Els albeldans i la seva relació amb Horts de Llobregat (Sant Vicenç dels Horts)

Escrit per José Antonio Molet Sancho a 12 de febrer de 2026

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a

// José Antonio Molet Sancho

I. Antecedents

El juliol del 1936 es produí el fracassat cop d’Estat d’una part de l’exèrcit, el què implicà que Aragó quedés dividit en dos per una línia imaginària d’uns 400 Km de nord a sud. En la zona republicana, l’absència de poder propicià la implantació de col·lectivitats de camperols de manera totalment lliure i espontània, sense massa implicació de les milícies de voluntaris que es dirigien al front davant les ciutats d’Osca i Saragossa.

La primera menció al Comitè revolucionari d’Albelda és ja del dia 22 de juliol, estant en actiu fins el 7 de setembre de 1937, quan es va restablir una Junta Gestoria de majoria republicana i ugetista. Estaria format per Manuel Trenc Cases, Pablo Coloma Castelnou, José Sardá Palacios, Antonio Monter Ferris, Vicente Quinquillá Viu, Manuel Purroy Bría, Manuel Castelnou  Llaquet, Vicente Angurell Pellicer, Francisco Trillo Torres i Ramón Gracia Places.

Aquest Comitè va proposar el dia 23 d’agost la creació d’una Col·lectivitat de camperols, deixant llibertat als individualistes -pagesos que no van voler-ne formar part- de conrear lliurement les seves terres sense utilitzar mà d’obra aliena.

Imatge 1: Acta del 23 d’agost de 1936. Proposta de creació de la Col·lectivitat. Font: Expedient 000898 del Tribunal Militar nº 3 incoat a Ramón Brieba Coloma.

El dia 5 de setembre, una vegada marxats molts joves al front, hi va haver un canvi en els membres del Comitè:

President: Francisco Trillo Torres.

Secretari: Ramón Gracia Places.

Ordre Públic: Manuel Trenc Cases.

Comissió d’aprovisionament: Antonio Monter Ferris i Vicente Quinquillà Viu.

Milícies: Pablo Coloma Castelnou.

Tribunals populars: Manuel Castelnou Llaquet, Ramón Gracia Places i Vicente Angurell Pellicer.

Un fet discordant, mentre que al principi a les actes apareixen els segells de la CNT i d’Izquierda Republicana, la constitució el dia 6 de setembre de 1936 de la Societat d’Oficis Varis de la UGT demostra una clara i profunda rivalitat.

Amb l’avanç de la guerra i la necessitat d’homes per lluitar, els membres del Comitè van anar canviant, tal com ho expressa mossèn Joan Fusté, titular de la parròquia, en les diverses causes en les què es va presentar per ajustar comptes:

Imatge 2: Informe de la Guardia Civil en relación a Antonio Sancho Bría. Delegación de orden Público de Lérida. Exp 2 legajo 43.

A l’agost de 1937 es van dissoldre el Consell d’Aragó i les Col·lectivitats, si bé a Albelda creiem que va continuar un petit grup que va aprovar els seus estatuts el desembre de 1937 i que va romandre actiu fins l’arribada dels franquistes el 3 d’abril de 1938.

Com ja hem esmentat, el dia 7 de setembre de 1937 es va constituir una Junta gestora presidida pel meu avi matern Antonio Sancho Bría i formada per membres de la UGT -Ramón Gracia Places i el meu avi-  i d’Izquierda Republicana -Pedro Purroy Farré i Vicente Purroy Angurell-

Imatge 3: Actes del Consejo municipal de Albelda. Acta nº 1 p. 1.

El principal mal de cap de la Junta fou reorganitzar l’economia i alimentar als 78 refugiats que havien arribat al poble, per això les actes parlen de compres, vendes, sempre fetes amb moneda local o amb permuta, ja que la moneda oficial havia estat abolida i la inflació era enorme.

I mentre això passava, la guerra s’acostava inexorablement al poble. Seguim el relat dels diferents informes de guerra franquistes[1]:

El 22 de marzo de 1938 se inició la ofensiva nacional del Cuerpo de Ejército de Aragón, al mando del general José Moscardó Ituarte, quien rompió y avanzó imparable en el frente de Aragón. A su mando las divisiones 51, 53, 54 y 55. Albelda fue ocupada o liberada, depende del color con el que se mire, por la División 51 al mando del general Urrutia. Las fortificaciones que se habían hecho en la línea del Cinca, en las que participaron 40 hombres de Albelda, no sirvieron para nada.

El día 28 de marzo, los franquistas ocuparon Barbastro, el 30 Monzón, el 31 Graus y Esplús, el 1 de abril Benabarre, Binéfar, Almacellas y los pueblos de la Litera Alta, el 2 Altorricón y el 3 Albelda, Alcampell y Tamarite. El ejército republicano más que luchar se retiraba en desorden. El historiador José Carlos Castán Ara recopiló la documentación de la Llitera para su obra El frente de Serrablo (1936-1938), disponible en el Cellit – Centre d’Estudis Lliterans- y que nos da más detalles:

Según la Orden General de Operaciones n.º 10 del V Cuerpo de Ejército de Aragón, de fecha 30 de marzo de 1938, su misión era llegar al Segre entre Ponts, Balaguer y Lleida. La División 51 avanzaría por Binaced-Binéfar-Tamarite-Alfarràs-Algerri-Castelló de Farfanya-Balaguer. La División 53 avanzaría hacia Esplús-Almacelles-Alguaire-Corbins-Menàrguens hasta el Segre y la División 54 avanzaría por Bellver-Gimenells-Almacelles y por la derecha Zaidín-Vallmanya-Raimat hasta la carretera de Lleida, km 14 (Raimat).

    Imatge 4: https://parquechopocabecero.com/veintidos-dias-de-fuego-metralla-y-sangre/

El 1 de abril, el nivel más bajo del Cinca permitió el establecimiento de un puente de pontones entre Alcolea y Albalate, cruzando el río lo que quedaba de la División 53, la compañía de carros y la de morteros. Después pasaron las fuerzas de la División 51 y seguidamente los elementos motorizados de la 54 y del Cuerpo de Ejército, así como los dos batallones de la 54 que todavía no lo habían hecho.

El día 2 de abril la 1.ª Brigada de la 51 División, llegó desde Binaced hasta Altorricón. La 2.ª Brigada llegó hasta la entrada de Tamarite, donde encontró una fuerte resistencia por la parte izquierda por lo que, en una maniobra envolvente por la derecha, llegaron a las alturas que dominan el canal y ocuparon las primeras casas, en cuanto que la artillería batió el territorio y destruyó nidos de ametralladora, como uno ubicado en la zona de la casilla del Canal (la Era de Puch), donde murieron sus dos ocupantes y fueron enterrados en el mismo lugar.

Tamarite estaba defendida por fuerzas de la 42 División con refuerzos de dos batallones de la División 26 enviados desde Balaguer el día 1. La Artillería del Cuerpo de Aragón, que había pasado la noche en Esplús, avanzó hasta el km 19 de la carretera de Almacelles a Lleida (Pla d’Almacelles).

El día 3 la 2.ª Brigada de la División 51 ocupó Tamarite y Albelda. En su retirada de Tamarite, las tropas republicanas dejaron abandonado el material de transmisiones con su centralita, hecho que fue aprovechado por las tropas franquistas para transmitir información contradictoria a las fuerzas republicanes.

Seguidamente, la 2ª Brigada continuó hacia Alfarràs encontrando una fuerte resistencia en Coll de Foix por parte de fuerzas de la 26 División, mientras que la 1ª se dirigió hacia Almenar. Por su parte, la 1ª Brigada de la 53 División llegó hasta Vilanova d’Alpicat y Torrefarrera, mientras que la 2ª lo hizo hacia Roselló, Vilanova de Segrià y Benavent. Por su parte, la 54 División ocupó Alguaire.

I mentre això passava, molts albeldans carregaven les poques pertinences que tenien en carros i mules i iniciaven un incert camí cap a l’exili.

II. L’exili

Diversos testimonis ens permeten reconstruir la dolorosa partida de molts veïns del poble en direcció a Catalunya, sense saber ben bé on anar fugint dels franquistes. Comencem amb el relat de Pepita Ballester Recuerdo íntimo del exilio de Aragón hacia Barcelona el 2 de abril de 1938 y de Barcelona a Francia el 3 de febrero de 1939:

Ningún momento tan triste y desgarrador como la salida de casa, sola, con varias familias del pueblo pertenecientes a la colectividad agrícola. Sin saber por qué ni cómo, en los momentos tan horribles de abandonarlo todo, mis padres, completamente desorientados, allí se quedaron con mi hermana pequeña, Elvireta, de nueve años. El proyecto era ir hacia Tremp, pero al llegar a la Basella nos tropezamos con gente que había pasado unos días antes por Albelda y retrocedían, pues la zona había sido ocupada por las fuerzas fascistas. Rumbo pues hacia Solsona, sin ningún plan, permanecimos allí una semana. Enseguida llegaron unos milicianos de la 26 con ganado que recogían en la retirada y con los cuales ya habíamos pasado una tarde conversando en Cubells, a la salida de Balaguer. He guardado siempre un recuerdo emocionante de ellos, pues nos ayudaron mucho, a tal extremo que la gente mayor, aterrada por la situación, con mucho miedo del porvenir, nos decían “no hagáis ningún desprecio a esos chicos tan buenos”. Nosotras también éramos conciliadoras, lavándoles la ropa, discutiendo largos ratos con poco entusiasmo debido a las circunstancias, despidiéndonos al fin con emoción sincera y nada más. Fuimos a parar a St. Vicenç dels Horts, cerca de Barcelona. Recuerdo lo típico que era para la gente de los pueblos que cruzamos aquel desfile humano encima de los carros unos, andando otros, los críos siguiendo entusiasmados algún borrico pequeño como si fueran los primeros que habían visto en su vida.

Després d’una breu estada a Barcelona, continua el seu relat:

En julio ya supe que mi padre había sido asesinado cobardemente en el pueblo. No quiero extenderme en lo que fue para mí uno de los dramas más tristes de mi vida y que después de tantos años me estremece recordar. En septiembre de 1938, nos trasladamos hacia St. Vicenç dels Horts, donde aún permanecían algunas familias del pueblo. La situación era cada vez más caótica, no era el mismo entusiasmo a pesar de estar alojados en una torre hermosísima como había tantas en los alrededores, con billar, terrazas para hacer  gimnasia, aseos con agua caliente… En fin, más de lo que uno podía imaginarse y desear.

M’atreveixo, seguint els testimonis donats, a marcar l’itinerari de 22 dies fins arribar a Sant Vicenç:

Imatge 5: Possible recorregut dels exiliats. Font: Google Maps

Un altre relat és el proporcionat per Victorina Negre Carrera[2]:

Victorina Negre Carrera nació el 28 de mayo 1929 en Albelda, en casa de Victorián, que se encuentra en la calle San Isidro, al lado de la casa de Moncasi, junto al portalet. Hija de Francisca Carrera Abillar y de Victorián Negre Salas. La hija número cinco después de Antonia, Trinidad, Rafael y Joaquina, a la que seguía el pequeño José. En total seis hermanos. Sus padres eran partidarios de la República y de la lucha obrera. La ideología de su padre, Victorián Negre Salas y su hermana mayor, Antonia Negre Carrera, al igual que otros muchos albeldenses, era conocida en el pueblo. Decidieron marchar de Albelda antes de que llegaran los nacionales.

El día de la salida durmieron en la torreta que tenían en la partida del Espartal. Al amanecer se levantaron todos, a los más pequeños los colocaron dentro de las albardas de las mulas, los mayores andando y en el carro los colchones, ropa, etc., y se fueron a la torre de Nicolau. Allí se encontraron con más gente del pueblo, se organizaron y emprendieron camino dirección a Barcelona andando, con las mulas y los carros. Algunas familias como de los padres de María de Martí, la de los padres de Mari Cabo, etc, dieron media vuelta en mitad del camino, otros desde Sant Vicenç dels Horts de Llobregat volvieron a Albelda.

 Del viaje recuerda pocas cosas, andaban durante el día y al llegar la noche echaban los colchones en los campos que encontraban al lado de los caminos y dormían. Al despertarse estaba todo húmedo y mojado. Llegaron a Sant Vicenç dels Horts, un pueblo al lado del río con el mismo nombre cerca de Barcelona. Estuvieron refugiados allí unos cuantos meses, 8 o 9. Los hombres iban a trabajar a unas minas lejos de Horts de Llobregat, pasaban toda la semana fuera. Volvían a la casa de acogida/colonia/refugio el fin de semana. Les pagaban bien, pero luego se encontraron que ese dinero no valía nada. Estaban en una casa grande con un gran patio con perchada donde cocinaban las mismas mujeres refugiadas, en el primer piso una sala donde dormían todos en camas. Allí se encontraron con más refugiados de otros lugares y regiones. José y Victorina, los dos más pequeños, se pusieron muy enfermos, les tuvieron que hacer baños con ceniza y agua caliente (cogieron una enfermedad gástrica). Se curaron. Los niños iban a comprar con el dinero de los padres a las tiendas del pueblo, encontraban colas largas con mucha gente y de muchas horas, y luego no les vendían; les decían que se marcharan a sus pueblos, que allí no tenían nada que hacer. Había racionamiento, comían garrofas y las encontraban por los huertos. La comida más frecuente: “farinetes de panís”. Trinidad y Antonia se fueron a servir. No recuerda si había más gente de Albelda, solo recuerda que estaban la familia de su tío Vicente Salas Capdevila (de casa Martí), su mujer Josefa Bria Quinquillá y sus dos hijas, María y Salud, también de Albelda. Había gente de toda España. “Los refugiados, marchaos a vuestro pueblo”, les decían. Por las noches oían las bombas, como si fueran fuegos artificiales. Pasaron mucho miedo.

Com era Sant Vicenç quan van arribar els exiliats?

El 1936, la població aproximada del poble era de 3.200 habitants. La principal activitat era l’agricultura, amb un 59 % de la població activa, seguida de la indústria, amb un 30,% i el sector terciari amb un 10% (dades aproximades).

El setembre de 1936 s’havia decidit canviar el nom de Sant Vicenç pel d´Horts de Llobregat, eliminant tota reminiscència religiosa. El mateix es va fer a Molins de Rei (molins de Llobregat), Sant Feliu (Roses de Llobregat) i altres pobles de la comarca.

Poc abans s’havien creat el Comitè de Milícies Antifeixistes i el Comitè de Proveïments per col·laborar amb l’ajuntament en les tasques de govern. El primer s’encarregava de la vigilància i defensa del poble mentre que el segon tenia la missió de controlar els abastaments a la població.

En un context creixent de dificultats per aconseguir queviures, el que motivà la creació de cartilles de racionament, sobretot pel pa, Sant Vicenç va haver de fer front a l’arribada de més de 750 refugiats provinents de l’Aragó i altres zones del país, distribuïts així:

Imatge 6: distribució en % dels refugiats

Aquesta presència de refugiats no va estar exempta de tensió, car diverses vegades foren acusats de robatoris als horts, demanant part de la població civil que marxessin als seus pobles. Tot i això, la majoria de la població els va rebre cordialment.

La pregunta que ens hem de fer ara és quants eren els albeldans arribats a Sant Vicenç dels Horts. Les dades proporcionades per l’arxivera municipal Roser Calpe són força exactes i aclaridores.

El 95% dels refugiats van arribar el dia 24 d’abril de 1938, havent sortit d’Albelda com a molt tard el dia 2 d’abril, la qual cosa vol dir que van errar durant 20 dies per Catalunya fins arribar al seu destí provisional fins finals de gener de 1939.

