Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

Reportatges

Primavera del 38: 1. El sistema defensiu de Miksche*

Primavera del 38: 1. El sistema defensiu de Miksche*

// Ricard Martí

Els llibres de la guerra civil expliquen que després de la batalla de Terol, el Cos d’Exèrcit de Galicia (CEG), que manava el general Aranda, va sortir d’Alcorisa el 24 de març de 1938 i arribà al mar Mediterrani el 15 d’abril, tot tallant en dos el territori de la República. Dit d’una altra manera, va recórrer en 20 dies gairebé 100 quilòmetres per arribar a Vinaròs i Benicarló.

El principal obstacle que va trobar va ser la fortificació que els republicans havien fet entre Aiguaviva i Torredarques. Un cop superada, la marxa vers Morella i el mar fou pràcticament imparable.

A l’arxiu militar d’Àvila es troba una memòria (un informe) sobre el sistema defensiu de la Pobleta a Sorita, redactat entre gener i febrer de 1938. L’autor va ser Ferdinand Otto Miksche, que ostentava el grau de major de l’exèrcit republicà. La biografia d’aquest militar (vegeu-la a Internet) és interessant, i el seu informe, més encara. Miksche havia nascut a Àustria l’any 1905, va ingressar a l’escola militar de Budapest, parlava diversos idiomes i el 1930 ja ostentava un càrrec assimilat al de capità a l’exèrcit txec.

llegir-ne més

Primavera del 38: 2. L’atac final*

Primavera del 38: 2. L’atac final*

// Ricard Martí

L’atac final: de Mont-roig a la Pobleta i Morella

El dia 1 d’abril de 1938 la IV divisió de Navarra va envoltar les defenses del sector Torredarques-La Pobleta trametent unitats a aturar un contraatac republicà a les Toscanes, avançant cap a l’est fins a Herbers, i ocupant finalment el poble i el port de la Pobleta el 3 d’abril, després dels bombardeigs de l’artilleria i l’aviació “nacionals” (la brigada hispana va efectuar 6 serveis els dies 3 i 4 d’abril, a més dels reconeixements, metrallament i protecció dels bombarders per part dels caces).

llegir-ne més

‘Lo primer camí’* en les literatures aragoneses contemporànies**

‘Lo primer camí’* en les literatures aragoneses contemporànies**

Francho Nagore: Remera os tiempos zereños / en que charrar aragonés yera un delito,[1]

Chabier Tomás: A luenga ye a mía nazión / que me dixen de fateras[2]

***

Tu padre suelta cada parrafada sentit per mi a Castelserás el març del 2004.

Allí [Bestué] hablan todavía muy mal, ¡Malismo! sentit per mi a Sercué el setembre del 2006.

Nantros parlem molt mal, però a … encar parlen més mal que nantros sentit per mi a la Codonyera el març del 1967.

llegir-ne més

Els Esteve Ferrer, una família de músics de Calaceit*

Els Esteve Ferrer, una família de músics de Calaceit*

// Carles Sancho

La música ha marcat de manera molt positiva la família calaceitana Esteve Ferrer. El pare, Ángel Esteve, s’hi va vincular des de ben jovenet a través de la Rondalla de Calaceit que es va formar cap al 1957, on ell actuava com a cantador i guitarrista. De l’agrupació juvenil local, seixanta anys més tard, només en sobreviuen quatre membres: Jaime Colomer, llaüt, Ramon Valls i José Luis Colomer, bandúrries i l’incombustible Ángel.

llegir-ne més

Ramón Segura, homenatjat 85 anys després de ser assassinat per defensar la República*

Ramón Segura, homenatjat 85 anys després de ser assassinat per defensar la República*

// Lluís Rajadell

La figura de Ramón Segura, el president de la Diputació Provincial assassinat a Terol pels revoltats contra la República al començar la Guerra Civil, ha restat en l’oblit durant 85 anys. Fins que la Diputació li va retre homenatge el passat 14 de maig amb la presència de dos nebots de Segura com a representants de la família. Van estar-hi presents el president de la institució provincial, el socialista Manuel Rando, y representants de PSOE, PP i IU.

llegir-ne més

Carles Montañès, Elvira d’Hidalgo, la Torre del Comte…*

Carles Montañès, Elvira d’Hidalgo, la Torre del Comte…*

// Joaquim Montclús i Esteban

Darrerament, he publicat la biografia de l’enginyer Carles Montañès sota el títol, “Qui va ser realment Carles Emili Montañès?”. El llibre ha estat publicat per l’editorial Galerada de Barcelona i amb el segell de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquest gran personatge, malgrat que va nàixer a Barcelona, sempre es va sentir fill de Massalió d’on era originaria la seva família paterna.

Carles Emili Montañès i Criquillion (Barcelona 1877 – Madrid 1974) fou un enginyer industrial, d’un gran dinamisme, que impulsà grans projectes i sabé moure’s bé en els ambients polítics i empresarials. Creà l’antecedent de la línia del Vallès dels actuals Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Convencé a l’enginyer nord-americà Frederik S. Pearson perquè aconseguís el capital necessari i creés la companyia Barcelona Traction, Light and Power (“la Canadenca”), que fou decisiva per a l’ús de l’electricitat en la indústria catalana. Després de la mort prematura del Dr. Pearson, s’abocà a la política com a diputat del districte de Vall-de-roures (1916 – 1923) i assolí inversions en infraestructures per a la comarca del Matarranya.

llegir-ne més

L’ensenyament del català a la Universitat de Saragossa i a les EOI d’Aragó*

L’ensenyament del català a la Universitat de Saragossa i a les EOI d’Aragó*

// Javier Giralt Latorre i Maite Moret Oliver

«¿Y se enseña catalán en la Universidad de Zaragoza?» Doncs, sí, s’hi ensenya, i així és des del 1985, quan es va decidir oferir una assignatura optativa de llengua catalana als futurs llicenciats en Filologia Hispànica. Encapçalem aquesta breu nota amb l’interrogant que hom fa quan vol saber de què som professors a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa, i contestem que ensenyem llengua i literatura catalanes.

llegir-ne més

«Les estem passant molt putes»*

«Les estem passant molt putes»*

// Lluís Rajadell

«Ja em diràs com us tracten en qüestió de menjar perquè natres les passem molt putes, però anem marxant fins que se’ns apodere la debilitat». El dolorós testimoni apareix a la carta enviada el 4 de maig de 1939 per Gregorio Domènec Valén, tancat al camp de refugiats de Bram, al seu fill, Joaquín, reclòs al camp de Vernet. Evidencia la penosa situació que travessava el refugiat de Favara, que tenia llavors 53 anys i que s’havia hagut de separar del seu fill, de la seua filla, Amèlia, i de la seua dona, Francisca Balaguer. Dues setmanes després, moriria a Bram i el seu cos va ser soterrat a Montreal.

llegir-ne més

Fugir de la Franja per morir a França*

Fugir de la Franja per morir a França*

// Lluís Rajadell

La Generalitat de Catalunya elabora un llistat de tots els republicans morts als camps de refugiats francesos al acabar la Guerra Civil. Vuit dels 47 morts aragonesos identificats fins ara havien nascut a la Fanja.

Gregorio Domènec Valén, veí de Favara, va marxar del seu poble durant la Guerra Civil fugint de la repressió franquista i va fer cap al camp de refugiats de Bram, al sud de França, on moriria, separat de la seua família, el 17 de maig de 1939 amb 52 anys. És un dels vuit nadius de la Franja que apareixen a la relació de 47 aragonesos identificats fins ara entre els més de mil de republicans morts als dissortadament famosos camps de refugiats francesos on, en acabar la Guerra Civil, es van amuntegar cents de milers d’espanyols que fugien de la repressió del bàndol guanyador.

llegir-ne més

Primeres referències sobre la festivitat de Sant Antoni al Matarranya

Primeres referències sobre la festivitat de Sant Antoni al Matarranya

// Carles Sancho

Sant Antoni Abad, patró dels animals, és un sant molt venerat i popular a totes les viles del Matarranya i la seua festivitat està plena d’elements populars religiosos i profans: les plegues, les subhastes, les fogueres, les diableres o diablets, els ditxos, les representacions, els majordoms, els altars del sant, els tres tombs, els animals, el pa beneit, l’esquellada… Alguns d’ells que s’havien perdut amb el pas dels anys, s’han recuperat durant les últimes dècades del segle passat.

llegir-ne més

Una fossa oblidada a les portes del cementiri de Vall-de-roures

Una fossa oblidada a les portes del cementiri de Vall-de-roures

La família d’un republicà represaliat a la Guerra Civil busca les seues restes en una tomba col·lectiva

// Lluís Rajadell

La pista de Joaquín Ferrer Alaber, un moliner de Torredarques compromés amb la II República, es perd l’abril de 1938, quan tenia 38 anys, en plena ofensiva franquista sobre Aragó. Amb les tropes republicanes a la desbandada, va ser detingut pels franquistes per haver estat secretari del comité revolucionari de Ràfels. Després de la detenció, el seu destí és un absolut misteri que la seua família confia en aclarir 83 anys després amb la projectada excavació d’una fossa comuna contigua al cementiri de Vall-de-roures on, segons un informador, Ferrer podria haver estat enterrat després de la seua execució extrajudicial per culpa d’una denúncia.

llegir-ne més

Arribarà al segle XXII, el català de la Franja?

Arribarà al segle XXII, el català de la Franja?

A propòsit de la publicació de La llengua escapçada

// Esteve Valls**

Fa només dues dècades, en un moment en què a les comarques de la Franja hi havia el percentatge més elevat de població amb el català com a llengua inicial de tot l’àmbit lingüístic, el mestre fragatí Josep Galan, demostrant una clarividència envejable, ja va advertir que, en realitat, l’estat de salut de la llengua catalana a l’Aragó era «crític», i es lamentava que la manca de prestigi associat a les varietats locals era una amenaça per a la seva viabilitat futura en un món que avançava decididament cap a l’homogeneïtzació econòmica, cultural i lingüística.

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: