Gran Recapte 2018

opinio

Trenta anys de dignitat*

Trenta anys de dignitat*

// Carles Terès

Enguany fa trenta anys que un grup de persones sensibles a la cultura de les nostres terres, van decidir unir els seus esforços i crear una associació. Així va néixer l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA). Molts d’aquells fundadors ja tenien una trajectòria en l’activisme a les seues viles, per això van considerar que calia fer un pas més i treballar pel conjunt de poblacions que compartien llengua en esta part d’Aragó.

llegir-ne més

Priorat mig matarranyenc

Priorat mig matarranyenc

// Roberto Albiac

Isco de casa a primera hora, sols se sinten moixons i el “bon dia” en l’agüeleta que agrane lo pedrís de ca seua i en lo jubilat que va camí de l’hort en la galleta. Passo entre les diferents parades del mercat que van prenent forma mentres lo pregó anuncie d’on han vingut i què mos oferiran. Avanço pel Carrer Major, respiro eixa oloreta de pastisseria de forn de llenya i la carnissera de la cantonada va emparellant lo seu repertori d’embotits.

llegir-ne més

‘Compromiso y Cultura’

‘Compromiso y Cultura’

// Carles Sancho

Acabo de rebre una comunicació de l’amic Artur Quintana coordinador de les col·laboracions a la revista Compromiso y Cultura, editada a Alcanyís, i quedo gratament sorprès de la quantitat de participants en l’ambiciós projecte periodístic iniciat el 2015. La publicació mensual d’actualitat crítica i cultural del Baix Aragó Històric, majoritàriament en castellà, edita cada número dos pàgines en la nostra llengua.

llegir-ne més


Publicat a Temps de Franja n. 139, novembre 2018

llegir-ne més

Entusiasme

Entusiasme

// Editorial

Al nostre territori ja fa uns mesos que es comencen a percebre moviments sospitosos pels carrers, connexions curioses a les xarxes, WhatsApp, comportaments humans que han variat les darreres setmanes i, sobretot, una gran exaltació de l’amistat. Podem afirmar que hi ha bon rotllo social afavorit per un grapat de gent que ha decidit somriure contínuament, multiplicar amics a l’Instagram i prendre un cafè amb d’altres oblidats els darrers anys.

llegir-ne més

A l’hort, un home mort

A l’hort, un home mort

// Roberto Albiac

Potser és un dels meus primers records d’infància: uns tres anyets, mirant per davall de tomateres emparralades i bellugant fulles d’enciam per a organitzar carreres de caragols. Segurament, d’eixa manera, vaig descobrir què ere un hort. Gràcies a açò, dècades més tard, vaig viure un moment proustià al Parque del Agua-Luis Buñuel de Saragossa: passejava pel “Recorrido de los Alimentos” del jardí botànic quan un xiquet i la seua mare se van aturar davant d’un cartell, en veu de lector inicial vaig escoltar “TO-MA-TE-RA… ¡mamá, eso de ahí es una tomatera!”. “Poques competicions de caragols haurà fet este pobre crio”, vaig pensar.

llegir-ne més

Festes d’agost

Festes d’agost

// Roberto Albiac

Fa 10 anys que este mateix dia seguisco un ritual: posar a la llavadora dos samarretes, una lluïx lo nom de la meua penya, l’altra té a l’esquena en lletres grans “Comissió de Festes”. Això vol dir que és lo demà d’aquells dies anunciats per unes banderetes que el cerç movie a La Plaça i que es van acabar entregant centenars de racions de “llanguanissa en xiringol” lo Dia del Gos (tal i com designam a l’últim dia).

llegir-ne més

La teua llengua te necessite

La teua llengua te necessite

// Robert Albiac Balaguer

Has acabat los teus estudis secundaris i no saps quina titulació en futur estudiar? No trobes faena en lo teu currículum actual i te vols reciclar? Si eres d’eixes persones que viuen preocupats pel mercat laboral, potser t’hauries de plantejar estudiar Filologia Catalana, t’ho dic per experiència.

llegir-ne més

La nostra llengua, à punt per avançar*

La nostra llengua, à punt per avançar*

// Editorial

L’arribada de la ràdio i la televisió d’À Punt ha estat prou celebrada per amplis sectors de la societat valenciana. I ens en hem fem càrrec: el País Valencià ha estat durant anys sense mitjans de comunicació de gran abast en la llengua pròpia, després de la prohibició de les emissions dels canals de TV3 l’any 2011 i de Catalunya Ràdio el 2014 i el tancament de Canal 9 i Ràdio 9 el 2013. La certa normalitat lingüística i cultural que propiciaven aquestes emissores, amb una trajectòria de més de dues dècades, es va esvair en un no res. Tot plegat, per cert, amb la passivitat (per no dir l’impuls) de l’Estat espanyol (i d’Europa), que com sempre es renten les mans pel que fa a la protecció de les llengües i cultures minoritzades. Cap novetat: a la Franja, no cal dir-ho, ja sabem quin és el pa que s’hi dona.

llegir-ne més

La jota

La jota

// Editorial

La jota, és un cant popular, quasi hegemònic a l’Aragó, que majoritàriament, s’interpreta en castellà. Mentre que a les Terres d’Ebre, al País Valencià i a les Illes es canta sobretot en català. A la Franja costa molt escoltar jotes en la nostra llengua malgrat algunes bones iniciatives per integrar-les definitivament al nostre folklore popular més autèntic. Entre estes propostes per a promocionar-la tenim el concurs anual, iniciat des del 1998, de Cobles Aragoneses en Llengua Catalana promogut per l’Ajuntament de Saragossa. D’esta interessant convocatòria el professor i periodista de Saidí Màrio Sasot va publicar, a la nostra col·lecció ‘Quaderns del Cingle’, Cobles d’anar i tornar. Dotze anys del Concurs de Cobles Aragoneses en Llengua Catalana de l’Ajuntament de Saragossa (2010). Un bon recull de noves lletres de jotes per interpretar i promoure el nostre folklore tradicional. Cal afegir que el concurs es fa en les tres llengües aragoneses. Màrio Sasot, l’autor de l’obra, és a la vegada un dels escriptors premiats.

llegir-ne més

Joan Coromines, el savi incansable

Joan Coromines, el savi incansable

// Editorial

Amb motiu del Col·loqui o Simposi sobre Joan Coromines i la Ribagorça, organitzat per la Universitat de Lleida, l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre d’Estudis Ribagorçans, que se celebrarà els propers dies 31 de maig i 1 i 2 de juny, en diverses poblacions de la comarca l’Alta Ribagorça —en el seu 30è aniversari—: El Pont de Suert, la Vall de Boí, Vilaller, de la part catalana, i Sopeira, de la part aragonesa, creiem oportú reivindicar, una vegada més, la importància del lingüista Joan Coromines i la seua relació amb les terres aragoneses de parla catalana.

Joan Coromines va tenir una acurada formació universitària, llicenciat en Dret i Filosofia i Lletres a Barcelona, i doctorat a Madrid amb un treball sobre Vocabulario aranés, llengua que coneixia prou bé.

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: