Lo cresol
Ben volent o mal volent*
// M. D. Gimeno Puyol
…, de la dona siguis parent (B2). La frase popular reconeix una verdat profunda de les societats tradicionals: la dona era un pilar ineludible, un nucli de poder silenciós però ferm.
LLEGIR-NE MÉS
Qui queda fora*
// Judith Bielsa
La regularització extraordinària anunciada pel govern espanyol s’ha presentat com un gest de justícia cap a centenars de milers de persones que viuen en la invisibilitat administrativa. I ho és, en part.
LLEGIR-NE MÉS
El meu client no té pressa, o sí?*
// Antoni Bengochea
«El meu client no té pressa». Aquesta és una frase molt festejada pels fans d’en Gaudí. Era la seva resposta quan li preguntaven per la finalització de la Sagrada Família. Cal recordar que enguany és el centenari de la mort del gran arquitecte reusenc.
LLEGIR-NE MÉS
Distanziamiento*
// Artur Quintana
Fa poc vaig publicar un comentari sobre l’ortografia aragonesa que Nagore havia exposat a Fuellas (282-283, ch-o 2024, 11-13), i en criticava que ny hagués estat rebutjat de l’ortografia de les Normas del 1987 per la nostra catalanofòbia, malgrat tractar-se d’un dígraf molt estès en aragonès medieval.
LLEGIR-NE MÉS
Energia nuclear*
// Raquel Llop
M’acomiado del raconet cresolaire parlant d’un tema força polèmic (si és que algun tema, avui dia, està allunyat de polèmica). Per què si, pareix que de tot es pot tenir una opinió i teories demostrades científicament de manera rigorosa avui dia es posen al centre del debat, per debatre què, exactament?
LLEGIR-NE MÉS
Penseu, penseu*
// José Miguel Gracia
Benvolguts lectors: penseu en un home poderós amb una riquesa de milers de milions, que necessita estar sempre al cim de l’èxit i cridar l’atenció constantment i en qualsevol lloc.
LLEGIR-NE MÉS
Ben volent o mal volent*
// M. D. Gimeno Puyol
…, de la dona siguis parent (B2). La frase popular reconeix una verdat profunda de les societats tradicionals: la dona era un pilar ineludible, un nucli de poder silenciós però ferm.
LLEGIR-NE MÉS
L’espectacle de la veritat*
// Judith Bielsa
Amb el cas Epstein hi ha una sensació estranya que no desapareix. Cada nova filtració promet sacsejar els fonaments del poder, però l’endemà tot continua exactament igual. Surten noms, apareixen correus, s’alimenten tertúlies, però el nucli dur roman intacte. Potser el problema no és què sabem, sinó com se’ns permet saber-ho. Les elits contemporànies han
LLEGIR-NE MÉS