Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

Matarranya

Cloenda de les Jornades Culturals del Matarranya i lliurament del Premi Franja

Cloenda de les Jornades Culturals del Matarranya i lliurament del Premi Franja

// Redacció

El dia 7 de desembre, a les 18 hores, al Saló de Plens de l’Ajuntament de Calaceit, tindrà lloc l’acte de cloenda de les Jornades Culturals del Matarranya 2021 i es farà el lliurament del XIV Premi Franja, cultura i territori.

llegir-ne més

Pepa Nogués Furió, Premi Franja 2020*

Pepa Nogués Furió, Premi Franja 2020*

// Carles Sancho

Pepa Nogués Furió va nàixer el 1972 a Carlet, població valenciana de la comarca de la Ribera Alta. Estudià a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona on es va graduar en Antropologia —en l’especialització d’Etnologia— el 1998. Membre de la Comissió de Recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya del 2008 al 2011, ha investigat la cultura popular i és autora de recerques sobre jocs populars i tradicionals del Maresme i de la Terra Alta. Ha participat a les Jornades d’Etnologia de les Terres de l’Ebre presentant treballs, exposicions i fent de guia. Directora del Centre d’Estudis de la Indumentària Tradicional de les Terres de l’Ebre, col·laboradora del Museu de les Terres de Ebre i de l’Ecomuseu dels Ports, educadora ambiental al Parc Natural, emprenedora de l’empresa Guies del Port i fundadora de l’entitat Aula d’Artesanies, Tradició i Ecologia.

llegir-ne més

‘Plana Rasa’ en homenatge a José A. Carrégalo

‘Plana Rasa’ en homenatge a José A. Carrégalo

// Carles Sancho Meix

La revista Plana Rasa n. 55 de juliol, editada per l’Associació Cultural Sucarrats de Mont-roig, ha dedicat una bona part del seu contingut a retre homenatge a José Antonio Carrégalo Sancho, que ens va deixar el passat mes abril. I és que ell va ser un dels socis fundadors de l’entitat local i membre actiu durant uns quants anys del Consell de Redacció de la revista i col·laborador destacat de la mateixa, projecte cultural que fa no massa temps va celebrar els vint-i-cinc anys de trajectòria informativa a la vila de l’Alt Matarranya.

llegir-ne més

«Lo Saber dels Majors de Valljunquera»

«Lo Saber dels Majors de Valljunquera»

// Georgina Belles i Cuella

Si bé és cert que vaig néixer a El Masnou (Barcelona), tota la meua família materna és de Valljunquera, i des que era molt menuda hi anàvem a passar les vacances i alguns caps de setmana. Quan arribava al poble, era com aterrar en un univers especial, un món que funcionava de manera molt diferent de totes les capitals on havia estat. Quan era xicoteta no ho entenia (imagino que ho intuïa), però ja de més major vaig comprendre que l’estil de vida rural amagava una saviesa menyspreada i ignorada per gran part de la població. El dia d’avui, he conegut poques persones més intel·ligents que els meus avis (A.C.S.), i això que no van poder rebre una bona educació acadèmica, com per exemple mon germà i jo sí que hem tingut.

llegir-ne més

Presentació a Nonasp de la novel·la ‘Sílverti’, de Merxe Llop i del Mapa de Toponímia i Patrimoni

Presentació a Nonasp de la novel·la ‘Sílverti’, de Merxe Llop i del Mapa de Toponímia i Patrimoni

// Estela Rius

Lo passat 20 d’agost per la nit, la nonaspina Merxe Llop, va presentar al seu poble la novel·la Sílverti, amb la qual l’any passat va ser la guanyadora del Premi Guillem Nicolau. Va estar acompanyada per la també nonaspina Estela Rius, que va parlar de l’autora, dels seus lligams personals amb la Vila i la connexió amb la novel·la; i de Carles Terès, que va aportar les seues interessants percepcions sobre l’obra a l’haver estat jurat del premi amb el que va ser guardonada la novel·la.

llegir-ne més

Nou poemari d’Àngel Villalba*

Nou poemari d’Àngel Villalba*

// Arnau Timoneda

Més de cinquanta anys abraçat a la guitarra, llaüt, timple i guitarró. Component cançons de lluita, de gresca i també d’amor, per cantar la meva ràbia contra la injustícia obrera de polítics i patrons o per endolcir la festa a la vora del porró. Amorets que van i venen per ells la meva cançó.

Este és un fragment poètic de la introducció de L’adéu del cantautor II, un poemari i cançoner que ha publicat l’Àngel Villalba amb una seixantena llarga de textos. La major part d’ells escrits durant la llarga època de la pandèmia conseqüència de la COVID-19 que ens ha tancat a tots a casa molts mesos i limitat la nostra llibertat.

llegir-ne més

Herois del món rural a cop de gambada*

Herois del món rural a cop de gambada*

// Lluís Rajadell

Tres esportistes recorren a peu els 210 kilòmetres que separen Beseit de Terol per reivindicar més atenció de l’Administració per als pobles.

“Sou tres guerrers que heu protagonitzat una heroïcitat”. Així va definir el president de Terol Empresaris Turístics, Roche Murciano, als tres esportistes del Matarranya que van recórrer a peu 240 kilòmetres, des de Beseit a la capital provincial —els darrers 30, els van fer en bicicleta—, entre el 8 i l’11 de febrer per reivindicar més atenció de l’Administració per als pobles i els seus habitants.

llegir-ne més

Serret torna amb ‘delicatessen’  però sense oblidar els llibres*

Serret torna amb ‘delicatessen’ però sense oblidar els llibres*

// Lluís Rajadell

El premiat llibreter Octavio Serret està de tornada. Després de tancar la seua llibreria de Vall-de-roures el passat 1 de gener interrompent una impecable trajectòria de quasi quaranta anys dedicada als llibres i, molt particularment, als llibres inspirats en el Matarranya i als escrits en català, Serret feia una parada per a prendre aire i retornar amb noves idees i un nou concepte comercial.

