Gran Recapte 2018

Se va solsint

La Sheremare

La Sheremare

// Patrici Barquín

La meua mare era com la Sherezade. No, no estic dient que ella, la mare, anés per casa coberta de vels de seda i fent una interminable dansa del ventre, cosa que, d’altra banda, hauria donat a la meua infantesa un embolcall de “realisme fantàstic” al més pur estil de Gabriel García Márquez. A part de que lo de la dansa del ventre era més propi de la Matahari que no de la Sherezade, però no ens perdem en imatges que no es corresponen en la de la meua mare i ja miraré d’estirar del fil de la comparació més endavant.

llegir-ne més

Pokemon Go

Pokemon Go

// Patrici Barquin

Ja sé que fa dies que ha passat de moda lo joc “Pokemon Go” i que ja no jugue ni Ash, l’entrenador més famós de l’univers “pokemon”, però es que heu de tenir en compte que ja sóc una persona madura (per edat física, que lo del cap encara no ho tenim apamat)

llegir-ne més

Ha arribat l’hora de la conciliació

Ha arribat l’hora de la conciliació

// Patrici Barquín

Mai, insisteixo, mai é una bona idea començar un discurs, presentació, escrit o columna demanant disculpes per no saber estar al nivell de lo que de tu s’espera.
Primer de tot, vull demanar disculpes, ja que acabo de passar “la passa” (la passa é allò que los metges anomenen gastroenteritis i que te té distret un parell de dies) i no em trobo en les meues millors condicions físiques i psicològiques, si és que mai les he tingudes, com pa desenvolupar un discurs mínimament coherent, carregat de dades degudament contrastades.

llegir-ne més

L’home de fraganyó

L’home de fraganyó

// Parici Barquín

Va passar. Juro que no ho he somiat. Va passar i, a més a més, va passar durant un concert de “Los Trogloditas”. Ni en los meus somnis més humits podria haver arribat a imaginar una conversa de tal envergadura a un concert de “Los Trogloditas”, i és que, a camins, la columna del Temps de Franja me la regalen pel carrer i no tinc ni que esforçar-me lo més mínim

llegir-ne més

Lletania del bon barbut

Lletania del bon barbut

// Patrici Barquín

Òstic tu, sembla mentida a quina velocitat passa lo temps. Fa dos dies estàvem a l’estiu i ara, sense més ni més, ja estem abandonant los bons propòsits de començament de curs. Vull dir que, desprès d’acabades les vacances, a un li entra un no sé què de voler canviar de vida i fer-se bons propòsits o, si més no, jo pensava que ja anava sent hora d’organitzar-me eix desordre de vida que porto.

llegir-ne més

Calentures mentals

Calentures mentals

// Patrici Barquín

Crec que hem passat un estiu en temperatures prou elevades com per a permetrem eix títol de columna. No voldria donar peu a malentesos. Alluny de les meues intencions està evocar cap mena d’imatge eròtica, obscena o pornogràfica. Al contrari, eixa calor que hem patit no donava gaire peu a acrobàcies sexuals. Més bé convidava a estar-se ben quiet a la vora del ventilador prenent líquids i pregant per a que arribés la nit, en la vàcua esperança d’una mica de fresca.

llegir-ne més

Desconnexió*

Desconnexió*

// Patrici Barquín

Podríem pensar, o donar per sabut, que estem davant d’un fenomen que ha succeït de forma gradual i pausada, però la veritat é que ha sigut una evolució, de fet, anomenada revolució, bastant sobtada. Prova d’això é lo que en una ocasió m’explicava mon sogre:
Deia l’home, que en un camí va aparèixer per la finca de la família un senyor, suposadament vingut de Saragossa.

llegir-ne més

La Celidònia de Proust

La Celidònia de Proust

// Patrici Barquín

Ara ja fa un temps, per algun estrany motiu que a camins s’apodera de jo, vaig parar atenció a la manera com se feien los exàmens per a elaborar l’informe PISA, que vol dir programa per a l’avaluació internacional d’estudiants, per si algú quedava sense saber-ho.

llegir-ne més

‘Unfollow the leader’

‘Unfollow the leader’

// Patrici Barquín

Expliquen que, durant los dies previs a la Revolució Francesa, estava Robespierre fent un beure a una cantina, bar o fonda, quan va veure una cridadissa de gent que passava pel davant del finestró del local. Sense pensar-s’ho ni un instant va arrencar a córrer com un esperitat cap al carrer. Los acompanyants, sorpresos per la reacció, lo van increpar:

llegir-ne més

La criança del jaco a la matinada i la mare

La criança del jaco a la matinada i la mare

// Patrici Barquín

Pos ja era una mica granadet quan va passar. Va ser una nit en que l’alcohol del bar anava transitant des de la barra fins als nostres estomacs i ja estàvem en aquell punt en que arriben les confessions entre amics de borratxera. Així que lo meu company de festa em va dir que estava pensant molt seriosament en dedicar-se a criar “jacos”.

llegir-ne més

La curiositat va matar al gat*

La curiositat va matar al gat*

// Patrici Barquín

En lo moment de redactar eixa columna me trobo envoltat de llums de Nadal i en lo cap amerat d’esperit de pau, amor i família, així, sense adonar-me lo més mínim de l’oxímoron. Potser per això, lo meu cervell ha fet una retrocessió a l’època en què lo meu cos presentava un aspecte més reduït, tot i que, lo meu esme no ha crescut gaire des d’allavonces; parlo de quan era un xiquet.

llegir-ne més

Capitalisme per a ‘Dummies’

Capitalisme per a ‘Dummies’

// Patrici Barquín

Fa un temps, una persona prou assenyada, em va proposar lo repte de fer-me una lliçó de capitalisme per a “Dummies”. Això sí, enmig d’una festa a un bar a altes hores de la matinada. Així que em va explicar la paràbola de la gerra i la escuma de cervesa que diu:

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: