Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

tribuna

100 números d’«El Eco del Barranfondo»

100 números d’«El Eco del Barranfondo»

// Artur Quintana i Font

Aquest dies llegeixo el número 99 d’aqueixa revista de la Torre de Vilella, que rebo des de fa molt de temps, i a la pàgina 3 observo que demanen col·laborar amb un treball al proper número 100. Penso oferir-los unes notes sobre com EB (El Eco del Barranfondo) informa d’aquest patrimoni tan íntimament aragonès que és la llengua catalana, pròpia i històrica de la Torre de Vilella, a l’Alt Mesquí, al Matarranya Històric, que d’ençà de l’oficialització de les comarques ha estat afegida al Bajo Aragón. Ací us n’ofereixo un avenç.

llegir-ne més

Paral·lelismes i discordances amb Bielorússia

Paral·lelismes i discordances amb Bielorússia

// Artur Quintana i Font

Bielorússia te quatre vegades l’extensió de l’Aragó i el doble de la població que ens correspondria si fóssem tan grans com ella —200.000 km2 i 9.500.000 d’habitants. Les llengües oficials són el bielorús i el rus. La primera amb una oficialitat de fireta, com la del català a Catalunya, malviu al camp, i gairebé ofegada a les ciutats, per la forta immigració russòfona de fa anys.

llegir-ne més

Lo ‘catalán de Aragón’

Lo ‘catalán de Aragón’

// Artur Quintana i Font

Observo que la Dirección General de Política Lingüística en tractar de les llengües del nostre país les anomena castellano, aragonés i catalán de Aragón en aquest ordre discriminatori, i no pas de manera neutra, com fóra per ordre alfabètic: aragonés, castellano i catalán de Aragón. Per què? Doncs perquè el castellà es llengua de primera i les altres de segona, tercera o quarta si molt convé.

llegir-ne més

Que mos dixon tranquils!

Que mos dixon tranquils!

// Jordi Marín i Monfort

Vatres què demanaríeu
si puguereu demanar?
—Demanar sí que podríem
lo difícil és donar—.
—Que mos dixaren tranquils,
que mos díxon treballar,
que mos tinguen per amics
veïns dels quatre costats.*

Fa uns dies vaig rebre per correu una petita joia en forma de llibre, el recull de poemes Camins trescats de l’enyorat Desideri Lombarte. En llegir aquests versos que fan d’introducció de l’article vaig tenir la sensació que, a més de poesia, Desideri ens havia deixat un missatge gairebé profètic. Va saber posar les paraules justes a aquells sentiments i vivències que molts hem experimentat i, ves per on, resumeix en vuit versos allò que els diríem als que, aquestes darrers mesos, pretenien dir-nos com havíem de viure.

llegir-ne més

Rewilding

Rewilding

// Jordi Marín i Monfort

És molt probable que darrerament hagueu sentit aquest terme als mitjans, especialment la gent del Matarranya. La irrupció a les xarxes d’un projecte (iniciativa, en diuen els promotors) difús per a les comarques que pivoten sobre el Tossal del Rei ha despertat moltes reticències entre la població local atesa la poca transparència que hi ha hagut des del principi. Em refereixo a la iniciativa Maestrazgo – Els Ports, com us podeu imaginar.

Segons expliquen els seus impulsors, es tracta d’una iniciativa per llançar una marca global per tal de posicionar la regió (sic) en la champions del turisme de natura a escala internacional i tot això promogut per una fundació de caire filantròpic i amb seu als EUA (Wyss Foundation).

llegir-ne més

Les renovables, una altra oportunitat perduda?*

Les renovables, una altra oportunitat perduda?*

// Miguel Ángel Gracia

La creixent proliferació de projectes de parcs eòlics o fotovoltaics en moltes zones rurals espanyoles està generant, al seu torn, una notable oposició entre diferents col·lectius (ecologistes, empresaris turístics, etc.), que veuen en aquesta proliferació una agressió al paisatge, als hàbitats i espècies sensibles (sobretot aus), i també a un model de desenvolupament basat (a través del turisme) precisament en la qualitat d’un paisatge que ara es veu amenaçada.

llegir-ne més

El Fòrum de la Nova Ruralitat*

El Fòrum de la Nova Ruralitat*

// Jordi Marín i Monfort

Al gener escrivia sobre el concepte de Nova Ruralitat i com aquest nou enfocament està revolucionant l’imaginari col·lectiu del rural alhora que està resultant certament incòmode en l’esfera política. A l’Aragó bé que ho sabeu amb el cas de Teruel Existe. Quelcom semblant està passant a les comarques del nord del País Valencià amb el Fòrum de la Nova Ruralitat.

llegir-ne més

Esquelles*

Esquelles*

// Vicent Pallarés Pasqual

Un dels sorolls que més m’agrada és el de les esquelles dels ramats en moviment. Recordo que fa temps m’acompanyava, allà cap al tard, quan Paco, el masover del mas dels Ferrers (Vall-de-roures) treia el ramat a pasturar. El dringar de les esquelles del ramat crea un una música pròpia, un curiós eco que es trenca, de vegades, per un xiulit o unes paraules del pastor. Suposo que la imatge del ramat ajuda: aquells petits punts a la llunyania que es mouen, ordenats amb l’ajuda dels gossos. És un d’aquells moments en què el món sembla que s’atura i gaudeixo d’una tranquil·litat. Durant la seva vida m’ha comentat la importància d’aquest element, més enllà del seu so, bàsic per tenir un control del bestiar.

llegir-ne més

Deu anys d’un fet lamentable

Deu anys d’un fet lamentable

Es compleix una dècada dels fets de la Codonyera, on una xerrada informativa d’un responsable de CHA es convertí en una mena de procés inquisitorial.

// Màrio Sasot

El 17 de desembre de 2009, quasi deu anys després de l’arribada de Marcel·lí Iglesias a la presidència del Govern d’Aragó es va presentar al parlament autonòmic una Proposició de Llei de Llengües que va ser aprovada amb el suport (desigual) dels grups d’esquerra de l’hemicicle.

El grup polític Chunta Aragonesista (CHA) va decidir fer una campanya explicativa dels punts més bàsics de la Llei recentment aprovada, arreu de les comarques denominades com “d’ús predominant bilingüe”.

En aquest sentit, CHA va voler fer una xerrada a la Codonyera el 20 de febrer de 2010 i per aquest motiu va demanar la cessió d’un local municipal a l’Ajuntament. L’alcaldessa del lloc, Maria José Gascón, del PAR, va posar objeccions a l’acte i no va oferir cap local al·legant que el tema de la conferència, l’estrenada Llei de Llengües “no tocava” perquè, segons ella “podia produir crispació entre la població”.

llegir-ne més

Crisi

Crisi

// Juli Micolau

Avui, proclius com som a commemorar, és el 50 aniversari del Dia de la Terra, un planeta que es calenta per efectes del canvi climàtic i congela la humanitat amb virus, confinaments i paràlisi econòmica.

L’aigua pot parèixer una font renovable però és un bé escàs i el seu recurs, vital. Preservar el medi ambient és fonamental per a donar-nos l’esperança del seu aprofitament, tant per al rec dels camps com per a beure.

llegir-ne més

Amb Omella, sempre a l’alba*

Amb Omella, sempre a l’alba*

// Ramón Mur

Juan José Omella ha viscut sempre a l’alba o al primeríssim començament d’una nova època. Va néixer a Queretes el 1946, en l’alba dolorosa de l’Espanya franquista, després de la Guerra Civil. Va conèixer al seminari la mort de Pius XII, substituït per Joan XXIII, “el papa bo”, que al començament de 1959 va sorprendre el món amb la convocatòria del Concili Vaticà II. L’alba d’una nova època per a l’Església. I Omella hi era.

L’acabat d’elegir president de la Conferència Episcopal Espanyola, no és un prelat progressista sinó més conservador del que pareix. Els bisbes han estat, són i seran conservadors perquè és molt tot el que l’Església ha de conservar i preservar. Omella pot ser tingut com a progressista per haver estat un capellà del Concili, dels quals molt pocs van aconseguir la dignitat episcopal perquè d’ells en van recelar sempre els papes Joan Pau II-Wojtyla i Benet XVI-Ratzinger, sobretot, i fins i tot el propi Pau VI-Montini, que va clausurar el 1965 el Concili inaugurat per Joan XXIII el 1962.

llegir-ne més

Efecte boomerang

Efecte boomerang

// Jordi Marín Monfort

La metàfora del boomerang, aquell objecte dels aborígens australians que llances i et retorna, és utilitzada de forma recurrent i en múltiples contextos. Aquests dies i amb la crisi del coronavirus, m’ha vingut al cap per entendre què ens està passant.

Els casos de contagi a Itàlia i a l’Estat Espanyol no han fet més que créixer i créixer malgrat les mesures dràstiques de contenció que imposaven (i segueixen imposant) els governs de torn. Quan fa unes setmanes vèiem a les notícies com la Xina ordenava el confinament de milions de persones al voltant de Wuhan ens ho preníem a broma. No era difícil sentir un comentari al bar qualificant la mesura de desproporcionada, exagerada o amb qualsevol altre adjectiu que, en el fons, menystenia la mesura. Alguns potser comencem a entendre-ho tot plegat. Altres, però, potser no ho entenen ni tan sols ara.

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: