Posada Guadalupe

opinio

La jota

La jota

// Editorial

La jota, és un cant popular, quasi hegemònic a l’Aragó, que majoritàriament, s’interpreta en castellà. Mentre que a les Terres d’Ebre, al País Valencià i a les Illes es canta sobretot en català. A la Franja costa molt escoltar jotes en la nostra llengua malgrat algunes bones iniciatives per integrar-les definitivament al nostre folklore popular més autèntic. Entre estes propostes per a promocionar-la tenim el concurs anual, iniciat des del 1998, de Cobles Aragoneses en Llengua Catalana promogut per l’Ajuntament de Saragossa. D’esta interessant convocatòria el professor i periodista de Saidí Màrio Sasot va publicar, a la nostra col·lecció ‘Quaderns del Cingle’, Cobles d’anar i tornar. Dotze anys del Concurs de Cobles Aragoneses en Llengua Catalana de l’Ajuntament de Saragossa (2010). Un bon recull de noves lletres de jotes per interpretar i promoure el nostre folklore tradicional. Cal afegir que el concurs es fa en les tres llengües aragoneses. Màrio Sasot, l’autor de l’obra, és a la vegada un dels escriptors premiats.

llegir-ne més

Joan Coromines, el savi incansable

Joan Coromines, el savi incansable

// Editorial

Amb motiu del Col·loqui o Simposi sobre Joan Coromines i la Ribagorça, organitzat per la Universitat de Lleida, l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre d’Estudis Ribagorçans, que se celebrarà els propers dies 31 de maig i 1 i 2 de juny, en diverses poblacions de la comarca l’Alta Ribagorça —en el seu 30è aniversari—: El Pont de Suert, la Vall de Boí, Vilaller, de la part catalana, i Sopeira, de la part aragonesa, creiem oportú reivindicar, una vegada més, la importància del lingüista Joan Coromines i la seua relació amb les terres aragoneses de parla catalana.

Joan Coromines va tenir una acurada formació universitària, llicenciat en Dret i Filosofia i Lletres a Barcelona, i doctorat a Madrid amb un treball sobre Vocabulario aranés, llengua que coneixia prou bé.

llegir-ne més

Asimetries aragoneses*

Asimetries aragoneses*

// Editorial

Darrerament s’observa una inusual activitat institucional dedicada a la promoció de les llengües d’Aragó, segurament el fet de tenir una Direcció General de Política Lingüística (DGPL) està començant a donar fruits. Tanmateix, malgrat les bones notícies i intencions, que cal agrair, el tractament que s’està fent de les dues llengües minoritzades pateix d’una certa asimetria.
Anem a pams. El passat mes de febrer, la Universitat de Saragossa (UdZ) va organitzar un Seminari en dos actes, un al Paranimf, on es va presentar l’estudi sociolingüístic de la Chacetania (fet per Anchel Reyes i Natxo Sorolla), i un altre a l’aula magna de la Facultat de Filosofia i Lletres, una classe magistral de l’incombustible Natxo Sorolla sobre la metodologia de xarxes per a estudiar la transmissió intergeneracional del català a la Franja. Aquell dia l’aragonès i el català van estar ben representats, si bé amb un major protagonisme per a la primera llengua. Una simetria lleu. Tot en ordre.

llegir-ne més

Un viatge a Etiòpia

Un viatge a Etiòpia

// Carlos Grifoll*

Tan sols deu dies a la regió del Tigray, al nord d’Etiòpia, per fer me qüestionar molts dels valors del desenvolupat món occidental, i com membre d’aquest primer món, molts d’aquestos suposats valors que en lo temps he adquirit.

Aquest ha sigut el meu segon viatge al Tigray com a membre de l’ONG ADIA. Al primer viatge vaig posar els peus a un món nou i desconegut per mi. Vaig aterrar allà en lo compromís ferm de seguir la tasca, que ara fa vint anys, va assolir ADIA en vers a la població del Tigray. La línia primera i principal, que seguim mantenint a dia d’avui, a sigut donar suport alimentari a les xiquetes i xiquets menors de cinc anys en greu perill de desnutrició.

llegir-ne més

“Adiu” llengües pirinenques?

“Adiu” llengües pirinenques?

// Roberto Albiac

Durant un curs de la meua etapa estudiantil, despertava cada matí en la panoràmica del 8è pis de la Residència d’Estudiants de la Université de Pau et des Pays de l’Adour. Contemplar des del Bearn l’espectacle de com la climatologia anave modelant tots los dies aquella frontera natural va fer que cresquere la meua fascinació per tot lo que representen los Pirineus: paisatges, pobles, llengües… Un dia vaig descobrir per casualitat l’occità ─i em vaig enamorar d’ell─ en un pamflet universitari del Med’Òc (Movement deus Estudiants d’Occitania) repartit quan anava a entregar documentació Erasmus, lo vaig retrobar bussejant pel dial en Ràdio País i sols va reaparèixer puntualment als cartells promocionals del Carnaval Biarnés i de l’escola Calandreta.

llegir-ne més

La difícil frontera

La difícil frontera

// Editorial

Saragossa va acabar 2017 i començar 2018 amb l’exposició “Dicen que hay tierras al Este”. Vínculos históricos entre Aragón y Cataluña. Siglos XVIII al XX, una mostra gran i ambiciosa per les seues dimensions i enfocament, que va resultar acompanyada d’una bona assistència de públic. Relació continuada i freqüent la d’Aragó amb Catalunya, no sempre ha estat fàcil, i més en dates recents, amb episodis d’enfrontament revifats al calor del tens context polític al voltant de les reivindicacions independentistes.

llegir-ne més

Obres d’art de Santa Maria de Sixena

Obres d’art de Santa Maria de Sixena

// Glòria Francino

El dia 11 de desembre de 2017 ha estat un dia trist per al Museu de Lleida i la seva gent; en canvi, per a la població de Vilanova de Sixena ha estat un dia d’eufòria i d’alegria, i s’entén, perquè les obres conservades, restaurades i comprades per la Generalitat de Catalunya, procedents del Reial Monestir de Santa Maria de Sixena, 43 d’elles, han tornat al seu lloc d’origen.

llegir-ne més

Un regal indigne*

Un regal indigne*

Aquest matí he escoltat per internet que el nostre president ha enviat un regal a alguns alcaldes de pobles de la província de Lleida.
Es tracta d’un llibre amb la millor de les intencions, titulat Tejidos de vecindad, que parla de totes les coses que ens uneixen als aragonesos amb els catalans. Crec que la publicació està relacionada amb la magnífica exposició Dicen que hay tierras al este, que algun dels redactors de la vostra revista ja han comentat.

llegir-ne més

Despoblació, xiques i reggaeton*

Despoblació, xiques i reggaeton*

// Natxo Sorolla

«Estoy enamorado de cuatro babys. Siempre me dan lo que quiero. Chingan cuando yo les digo. Ninguna me pone pero». A les nostres societats compatibilitzem la contradicció que signifique que el sentit comú sigue feminista i que la música que més sona és lo reggaeton, florit de missatges masclistes. I esta contradicció alguna cosa té a veure en la despoblació. Al final, los sentiments i les baixes passions expliquen molt.

llegir-ne més

tempsdefranja.org: la nostra revista continua endavant*

tempsdefranja.org: la nostra revista continua endavant*

// Editorial

Tal com molts lectors recordaran, l’any 2012 es van deixar de publicar els 10 números anuals en paper de Temps de Franja, una estructura que s’havia mantingut des del 2000 i sense interrupció, val a dir-ho. Diversos problemes econòmics impedien que les associacions editores poguéssem continuar sostenint aquesta organització, i vam optar per continuar publicant 10 números anuals, però en suport PDF, dels quals 4 també eixien en paper, un cada trimestre.
Comptat i debatut, els últims anys la revista ha funcionat en aquest format. El suport en PDF ens ha ajudat a no perdre la línia de continuïtat que feia que tinguéssem totes les revistes perfectament delimitades, ordenades, consultables i descarregables.

llegir-ne més

El neoliberalisme contra la democràcia*

El neoliberalisme contra la democràcia*

// Juan Manuel Aragüés**

Resum de la intervenció a la conferència Democràcia avui: de Terra promesa a èxode?, del VII Fòrum de debat Wirberto Delso de Favara

La paraula democràcia ha esdevingut la gran coartada de les societats occidentals. En el seu nom es cometen les barbaritats més grans i s’implementa un projecte polític i social l’objectiu del qual no és cap altre que acabar amb ella: el neoliberalisme.

llegir-ne més

Ucronia

Ucronia

// Artur Quintana i Font

A Noruega no cal ucrònia,
a l’Aragó sí.

És sabut que entre Aragó i Noruega existeixen forts paral·lelismes històrico-lingüístics. Vaig tractar aquest tema no fa gaires anys a Graus en un col·loqui sobre les llengües de la Ribagorça. Ara hi torno amb més detalls. Tant a Noruega com ací a l’Aragó se n’hi parlen actualment tres, de llengües. Però anem primer a la història.

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: