Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

Ribagorça

El que no diuen les pedres ho diuen els manuscrits

El que no diuen les pedres ho diuen els manuscrits

Manuscrits de Santa Maria d’Alaó

// Glòria Francino Pinasa

Enguan si celebren els 900 ans de la consagració d’algunes igllésies ribagorçanes per part del bisbe Ramon de Roda d’Isàvena, entre les quals, Santa Maria d’Alaó de Sopeira. Tots estos temples religiosos i culturals de l’edat mitjana són els vestigis d’una època important dels comtats de la Ribagorça i del Pallars.

llegir-ne més

Coses desconegudes i conegudes de l’ENHER

Coses desconegudes i conegudes de l’ENHER

// Glòria Francino Pinasa

El dia 1 de desembre al paller de Ca de Toni de Sopeira, continuant amb les activitats de la commemoració del 700 aniversari del II Comtat de Ribagorça, Marcel Iglesias Cuartero, president de la Comarca de la Ribagorça, va presentar a l’historiador d’Areny Carles Barrull, que va parlar sobre el context polític i social en temps de l’ENHER, Empresa Nacional Hidroelèctrica del Ribagorçana: Els desconeguts orígens de l’Enher. Cal destacar i agrair que tant la presentació com la conferència es va fer en català ribagorçà.

llegir-ne més

Xic diccionari del ribagorçà

Xic diccionari del ribagorçà

// Glòria Francino Pinasa

El dia 20 d’octubre s’ha presentat, a la Biblioteca del Pont de Suert, el Petit diccionari del ribagorçà, un recull de paraules ribagorçanes que pretén revitalitzar i donar a conèixer per als parlants en general, paraules comunes pels habitants dels pobles de l’Alta Ribagorça i la Ribagorça aragonesa.

llegir-ne més

Senyals de foc a castells i torres de la Ribagorça pels Drets Humans

Senyals de foc a castells i torres de la Ribagorça pels Drets Humans

// Glòria Francino Pinasa

Per tercer any consecutiu, el dissabte, 13 de gener de 2024, s’han encès senyals de foc a castells i torres des de les Illes Balears, Andalusia, Múrcia, València, Catalunya i Aragó, a la comarca ribagorçana, amb motiu de reivindicar els drets humans dels qui abandonen les seues terres d’origen navegant per la mar Mediterrània en busca d’un món millor.

Les activitats dutes a terme a la Ribagorça es fan al matí, a migdia, i al tard, a bocafoscant, amb lectura del manifest i encesa de fums i bengales. Aquest any el manifest ha estat redactat pel centenari escriptor lleidatà, Josep Vallverdú, qui va incidir en els drets que com a éssers humans tenen tots els immigrants que arriben a països europeus. Molts són els que deixen casa seua i no arriben a les costes d’Europa, la mar els engoleix, però aquells que per sort salven la seua vida tenen dret a viure-la dignament!

llegir-ne més

Viquimarató també a la Franja de Ponent

Viquimarató també a la Franja de Ponent

// Montserrat Montagut

La Viquimarató, activitat participativa que consisteix en què els editors i editores de plataformes com Vikipèdia o altres wikis es reuneixen en un espai físic o virtual per publicar i millorar articles en línia, té presència a set territoris de parla catalana: l’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya del Nord, la Franja d’Aragó, les Illes Balears i el País Valencià, un fet que garanteix aportacions de tot el domini lingüístic. Enguany és present a terres de Tarragona, Palma de Mallorca, Girona, Andorra, Barcelona i, per primera vegada a la Franja de Ponent-Benavarri. I, en conseqüència, la majoria de la varietat geogràfica de la llengua tindrà la seva representació. I en línia a Portugal.

llegir-ne més

900 anys de la consagració de Santa Maria d’Alaó*

900 anys de la consagració de Santa Maria d’Alaó*

// Glòria Francino Pinasa

El dia 8 de novembre fa 900 anys que el bisbe Sant Ramon de Roda d’Isàvena va consagrar l’església actual de Santa Maria d’Alaó, sent abat Gausbert:

