Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

tribuna

‘Alcarràs’ per a qui ho entengue

‘Alcarràs’ per a qui ho entengue

// M. D. Gimeno

«Ja veràs com a Maella ficaran Alcarràs en castellà!», me diu un parent meu, desencantat. «Vols dir?», li contesto incrèdula. I ingènua, perquè sí, per partida doble. (Lo Circuit Urgellenc gestiona lo nostre cine i també la distribució de la pel·lícula, que arriba enseguida.) La sessió del divendres 6 de maig en VOSE, és a dir, la dels subtítols en castellà que tanta polèmica ha despertat per innecessaris per terres de Lleida (i a la meua vila, inclús per als visitants, que són molt espavilats).

llegir-ne més

El jornal com a mesura de tot*

El jornal com a mesura de tot*

// Jordi Marín

De menut em fascinava la facilitat amb què la gent gran del poble ataüllava les dimensions dels bancals. Amb un simple cop d’ull eren capaços de calcular la superfície d’un tros de terra erma malgrat que aquesta tinguera una forma irregular. A l’escola ens ensenyaven a calcular àrees de quadrats, rectangles, cercles o fins i tot de figures compostes, però sempre havíem de tirar mà d’un tros de paper, d’una llapissera i d’uns minuts per fer els càlculs adequats. Ara bé, aquells hòmens només necessitaven una mirada i, tot i que en aquell moment no n’era conscient, anys d’experiència i suor.

llegir-ne més

Terra d’acollida*

Terra d’acollida*

// Vicent Pallarés Pascual

El conflicte entre Rússia i Ucraïna ha generat un llarg nombre de persones refugiades, sobretot nens i dones, ja que els homes s’han hagut de quedar al país. En aquest moments la solidaritat internacional és bàsica per sobreposar-se una tragèdia que ja desborda totes les previsions. Una situació difícil d’imaginar en una Europa dels nostres temps.

llegir-ne més

Els versos desiderians, el poeta de la Freixneda i la diputada de Valljunquera*

Els versos desiderians, el poeta de la Freixneda i la diputada de Valljunquera*

//Ramon Mur

L’Associació Cultural Sucarrats va presentar el passat 23 d’abril a Mont-roig l’Obra poètica completa de Desideri Lombarte (1937-1989) i el darrer llibre de poemes, Aplec, de Juli Micolau, escriptor, preferentment en vers, de la Freixneda. Va presidir la presentació de les obres l’alcaldessa de la localitat, Gloria Blanc, acompanyada per la de Valljunquera i diputada provincial a Terol, Susana Traver. Va actuar com a mantenidor de l’acte cultural Carlos Marzo, en representació de l’entitat organitzadora, l’Associació Sucarrats.

llegir-ne més

Sota el cereal*

Sota el cereal*

// Vicent Pallarés Pascual

M’inquieten sempre els desapareguts. Aquell estatus en què no coneixem si una persona és morta o viva. Una incertesa que es barreja amb l’esperança, que acompanya els seus familiars, de saber que, algun dia, aquells éssers estimats absents tornaran amb vida. O que, almenys, podran certificar, definitivament, la seva defunció. Al final dels conflictes bèl·lics, arreu del món, les persones desaparegudes són quantioses.

llegir-ne més

Aprofitar-nos de la terra,o estimar la terra aprofitant-la*

Aprofitar-nos de la terra,o estimar la terra aprofitant-la*

// Juanjo Pérez

El passat 27 d’agost vam veure com el BOE incloïa la tramitació dels quatre parcs eòlics que des de fa uns mesos, sabem que venen a envair los horitzons del Matarranya i del Baix Aragó. D’aquesta manera veiem com es materialitzava el que ja no són simples sospites. Tot i que en diverses ocasions els representants de l’empresa Capital Energy havien manifestat que si el territori estava en contra, no tramitarien els projectes, la realitat ens ha mostrat que una vegada més, la piconadora econòmica passa per damunt de la paraula, i que les promeses se les emporta el vent. El vent, sempre protagonista.

llegir-ne més

Testimonis*

Testimonis*

// Rosa Arqué

No recordo exactament la ciutat francesa ni l’any, però no puc oblidar les ganes de plorar que em van envair quan, des de l’autobús en què viatjava al costat d’altres adolescents estudiants de francès, vaig veure als meus tios «de França». No era lo primer camí que els veia però el fet de trobar-los allí, a gairebé 1.000 km de la meua casa, em va emocionar moltíssim.

llegir-ne més

A molta honra i orgull!*

A molta honra i orgull!*

// Javier Giralt

Defensar la llengua materna és tasca encomiable, i tant que sí! I no és gens fàcil fer-ho per als qui en tenim una de minoritària i, menys encara, dins un espai sociopolític no gaire procliu a reconèixer tot allò que no sigui castellà, com és el cas de la nostra Comunitat Autònoma d’Aragó. Per aquest motiu cal comprendre que, quan hom celebra el dia internacional de la llengua materna, apareguin escrits com el que es va fer públic a la Codonyera, damunt de la porta principal de la Casa de la Vila.

Tenen tota la raó els autors del comunicat quan diuen que la llengua que parlen actualment al poble és una llengua de transmissió oral, de pares a fills, des de fa molts segles; i també quan proclamen que aquesta llengua és una riquesa patrimonial i cultural de la Franja d’Aragó. I fins i tot trobem justificat que afirmin que volen conservar les peculiaritats del seu parlar.

llegir-ne més

Identitat*

Identitat*

// Artur Quintana

A luenga ye a mía nazión,
Que me dixen de fateras.
Chabier Tomás Arias (1991)

Des de començaments del XVIII la Nació Castellana, que es fa anomenar per l’eufemisme de Nació Espanyola, s’esforça per a sotmetre a las demás —com les anomena la vigent Constitució— de l’Estat a la llengua i lleis de Castella. Aquests esforços ja venien de molt més lluny, i en el nostre cas del Compromís caspolí del 1412, i fa que duren, doncs, poc menys de sis segles. Tanmateix des del 1978, passats poc anys de la segona Restauració Borbònica, vivim en democràcia, i això de seguir sotmetent Aragó a la llengua i lleis de Castella no devia semblar del tot digne als nostres dirigents, de tal manera que el 3 juny del 2016 han publicat al Diario Oficial de Aragón l’Ordre 492 del Departament d’Educació, Cultura i Esports per a incloure en el currículum dels dos cursos de batxillerat una nova assignatura Historia y Cultura de Aragón, que, sense els eufemismes de rigor, vol dir «L’identitari aragonès». És una assignatura optativa, i no ho té fàcil d’anar-se obrint pas en l’imperant ambient de rebuig general de les humanitats i de reforçament de l’identitari castellà a tot l’Estat, que en aquest cas arriba fins a negar amb vehemència l’existència de les llengües aragoneses i catalana al nostre país. Amb un retard de 38 anys després de viure en democràcia, nogensmenys existeix ara oficialment una assignatura de l’identitari nostre, i tant la llengua aragonesa com la catalana en formen part.

llegir-ne més

Lo xapurriau de Jaca i la trama panoccitanista*

Lo xapurriau de Jaca i la trama panoccitanista*

// Natxo Sorolla

«Hemos descubierto que el Foro [sic] de Jaca romanceado original que data del año 1077 está escrito en una lengua que por comparación es prácticamente idéntica al Chapurriau actual». Pam!! Tal com ho sentiu: l’any 1077 a Jaca legislaven en xapurriau. Aixina arreplegue La Comarca (20/11/2021) les paraules en boca de Juan José Barragán i Héctor Castro, autors del llibre Historia del Aragón Oriental y su Lengua, editat per la Comarca del Bajo Aragón. Los autors no només pretenen estudiar qualsevol similitud del parlar del Matarranya en paraules escrites a 300 km, si no que tenen com a objectiu últim negar la similitud en parlars que estan a 12 km. Recursos públics per a hipòtesis audaces. Que mai han arribat a defensar-se en un fòrum acadèmic. Però què en diuen les Universitats, sobre esta hipòtesi?

llegir-ne més

Memòries matarranyenques al segle XX (i XXI)

Memòries matarranyenques al segle XX (i XXI)

// Esteve Betrià

En el capítol de memòries —una part d’allò que ara diuen ‘literatura del jo’— en castellà (i ocasionalment en català) d’autors nascuts en el segle XX a les terres aragoneses de llengua catalana i ambientades d’alguna manera en aqueixos territoris cal destacar, pel que sabem, al Baix Cinca l’obra La verdad sobre Mauthausen (1995) del fragatí José de Dios Amill (1919-2002); a la Llitera Un ball per la República (2010) de l’alcampellà José Enjuanes Pena (1915-2010), en edició a càrrec d’en Pep Espluga Trenc; i a la Ribagorça, en català en traducció de l’original castellà, l’obra Batalló de càstig. Memòries d’un vell lluitador d’origen pagès (1999) del benavarrí Manuel Pac Vivas (1919-2016).

llegir-ne més

Matarranya silenciat*

Matarranya silenciat*

// Ferran Suay

La bellesa del Matarranya és sòlida, contundent. Amplis espais poblats del verd acerat d’unes oliveres polides i endreçades, al costat de bosc espés i poblets menuts (que pots recórrer sense trobar-hi ningú), posseïdors orgullosos d’esglésies i castells monumentals, esplèndids.

El parlar de la gent recorda molt el dels Maestrats valencians o les terres de l’Ebre. El ‘lo‘ i el ‘natros‘ esguiten una parla genuïna i musical, que la meua oïda identifica fàcilment amb el paisatge honest, sense disfresses, que embolcalla les carreteres, sovint estretes i poc mantingudes.

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: