// Antoni Bengochea

Any 2014: cop d’estat contra el president electe d’Ucraïna Yanukovich, a causa de la política prorussa que duia a terme. Aquest senyor era anti-OTAN i la oposició pro-OTAN. No cal ser un superdotat per ataüllar qui hi havia al darrera del cop, els de sempre. En aquell moment els russos ucraïnesos eren el 30%, la majoria concentrats en les regions properes al mar Negre.

// Antoni Bengochea

En un estiu tan pobre de televisió, és un entreteniment valuós gaudir dels Jocs Olímpics. Reconec que la cerimònia inaugural (tan formosa com enfarfegadora) a la bellíssima ciutat de París, me va mantindre enganxat a la pantalla.

// Antoni Bengochea

Les colonitzacions jueves a Palestina provenen del segle XIX, però es van potenciar sobretot en el període de domini britànic, de 1917 a 1948. Enfonsats els països antijueus (nazis i feixistes) al final de la Segona Gran Guerra, les potències guanyadores, encapçalades per Estats Units i el Regne Unit, van creure convenient crear l’estat israelià.

// Antoni Bengochea

El resultat del cas Mónica Oltra era obvi des del primer moment, però han hagut de passar un parell d’anys de calvari judicial i mediàtic per a què la causa s’arxivés. I el poder oligàrquic (econòmic, mediàtic i judicial) seguirà fins que el procés contra ella s’hagi exhaurit. Em resulta força ingenu pensar que algú demani perdó. Això és una guerra i a les guerres ningú demana perdó. A Oltra la van denunciar per encobrir els delictes sexuals del seu exmarit.

// Antoni Bengochea

Fins a dia d’avui cinc són les fases de l’argumentació de la Presidència de la Comunidad de Madrid per eludir la seva responsabilitat en el cas dels 7291 morts a les residències de la seva comunitat quan la pandèmia de la COVID 19:

// Antoni Bengochea

Com era d’esperar, no ha durat gaire el vincle de Podemos amb Sumar. Aquest partit ha tingut una història tan ràpida com fulgurant, passant del zenit a l’ocàs en un període de vuit anys. La desvinculació de Sumar és el primer pas d’un moviment de supervivència que encara no podem saber on se’ls endurà. Podemos neix l’any 2014 com la facció política més ferma del moviment dels “INDIGNATS” del 15-M. L’any de la fundació, amb notable presència mediàtica, sobre tot a les xarxes socials, es converteix a les eleccions generals del 2015, amb tres milions de vots, en una veritable alternativa d’esquerres al totpoderós PSOE. A partir d’aquí comença la guerra mediàtica i judicial amb l’objectiu d’exhaurir-lo i fer-lo desaparèixer.

// Antoni Bengochea

Tots hem pogut veure la virulència a la que s’ha arribat en les protestes davant la seu del PSOE a Madrid. S’ha creat un precedent que en algun moment ens en podem penedir. Una majoria de gent de manera pacífica, i molts de manera molt poc pacífica, han estat protagonistes d’unes manifestacions amb caràcter d’encalçament que no s’havien vist mai. S’ha pogut observar una fauna humana que semblava estar amagada o almenys domesticada: ultranacionalistes, feixistes, nazis, ultracatòlics com Hazte Oir i altres i sectaris del Yunque, o gent com els de Desocupa, molt potenciats per televisions com Tele5 com si fossin herois nacionals. Tot això envoltat per les proclames a la rebel·lió de gent com Abascal, instant a la desobediència a la policia.

// Antoni Bengochea

Ara resulta que la gent que recolza Palestina en el conflicte que l’enfronta a Israel és antisemita i, segons Jiménez Losantos, vol acabar la tasca que Hitler va deixar a mitges. Quines coses s’han de sentir! Per començar cal dir que la paraula antisemita és totalment impròpia, ja que els palestins són germans d’origen dels israelians, i en conseqüència, tots dos pobles són semites. Per altra banda, el concepte «antisemitisme» (incorrecte: s’hauria de dir antijudaisme) s’ha anat aplicant sempre lligat al context de la diàspora jueva, on aquest poble s’ha desenvolupat arreu del món sense territori propi.