«L’any de l’encarnació del Senyor mil cent vint-i-tres, a sis dels idus de novembre, el bisbe Ramon de Barbastre, va consagrar l’església d’aquest sant monestir d’Alaó en honor de Santa Maria Mare de Déu, recondint als altars de la Santíssima Verge les relíquies dels beats apòstols Simó i Judes i de Sant Corneli, papa i màrtir. […]»

La història d’aquest monestir, anomenat posteriorment com de Nostra Senyora de la O, ja està datada al 806-814, quan el comte Bigó de Tolosa donà poders al prevere Crisògon per restaurar-lo i ampliar-lo. Així mateix cal recordar la consagració feta pel bisbe Eimeric l’any 977, a instàncies dels benefactors, el comte ribagorçà Unifred —del qual hi ha una làpida de la seua mort al claustre— i la seva esposa Sança. Les seues fonts documentals són molt importants.

llegir-ne més

Estiu i gent

Estiu i gent

// Glòria Francino Pinasa

L’estiu als pobles vol dir gent, ja sigue perquè en són recendents i hi tinen casa o són turistes que visiten els indrets rurals. Un poblle com Sopeira, que durant l’any ti una cinquantena d’habitants, amb escassos pagesos i ramaders, incluint-hi els joves que estudien o treballen fora i hi tornen els caps de setmana, passa a tenir unes dos-centes cinquanta persones o més. Això vol dir gent a les piscines, als apartaments, al restaurant, als carrers, aparcaments de caravanes i furgonetes a la zona dels coblles, al monestir, gossos i més brutícia als camins…, però en arribar a finals d’agost, es deixa de sentir gatzera per les nits i moltes cases queden barrades i a les fosques.

llegir-ne més

Mossèn Anton Navarro i la literatura popular de la ribera del Cinca

Mossèn Anton Navarro i la literatura popular de la ribera del Cinca

// Núria Alturo (El Pont de Suert)

Mossèn Anton Navarro i Grangé (1867-1936) és un poeta ribagorçà que va ser molt conegut, apreciat i actiu en els cercles culturals de la seva època, especialment a Lleida, Juneda, Barcelona i Sabadell. Va néixer a Vilaller, d’on era la seva mare, i va passar la seva infantesa i adolescència entre Vilaller, Viu de Llevata i Viella (d’on era el seu pare), a redós de les muntanyes de l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran; un paisatge pirinenc que va recrear en molts dels seus poemes. Va guanyar molts premis en els certàmens literaris que se celebraven en diversos llocs, i el 1922 va ser proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona.

llegir-ne més

Titelles de gènere per Sant Joan a Sopeira

Titelles de gènere per Sant Joan a Sopeira

// Glòria Francino Pinasa

La vetlla de Sant Joan, com és tradició, a la pllaça Alta Ribagorça es va celebrar la foguera de Sant Joan, amb un sopar en què els veïns van aportar el tiberi, ja salat, ja dolç, on no van faltar embotits, truites i els crispells i les coques. Tot pllegat per passar una bona estona en companyia i amb l’alegria del moment.

A la tarda següent, a l’espai cultural de casa Toni, els representants de la companyia teatral La Pantomima de Lleida van dur l’espectaclle Genèrics. Titelles per la igualtat de gènere, subvencionat pel Ministerio de Igualdad, Pacto de Estado contra la Violencia de Género i la col·laboració de l’Ajuntament de Sopeira. Una obra interessant, basada en els contes populars i folklòrics, adreçada a les famílies, amb tocs actuals, música, cançons, ironia, humor i ganes de canviar els estereotips de gènere del món.

llegir-ne més

De l’Olzina del Consell a l’Obac dels Masos de Tamúrcia

De l’Olzina del Consell a l’Obac dels Masos de Tamúrcia

// Glòria Francino Pinasa

Enguany la IX Caminada dels Mocadors, organitzada per l’Associació Fem Terreta, es va celebrar el diumenge 30 d’abril, amb la participació de l’Associació Amics d’Alaó de Sopeira. L’objectiu era arribar a l’Alzina del Consell situada a l’Obac dels Masos de Tamúrcia, i visible des de diversos indrets de la Terreta i de Sopeira, fins i tot des de la N.230.