Són famílies senceres, pare, mare, fills, més alguna persona refugiada a Albelda que va seguir el camí de la família que l’havia acollit. Els homes eren la majoria pagesos i hi havia un paleta i un fuster. Les dones eren mestresses totes de casa (s/l). Foren distribuïts en diverses masies i cases, destacant Can Coll, avui envoltada de naus industrials, casa Florià, cal Groc, la Bòvila, cal Llopart, cal Rosell i dues cases als carrers Francesc Macià 2 i Pi i Margall 37.

Són un total de 142 persones, el que representa el 10% de la població d’Albelda. Si hi afegim els combatents, els presoners de guerra i els morts podem concloure que la població va patir una davallada considerable.

Aquestes són les taules dels refugiats albeldans, organitzades per famílies (F), nom i cognoms, sexe, edat, lloc de naixement, professió, estat -casat, solter, vidu/vídua- parentiu, lloc on residia, data d’arribada i lloc on viuen. Per raons d’espai no s’ha pogut incloure les dates de baixa i els canvis soferts.

  TotalFcognomsnomsexeedatprofessióestatparentiuarribada SVHLloc on viuen
   11Castarlenas GarretaVicenteH23fill01/05/1938Can Coll
21Casterlenas SánchezVicenteH53pagèscasatcap01/05/1938Can Coll
31Garreta TerésMariaD48s/lcasatesposa01/05/1938Can Coll
41Terés VillegaMariaD73s/lvíduasogre01/05/1938Can Coll
52Llena BadiaLeonorD22s/lsolterafilla24/04/1938 
62Llena FragoLuisH58paletacasatcap24/04/1938 
73CastelnouAntoniaD72s/lvíduamare24/04/1938 
83Castro PorterRafaelaD40s/lcasatesposa24/04/1938 
93Ibarz CastelnouJoséH47pagèscasatcap24/04/1938 
103Ibarz CastelnouAntoniaD40s/lcasatgermana24/04/1938 
113Ibarz CastroJosefaD13s/lsolterafilla24/04/1938 
123Ibarz IbarsVictorH14nonebot24/04/1938 
134Ballester FantovaVicentaD44s/lcasatesposa24/04/1938 
144BardajíSalvadoraD18s/lsoltera24/04/1938 
154Ibarz CastelnouAgustínH49pagèscasatcap24/04/1938 
165Enjuanes LumbierresMariaD42s/lcasatesposa24/04/1938 
175Garreta EnjuanesMariaD22s/lsolterafilla24/04/1938 
185Garreta EnjuanesVicenteH13nofill24/04/1938 
195Garreta GalitóVicenteH52pagèscasatcap24/04/1938 
206Morell SantamariaConchitaD3nofilla24/04/1938casa Florià
216 Morell SantamariaFranciscoH3 m.nofill24/04/1938casa Florià
226Santamaria CastánSalvadoraD24s/lcasatcap24/04/1938casa Florià
237Ferrer GarretaJoséH11nofill24/04/1938 
247Ferrer GarretaMariaD3nofilla24/04/1938 
257Ferrer GiraltJoseH47pagèscasatcap24/04/1938 
267Garreta GalitóTeresaD40s/lcasatesposa24/04/1938 
278EspinósMariaD36s/lcasatesposa24/04/1938Cal Llopart
288Purroy UrgelésTeresaD73s/lvíduamare24/04/1938Cal Llopart
298Saurina PurroyManuelH40pagèscasatcap24/04/1938Cal Llopart
308TresEsteveH43pagèssolter24/04/1938 
319CarreraTeresaD54s/lcasatesposa24/04/1938 
329Lloret GiralEmilioH57pagèscasatcap24/04/1938 
339Lloret CarreraEmiliaD24s/lsolterafilla24/04/1938 
3410Sisó AloyJoséH46pagèscasatcap24/04/1938 
3510Sisó ZaragozaCarmenD16s/lsolterafilla24/04/1938Can Coll
3610Sisó ZaragozaMariaD13s/lsolterafilla24/04/1938Can Coll
3710Sisó ZaragozaTeresaD10no filla24/04/1938Can Coll
3810Sisó ZaragozaAntonioH6no fill24/04/1938Can Coll
3910Sisó ZaragozaVicençH3no fill24/04/1938Can Coll
4010Zaragoza SamitierRosarioD42s/lcasatesposa24/04/1938Can Coll
4111Filló CastarlenasRamonH46pagèscasatcap24/04/1938Can Coll
    4211Filló ChauvellIreneD16s/lsolterafilla24/04/1938Francesc Macià, 2
  4311Filló ChauvellMariaD10no filla24/04/1938Francesc Macià, 2
 4411Chauvell FerrerMariaD40s/lcasatesposa24/04/1938Francesc Macià, 2
     4512AbriaJosefaD60s/lcasatesposa24/04/1938Francesc Macià, 2
   4612Massip SalasLorenzoH6no net24/04/1938 
   4712Salas AbriaMariaD28s/lvíduafilla24/04/1938 
4812Salas AbriaSaludD22s/lsolterafilla24/04/1938 
4912Salas CapdevilaVicenteH61pagèscasatcap24/04/1938 
5013Carrera AbillarFranciscaD49s/lcasatesposa24/04/1938 
5113Negre CarreraAntoniaD24s/lsolterafilla24/04/1938 
5213Negre CarreraTrinidadD20s/lsolterafilla24/04/1938 
5313Negre CarreraRafaelH14pagèssolterafill24/04/1938 
5413Negre CarreraJoaquinaD12s/lsolterafilla24/04/1938 
5513Negre CarreraVictorinaD9no filla24/04/1938 
5613Negre CarreraJoséH4no fill24/04/1938 
5713Negre SalasVictorianoH50pagèscasatcap24/04/1938 
5813Quinquillá CastelnouDionisioH25  gendre24/04/1938al front
5914PalacínPedroH23  gendre24/04/1938al front
6014RíoBenitoH33  gendre24/04/1938al front
6114Sorriba MotisVicenteH64pagèscasatcap24/04/1938Bòvila? difunt
6214Sorriba TorresJosefaD26s/lsolterafilla24/04/1938Bòvila?
6314Sorriba TorresAntoniaD22s/lcasatfilla24/04/1938Bòvila?
6414Torres UrgelésMariaD65s/lcasatesposa24/04/1938Bòvila?
6515Palacín SorribaCarmenD2 m.   24/04/1938Bòvila?
6615Rio SorribaMaríaD6no filla24/04/1938Bòvila?
6715Sorriba TorresMariaD32s/lcasatcap24/04/1938Bòvila?
6816Lumbierres RiusTeresaD39s/lcasatesposa24/04/1938Can Coll
6916Rius TerésMariaD62s/lvídua 24/04/1938Can Coll
7016Abillar LumbierresMiguelH16pagèssolterfill24/04/1938Can Coll
7116Abillar PascualMiguelH47pagèscasatcap24/04/1938Can Coll
   7217Ballester NavalPilarD21s/lsolteracosina24/04/1938Pi Margall, 37
  7317Ballester FantovaVicentaD61s/lcasatesposa24/04/1938Pi Margall, 37
  7417BorrellJosefaD21s/lsolteraviu amb ells24/04/1938Pi Margall, 37
 7517Colet BallesterJosefaD29s/lsolterafilla24/04/1938Pi Margall, 37
7617Colet BallesterVicenteH32pagèssolterfill24/04/1938al front
7717Colet BallesterMiguelH25  fill24/04/1938 
7817Colet BallesterJoaquínH24  fill24/04/1938 
7917Colet EspuñaVicenteH58pagèscasatcap24/04/1938 
   8018Rambla AlbalatVicentaD38s/lcasatesposa24/04/1938Pi Margall, 37
8118Torres ObisJoaquinH49paletacasatcap24/04/1938Cal Roset
8218Torres RamblaElenaD2no filla24/04/1938Cal Roset
8319Ballester FantovaTeresaD52s/lcasatesposa24/04/1938Cal Roset
8419Llasera BallesterFranciscoH25  fill24/04/1938al front
8519Llasera BallesterRamónH20  fill24/04/1938al front
8619Llasera BallesterTeresaD20s/lsolterafilla24/04/1938 
8719Llasera BallesterAntoniaD16s/lsolterafilla24/04/1938 
8819Llasera BallesterCeciliaD11s/lsolterafilla24/04/1938 
8919Llasera BallesterJoséH9no fill24/04/1938 
 9019Llasera PorterJoséH62pagèscasatcap24/04/1938 
  9119MoyaAntonioH42fustercasatacollit24/04/1938baixa
  9220Abillar ChicotRamonaD18s/lsolterafilla24/04/1938Barcelona, 106
  9320Abillar ChicotPrimitivaD14s/lsolterafilla24/04/1938Barcelona, 106
 9420Abillar FelizJuanH50pagèscasatcap24/04/1938Barcelona, 106
 9520Chicot PurroyVicentaD45s/lcasatesposa24/04/1938Barcelona, 106
 9621Noguero FillatFranciscoH48ferrercasatcap24/04/1938Barcelona, 106
 9721Noguero NogueroFranciscaD13s/lsolterafilla24/04/1938Barcelona, 106
 9821Noguero VendrellRamonaD47s/lcasatesposa24/04/1938Barcelona, 106
9922Castarlenas PriorJorgeH58pagèscasatcap24/04/1938Cal Groc
 10022Castarlenas SánchezAntoniaD25pagesacasatfilla24/04/1938Cal Groc/Cal Roset
  10122Castarlenas SánchezJuanaD15s/lsolterafilla24/04/1938Cal Groc
10222Castarlenas SánchezConchitaD9no filla24/04/1938 
10322Castarlenas SánchezRamónH7no fill24/04/1938 
10422Castarlenas SánchezFranciscoH20  fill24/04/1938Al front
10522Castarlenas SánchezJosepH18  fill24/04/1938Al front
10622Guardia SolanesFranciscoH33  gendre24/04/1938Al front
10722Sánchez AngurellMariaD50s/lcasatesposa24/04/1938Cal Groc
10823Bitriá AngurellTeresaD50s/lcasatesposa24/04/1938 
10923Bitriá ArtasonaTomásH46pagèscasatcap24/04/1938 
11023Girón BitriáJosefaD18s/lsolterafilla24/04/1938 
11123Girón BitriáPedroH13no  24/04/1938 
11223Girón PenaPedroH54pagèscasatcap24/04/1938 
11324Bitriá PurroyCarmenD11no filla24/04/1938 
11424Bitriá PurroyIreneD3no filla24/04/1938 
11524Bitriá PurroyRobertoH1no fill24/04/1938 
11624Bitriá PurroyJoséH3no nebot24/04/1938 
11724Purroy MascaróVicentaD25s/lsolteracunyada24/04/1938 
11824Purroy MascaróMariaD36s/lcasatesposa24/04/1938 
11925CostraCarmenD51s/lcasatesposa24/04/1938Cal Posala
12025Gracia CostraVicenteH14no fill24/04/1938Cal Posala
12125Gracia CostraJoséH11no fill24/04/1938Cal Posala
12225Gracia CostraCarmenD22s/lcasat 24/04/1938Cal Posala
12325Gracia PorquetJoséH51pagèscasatcap24/04/1938Cal Posala
12426Crosta GiralMariaD49s/lcasatesposa24/04/1938Cal Posala
12526Porquet CostraAntonioH24pagèssolterfill24/04/1938Cal Posala
12626Porquet CostraFlorealH12no fill24/04/1938Cal Posala
12726Porquet SauraJoaquínH50pagèscasatcap24/04/1938Cal Posala
12827Monter FerrisAntonioH42paleta cap24/04/1938baixa 12/12/1938
12927Monter GirónPuraD17s/l filla24/04/1938baixa 12/12/1938
13027Monter GirónAntonioH9  fill24/04/1938baixa 12/12/1938
13127Monter GirónCarmenD6  filla24/04/1938baixa 12/12/1938
13227Monter GirónJoséH19  fill24/04/1938al front
13328Esteve RogerManuelH56paleta cap24/04/1938Francesc Macià, 2
13428Esteve SardáÁngelH27  fill26/04/1938al front
13528Esteve SardáJoséH16  fill26/04/1938Francesc Macià, 2
13628Esteve SardáRosaD14  filla26/04/1938Francesc Macià, 2
13728Sardá PurroyManuelaD43  esposa26/04/1938Francesc Macià, 2
  13829Faro SánchezAntonioH49pagèscasatcap24/04/1938 
  13929Faro SánchezJoséH14  fill24/04/1938 
  14029Faro SánchezManuelH11  fill24/04/1938 
  14130Gracia SertaJoaquinaD33s/lcasatcap26/06/1938baixa juliol
  14230Serta IbaizJoaquinaD76s/lvmare26/06/1938Baixa juliol


El buidat de les taules ens dona les següents dades:

FamíliesHomesDonesNens ≤10 anysBaixesVolen tornar
306676191442

La majoria de les baixes es van produir entre els dies 12 de desembre del 38 i el 2 de gener del 39, quan els franquistes ja s’apropaven a Sant Vicenç, ocupat el dia 24. Podem deduir que unes cent persones van marxar cap a França? Probablement no totes, però almenys 36 segur, que són els que figuren a l’annex.

Per acabar, una dada que demostra la fermesa de les idees dels col·lectivistes: en data 2 de juliol de 1938 es convocava una reunió pel dia següent. Molt ens temem que seria per liquidar el poc que quedava de la utopia col·lectivista.

Imatge 7: Reunió de la Col·lectivitat d’Albelda. Font: Solidaridad Obrera 2/0//1938

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                    

ANNEX. EXILIATS A FRANÇA QUE VAN ESTAR REFUGIATS A SANT VICENÇ DELS HORTS

Pilar Ballester NavalCarmen Monter GirónFrancisco Llasera Ballester
Antonio Ibarz CastroJosé Monter GirónRamón Llasera Ballester
Ramón Ibarz BallestéTeresa Llasera BallestéTeresa Llasera Ballester
Antonio Monter FerrisTomás Bitriá ArtasonaAntonia Llasera Ballester
Pura Monter GirónCarmen Bitriá PurroyCecília Llasera Ballester
Antonio Monter GirónIrene Bitriá PurroyJosé Llasera Ballester
Antonia Negre CarreraRoberto Bitriá PurroyJosé Llasera Porter
Trinidad Negre CarreraJosé Bitriá PurroyFrancisco Llasera Ballester
Rafael Negre CarreraMaría Purroy Mascaró 
Joaquina Negre CarreraVicenta Purroy Mascaró 
Victoriana Negre CarreraTomás Bitriá Artasona 
José Negre CarreraCarmen Bitriá Purroy 
Victoriano Negre SalasTeresa Ballester Fantova 

ANNEX. REFUGIATS A MANRESA

Manuel Galitó Samperi 58 anysManuela Girón Sisó 23 anys
Manuela Girón Pena 48 anysMaría Galitó Sisó 36 anys
María Galitó Sisó 23 anys 

Bibliografia

CALPE ANDREO, R. i altres. Les col·lectivitzacions al Baix Llobregat  (1936-1939) Centre d’estudis Comarcals del Baix Llobregat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989

MOLET SANCHO, J.A. Albelda 1936-1948: libertad, represión y exilio. Autoedició. 2025.

TRENC BALLESTER, E. El exilio albeldense en Francia. Ajuntament d’Albelda. 2017.


[1] MOLET SANCHO, J.A. Albelda 1936-1948: libertad, represión y exilio. Autoedició. 2025

[2] TRENC BALLESTER, E. El exilio albeldense en Francia. Ajuntament d’Albelda. 2017 pàg. 19

Etiquetat a