Articles publicats per Antoni Bengochea
Eleccions madrilenyes. N’hi ha un fart*
7 de maig de 2021
// Antoni Bengochea La pandèmia de la Covid 19 va acabar amb l’obsessió informativa monotemàtica sobre Catalunya, i la va reemplaçar. Així hem passat aquest darrer any. Ara hem tornat a la situació anterior a la pandèmia, però en lloc de Catalunya és Madrid. El nacionalisme català ha estat substituït pel nacionalisme madrileny. Però clar,
Publicat a Lo cresol
Etiquetat a Lo cresol
Masaccio, el millor pintor de la història*
21 d'abril de 2021
// Antoni Bengochea “A ell li devem una nova manera de pintar… les seves obres són la vida, la veritat i la natura mateixa”. Aquestes paraules les hi dedicava Giorgio Vasari, el primer historiador de la pintura. Va ser pintor de culte per a Filippo Lippi, Piero della Francesca, Mantegna, Leonardo, Rafael o el mateix
Publicat a Lo cresol
Etiquetat a Lo cresol
Cabdill*
25 de novembre de 2020
//Antoni Bengochea Seguint la moda de parlar del “CAUDILLO”, voldria recordar alguns dels tòpics que es donaven per segurs en la etapa de la dictadura “cabdillista”, i que bona part de la dreta hispànica actual encara dona per bons. El primer seria que Francisco Franco era un gran militar. Quan jo era jove, els partidaris
‘Mariconades’ de reis*
19 d'octubre de 2020
// Antoni Bengochea Aquesta era la expressió d’un amic meu, gran amant de totes les arts, quan li proposava visitar palaus o llocs importants de caràcters reial. La RAE proposa tres accepcions de “mariconada”. M’interessa la tercera: “acció u objecte que es té per afectat”. Això ens du a la definició d´afectació: “Extravagància presumptuosa en
Del no res al principi de la normalitat (Apunts per una autobiografia lingüística)
27 de desembre de 2018
Xapurriau. Aquella paraulota sempre em resultava sospitosa. De menut reconec qu’alguna vegada l’esmentava, però sempre era per evitar soltar allò que tothom deia (i encara diu) i que em resultava tan llarg, confús i fastigós: “la nostra llengua és una mescla (ara m’agrada dir més barreja) de català, valencià, tortosí, aragonès, castellà, etc.”. La clau
Publicat a Lo primer camí
Etiquetat a Lo primer camí