Com sempre a aquestes caminades, amb mocadors de tots colors, hi acudeix molta gent, érem més d’un centenar, que vam compartir natura i la companyia d’amics i coneguts, a més a més del “xicolate”, la coca, cafè i refrescos amb que ens van obsequiar els amics de Fem Terreta, i que va transportar Jesús de Rafel dels Masos, un gran coneixedor i conreador d’estes terres. Com ell mateix va afirmar: Quan jo m’acabe, molts d’estos trossos ja no els cultivarà ningú.

llegir-ne més

Dia de la Llengua Materna a la Comarca de Ribagorça

Dia de la Llengua Materna a la Comarca de Ribagorça

// Glòria Francino Pinasa

Amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna, la Comarca de Ribagorça va organitzar una taula redona al Saló de Plens de Casa Heredia a Graus a les 19 h, amb prou afluència d’assistents. La presentació de Marcel Iglesias, president de la comarca, feva referència a la riquesa lingüística de la Ribagorça, amb l’objectiu de valorar i d’escoltar diferents llengües ribagorçanes.

El moderador de la taula, Carlos Bravo, de Torres del Bisbe, professor jubilat de Llengua i Literatura Castellana, va convidar a expressar-se amb la variant lingüística dels participants a la taula: José Antonio Saura Rami, natural de Grist (Eriste), i parllant de la llengua de Benàs, Doctor en Filologia Hispànica per la UNIZar i membre de la Sociedad de Lingüística Aragonesa, Asier Bona Zueco, de Tarazona, professor d’aragonès a l’estudi Joaquín Costa de Graus i a centres de la Vall de l’Isàvena, i membre de la Sociedad de Lingüística Aragonesa, Mari Paz Candelaria Ribera Gazén, de casa El Santo de Graus, Auxiliar d’Infermeria, coneixedora del ‘grausino’. José Ramón Dia de Ferrerías de Calbera, professor d’Art a Osca i productor audiovisual i parllant de la variant lingüística de la Vall de l’Isàvena, el professor de música de Graus i Benavarri, i cantautor, Sergi Llena, de Balaguer, amb arrels familiars a Graus, i Glòria Francino Pinasa, de Sopeira, Llicenciada en Filologia Hispànica i Filologia Catalana, parllant del català ribagorçà.

llegir-ne més

Sant Antoni Abat a Areny, Pont de Montanyana i Sopeira

Sant Antoni Abat a Areny, Pont de Montanyana i Sopeira

// Glòria Francino Pinasa

Per fi s’ha tornat a les celebracions pròpies de Sant Antoni al món rural. Sant acompanyat del porquet, molt venerat en el món agrícola i dels animals, sempre ha estat una festivitat d’hivern ben esperada, i més després de dos ans de restriccions a causa de la pandèmia.

A la Ribagorça gairebé a tots els pobles és una festa ben recordada. A Areny van fer la famosa subhasta el dia del sant, 17 de gener, a l’església, després de la missa, o, de vegades, davant la plaça del poble, el Camp, amb molts productes alimentaris elaborats per la gent del poble: pastissos de poma, de xocolata, braços de gitano i altres, crispells, ous, potes de porc, i el corder que donen els que tenen bestiar, algun conill o aus… La gent és molt generosa i tot el que s’arroplega es destina a despeses de l’església. És una festa que reuneix al poble i demostra les ganes de participació de tothom.

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: