Tribuna

Sauló

// Vicent Pallarés

Fa uns anys —i potser com ara— els diners es miraven d’allargar tant com es podia i, sovint, les solucions eren senzilles i eficaces. Un exemple n’és el sauló, una terra que es feia servir per netejar les olles ennegrides pel foc. La seva textura abrasiva permetia deixar-les com noves, sense necessitat de productes químics

LLEGIR-NE MÉS
gray rock pathway between green plants

Senderes i assegadors

// Vicent Pallarés

És una realitat que la nostra mobilitat s’ha vist molt influenciada per la vinguda i la popularització dels cotxes. Moltes sendes per on abans es transitava, bé a peu o amb animals de càrrega, s’han perdut amb el pas dels anys i, moltes vies de comunicació que hi havia als termes per travessar les diferents

LLEGIR-NE MÉS

La Franja, un ponent ple d’electricitat

// Quim Gibert

«Carretades de gent sense carnet d’identitat / Travessant aquell riu mil·lenari i sagrat / Ulls, espelmes i estels fan un llibre no escrit / Que prediu un final ple d’electricitat.» Entre d’altres estrofes així retratava Jaume Sisa un «lloc per inventar». Més enllà del fragment del galàctic cantautor, la inventiva ve a ser una pràctica

LLEGIR-NE MÉS
Person standing in a doorway looking out

La solitud en el món rural

// Vicent Pallarés

La solitud en el món rural és una realitat cada vegada més palpable. Mentre les ciutats sovint criden l’atenció amb les seves oportunitats laborals i socials, les àrees rurals s’enfronten a un fenomen silenciós però profund: la desconnectivitat social. Les persones grans, que sovint romanen en aquests territoris deshabitats de joves, es veuen atrapades en

LLEGIR-NE MÉS

Per una educació pública, de qualitat i de proximitat

// Redacció

Els territoris rurals com els nostres, a banda i banda d’aquest pont gòtic sobre el riu de les Truites, hem estat històricament maltractats, menystinguts i oblidats per les administracions. Ens han posat l’etiqueta amb l’adjectiu de territoris buits o, potser més acuradament, buidats, però des d’ací reivindiquem la nostra ciutadania de primer nivell, en igualtat

LLEGIR-NE MÉS
person sitting and writing don

Soc aragonesa i parlo català

// Mariví Basallo Martínez

«A l’escola no imposem el català; el cultivem perquè és la llavor de la nostra història i el fruit del futur dels nostres alumnes.» A l’Aragó, sovint sembla que parlar de llengües sigue parlar de política i no de realitats humanes però, per a molts de nosaltres, la realitat és tan senzilla com el pa

LLEGIR-NE MÉS

Quan l’algoritme tria per nosaltres: xarxes socials i futur de la llengua a la Franja de Ponent

// Fernando Senar

Fernando Senar (Universitat de Lleida), Cecilio Lapresta (Universitat de Lleida) i Ángel Huguet (universitat de Lleida) Als patis dels instituts dels pobles de la Franja, els adolescents s’han acostumat a canviar de llengua amb la mateixa naturalitat amb què canvien de tema de conversa. Parlen la llengua del seu poble amb els avis i també

LLEGIR-NE MÉS

Drets per a mi. Als altres que els bombin*

// Màrio Sasot

El rebuig a acceptar el català i altres llengües cooficials de l’estat espanyol com a llengua vehicular en el si del Parlament Europeu és prou conegut pels ciutadans que habiten en aquesta pell de brau i les seues illes diverses.

LLEGIR-NE MÉS