Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

lo cresol

Protocols de la vergonya*

Protocols de la vergonya*

// Antoni Bengochea

Fins a dia d’avui cinc són les fases de l’argumentari de la presidència de la Comunidad de Madrid per eludir la seva responsabilitat en les 7.291 morts a les residències de la seva comunitat. 1a: Desviar la responsabilitat cap a Pablo Iglesias. La gran majoria de la premsa escrita (destacant OK Diario i El Mundo) i totes les televisions (sobretot Antena 3 i Telecinco) van participar de la caça mediàtica del llavors vicepresident, que va ser acusat d’«homicidi imprudent», «negligència immoral», o de convertir les residències en «Cases dels horrors».

llegir-ne més

Tot recordant n’Ánchel Conte*

Tot recordant n’Ánchel Conte*

N’Anchel Conte Cazcarro nasquè el 1942 a Alcolea de Cinca, on son pare, guàrdia civil, estava destinat. La família procedia de Robres. Seguint els trasllats paterns visquè a Sariñena i Barcelona, i ací féu el batxillerat i estudià Filosofia i Lletres (Secció d’Història). Acabada la carrera, desitjant tornar als orígens, el 1968 trobà plaça de professor de secundària al Colegio Libre Concertado de l’Aínsa, on féu una gran feinada, amb esplèndida pedagogia trencadora, no gens del grat del Governador Civil d’Osca, en Víctor Fragoso del Toro, que el 1973 va manar que no li renovessen el contracte. Després de breu temps ensenyant a Saragossa, Terol i Osca Conte tornà a Barcelona on obtingué càtedra de professor de secundària i s’hi doctorà a la Universitat.

llegir-ne més

De facilitar i garantir*

De facilitar i garantir*

// Raquel Llop

Quan parlem de la participació juvenil als espais associatius sempre acabem sentint la mateixa sentència, i és que el jovent no participa, que està  desconnectat dels cercles de presa de decisions, que als joves no els hi importe el que passe al món, que només pensen en les seues prioritats… en definitiva, que no s’impliquen, que actuen com si això de la vida pública no anés amb ells. Si, a més a més, al vector «joves» li afegeixes la mostra del jovent «rural», les dades encara poden sobtar més.

llegir-ne més

Estrany país aquest*

Estrany país aquest*

// José Miguel Gràcia

Estrany país aquest que utilitza el terrorisme com a arma política entre el partits, o per anorrear als que no combreguen amb unes idees determinades sobre el concepte d’unitat de la Pàtria. Estrany país aquest on les víctimes del terrorisme no s’aixequen contra aquells que les utilitzen indecentment en el seu joc polític menyspreant les morts i extorsions de les víctimes de malaurats temps passats. Quina vergonya! Estrany país aquest que trivialitza sobre el que és terrorisme estenent-lo a fets que no hi tenen res a veure i que alguns magistrats retorcen les lleis per trobar alguna petita escletxa per on encabir acusacions, tan greus com inexistents.

llegir-ne més

Sant Antoni popular*

Sant Antoni popular*

// María Dolores Gimeno

Sant Antoni Abat és un sant primerenc, que reapareix cada 17 de giner en este món de comunicacions audiovisuals i en continua evolució tecnològica. És un supervivent popular a la nostra geografia rural d’uns temps en què l’agricultura era majoritària, és a dir, fa uns pocs anys pretecnològics, quan los animals presidien les faenes agrícoles o constituïen la base de la subsistència, criats a casa. Humil patró de l’estament popular a l’antiua corona d’Aragó, en lo gorrinet davant del cavaller Sant Jordi dels nobles, ara la seua festa és d’interès turístic a la comunitat autònoma, una etiqueta moderna. Al Matarranya se li han dedicat festes estos dies entre la devoció i el folklore.

llegir-ne més

Més val prevenir que reforestar*

Més val prevenir que reforestar*

// Judith Bielsa

Començant l’any amb pluges, però sense oblidar-nos de la sequera i les onades de calor que ens esperen en uns mesos, cal posar les dades sobre la taula per poder evitar desastres forestals. És un fet que les comarques del Matarranya i Baix Aragó estan al capdavant en superfície arbrada sobre superfície forestal de la regió, tenint com a particularitat que són una de les zones més altament tèrmiques i amb un dels balanços hídrics més deficitaris de la província, sumant-li a més, una orografia molt complicada. En conseqüència, hi ha tanta energia acumulada a la muntanya que ens enfrontem a un perill d’incendis forestals fora de capacitat d’extinció.

llegir-ne més

Podem o no Podem*

Podem o no Podem*

// Antoni Bengochea

Com era d’esperar, no ha durat gaire el vincle de Podemos amb Sumar. Aquest partit ha tingut una història tan ràpida com fulgurant, passant del zenit a l’ocàs en un període de vuit anys. La desvinculació de Sumar és el primer pas d’un moviment de supervivència que encara no podem saber on se’ls endurà. Podemos neix l’any 2014 com la facció política més ferma del moviment dels “INDIGNATS” del 15-M. L’any de la fundació, amb notable presència mediàtica, sobre tot a les xarxes socials, es converteix a les eleccions generals del 2015, amb tres milions de vots, en una veritable alternativa d’esquerres al totpoderós PSOE. A partir d’aquí comença la guerra mediàtica i judicial amb l’objectiu d’exhaurir-lo i fer-lo desaparèixer.

llegir-ne més

La “descoberta” del Carxe*

La “descoberta” del Carxe*

// Artur Quintana

El Carxe és una comarca murciana de llengua catalana situada als altiplans homònims entre les Serres del Carxe i la Pila, a tocar del País Valencià: 300 kms2 i uns 600 habitants, que a la primera meitat del XX eren uns 2.000 i que la crisi de l’agricultura ha delmat. Com massa sabeu, dels quatre estats que ens pensen i manen, tres —Espanya, França i Itàlia— fan tot el que poden perquè les gents de llengua catalana i de la cultura que aquesta conforma no sapiguem el nom de la nostra llengua —ni on es parla. Una més d’entre les moltes mesures que ens apliquen per fer-nos desaparèixer. Tanmateix algueresos, franjatins, valencians, illencs i principatins sempre hem sabut que parlem la mateixa llengua: català.

llegir-ne més

Espectadora dels propòsits aliens*

Espectadora dels propòsits aliens*

// Raquel Llop

Esgotats pràcticament tots els dies del 2023, hi ha qui dedica raconets de temps a escriure una llista, que pot ser llarga o curta, d’allò que espera assolir el 2024. Hi ha els qui preveuen grans canvis a les seves vides, d’altres aposten pels “grans clàssics” (estat físic, estalvis, aprendre quelcom nou…); i d’altres que, senzillament, no fem res de tot això, i, dins d’este darrer grup, també hi ha diferents tipus de persones. Estan les que són indiferents al que la resta faci o deixi de fer i n’hi ha uns altres que observen des d’una posició, bé de superioritat, bé de curiositat, aquelles persones de les llistes. Jo, personalment, m’incloc en les segones.

llegir-ne més

Vox arrossega el PP*

Vox arrossega el PP*

// José Miguel Gràcia

Últimament, tant el Parlament com el Senat espanyols s’han convertit en llocs on les declaracions més exagerades, mancades de sentit comú, insultants i crispadores han pres el lloc a la normalitat del discurs parlamentari. És més, alguns partits polítics reprodueixen aquesta actitud on poden i quan poden. És ben cert que els que porten la batuta —i també l’orquestra— en aquesta cursa desfrenada són els membres del PP arrossegats pels de Vox. El PP ha quedat atrapat en el cercle gravitatori de Vox, sota les consignes d’Aznar, més properes a la ideologia d’aquests últims.

llegir-ne més

L’accés a Internet: ¿un Dret Humà?*

L’accés a Internet: ¿un Dret Humà?*

// Judith Bielsa

He tingut la sort de passar el pont de la Constitució (ai, la Constitució…) en una vila de la província de Sòria, i un cop em disposava a escriure la columna cresolaire me n’he adonat de la manca d’internet i de qualsevol tipus de connexió disponible. Com pot ser que en ple 2023 i amb una llei de servei universal vigent, no hi hagi Internet aquí? Com pretenem alentir la despoblació, promoure la igualtat entre territoris o posar en valor els nostres pobles? Vivim en una era digital on l’accés a la informació s’ha convertit en un component vital del nostre dia a dia. El dret humà a la informació i expressió troba en internet el seu aliat més poderós, permetent la recerca, recepció i difusió de missatges de manera global. Potser aquest és un dels motius pels que l’ONU va reconèixer el 2011 l’accés a Internet com un dret humà.

llegir-ne més

La guerra de Ferraz*

La guerra de Ferraz*

// Antoni Bengochea

Tots hem pogut veure la virulència a la que s’ha arribat en les protestes davant la seu del PSOE a Madrid. S’ha creat un precedent que en algun moment ens en podem penedir. Una majoria de gent de manera pacífica, i molts de manera molt poc pacífica, han estat protagonistes d’unes manifestacions amb caràcter d’encalçament que no s’havien vist mai. S’ha pogut observar una fauna humana que semblava estar amagada o almenys domesticada: ultranacionalistes, feixistes, nazis, ultracatòlics com Hazte Oir i altres i sectaris del Yunque, o gent com els de Desocupa, molt potenciats per televisions com Tele5 com si fossin herois nacionals. Tot això envoltat per les proclames a la rebel·lió de gent com Abascal, instant a la desobediència a la policia.

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: