El vent que atacona la foscor és el títol del llibre escrit a quatre mans, presentat al Centre Excursionista de Lleida el dia 24 de març. El professor Aureli Barrull, fill de la Torre de Tamúrcia, va fer una excel·lent al·lusió a literats com Salvador Espriu, dient que un autor, Lluís Colomés, va cercar “els fets” que van ocórrer a Tolba entre els anys 1935-1953, i l’altre, Antonio Polo, hi va escriure “les raons dels personatges”, és a dir, la part novel·lada de la dramàtica Guerra Civil a un poble de la Ribagorça Oriental aragonesa.
Lluís Colomés Figuera, natural de Sapeira (Tremp), metge ja jubilat, té un gran interès en mantenir viva la memòria històrica, ja siguin els noms i topònims de la Terreta, ja sigui l’arquitectura de les ermites i castells, molts desapareguts, ja siguin els oficis i feines dels ambients rurals i un dels seus principals objectius és conèixer i divulgar els esdeveniments de la Guerra Civil Espanyola a la comarca: Sapeira i pobles de la Terreta, Pont de Montanyana, Tolba, Benavarri, Siscar…
Precisament buscant informació del període de la Guerra Civil al seu poble, va trobar tot un plec d’informació, més de set-cents documents i nou consells de guerra sumaríssims, que es troben al Portal d’Arxius Espanyols (PARES) sobre la Causa General de Tolba, Benavarri i Siscar, i al Sistema d’Información del Patrimonio Cultural Aragonés (SIPCA). Colomés ja havia fet alguna conferencia sobre aquesta descoberta, però un bon dia va trucar a Antonio Polo González, a qui li va proposar que escrigués el relat amb estil literari. Dit i fet.
Antonio Polo González, nascut a San Fernando (Cadís), químic de professsió i director de la revista cultural Ariadna, escriptor de relats i poesia amb diversos premis, estava a l’estació de tren de Chamartín de Madrid, anava de viatge cap a Galícia, i així comença la narració. Cal destacar que els noms dels personatges i els llocs són reals, igualment els dels autors.
La movel·la està estructurada així: un pròleg, escrit per Antonio Polo Montes, vint-i.vuit capítols, entre els que hi ha el divuit on els autors conversen sobre la justícia republicana. Al final del llibre apareix l’apèndix, on Colomés explica d’on trau la informació real, i a continuació hi ha tres annexos: dos expliquen la línia del temps a Tolba i el tercer és una reproducció de les efemèrides generals de la vida política en la que es basen els fets relatats.
Antonio Polo narra en prmera persona, creant diàlegs ben creïbles per als personatges que van viure un temps de misèria, foscor, pors i solitud en aquella maleïda guerra, com totes. Quantes persones totalment innocents i sense tenir cap ideologia política clara van ser torturades i assassinades! Així queda de manifest en els fets que van passar a Tolba com a molts dels pobles i ciutats del nostre país: la mort de Turmo al poble d’Estall a càrrec d’un traïdor, per por a que no se n’anés de la llengua, la mort de mossèn Callizo, a qui un dels republicans l’havia aconsellat que marxés de Tolba i ell s’hi va negar de totes les maneres, els afusellaments d’habitants de Tolba a Benavarri, obligats a fer pels seus propis veïns… La mort dels innocents germans Zanuy, dos dones i un home, del mas de Vilanova, buscant monedes d’or i plata, que mai es van trobar, i ells van ser executats de males maneres. La maldat de dos personatges que van viure entre la delinqüència i els grups anarquistes, no tant per ideals sinó pels seus interessos…
Aquesta despietat, el narrador Polo l’apaivaga amb el treball, els bons sentiments i la confiança en els ideals d’igualtat i llibertat que veritablement demostren tenir alguns dels personatges que van viure a Tolba i voltants, habitants i mestres. Així mateix fa referència al món literari, com és ara Història de una maestra de Josefina Aldecoa, llibre que m’ha recordat que l’havíem treballat amb els alumnes per explicar la societat de guerra i postguerra, igual que d’altres… Per sort, els joves actuals cerquen en la memòria històrica de la vida dels seus avantpassats, com ho ha fet l’alumna de Balaguer, Clàudia Pérez Álvaro, escrivint el llibre Maleït Merengue, relatant l’experiència del seu besavi matern de la Lleva del Biberó.
Els dos autors també han fet el seu viatge particular: Colomés des de Reus a Sapeira i a la Ribagorça Oriental i anant a cercar informació als arxius; Polo: des de Madrid viatjant a Galícia, i com ell cita a Antonio Machado, permeteu-me recordar que si ell viatja al 2024 a l’oest, se’n va a A Cobeluda, segurament el seu locus amoenus “lloc agradable”, on escriurà aquest llibre, en canvi, Antonio Machado des de Madrid va emprendre l’últim viatge cap a l’est, després de passar per Rocafort (València) i Barcelona, va arribar a Colliure (França), on van morir sa mare i ell, 22 de febrer del 1939, i allí reposen les seves restes.
El vent que atacona la foscor, adaptat a la llengua catalana per Maria Carme Barbarà Batalla, en llengua castellana amb el títol El viento que golpea las tinieblas, publicat el desembre de 2024 per Publicalis.
