Se va solsint
Somnis que no ho són tant
// Patrici Barquín
Ma jaia, de la mateixa manera que una gran quantitat de persones de la seua generació, va viure una vida dura. Ja sabeu, una infantesa mísera de treball, una joventut mísera de treball i una espurna d’il·lusió, que va durar més que una flor, trencada pel feixisme. Així, l’edat adulta va ser repressió, gana, alguna
LLEGIR-NE MÉSTeixons
// Patrici Barquín
Lo naixement de l’endocrinologia i el seu perfeccionament primigeni va tenir uns resultats nefastos a nivell social. Un dels seus precursors, Nicola Pende, era un metge feixista que va estar anomenat senador pel Benito aquell de les itàlies. Però no en va tenir prou de ser nomenat senador i va voler incidir en la política
LLEGIR-NE MÉSUn poble de merda
// Patrici Barquín
Per increïble que pugue parèixer, la colonització està més de moda que mai. El postureig viscut després de la segona guerra mundial no va ser més que això, un postureig; una manera de fer veure que la guerra ens havia fet millors persones i, en conseqüència, millors societats. Però la realitat és caburda com ella
LLEGIR-NE MÉS
El Jerom i l’Úrsula von der Leyen
// Patrici Barquín
Quan los soldats mexicans van fer l’escabetxina de dones i nens apatxes, el bo d’en Jerom no era més que un guerrer al que acabaven de matar a tota la família. Això el va legitimar per a liderar la unió dels diferents grups apatxes que van aniquilar a tota la guarnició mexicana artífex de la
LLEGIR-NE MÉS
Post punk
// Patrici Barquín
Temps era temps en que els cims nevats no formaven part de la nostra anatomia. Temps fugit en que tot era festa, però també transgressió. La sang bullia i les hormones esclataven en balls salvatges. La música es combinava amb la nostra ànima creant emocions que, en lo temps, quedarien esmorteïdes per a, en lo
LLEGIR-NE MÉS
Very famous people
// Patrici Barquín
Vivim temps convulsos (m’encanta dir eixa frase), temps en què es busca reconeixement social i influir a la resta de la gent com si el fet de transcendir la pròpia existència fos una tasca tan ineludible con la que tenia el Sísif empenyent la maleïda roca.
LLEGIR-NE MÉS
De l’esdeveniment, Johnny i el seu fusell
// Patrici Barquín
Costa molt parlar sobre la guerra mundial a la que estem immersos, precisament, perquè eixa immersió ens dificulta comprendre la dimensió de tot allò que està passant.
LLEGIR-NE MÉS
Déu castiga sense totxo
// Patrici Barquín
A la radera columna, que vaig ser capaç d’escriure i entregar al Temps de Franja, dissertava sobre la conveniència de gaudir de les pantagruèliques lifares nadalenques com a forma de resistència al feixisme (ospa!, dit així queda força estrany) I confessava que estava proper a reconciliar-me en les festes eixes. I com que cap bona
LLEGIR-NE MÉS