Se va solsint

// Patrici Barquín

Podríem pensar, o donar per sabut, que estem davant d’un fenomen que ha succeït de forma gradual i pausada, però la veritat é que ha sigut una evolució, de fet, anomenada revolució, bastant sobtada. Prova d’això é lo que en una ocasió m’explicava mon sogre:
Deia l’home, que en un camí va aparèixer per la finca de la família un senyor, suposadament vingut de Saragossa.

// Patrici Barquín

Ara ja fa un temps, per algun estrany motiu que a camins s’apodera de jo, vaig parar atenció a la manera com se feien los exàmens per a elaborar l’informe PISA, que vol dir programa per a l’avaluació internacional d’estudiants, per si algú quedava sense saber-ho.

// Patrici Barquín

Expliquen que, durant los dies previs a la Revolució Francesa, estava Robespierre fent un beure a una cantina, bar o fonda, quan va veure una cridadissa de gent que passava pel davant del finestró del local. Sense pensar-s’ho ni un instant va arrencar a córrer com un esperitat cap al carrer. Los acompanyants, sorpresos per la reacció, lo van increpar:

// Patrici Barquín

Pos ja era una mica granadet quan va passar. Va ser una nit en que l’alcohol del bar anava transitant des de la barra fins als nostres estomacs i ja estàvem en aquell punt en que arriben les confessions entre amics de borratxera. Així que lo meu company de festa em va dir que estava pensant molt seriosament en dedicar-se a criar “jacos”.

// Patrici Barquín

En lo moment de redactar eixa columna me trobo envoltat de llums de Nadal i en lo cap amerat d’esperit de pau, amor i família, així, sense adonar-me lo més mínim de l’oxímoron. Potser per això, lo meu cervell ha fet una retrocessió a l’època en què lo meu cos presentava un aspecte més reduït, tot i que, lo meu esme no ha crescut gaire des d’allavonces; parlo de quan era un xiquet.

// Patrici Barquín

Fa un temps, una persona prou assenyada, em va proposar lo repte de fer-me una lliçó de capitalisme per a “Dummies”. Això sí, enmig d’una festa a un bar a altes hores de la matinada. Així que em va explicar la paràbola de la gerra i la escuma de cervesa que diu:

// Patrici Barquín

Carlos Mejía Godoy, representant de la Nova Cançó nicaragüenca, cantant de Los de Palacagüina i recuperador de paraules esmorteïdes pròpies de la llengua de Nicaragua, entre altres coses; cantava una cançó titulada Clodomiro el Ñajo.

//Patrici Barquín

Pos ja està, ja anem acabant l’estiu. La fafet va esmorteint lo seu cant i, poc a poc, va arrimant la seua poteta al picaport de can formigueta. Los grills caven frenèticament, com un polític eixecant carrers i equipaments en plena campanya electoral, mirant de trobar un puesto agon refugiar-se durant l’hivern, que cada any triga més en arribar.

// Patrici Barquín

Benvolguda Remei, vull disculpar-me. Sento que avui no estaré a l’alçada de les teues expectatives, ja que los esdeveniments m’han deixat malmarrós.

// Patrici Barquín

Quan era petit i bevent aigua m’escanava sempre hi havia algú al meu costat que em feia eixecar lo cap amb l’excusa de mirar un suposat muixonet que, francament, no vaig saber trobar mai, per més que ficava interès a veure’l.

//Patrici Barquín

Lo primer camí que vaig sentir la paraula postveritat he de dir que no estava molt atent a la matraca que, com una lletania de rosari, sonava a la ràdio, mentres jo anava fent altres coses, així que, només la paraula, totalment descontextualitzada, rebotava dintre de la meua cavitat cranial,