«El meu client no té pressa». Aquesta és una frase molt festejada pels fans d’en Gaudí. Era la seva resposta quan li preguntaven per la finalització de la Sagrada Família. Cal recordar que enguany és el centenari de la mort del gran arquitecte reusenc. També va fer públic el seu càlcul temporal del macro edifici: uns dos-cents anys. Doncs encara en faltarien cinquanta i sis. Perquè 144 anys és el que duu en construcció aquest «exabrupte genial», com deia Josep Pla. Segons Gaudí l’objectiu principal d’aquesta obra faraònica és arribar a la infinitud, per cert, característica que compartiria amb el Panteó de Roma, que té gairebé 1000 anys, però que en va tardar tres en construir-se. Més que al Panteó romà, la Sagrada Família s’assembla a les grans catedrals gòtiques medievals, moltes finalitzades després d’uns quants segles i amb varietat d’estils (la Seu de Saragossa conté el romànic, gòtic, mudèjar, renaixentista, barroc i neoclàssic, i no és la única, i moltes famoses (Barcelona, Milà, Florència, Colònia, entre altres) finalitzaren en el segle XX, i algunes restaren inacabades. El gran temple barcelonès contempla també uns quants estils: neogòtic (cripta, absis), modernista (portada del Naixement, interior i alguns aspectes de les torres), contemporani (escultures de Subirats) o més contemporani (alguns materials que poc tenen que veure amb els originals, o modernes tècniques cibernètiques). Per això aquest edifici és d’estil neomedieval, ple de pretensions, supèrbia i vanitat, com una nova Torre de Babel. Un monument anacrònic que no es construeix al servei de la humanitat; tot al contrari, és la humanitat la que es posa al servei d’ell, com aquelles grans catedrals que no es feien a la mesura de l’ésser humà, considerat segons aquella mentalitat indigne d’obres tan sublims, sinó A.M.D.G. (Ad Maiorem Dei Gloriam, el «client que no té pressa». Per aquest concepte van donar el vist i plau els propietaris (o llogaters) dels habitatges que s’han d’enderrocar per construir la Gran Escalinata. Però el ritme de construcció s’ha triplicat els darrers deu anys. Sembla ser que el «client» dels actuals responsables del projecte macro turístic té més pressa. La polèmica està servida.
*Publicat a Diario de Teruel, 11 d’abril de 2026