Ara resulta que la gent que recolza Palestina en el conflicte que l’enfronta a Israel és antisemita i, segons Jiménez Losantos, vol acabar la tasca que Hitler va deixar a mitges. Quines coses s’han de sentir! Per començar cal dir que la paraula antisemita és totalment impròpia, ja que els palestins són germans d’origen dels israelians, i en conseqüència, tots dos pobles són semites. Per altra banda, el concepte «antisemitisme» (incorrecte: s’hauria de dir antijudaisme) s’ha anat aplicant sempre lligat al context de la diàspora jueva, on aquest poble s’ha desenvolupat arreu del món sense territori propi.
El masclisme i el futbol van fortament units en aquest país. Nosaltres vam créixer convençuts que aquest esport no era cosa de dones. Mentre el bàsquet (sobre tot), l’handbol, l’hoquei, o el waterpolo es desenvolupaven amb normalitat a partir del 92 i tenien presència televisiva, el futbol romania totalment anorreat, i la selecció segrestada per un cavernícola maltractador que va exercir 27 desèrtics anys, i que va acabar fent bo a Vilda, el seu successor, que va fracassar en dos europeus i un mundial (a un seleccionador masculí, com a màxim, se li perdona un fracàs); i que només entrar va vetar la millor jugadora del moment: Vero Boquete, per lo que se’n va dir “feminisme extrem”. Us sona? La importància mediàtica del futbol femení hispànic era nul·la fins l’any 2021, quan una desconeguda Alèxia Putellas va rebre la “Pilota d’or”.
Mai hauria pensat que, per no votar a les dretes nacionalistes espanyoles, seria identificat amb “Txapote”, un dels terroristes més fastigosos d’aquest país, que sembla haver entrat amb un “delirium tremens” polític. Enguany fa vint anys que va començar la Guerra d’Iraq, guerra totalment il·legal que Espanya no sols va recolzar, sinó que hi va participar activament. Ha quedat més que demostrat que l’Iraq no tenia armes de destrucció massiva, i que tots els països agressors ho sabien. Les estadístiques diuen que hi van morir de 100.000 a 600.000 persones. Segons la FAO, organisme de l’ONU, 500.000 xiquets iraquians han mort a causa de l’embargament i les sancions econòmiques contra aquest país.
La policia va descartar totalment les proves contra Mònica Oltra. Aquesta notícia, com era d’esperar, no ha tingut cap recorregut mediàtic. Quina diferència de quan va ser imputada, on totes les cadenes de televisió no van parar d’apedregar fins la humiliació que la va obligar a dimitir. Una gran política destrossada, política i personalment per l’oligopoli mediàtic, i especialment per la “La Sexta”, amb un Ferreras força contundent, acompanyat de na Pastor i fins i tot d’en Jordi Évole… Ara ningú obre la boca.. S’ha aconseguit l’objectiu amb èxit: ella és fora i el poder polític valencià és en mans del PP i Vox, per altra banda amos del poder judicial, econòmic i mediàtic.
Segons la dreta, votar esquerra és votar ETA i Okupació. Segons l’esquerra votar dreta és Frankisme i desnonaments. Som en campanya electoral i val tot. Per això es pot dir que ETA va assassinar a unes 860 persones, i el «frankisme» va practicar el terrorisme d’estat matant-ne unes 50.000 només en temps de pau (segons les aproximacions més baixes). Clar que per a la dreta el terrorisme etarra és pobre, míser i de baixa estofa, bast i repugnant, amb atemptats davant de tota la gent, mentre que els afusellaments frankistes són patriòtics, organitzats i en llocs discrets i lluny de la gent. Per cada okupació (de les quals les violacions de domicili són menys de l’1%) hi ha quatre desnonaments. Segons aquesta proporció per cada hora informativa dedicada a l’okupació, n’hi havia d’haver quatre dedicades als desnonaments.
Gràcies a l’escàndol que va produir la paròdia que van fer a TV3 sobre la Mare de Déu del Rocío. Em va semblar tan graciós com poca-solta, però no fins al grau d’indignació que van mostrar alguns polítics o periodistes (fins i tot utilitzant paraules malsonants, insults i afirmacions molt greus). Jo no veig enlloc una ofensa als andalusos ni al seu accent. He vist a les “xirigotes” i als carnavals de Cadis enfotent-se’n de l’accent català, dels independentistes o dels polítics condemnats. Però també han fet paròdies humorístiques de la Setmana Santa amb peanyes de mares de Déu, fins i tot de Cristos, i no s’escandalitza ningú. A mi m’escandalitza més que el govern andalús no l’importi carregar-se Donyana, que és patrimoni de tota la humanitat.
Ara demanen avions. I desprès? Míssils de llarg abast? Armes químiques? En principi era només armament defensiu. En acabar artilleria ofensiva i tancs ultramoderns. Ha passat un any de guerra i em pregunto: esteu contents els bel·licistes? La cosa ha millorat? Més morts, més destrucció, més misèria, més refugiats. Això sí, els russos, que es pensaven que allò seria un passeig militar, ara estan més fotuts. Ha valgut la pena? Mentrestant nosaltres, les titelles de la NATO, augmentant els pressupostos militars (i retallant en altres partides), augmentant el preu de la llum i dels productes energètics, augmentant la inflació, etc. I els oligarques americans se segueixen fregant les mans: USA ens ven als europeus els derivats del petroli (que compren als russos) tres vegades més cars. I venen més armes… i ara ja parlen de la reconstrucció (vull dir del negoci) d’Ucraïna.
S’ha fet viral el ridícul protocol del lliurament de medalles de la supercopa femenina de futbol. Resulta singular que molts mitjans de comunicació de totes les tendències polítiques hagin parlat de menyspreu i fins i tot de masclisme. El problema no és aquest (que també). A la Copa de la Reina, aquesta persona que dona el nom al torneig, només hi ha assistit una vegada, i mai ha transcendit. Però el que és veritablement patètic és el cas de la selecció futbolística femenina, ja que la majoria de les jugadores que anaven sempre a les convocatòries, es neguen a jugar perquè no estan d’acord amb el seleccionador, ni amb el sistema de preparació que du a terme la federació.
