Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

Opinió

Les renovables, una altra oportunitat perduda?*

Les renovables, una altra oportunitat perduda?*

// Miguel Ángel Gracia

La creixent proliferació de projectes de parcs eòlics o fotovoltaics en moltes zones rurals espanyoles està generant, al seu torn, una notable oposició entre diferents col·lectius (ecologistes, empresaris turístics, etc.), que veuen en aquesta proliferació una agressió al paisatge, als hàbitats i espècies sensibles (sobretot aus), i també a un model de desenvolupament basat (a través del turisme) precisament en la qualitat d’un paisatge que ara es veu amenaçada.

llegir-ne més

El Fòrum de la Nova Ruralitat*

El Fòrum de la Nova Ruralitat*

// Jordi Marín i Monfort

Al gener escrivia sobre el concepte de Nova Ruralitat i com aquest nou enfocament està revolucionant l’imaginari col·lectiu del rural alhora que està resultant certament incòmode en l’esfera política. A l’Aragó bé que ho sabeu amb el cas de Teruel Existe. Quelcom semblant està passant a les comarques del nord del País Valencià amb el Fòrum de la Nova Ruralitat.

llegir-ne més

Esquelles*

Esquelles*

// Vicent Pallarés Pasqual

Un dels sorolls que més m’agrada és el de les esquelles dels ramats en moviment. Recordo que fa temps m’acompanyava, allà cap al tard, quan Paco, el masover del mas dels Ferrers (Vall-de-roures) treia el ramat a pasturar. El dringar de les esquelles del ramat crea un una música pròpia, un curiós eco que es trenca, de vegades, per un xiulit o unes paraules del pastor. Suposo que la imatge del ramat ajuda: aquells petits punts a la llunyania que es mouen, ordenats amb l’ajuda dels gossos. És un d’aquells moments en què el món sembla que s’atura i gaudeixo d’una tranquil·litat. Durant la seva vida m’ha comentat la importància d’aquest element, més enllà del seu so, bàsic per tenir un control del bestiar.

llegir-ne més

Diferències, filologia i psicoanàlisi

Diferències, filologia i psicoanàlisi

// Editorial

Cada llengua està formada per tres nivells d’anàlisi: fònic, morfosintàctic i lèxic-semàntic, i cada un presenta diferències dialectals: entonació i variants fonètiques al primer, un sistema verbal o pronominal particular —bàsicament— al segon i la varietat de vocabulari al tercer. La norma, dictada per les acadèmies o els models cultes, unifica la dispersió al mateix temps que recull la possibilitat de variants, mostra de riquesa. Un argentí o un uruguaià poden dir vos i ustedes en lloc de i vosotros, i pollera a la “Falda externa del vestido femenino”, pronunciant la “ll” de manera característica —“yeísmo rehilado”—. Les normes actuals miren d’evitar imposicions centralistes, quan abans, per posar dos exemples, imposaven l’espanyol de Castella a les variants meridionals o americanes i es preferia l’anglès britànic a l’estatunidenc. Alguna reminiscència sempre queda, perquè fa poc l’accent de la ministra María Jesús Montero ha generat comentaris intransigents a la diferència andalusa.

llegir-ne més

Deu anys d’un fet lamentable

Deu anys d’un fet lamentable

Es compleix una dècada dels fets de la Codonyera, on una xerrada informativa d’un responsable de CHA es convertí en una mena de procés inquisitorial.

// Màrio Sasot

El 17 de desembre de 2009, quasi deu anys després de l’arribada de Marcel·lí Iglesias a la presidència del Govern d’Aragó es va presentar al parlament autonòmic una Proposició de Llei de Llengües que va ser aprovada amb el suport (desigual) dels grups d’esquerra de l’hemicicle.

El grup polític Chunta Aragonesista (CHA) va decidir fer una campanya explicativa dels punts més bàsics de la Llei recentment aprovada, arreu de les comarques denominades com “d’ús predominant bilingüe”.

En aquest sentit, CHA va voler fer una xerrada a la Codonyera el 20 de febrer de 2010 i per aquest motiu va demanar la cessió d’un local municipal a l’Ajuntament. L’alcaldessa del lloc, Maria José Gascón, del PAR, va posar objeccions a l’acte i no va oferir cap local al·legant que el tema de la conferència, l’estrenada Llei de Llengües “no tocava” perquè, segons ella “podia produir crispació entre la població”.

llegir-ne més

Esclaus de les noves tecnologies*

Esclaus de les noves tecnologies*

I sí. Ho he de reconèixer. M’he convertit en el tipus de persona que sempre he odiat. D’acord. I sense que valgue d’excusa. Trencaré una llança a favor meu. Com va dir Charles Darwin: “l’espècie més forta no és aquella que sobreviu ni tampoc la més intel·ligent, sinó aquella que respon millor als canvis”. Per tant, o ens adaptem, o morim. És l’únic escut que justifique el meu pecat capital, la llum esperançadora que pot purificar la meua ànima pecaminosa per a escapar del purgatori. Em sento el Dark Vader de la cultura. Efectivament, m’he passat al ‘lado oscuro’. M’he passat al ‘e-book’.

llegir-ne més

Crisi

Crisi

// Juli Micolau

Avui, proclius com som a commemorar, és el 50 aniversari del Dia de la Terra, un planeta que es calenta per efectes del canvi climàtic i congela la humanitat amb virus, confinaments i paràlisi econòmica.

