Gran Recapte 2018
Tel·lúric, oli & vi & ametlles ecològics

Reportatges

La nissaga dels Vilabona*

La nissaga dels Vilabona*

// Joaquim Montclús i Esteban

Els Vilabona van ser una nissaga de picapedrers o mestres d’obra que, en part, tenen el seu origen a Queretes.

Fins ara, gràcies als estudis publicats, principalment, per Joan Hilari Muñoz i Sebastià, J. L. Camps i Juan i Joan Yeguas i Gassó, sabem que Domingo Vilabona, a mitjans del segle XVI va arribar a la vila de Queretes per treballar en la construcció de l’església parroquial que havia estat encarregada a un constructor de renom que ha passat a la historia com a Xado. Després de construir l’església de Queretes, Antoni de Xado i Pere de Xado van emprendre la construcció de diverses esglésies pel País Valencià. Entre d’altres, la parròquia dels Sants Joans del municipi de Puçol i el Reial Monestir del Puig (un poble molt proper de Puçol).

llegir-ne més

Les eleccions municipals dibuixen una Franja de dos colors (i mig)*

Les eleccions municipals dibuixen una Franja de dos colors (i mig)*

// Natxo Sorolla & Pep Espluga

El diumenge 26 de maig d’enguany es van celebrar eleccions municipals, les onzenes des de les primeres celebrades fa quatre dècades, l’abril de 1979. Són les eleccions que il·lustren com es distribueix el poder institucional a nivell territorial. A continuació fem un repàs de com han quedat les coses als municipis de la Franja. En general, s’observa que a la Ribagorça i al Matarranya (alt i baix) predominen els partits conservadors, sobretot el PP, mentre que a la Llitera i al Baix Cinca el PSOE obté la gran majoria dels regidors. A l’àrea del Bergantes-Mesquí hi ha un major equilibri entre tots dos partits.

llegir-ne més

80 anys de l’exili dels xiquets*

80 anys de l’exili dels xiquets*

// Lluís Rajadell

Entre el mig milió de republicans que, fa 80 anys, van travessar la frontera francesa per escapar de les represàlies franquistes en acabar la Guerra Civil, hi havia dos-cents infants del Matarranya. Fugien de les urpes de l’exèrcit ‘nacional’, que dues setmanes abans, en atropellar les tropes republicanes, havia obligat a desmantellar la colònia infantil de l’Hogar del Niño Aragonés, a la Beguda Baixa (Barcelona).

llegir-ne més

Els espais expositius d’art al Matarranya

Els espais expositius d’art al Matarranya

// Carles Sancho*

Una bona excusa per recórrer la comarca del Matarranya per a la gent que ens agrada l’art és visitar els seus espais expositius que els tenim repartits per tot el territori i per moltes poblacions. De vegades, el recinte on estan ubicades les obres artístiques, ja són autèntics monuments arquitectònics en sí mateix, com és el cas de l’ermita gòtico-mudèjar de la Mare de Déu de la Font de Pena-roja que inclosa dins del Santuari, és un dels conjunts històrics més destacats i exclusius del Matarranya. I el mateix passa amb l’espai expositiu del castell de Vall-de-roures, en l’Antiga Fàbrica Noguera de Beseit dedicada a l’elaboració de paper aprofitant l’aigua del riu Matarranya o en la casa senyorial on s’ubica el Museu Juan Cabré al centre monumental de Calaceit.

llegir-ne més

Cent anys de la vaga de la Canadenca*

Cent anys de la vaga de la Canadenca*

// Joaquim Montclús i Esteban*

El cinc de febrer de 1919 començava la vaga de la Canadenca, que es convertiria en una de les fites més rellevants del moviment obrer català. Sobre aquest important esdeveniment històric encara hi ha diversos aspectes per aclarir; potser, entre d’altres raons, perquè el relat no s’explica des d’un principi.

L’any 1905 l’empresa de Tramvies de Barcelona estava presidida i dirigida per Dannie Heineman. Un enginyer de nacionalitat americana i d’origen alemany. D’altra banda, l’enginyer en cap de la companyia era en Carles Emili Montañés i Criquillion, nascut a Barcelona, de pare català i mare nord-americana.

llegir-ne més

El “choricer”*

El “choricer”*

// Maite Moret

En la majoria dels estudis dedicats al domini geogràfic aragonès, les notícies que posseïm sobre els diminutius són força generals, no només per la diversitat de matisos que poden adquirir en aquesta àrea regional, sinó també respecte de les preferències davant les diferents variants. Predomina la idea que el sufix –ico, és el que gaudeix de més difusió, no només a la zona castellanoparlant, sinó també a la catalana (bonico, és general a tota la zona catalanoparlant, per exemple), excepte al nord d’Osca; tanmateix, hi ha d’altres que es conserven de manera més segura en la zona més septentrional de les tres províncies que constitueixen la regió, els resultats dels quals són –é, –et, –ete< -ittu, sufix que comparteixen català, aragonès i occità.

llegir-ne més

Un rellotge de monyica

Un rellotge de monyica

// Lluís Rajadell*

La Segona Guerra Mundial va afectar de gairó a Espanya, que va oscil·lar entre l’estatus de país no alineat i el de neutral a mida que el conflicte es decantava del costat aliat, però la petjada del pitjor trauma que ha patit la Humanitat a l’època contemporània va marcar radicalment la vida dels espanyols. Particularment perjudicats van ser els centenars de milers de republicans derrotats a la Guerra Civil i exiliats a França que van patir l’ocupació nazi.

llegir-ne més

2 de juny de 2019… I l’Exprés va arribar a Nonasp

2 de juny de 2019… I l’Exprés va arribar a Nonasp

// Estela Rius

Lo 15 de desembre de l’any 1893, es va obrir al trànsit ferroviari l’estació de Nonasp. Les obres de construcció dels 16 km de de traçat ferroviari pel terme es van fer en un temps record per aquella època, en a penes tres anys. Debut a la complicada orografia que caracteritza al nostre terme, van ser qualificades per la premsa de l’època com “el museo de la ingeniería española”.

llegir-ne més

El viatge de Ramón J. Sender a Fraga*

El viatge de Ramón J. Sender a Fraga*

// Virgili Ibarz

Després de trenta-cinc anys d’exili, Ramón J. Sender surt en avió de San Diego, el 26 de maig de 1974. Sender viatja amb passaport nord-americà. És rebut a Barcelona amb afecte. Els mitjans de comunicació segueixen amb interès el seu retorn. L’escriptor se sent emocionat.

llegir-ne més

La Franja reivindicà el Dia de la Llengua amb una gran participació

La Franja reivindicà el Dia de la Llengua amb una gran participació

// Mario Sasot / Carles Sancho / Pep Labat*

Prop d’una vintena d’actes, la major part centrats en Saragossa i diferents localitats del Baix Cinca i Matarranya, s’han anat organitzant durant la darrera quinzena de febrer a l’entorn del Dia Internacional de la Llengua Materna, que la Unesco va instaurar oficialment l’any 1999 el 21 de febrer de cada any. L’objectiu d’aquestes activitats ha estat reivindicar la dignitat, donar visibilitat, i demanar una més especial atenció per part de les institucions polítiques en la protecció de la llengua materna catalana parlada a la franja oriental d’Aragó. La DGA, a través de la Direcció General de Política Lingüística, ajuntaments dels municipis franjolins i especialment els alumnes, mestres i pares de les escoles on s’imparteix català, han estat els protagonistes de multitud d’actes que han tingut, de vegades un caràcter oficial i institucional, d’altres culturals, amb projecció de pel·lícules, representacions teatrals o lectures literàries públiques, i d’altres d’un caire eminentment popular, amb actes lúdics al carrer o als patis de les escoles amb una gran participació de xiquets i xiquetes.

llegir-ne més

Pompeu Fabra i la Franja

Pompeu Fabra i la Franja

// Jordi Ginebra*

Durant el 2018 hem celebrat l’Any Pompeu Fabra, amb motiu d’escaure’s el 150è aniversari del seu naixement (1868) i el 100è aniversari de la publicació (1918) de la gramàtica que contenia la normativa de la llengua catalana fins al 2016.
Fabra ha estat sens dubte una de les personalitats més importants de la cultura catalana del segle XX. En opinió de Josep Pla, simplement, la més important. Va aconseguir, de manera explícita i indiscutible, realitzar una obra d’abast col·lectiu que va obtenir una adhesió total. Per això, la codificació lingüística de Fabra és el signe extern més clar de la unitat i cohesió dels catalanoparlants de tots els territoris que comparteixen la llengua. L’objectiu de l’Any Fabra ha estat commemorar el seu naixement i reconèixer la seva obra, de manera que tot plegat esdevingués un estímul per reforçar la vitalitat de la llengua catalana, la seva capacitat de cohesió social i la seva projecció de futur.

llegir-ne més

Els orígens del Barça i les Terres de l’Ebre*

Els orígens del Barça i les Terres de l’Ebre*

// Joaquim Monclús**

Es pot dir que des del punt de vista oficial, el FC Barcelona es va fundar el 29 de novembre de 1899, però hi ha una sèrie d’historiadors, com és el cas del senyor Fernando Arrechea, que no hi estan d’acord. Per aquest senyor, des del punt de vista estrictament oficial, el FC Barcelona es va fundar dos anys mes tard i per a altres historiadors o estudiosos del tema, el Barça, amb el nom que més se’l coneix, es va fundar a la tardor de 1893 quan es va crear la Societat de Foot-ball de Barcelona, presidida pel cònsol britànic, sir William Wyndham.

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: