Tribuna
Quan l’algoritme tria per nosaltres: xarxes socials i futur de la llengua a la Franja de Ponent
// Fernando Senar
Fernando Senar (Universitat de Lleida), Cecilio Lapresta (Universitat de Lleida) i Ángel Huguet (universitat de Lleida) Als patis dels instituts dels pobles de la Franja, els adolescents s’han acostumat a canviar de llengua amb la mateixa naturalitat amb què canvien de tema de conversa. Parlen la llengua del seu poble amb els avis i també
LLEGIR-NE MÉS
Drets per a mi. Als altres que els bombin*
// Màrio Sasot
El rebuig a acceptar el català i altres llengües cooficials de l’estat espanyol com a llengua vehicular en el si del Parlament Europeu és prou conegut pels ciutadans que habiten en aquesta pell de brau i les seues illes diverses.
LLEGIR-NE MÉS
L’«exèrcit» del nostre «dialecte»*
// Natxo Sorolla
Héctor Castro sosté que la distinció entre «llengua» i «dialecte» és completament relativa (La Comarca, 15/08/2025). Situa el nucli de la seua argumentació en la cèlebre frase que Weinreich reproduïa: «Una llengua és un dialecte amb un exèrcit i una marina».
LLEGIR-NE MÉS
Fraga: les esquerdes de l’endemà
// Quim Gibert
Fraga, dilluns 2 d’octubre de 2017, una universitària lleidatana en pràctiques a l’Escola Sta. Anna va quedar esbalaïda, a la sala de mestres, amb els comentaris desinhibits d’ensenyants, que van deixar anar en el descans matinal. Entre els docents hostils i que se’n reien de la gent estomacada, de resultes del referèndum sobre la independència,
LLEGIR-NE MÉS
Malaguanyat llibre*
// Artur Quintana
Malaguanyat País Meu, que cantava en Jordi Barre amb aquell esborronador refilet de veu. Es tracta de La divulgación lingüística. Formación, información y desinformación. Zaragoza: PUZ 2024 per part de 19 universitaris de llengua castellana i dos que són, o poden ser, de las demàs —com així las qualifica La Constitución—. Amb una sola excepció
LLEGIR-NE MÉSEl meu amic Desideri Lombarte
// Joaquim Montclús
Amb l’amic Desideri Lombarte vam treballar a les tardes un any i mig (maig de 1985 – novembre de 1986). Feia temps que volia escriure aquestes ratlles de testimoni, però cercava unes fotografies que encara avui no he trobat i això em frenava.
LLEGIR-NE MÉS
Barrancs
// Vicent Pallarés
Hi ha quelcom d’hipnòtic en veure un barranc desbordar-se quan plou intensament. En aquests moments, les quietes i esquerdades lleres seques que sovint travessem amb indiferència, es transformen en rius cabalosos i indomables. L’aigua enfurismada baixa per les valls, arrossegant amb ella branques, pedres i el rastre d’una força que pot amb tot al seu
LLEGIR-NE MÉSCom que no raonam català a Aragó?
// Glòria Francino
Pot ser que el poder polític pugue usurpar el nom d’una llengua històrica a algunes comarques aragoneses catalanoparlants? No. Els polítics hi són per facilitar el govern de les comunitats autonòmiques i la vida dels seus habitants, no per canviar allò que és una evidència com és el cas de l’ús de la llengua materna
LLEGIR-NE MÉS