L’aigua pot parèixer una font renovable però és un bé escàs i el seu recurs, vital. Preservar el medi ambient és fonamental per a donar-nos l’esperança del seu aprofitament, tant per al rec dels camps com per a beure.

llegir-ne més

És hora d’afrontar la fuga de cervells*

És hora d’afrontar la fuga de cervells*

// Editorial

Una recent notícia de premsa apuntava que Madrid s’ha convertit en la regió espanyola que atrau més talent d’altres territoris. La notícia es feia ressò de diversos estudis que mostren com aquesta dinàmica ha convertit la capital del Regne d’Espanya en una ciutat ben preparada per afrontar els reptes d’una economia del segle XXI i per superar les crisis econòmiques que s’endevinen en el futur.
D’acord amb un informe del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB (“Descapitalització educativa i segona onada de despoblació”), Madrid aglutina el 37% dels moviments migratoris interregionals del jovent espanyol, amb uns fluxos d’entrada en els que dos de cada tres joves que hi van a viure són titulats universitaris provinents d’altres comunitats autònomes espanyoles. L’informe conclou que “la fuita de cervells té conseqüències negatives per al desenvolupament endogen dels territoris d’origen i alimenta els processos d’acumulació en les àrees receptores”.

llegir-ne més

Amb Omella, sempre a l’alba*

Amb Omella, sempre a l’alba*

// Ramón Mur

Juan José Omella ha viscut sempre a l’alba o al primeríssim començament d’una nova època. Va néixer a Queretes el 1946, en l’alba dolorosa de l’Espanya franquista, després de la Guerra Civil. Va conèixer al seminari la mort de Pius XII, substituït per Joan XXIII, “el papa bo”, que al començament de 1959 va sorprendre el món amb la convocatòria del Concili Vaticà II. L’alba d’una nova època per a l’Església. I Omella hi era.

L’acabat d’elegir president de la Conferència Episcopal Espanyola, no és un prelat progressista sinó més conservador del que pareix. Els bisbes han estat, són i seran conservadors perquè és molt tot el que l’Església ha de conservar i preservar. Omella pot ser tingut com a progressista per haver estat un capellà del Concili, dels quals molt pocs van aconseguir la dignitat episcopal perquè d’ells en van recelar sempre els papes Joan Pau II-Wojtyla i Benet XVI-Ratzinger, sobretot, i fins i tot el propi Pau VI-Montini, que va clausurar el 1965 el Concili inaugurat per Joan XXIII el 1962.

llegir-ne més

Efecte boomerang

Efecte boomerang

// Jordi Marín Monfort

La metàfora del boomerang, aquell objecte dels aborígens australians que llances i et retorna, és utilitzada de forma recurrent i en múltiples contextos. Aquests dies i amb la crisi del coronavirus, m’ha vingut al cap per entendre què ens està passant.

Els casos de contagi a Itàlia i a l’Estat Espanyol no han fet més que créixer i créixer malgrat les mesures dràstiques de contenció que imposaven (i segueixen imposant) els governs de torn. Quan fa unes setmanes vèiem a les notícies com la Xina ordenava el confinament de milions de persones al voltant de Wuhan ens ho preníem a broma. No era difícil sentir un comentari al bar qualificant la mesura de desproporcionada, exagerada o amb qualsevol altre adjectiu que, en el fons, menystenia la mesura. Alguns potser comencem a entendre-ho tot plegat. Altres, però, potser no ho entenen ni tan sols ara.

llegir-ne més

La Nova Ruralitat*

La Nova Ruralitat*

// Jordi Marín i Monfort

En aquests darrers temps hem assistit a un canvi de tractament, ni que sigui mediàtic, envers la ruralitat. El canvi d’adjectiu de buit a buidat a l’hora de referir-se al territori que ens ocupa és més que significatiu perquè el segon interpel·la directament els eventuals responsables del buidatge, hom busca el subjecte de l’acció i aquest, necessàriament, és un subjecte social i no pas natural. Aquest canvi de perspectiva sobre el despoblament és un salt de gegant perquè esborra de l’imaginari col·lectiu la idea que és justament això, una qüestió natural, com si de la llei de la gravetat es tractés, per passar a ser una qüestió que té unes causes concretes amb uns responsables concrets i en darrera instància obre la porta a rectificar aquelles polítiques que han produït i produeixen l’èxode rural i, eventualment, revertir-lo.

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: