Enguany és un hivern cru, dels d’abans.

Per sort, la carretera N-230, que uneix aquestes terres amb Aragó, el Pla de Lleida, la Vall d’Aran i França, generalment està neta de neu, tant a la part aragonesa com a la catalana; no obstant això, cal anar amb compte per les possibles gelades, tot i la potassa que s’hi posa.

// Enric Marquès

Neix a Benavarri una nova Associació, amb el nom d’ARCA (Asociación Ribagorzana, Cultural y Artistica). El passat diumenge 11 d’octubre es va presentar al públic. La seu, ubicada al carrer Pontet, 4, una volta del que era abans un corralot d’uns 30 m², a propet de la Plaça Major. Adaptada com a espai d’exposicions, l’objectiu dels seus promotors és oferir un lloc on la gent de la Vila i comarca amb inquietuds culturals i artístiques puguin expressar i donar a conèixer el seu art,

// Enric Marquès

El passat 12 de Setembre 2020 a les 10’30 h va tenir lloc al local Social de la xica població ribagorçana de Forcat, del municipi de Montanui, l’Assemblea General del CERib

// Enric Marquès

Presentació revista Ripacurtia

El dissabte 12 de Setembre 2020 a les 18 h va tenir lloc al local Social de Forcat, al municipi de Montanui, dos activitats dintre de las Jornades Culturals que els Ajuntaments de Montanui i Bonansa celebren per esta època de l´any.

// Pep Espluga

En un estiu de pandèmia, l’únic lloc on es pot estar és a l’aire lliure. Potser per això darrerament a la Llitera i la Ribagorça proliferen les excursions pel defora. Una trentena de persones de totes les edats i gèneres es va aplegar als afores d’Estopanyà el passat dissabte 22 d’agost, amb la intenció de fer una travessa geològica per aquella zona de la baixa Ribagorça.

// Carles Barrull

Cada any, al voltant del primer cap de setmana d’agost, es realitza a l’església de Sant Josep de la Torre de Tamúrcia la jornada Cultural Coneix la Terreta, organitzada per l’Associació Cultural de la Terreta i el Centre d’Estudis Ribagorçans, que pretén ser una diada per a presentar recerques i publicacions sobre la zona de la Terreta, la Ribagorça, el Pallars però també sobre el Pirineu i la Franja.

// Glòria Francino Pinasa

Marieta, fes-te alteta,
que ton pare et vol casar
amb un mosso de Sopeira
que puiave a segar.

Qui no ha sentit aquesta estrofa recollida a Cobles de Per Astí d’Artur Blasco i Xep de Moner? Formen part de les Cobles d’en Peirot, anteriorment divulgades per l’escriptor Pep Coll, i altres estrofes també apareixen al volum 2 de Bllat colrat. Aquesta estrofa que parla de l’ofici dels segadors la va popularitzar el grup musical Pont d’Arcalís cantant-la en els seus recitals per tot arreu, i actualment el grup Ribatònics la interpreta en el seu repertori, perquè dona a conèixer el país, ja que hi apareixen molts dels pobles de l’Alta Ribagorça.

// Glòria Francino Pinasa

Els que som de Sopeira i no ham conegut l’antic camí del Pas d’Escales –la pronúncia era Escalas– a causa de la construcció de la central hidroelèctrica, inaugurada a finals de l’any 1955, sempre n’ham sentit enraonar.

Era un lloc feréstec per l’alçada de les roques que s’estretien més en aquesta part, just on es troben les comportes de la presa actual. Allí, més o menys, hi era la Font d’Escales de Dalt, i una mica més avall, donant al riu, prop d’on és la porta d’entrada a la central, hi era la Font del Boixiguer, i prop del túnel xic que es troba cami de la central, hi era la Font d’Escales de Baix.

// Glòria Francino Pinasa

Dones del món rural, anònimes, dones que formen part de “la intrahistòria” que deia Unamuno, que han existit, que han estat importants dins la seua societat, però no formen part de la història “oficial”… Dones molt capaces, treballadores, silencioses, constants, fortes…