El protagonisme de la seua oferta correspon ara als productes alimentaris de singular qualitat de la comarca del Matarranya i de les properes Terra Alta, Ports de Morella i Baix Aragó. Però sense deixar de banda els llibres.

Dins el nou establiment, que ha batejat com a Camins Serret, dedica un apartat a les publicacions de guies, cartografia, assaig i literatura ambientada o vinculada a la confluència d’Aragó, Catalunya i el País Valencià. Queden fora els ‘best seller’, el llibre de borxaca, els llibres de text, la premsa i la papereria. Però conserva el que «és fonamental» per a ell —i són les seues paraules—, els llibres relacionats amb el territori.

El projecte Camins Serret s’enquadra en l’activitat de l’associació Ilercavònia, dedicada a la promoció i divulgació de la història i que abarca l’antic territori ibèric dels ilercavons, que s’estenia per les províncies de Tarragona, Terol i Castelló. Serret comenta que torna a la palestra amb voluntat de continuar amb la seua activitat d’activista cultural i ja ha començat a organitzar conferències, presentacions de llibres i el festival de novel·la policíaca Aragón Negro.

Octavio Serret obri Camins Serret al mateix local que tenia la llibreria amb la voluntat de ser un aparador de l’oferta de productes d’especial qualitat del Matarranya i els seus voltants, amb una atenció especial per als vins. Considera que a la comarca n’hi ha petites bodegues que «treballen bé el vi» i que es mereixen més projecció de la que tenen. També s’hi pot trobar oli, olives i altres aliments de «kilòmetre zero» i ecològics.

Va triar el passat 5 de desembre per a aixecar una altra vegada la persiana, un dia marcat per la pandèmia de la COVID-19 i pel confinament perimetral de la província, que va reduir a zero la demanda turística. Tot i això celebra l’acollida que va tindre entre el públic comarcal, encara mogut, probablement, pel seu ben guanyat prestigi com a llibreter. Però ara comença una nova etapa.

Octavio Serret, a la seua tenda de productes ‘gourmet’ Camins Serret, que reserva un espai per a la literatura vinculada amb el Matarranya. / Javier de Luna

 


*Publicat a Temps de Franja n.148, gener 2021

 

llegir-ne més

Les fàbriques de paper del Matarranya, entre la ruïna i l’aprofitament turístic*

Les fàbriques de paper del Matarranya, entre la ruïna i l’aprofitament turístic*

Este focus industrial va aglutinar fa dos segles 13 indústries entre Beseit i Vall-de-roures, però la majoria dels edificis estan en ruïnes.

// Lluís Rajadell

Matarranya i Pena, entre Beseit i Vall-de-roures, poden ser molt més que un destacat element paisatgístic que recorda la història recent de la comarca per convertir-se en un motor turístic i cultural. A les quatre fàbriques de Beseit reconvertides per a l’activitat turística i residencial s’afegirà ben prompte l’antiga fàbrica Gaudó de Vall-de-roures, que serà rehabilitada com a hotel de quatre estrels.

llegir-ne més

Publicada la ‘Toponímia de la Vall del Tormo’

Publicada la ‘Toponímia de la Vall del Tormo’

// Arnau Timoneda

El Govern d’Aragó acaba de publicar este mes de maig la Toponímia de la Vall del Tormo, dins de la col·lecció ‘Toponímia Aragonesa’. Queretes va ser la primera població aragonesa en què el passat desembre va veure editada la seua i iniciava així la nova col·lecció impulsada des de la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó.

llegir-ne més

Els panistres Bé d’Interès Cultural

Els panistres Bé d’Interès Cultural

// Carles Sancho Meix

El Govern d’Aragó acaba de declarar Bé d’Interès Cultural Immaterial la processó de la pujada del pa-beneit de l’ajuntament a l’església parroquial de Massalió. Les encarregades de fer-ho són les xiques mosses vestides amb indumentària típica tradicional i que al cap duen els populars panistres, artístics cistells on porten el pa-beneit que es reparteix a tots els veïns durant la celebració de la festa.

llegir-ne més

Més de 120 persones participen a la proposta literària i senderista del ‘Quedaran les Paraules’

Més de 120 persones participen a la proposta literària i senderista del ‘Quedaran les Paraules’

Ràfels va albergar una iniciativa cultural impulsada des de Comarca del Matarranya que va anar als Estrets i a la Cova del Floro. Es van llegir relats sobre la figura del bandoler. La música de Fer & Eva va tancar l’acte.

//Rubén Lombarte Comarca del Matarranya va reprendre l’activitat cultural el passat 23 d’abril, durant la Festa d’Aragó i el dia de la rosa i el llibre, a través de la recuperació del Quedaran les Paraules. En esta ocasió, Ràfels va ser la població triada per a albergar una lectura continuada una mica especial. I és que la proposta d’enguany va barrejar la literatura i el senderisme. I tot a través de la figura del Floro, un dels bandolers més emblemàtics que va calcigar el Matarranya. L’obra Pasqual Andreu, lo Florit. (Lo Floro en vers), escrita per José Miguel Gràcia, va ser el fil conductor d’una proposta que no sol va servir per a conèixer el perfil d’este mític bandoler, sinó també per a seguir-li els passos.

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: