Opinió

// Carmesina Martorell

Al Víctor S.V., amb motiu del seu aniversari.

Com que l’estiu és vagarós, he estat endreçant per enèsima vegada els calaixos on deso retalls i fotocòpies dels temes del meu interès. Del munt de paperassa, van aguaitar unes notes i fotografies sobre Vil·la Fortunatus —el jaciment romà que tenim vora el poble— i vaig tornar a fantasiar —efecte, sens dubte, de la canícula estival que ens toca patir a la ribera del Cinca— sobre les persones que devien viure en aquest mas amb vistes a les ufanoses vores del Cinca i a les espectaculars postes de sol del Plla.

La Comarca del Matarranya, sempre capdavantera en lo tema turístic, ha substituït los panells d’informació turística (molts dels quals ja estaven força deteriorats, quan no directament desapareguts) que hi havia a totes les viles de la comarca, per uns petits quadradets amb lo nom del recurs i un QR per accedir a la informació que hi ha al web.

// Merxe Llop

Núria conduïa a poc a poc gaudint del paisatge d’oliveres i ametllers per una carretera comarcal molt estreta, quedaven uns sis quilòmetres per a arribar a la N-232 que va des d’Alcanyís a Saragossa. Començava a ploure quan, després d’un revolt molt tancat, gairebé atropella un jove negre que caminava amb una gran motxilla. 

Editorial

Dels pactes de govern entre el PP, VOX i PAR s’ha derivat la supressió de la Direcció General de Política Lingüística i de les minses partides per a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, a la Càtedra Fernández de Heredia i a les associacions culturals. Ho destacava l’editorial anterior “Temps de regressió”.

He vist un programa de RTVE Las rutas de Ambrosio que anave al Matarranya, em feie goig però només començar ja se m’ha entravessat, imagino que els diners que li paguen ha de defensar el xapurriau* a tort i dret. Però quin mal de panxa i quina insistència, lo més greu que no deixen de fer referències

L’altre dia anava tranquil·lament per una carretera lliterana, quan em vaig creuar amb un d’aquells tractors mastodòntics que anava amb tot d’estanqueres amarrades a cada cantonada. Vaig patir que una cerçada violenta no s’endugués el tractorista patriòtic, que amb tant de drap onejant pareixia l’almirall d’un galió de la Armada Invencible.

// Lluís-Xavier Flores i Abat

La posada en marxa de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua l’1 d’octubre de 2021 era necessària per a la normativització dels idiomes minoritaris de l’Aragó, l’aragonés, el benasqués —legalment sota l’aixopluc de l’aragonés— i el català. L’AAL “està al servei de la societat aragonesa”, la seua tasca és “protegir el llegat dels nostres avantpassats, amb la finalitat de preservar-lo i transmetre’l, sempre amb rigor científic” i té com a atribució “establir les normes de l’ús correcte de l’aragonés i del català”.  

Editorial

Les Corts d’Aragó van aprovar el passat desembre els pressupostos de la Comunitat Autònoma d’Aragó per a l’any 2024, xifrats en 8.546 milions d’euros (un 3,6% més que l’any anterior). En paraules del president del Govern aragonès, Jorge Azcón (PP) són “els pressupostos més socials de la història”. La seua aprovació va ser possible gràcies als vots de la coalició governant PP-Vox, amb el suport del PAR i, parcialment, de Teruel Existe. 

M’ha arribat per un grup de WhatsApp una nadala animada dels Amics (sic!) del Chapurriàu (sic, sic!).  Un xiquet va dient un text sobre les coses que se solen dir en estes dates, en un català de la zona prou ben llegit. Això sí, la locució té un excés de castellanismes que converteixen l’idioma emprat en un xapurrejat del ‘chapurriàu’. A més, l’animació en forma de text que que il·lustra el vídeo, és íntegrament en castellà. Ni una sola paraula escrita en la llengua que diuen estimar. Ni una ni mitja! 

Cartell a l’esquerra de la porta de la notaria: “Horario de atención al público: lunes a viernes, 09:00-13:30. Horari d’atenció al públic: dilluns a divendres 09:00-13:30”. Cartell a la dreta: “Para consultas, pedir cita previa 976 63 84 99. Per a consultes, demanar cita prèvia 976 63 84 99”. No m’ho puc creure!

Editorial

Des que en la primera legislatura del Govern d’Aragó 1983-1987 del socialista Santiago Marraco com a president i el favarol José Ramón Bada com a conseller de Cultura i Educació es va introduir el català a l’escola, aconseguir la normalització lingüística en el nostre territori —com estableix com a objectiu la Declaració de Mequinensa de 1984— la nostra llengua pròpia mai ha tingut el camí gens de fàcil. Molta gent s’ha encarregat de posar pals a la roda per no assumir la realitat trilingüe a l’Aragó.