Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

lo cresol

Minoritzades, minoritàries, minoritzadores*

Minoritzades, minoritàries, minoritzadores*

// Artur Quintana i Font

Amb penes i treballs hem aconseguit que al nostre Estat les llengües minoritzades ja es puguen anomenar així, i no pas per l’eufemisme de minoritàries, perquè de minoritàries al món ho són totes les llengües, amb dues soles excepcions: si atenem al nombre de parlants ho és el xinès mandarí, o l’anglès si ens regim pel criteri de més gran difusió, que totes les altres, xinès inclòs, en tenen menys, de difusió. Però també el xinès és llengua minoritzada per exemple a Singapur, i l’anglès ho és a Nicaragua (Mosquítia).

llegir-ne més

Geografia humana*

Geografia humana*

// María Dolores Gimeno

Un mapa mostra a l’examen la concentració de parcs eòlics a Catalunya en grisos i negres; 159 al Baix Ebre i 148 a la Terra Alta numeren la trista victòria del Sud interior. Lo vent no bufa al Nord-Est. Pregunta de selectivitat catalana 2024: “Quines característiques tenen en comú aquestes comarques?”: zones rurals, poc poblades i sòl barat, però lluny dels principals centres de consum d’energia, diu la pauta de resposta.

llegir-ne més

Juny incert a Estrasburg –i arreu*

Juny incert a Estrasburg –i arreu*

// Judith Bielsa

En l’adveniment de les eleccions europees de juny de 2024, Europa s’enfronta a un escenari carregat de desafiaments inèdits que amenacen la seva cohesió democràtica. Un dels temes que ressalta especialment en aquest context i que ens afecta de manera directa és el tractament de les llengües minoritàries, com el català, en les institucions europees. Malgrat les promeses repetides, com les del PSOE que suggerien un suport a l’oficialitat del català a la Unió Europea, la realitat és que aquesta qüestió continua «encallada».

llegir-ne més

Nakba*

Nakba*

// Antoni Bengochea

Les colonitzacions jueves a Palestina provenen del segle XIX, però es van potenciar sobretot en el període de domini britànic, de 1917 a 1948. Enfonsats els països antijueus (nazis i feixistes) al final de la Segona Gran Guerra, les potències guanyadores, encapçalades per Estats Units i el Regne Unit, van creure convenient crear l’estat israelià.

llegir-ne més

Ensenyar català com a aragonès*

Ensenyar català com a aragonès*

 // Artur Quintana i Font

Ensenyar català com a aragonès, o com aconseguir la quadratura del cercle? És fàcil: només cal que observeu què fan a les escoles de l’Alt i Mitjà Isàvena. L’any 1984 va ser possible per primera vegada des de feia segles d’ensenyar català a les escoles del nostre país que ho demanessen. Les de l’Alt i Mitjà Isàvena no ho van demanar.

llegir-ne més

Forasteres a casa*

Forasteres a casa*

// Raquel Llop

D’un temps cara ací, començo a entendre un sentiment molt intern que no sabia anomenar. Una sensació estranya que viu en mi des de fa molts anys i que, arran d’haver-la escoltat en altres persones, ha posat llum a això que sentia, m’ha fet sentir compresa i ha facilitat una certa reconciliació en allò que pensava, ere culpa meua. Soc d’eixes persones de la zona del Matarranya que, primer per estudiar i ara per treballar, fa anys que no viuen diàriament al poble.

llegir-ne més

Les guerres que ens envolten*

Les guerres que ens envolten*

// José Miguel Gràcia

Mireu el món i veureu el que passa. Conflictes amb guerres hi ha a Gaza, Ucraïna, Sudan, Birmània i una llarga llista més. El resultat de totes elles és la mort de soldats, civils, nens i persones grans –el resultat més cruel de tots–; destrucció d’estructures socials i econòmiques; fre o endarreriment del desenvolupament econòmic dels països en conflicte i distorsions a nivell mundial o regional. Tot i que, les guerres i conflictes armats produeixen resultats més que positius per alguns, els fabricants i proveïdors de material bèl·lic i els especuladors.

llegir-ne més

Portes obertes*

Portes obertes*

// María Dolores Gimeno

De no ser les que obren alguns masos, han desaparegut aquelles claus grans de ferro que no cabien a la faldriquera. Les han substituït altres més llugeres d’alumini, que han anat variant al mateix temps que s’han reforçat los panys i blindat les portes per posar la cosa difícil als lladres. No queden tampoc, inútils, aquells picaports del mateix ferro, que avisaven de què hi havia algú al carrer demanant pas, però se’n troben de supervivents tant a les portes nobles d’alguna casa restaurada, forjats per un ferrer artista, com rovellats a les velles i buides de les nostres viles.

llegir-ne més

Pacte europeu migratori*

Pacte europeu migratori*

// Judith Bielsa

La nova reforma del pacte migratori de la Unió Europea ha generat un intens debat entre els experts i les organitzacions de la societat civil. Aquesta actualització, que s’ha gestat amb opacitat i manca de transparència, representa una consolidació de les polítiques de tancament i exclusió envers les persones migrades i refugiades.

llegir-ne més

Oltra, un exemple més de guerra bruta*

Oltra, un exemple més de guerra bruta*

// Antoni Bengochea

El resultat del cas Mónica Oltra era obvi des del primer moment, però han hagut de passar un parell d’anys de calvari judicial i mediàtic per a què la causa s’arxivés. I el poder oligàrquic (econòmic, mediàtic i judicial) seguirà fins que el procés contra ella s’hagi exhaurit. Em resulta força ingenu pensar que algú demani perdó. Això és una guerra i a les guerres ningú demana perdó. A Oltra la van denunciar per encobrir els delictes sexuals del seu exmarit.

llegir-ne més

Ensarronada*

Ensarronada*

// Artur Quintana i Font

Quan en Jordi Solé Tura i companys, els dits pares de la Constitució, van rebre l’encàrrec de redactar-la, tenien clar que els calia fer-la tan democràtica com fos possible i sense apartar-se mai dels principies franquistes, ja fos perquè els va ser així indicat o perquè ells mateixos n’estessen convençuts. Es tractava d’un veritable tour de force: assolir en política la quadratura del cercle. I, a fe de Déu, ho van aconseguir.

llegir-ne més

Dones, mites i ruralitat*

Dones, mites i ruralitat*

// Raquel Llop

Enguany he passat el 8 de març, per primera volta en molts anys, a casa, a una vila petiteta del Matarranya històric, lluny de les grans manifestacions a les que estava acostumada assistir anys enrere, lluint pancartes i banderes, acabant la jornada sense veu i amb molta esperança, amb eixa il·lusió de qui confie en que hi ha una altra manera de fer les coses, que existeix un petit foradet per on colar-li un gol al patriarcat. Pel moment l’any 2024 me demane més casa i menys ciutat, allunyar-me del soroll i apropar-me a les arrels.

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: