Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

tribuna

Sialls florits

Sialls florits

// Josefina Motis

Siscalls en català , sisallos en castellà, de la salsola vermiculata al poble en diuen sialls. Matoll molt abundant i al mateix temps, inadvertit. No són plantes de jardí, ni reconegudes com a flors silvestres. Tampoc són plantes aromàtiques com el timó o el romer, no fan olor, ni pudor com la botxa o la xolibarda, se’n parla menys que de les argelagues o de les soses, però allà es troben per tot arreu. A peu de muntanya, per les espones, als límits dels camps erms. Es pot dir que al lloc és el matoll més abundant, fins i tot hi ha una partida que porta el nom de Siallar. Hi han estat sempre, envoltant el poble i omplint el terme, tan discrets, tan inadvertits, que no son admirats ni perseguits.

llegir-ne més

Les edicions en català de Terol*

Les edicions en català de Terol*

// María Dolores Gimeno Puyol

L’Instituto d’Estudios Turolenses (IET) és una veterana institució, fundada l’any 1948, que depèn de la Diputació de Terol. Des dels seus inicis ve realitzant una tasca cultural intensa i eficient en diversos sentits: lo foment de la recerca amb ajuts a investigadors i institucions, la promoció de publicacions (en col·leccions, revistes o obres singulars) i la divulgació a través de conferències, presentacions i exposicions. En definitiva, tracta de combinar el rigor científic i la seua difusió entre un públic ampli, en especial a la seua zona territorial d’actuació.

llegir-ne més

De créixer, anava la cosa*

De créixer, anava la cosa*

// Jordi Marín Monfort

Vivim temps convulsos i no només per allò que ens amollen a tort i a dret pels mitjans, que si la guerra a Ucraïna, que si l’enèsima variant del virus de la Covid-19, que si la inflació… notícies totes que, més enllà del dolor que causen a tothom que ho pateix en primera instància, no són més que símptomes d’una situació global molt més greu i que fa de mal veure, de mal comunicar i de mal pair.

llegir-ne més

Alcarràs: retrat d’un món en fallida*

Alcarràs: retrat d’un món en fallida*

// H. S.

Per fi s’ha estrenat Alcarràs, la cinta de la directora Carla Simón que va guanyar l’Ós d’Or de la Berlinale 2022 a la millor pel·lícula el febrer passat. Hi havia molta expectació i sembla que el públic ha respost: a hora d’ara és la segona pel·lícula amb més públic als cinemes espanyols aquest maig (ha estat vista per uns 250.000 espectadors) i es pot trobar a 242 sales. Els experts calculen que aconseguirà recaptar dos milions d’euros quan acabe la vida comercial a la cartellera. Especialment destacat és, com no podia ser de cap altra manera, l’èxit que està gaudint a la zona del Segrià i el Baix Cinca, on es va rodar: Alcarràs, Aitona, Bell-lloc, Torregrossa, Cervera, Bellvís, Artesa i les Borges Blanques han reobert els seus cinemes per acollir la pel·lícula.

llegir-ne més

‘Alcarràs’ per a qui ho entengue

‘Alcarràs’ per a qui ho entengue

// M. D. Gimeno

«Ja veràs com a Maella ficaran Alcarràs en castellà!», me diu un parent meu, desencantat. «Vols dir?», li contesto incrèdula. I ingènua, perquè sí, per partida doble. (Lo Circuit Urgellenc gestiona lo nostre cine i també la distribució de la pel·lícula, que arriba enseguida.) La sessió del divendres 6 de maig en VOSE, és a dir, la dels subtítols en castellà que tanta polèmica ha despertat per innecessaris per terres de Lleida (i a la meua vila, inclús per als visitants, que són molt espavilats).

llegir-ne més

Terra d’acollida*

Terra d’acollida*

// Vicent Pallarés Pascual

El conflicte entre Rússia i Ucraïna ha generat un llarg nombre de persones refugiades, sobretot nens i dones, ja que els homes s’han hagut de quedar al país. En aquest moments la solidaritat internacional és bàsica per sobreposar-se una tragèdia que ja desborda totes les previsions. Una situació difícil d’imaginar en una Europa dels nostres temps.

llegir-ne més

El jornal com a mesura de tot*

El jornal com a mesura de tot*

// Jordi Marín

De menut em fascinava la facilitat amb què la gent gran del poble ataüllava les dimensions dels bancals. Amb un simple cop d’ull eren capaços de calcular la superfície d’un tros de terra erma malgrat que aquesta tinguera una forma irregular. A l’escola ens ensenyaven a calcular àrees de quadrats, rectangles, cercles o fins i tot de figures compostes, però sempre havíem de tirar mà d’un tros de paper, d’una llapissera i d’uns minuts per fer els càlculs adequats. Ara bé, aquells hòmens només necessitaven una mirada i, tot i que en aquell moment no n’era conscient, anys d’experiència i suor.

llegir-ne més

Els versos desiderians, el poeta de la Freixneda i la diputada de Valljunquera*

Els versos desiderians, el poeta de la Freixneda i la diputada de Valljunquera*

//Ramon Mur

L’Associació Cultural Sucarrats va presentar el passat 23 d’abril a Mont-roig l’Obra poètica completa de Desideri Lombarte (1937-1989) i el darrer llibre de poemes, Aplec, de Juli Micolau, escriptor, preferentment en vers, de la Freixneda. Va presidir la presentació de les obres l’alcaldessa de la localitat, Gloria Blanc, acompanyada per la de Valljunquera i diputada provincial a Terol, Susana Traver. Va actuar com a mantenidor de l’acte cultural Carlos Marzo, en representació de l’entitat organitzadora, l’Associació Sucarrats.

llegir-ne més

Sota el cereal*

Sota el cereal*

// Vicent Pallarés Pascual

M’inquieten sempre els desapareguts. Aquell estatus en què no coneixem si una persona és morta o viva. Una incertesa que es barreja amb l’esperança, que acompanya els seus familiars, de saber que, algun dia, aquells éssers estimats absents tornaran amb vida. O que, almenys, podran certificar, definitivament, la seva defunció. Al final dels conflictes bèl·lics, arreu del món, les persones desaparegudes són quantioses.

llegir-ne més

Aprofitar-nos de la terra,o estimar la terra aprofitant-la*

Aprofitar-nos de la terra,o estimar la terra aprofitant-la*

// Juanjo Pérez

El passat 27 d’agost vam veure com el BOE incloïa la tramitació dels quatre parcs eòlics que des de fa uns mesos, sabem que venen a envair los horitzons del Matarranya i del Baix Aragó. D’aquesta manera veiem com es materialitzava el que ja no són simples sospites. Tot i que en diverses ocasions els representants de l’empresa Capital Energy havien manifestat que si el territori estava en contra, no tramitarien els projectes, la realitat ens ha mostrat que una vegada més, la piconadora econòmica passa per damunt de la paraula, i que les promeses se les emporta el vent. El vent, sempre protagonista.

llegir-ne més

Testimonis*

Testimonis*

// Rosa Arqué

No recordo exactament la ciutat francesa ni l’any, però no puc oblidar les ganes de plorar que em van envair quan, des de l’autobús en què viatjava al costat d’altres adolescents estudiants de francès, vaig veure als meus tios «de França». No era lo primer camí que els veia però el fet de trobar-los allí, a gairebé 1.000 km de la meua casa, em va emocionar moltíssim.

llegir-ne més

A molta honra i orgull!*

A molta honra i orgull!*

// Javier Giralt

Defensar la llengua materna és tasca encomiable, i tant que sí! I no és gens fàcil fer-ho per als qui en tenim una de minoritària i, menys encara, dins un espai sociopolític no gaire procliu a reconèixer tot allò que no sigui castellà, com és el cas de la nostra Comunitat Autònoma d’Aragó. Per aquest motiu cal comprendre que, quan hom celebra el dia internacional de la llengua materna, apareguin escrits com el que es va fer públic a la Codonyera, damunt de la porta principal de la Casa de la Vila.

Tenen tota la raó els autors del comunicat quan diuen que la llengua que parlen actualment al poble és una llengua de transmissió oral, de pares a fills, des de fa molts segles; i també quan proclamen que aquesta llengua és una riquesa patrimonial i cultural de la Franja d’Aragó. I fins i tot trobem justificat que afirmin que volen conservar les peculiaritats del seu parlar.

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: