Gran Recapte 2018

opinio

A l’hort, un home mort

A l’hort, un home mort

// Roberto Albiac

Potser és un dels meus primers records d’infància: uns tres anyets, mirant per davall de tomateres emparralades i bellugant fulles d’enciam per a organitzar carreres de caragols. Segurament, d’eixa manera, vaig descobrir què ere un hort. Gràcies a açò, dècades més tard, vaig viure un moment proustià al Parque del Agua-Luis Buñuel de Saragossa: passejava pel “Recorrido de los Alimentos” del jardí botànic quan un xiquet i la seua mare se van aturar davant d’un cartell, en veu de lector inicial vaig escoltar “TO-MA-TE-RA… ¡mamá, eso de ahí es una tomatera!”. “Poques competicions de caragols haurà fet este pobre crio”, vaig pensar.

llegir-ne més

Festes d’agost

Festes d’agost

// Roberto Albiac

Fa 10 anys que este mateix dia seguisco un ritual: posar a la llavadora dos samarretes, una lluïx lo nom de la meua penya, l’altra té a l’esquena en lletres grans “Comissió de Festes”. Això vol dir que és lo demà d’aquells dies anunciats per unes banderetes que el cerç movie a La Plaça i que es van acabar entregant centenars de racions de “llanguanissa en xiringol” lo Dia del Gos (tal i com designam a l’últim dia).

llegir-ne més

La teua llengua te necessite

La teua llengua te necessite

// Robert Albiac Balaguer

Has acabat los teus estudis secundaris i no saps quina titulació en futur estudiar? No trobes faena en lo teu currículum actual i te vols reciclar? Si eres d’eixes persones que viuen preocupats pel mercat laboral, potser t’hauries de plantejar estudiar Filologia Catalana, t’ho dic per experiència.

llegir-ne més

La nostra llengua, à punt per avançar*

La nostra llengua, à punt per avançar*

// Editorial

L’arribada de la ràdio i la televisió d’À Punt ha estat prou celebrada per amplis sectors de la societat valenciana. I ens en hem fem càrrec: el País Valencià ha estat durant anys sense mitjans de comunicació de gran abast en la llengua pròpia, després de la prohibició de les emissions dels canals de TV3 l’any 2011 i de Catalunya Ràdio el 2014 i el tancament de Canal 9 i Ràdio 9 el 2013. La certa normalitat lingüística i cultural que propiciaven aquestes emissores, amb una trajectòria de més de dues dècades, es va esvair en un no res. Tot plegat, per cert, amb la passivitat (per no dir l’impuls) de l’Estat espanyol (i d’Europa), que com sempre es renten les mans pel que fa a la protecció de les llengües i cultures minoritzades. Cap novetat: a la Franja, no cal dir-ho, ja sabem quin és el pa que s’hi dona.

llegir-ne més

La jota

La jota

// Editorial

La jota, és un cant popular, quasi hegemònic a l’Aragó, que majoritàriament, s’interpreta en castellà. Mentre que a les Terres d’Ebre, al País Valencià i a les Illes es canta sobretot en català. A la Franja costa molt escoltar jotes en la nostra llengua malgrat algunes bones iniciatives per integrar-les definitivament al nostre folklore popular més autèntic. Entre estes propostes per a promocionar-la tenim el concurs anual, iniciat des del 1998, de Cobles Aragoneses en Llengua Catalana promogut per l’Ajuntament de Saragossa. D’esta interessant convocatòria el professor i periodista de Saidí Màrio Sasot va publicar, a la nostra col·lecció ‘Quaderns del Cingle’, Cobles d’anar i tornar. Dotze anys del Concurs de Cobles Aragoneses en Llengua Catalana de l’Ajuntament de Saragossa (2010). Un bon recull de noves lletres de jotes per interpretar i promoure el nostre folklore tradicional. Cal afegir que el concurs es fa en les tres llengües aragoneses. Màrio Sasot, l’autor de l’obra, és a la vegada un dels escriptors premiats.

llegir-ne més

Joan Coromines, el savi incansable

Joan Coromines, el savi incansable

// Editorial

Amb motiu del Col·loqui o Simposi sobre Joan Coromines i la Ribagorça, organitzat per la Universitat de Lleida, l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre d’Estudis Ribagorçans, que se celebrarà els propers dies 31 de maig i 1 i 2 de juny, en diverses poblacions de la comarca l’Alta Ribagorça —en el seu 30è aniversari—: El Pont de Suert, la Vall de Boí, Vilaller, de la part catalana, i Sopeira, de la part aragonesa, creiem oportú reivindicar, una vegada més, la importància del lingüista Joan Coromines i la seua relació amb les terres aragoneses de parla catalana.

Joan Coromines va tenir una acurada formació universitària, llicenciat en Dret i Filosofia i Lletres a Barcelona, i doctorat a Madrid amb un treball sobre Vocabulario aranés, llengua que coneixia prou bé.

llegir-ne més

Asimetries aragoneses*

Asimetries aragoneses*

// Editorial

Darrerament s’observa una inusual activitat institucional dedicada a la promoció de les llengües d’Aragó, segurament el fet de tenir una Direcció General de Política Lingüística (DGPL) està començant a donar fruits. Tanmateix, malgrat les bones notícies i intencions, que cal agrair, el tractament que s’està fent de les dues llengües minoritzades pateix d’una certa asimetria.
Anem a pams. El passat mes de febrer, la Universitat de Saragossa (UdZ) va organitzar un Seminari en dos actes, un al Paranimf, on es va presentar l’estudi sociolingüístic de la Chacetania (fet per Anchel Reyes i Natxo Sorolla), i un altre a l’aula magna de la Facultat de Filosofia i Lletres, una classe magistral de l’incombustible Natxo Sorolla sobre la metodologia de xarxes per a estudiar la transmissió intergeneracional del català a la Franja. Aquell dia l’aragonès i el català van estar ben representats, si bé amb un major protagonisme per a la primera llengua. Una simetria lleu. Tot en ordre.

llegir-ne més

Un viatge a Etiòpia

Un viatge a Etiòpia

// Carlos Grifoll*

Tan sols deu dies a la regió del Tigray, al nord d’Etiòpia, per fer me qüestionar molts dels valors del desenvolupat món occidental, i com membre d’aquest primer món, molts d’aquestos suposats valors que en lo temps he adquirit.

Aquest ha sigut el meu segon viatge al Tigray com a membre de l’ONG ADIA. Al primer viatge vaig posar els peus a un món nou i desconegut per mi. Vaig aterrar allà en lo compromís ferm de seguir la tasca, que ara fa vint anys, va assolir ADIA en vers a la població del Tigray. La línia primera i principal, que seguim mantenint a dia d’avui, a sigut donar suport alimentari a les xiquetes i xiquets menors de cinc anys en greu perill de desnutrició.

llegir-ne més

“Adiu” llengües pirinenques?

“Adiu” llengües pirinenques?

// Roberto Albiac

Durant un curs de la meua etapa estudiantil, despertava cada matí en la panoràmica del 8è pis de la Residència d’Estudiants de la Université de Pau et des Pays de l’Adour. Contemplar des del Bearn l’espectacle de com la climatologia anave modelant tots los dies aquella frontera natural va fer que cresquere la meua fascinació per tot lo que representen los Pirineus: paisatges, pobles, llengües… Un dia vaig descobrir per casualitat l’occità ─i em vaig enamorar d’ell─ en un pamflet universitari del Med’Òc (Movement deus Estudiants d’Occitania) repartit quan anava a entregar documentació Erasmus, lo vaig retrobar bussejant pel dial en Ràdio País i sols va reaparèixer puntualment als cartells promocionals del Carnaval Biarnés i de l’escola Calandreta.

llegir-ne més

La difícil frontera

La difícil frontera

// Editorial

Saragossa va acabar 2017 i començar 2018 amb l’exposició “Dicen que hay tierras al Este”. Vínculos históricos entre Aragón y Cataluña. Siglos XVIII al XX, una mostra gran i ambiciosa per les seues dimensions i enfocament, que va resultar acompanyada d’una bona assistència de públic. Relació continuada i freqüent la d’Aragó amb Catalunya, no sempre ha estat fàcil, i més en dates recents, amb episodis d’enfrontament revifats al calor del tens context polític al voltant de les reivindicacions independentistes.

llegir-ne més

Obres d’art de Santa Maria de Sixena

Obres d’art de Santa Maria de Sixena

// Glòria Francino

El dia 11 de desembre de 2017 ha estat un dia trist per al Museu de Lleida i la seva gent; en canvi, per a la població de Vilanova de Sixena ha estat un dia d’eufòria i d’alegria, i s’entén, perquè les obres conservades, restaurades i comprades per la Generalitat de Catalunya, procedents del Reial Monestir de Santa Maria de Sixena, 43 d’elles, han tornat al seu lloc d’origen.

llegir-ne més

Un regal indigne*

Un regal indigne*

Aquest matí he escoltat per internet que el nostre president ha enviat un regal a alguns alcaldes de pobles de la província de Lleida.
Es tracta d’un llibre amb la millor de les intencions, titulat Tejidos de vecindad, que parla de totes les coses que ens uneixen als aragonesos amb els catalans. Crec que la publicació està relacionada amb la magnífica exposició Dicen que hay tierras al este, que algun dels redactors de la vostra revista ja han comentat.

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: