Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

Llitera

Treballadors temporers a la Llitera en temps antics

Treballadors temporers a la Llitera en temps antics

// Josefina Motis

La revista Somos Litera va publicar fa poc una interessant i desconeguda informació, en la seua secció “Historias de nuestra Historia”, titulada “Los segadores valencianos” i redactada per Silvia Isábal Mallén i Victor Bayona Vila. Els autors expliquen que a les raderes dècades del XIX i primeres del XX, acudien a la Llitera quadrilles de segadors procedents de l’àrea de València, Castelló i Múrcia. Eren temporers agrícoles que es desplaçaven per a guanyar uns diners amb la sega del cereal.

llegir-ne més

125 Anys del  Míting de Binèfar

125 Anys del Míting de Binèfar

// Josefina Motis

El passat juliol es van celebrar, amb molta animació, unes activitats per recordar i commemorar els 125 anys d’un míting dut a terme a Binèfar per a aconseguir la construcció del Canal d’Aragó i Catalunya”. Es molt reconegut el paper de Joaquín Costa en l’impuls a la construcció del Canal, que va comportar un canvi total de la vida i economia de la zona. Però aquesta reivindicació local tan concreta era mes desconeguda, o només ho coneixien persones especialistes en la història de la comarca.

llegir-ne més

Nou llibre sobre la història de Sant Esteve de Llitera

Nou llibre sobre la història de Sant Esteve de Llitera

// Pep Espluga

El passat 6 d’agost es va fer la presentació pública del llibre San Esteban de Litera: Historia viva de la Villa y sus gentes. Es tracta d’un molt interessant llibre editat per l’ajuntament de la localitat i que ha estat coordinat per Víctor Bayona, Juan Rovira i Sergio Monzón. Els dos primers, membres de la junta directiva del Centre d’Estudis Lliterans (CELLIT), s’han ocupat de coordinar els textos, mentre que el tercer, regidor de l’ajuntament de Sant Esteve de Llitera, s’ha encarregat de tota la part gràfica.

llegir-ne més

La despoblació de la Llitera a la cadena SER*

La despoblació de la Llitera a la cadena SER*

// Josefina Motis

Des de fa un temps, la Cadena SER organitza una sèrie de debats i cròniques sobre la despoblació. Les dades mostren que Espanya ha duplicat la seua població durant els raders noranta anys, un període de temps en el que la província d’Osca ha perdut quasi vint-i-cinc mil habitants, i en el que la població espanyola s’ha concentrat en només un 30% del territori, deixant amplies zones quasi despoblades.

llegir-ne més

La missió impossible de trobar habitatge públic al món rural*

La missió impossible de trobar habitatge públic al món rural*

// Josep Espluga Trenc

Recentment s’ha fet públic que els ajuntaments lliterans de Peralta de Calassanç i de Vencilló s’han acollit als ajuts del Programa de Foment de l’Habitatge oferts per la Diputació d’Osca, per tal de comprar cases per a posar en lloguer. Cal tenir present que un dels principals problemes del món rural és la manca d’habitatge per a les persones nouvingudes, cosa que genera moltes dificultats a l’hora de cobrir llocs de treball i també a les persones que pretenen ser emprenedors o auto-ocupar-se en un municipi petit. Curiosament, els nostres pobles tenen moltes cases buides, però els lloguers són quasi inexistents, cosa que suposa un obstacle per a moltes iniciatives econòmiques locals.

llegir-ne més

Música antiga de la Llitera*

Música antiga de la Llitera*

// Josefina Motis

El Centre d’Estudis Lliterans (CELLIT) acaba de coeditar un llibre-disc titulat Música antigua tradicional en la comarca de la Litera, un volum coordinat per Arturo Palomares Puertas, important estudiós i intèrpret de la música local.

De l’època medieval i renaixentista, les músiques i cançons recuperades estan relacionades amb temes religiosos. Els testimonis musicals que han arribat fins a nosaltres de l’àmbit litúrgic són principalment misses cantades, mentre que les de l’àmbit paralitúrgic es tracta de cançons devotes que es cantaven fora de la cerimònia de la missa.

llegir-ne més

Raderes activitats del CELLIT: etnografia, vídeos i joventut*

Raderes activitats del CELLIT: etnografia, vídeos i joventut*

// J. Espluga Trenc

Malgrat els temps de pandèmia que encara patim, el Centre d’Estudis Lliterans (CELLIT) continua duent a terme una sèrie d’actuacions remarcables i molt d’agrair pel públic interessat en la nostra comarca. La nostra col·laboradora estel·lar Josefina Motis ja ha descrit en la pàgina del costat l’excel·lent llibre-disc sobre música antiga de la Llitera, una obra valenta i necessària, a més d’interessantíssima. Però hi ha més coses. Ací només voldria destacar tres de les raderes activitats que ha fet el CELLIT:

llegir-ne més

Nou número de ‘Littera’, la publicació periòdica del CELLIT

Nou número de ‘Littera’, la publicació periòdica del CELLIT

//Josefina Motis

Recentment s’ha publicat un nou número de Littera, la revista editada pel Centre d’Estudis Lliterans (CELLIT). Es tracta del número 6 i aporta informació especialitzada i inèdita sobre la comarca, referent a art religiós, història, sociologia, personatges, sense faltar estudis en profunditat d’actualitat. El nou número conté temes i autors de molt interès, cadascun d’ells tractat amb una extensió adequada i amb tota mena de detalls.

llegir-ne més

Pel Forat de l’Altre Món. Un projecte de recuperació de memòria i identitat comarcal

Pel Forat de l’Altre Món. Un projecte de recuperació de memòria i identitat comarcal

  // Marta Micháns & Iris Pallarol

Sabeu què és un “forat de l’altre món”? Es tracta d’una esquerda a la roca de la serra que envolta Albelda, i diuen que, si hi tires una moneda, no sents com arriba al fons. És, de fet, el lloc mitològic de les albeldeses: totes sabem que estos forats existeixen, molts no n’han vist mai cap, i només qui és més expert sap quants n’hi ha i on són.

llegir-ne més

La joventut díscola d’Albelda en temps antics

La joventut díscola d’Albelda en temps antics

// Josefina Motis

Amb al títol “Joventut díscola a Albelda al segle XVIII”, els investigadors del Centre d’Estudis Lliterans Silvia Isábal Mallén i Victor Bayona Vila han publicat un escrit a la secció “Historia de nuestra historia” de la revista comarcal Somos Litera, basat en documentació d’aquell temps.

llegir-ne més

‘Temps de Franja’, un dic de contenció*

‘Temps de Franja’, un dic de contenció*

// Josep A. Chauvell, alcalde d’Alcampell i president de la comarca de la Llitera

S’ha de reconèixer que mantenir en actiu una revista en català a l’Aragó durant vint anys té molt de mèrit. Encara més si es té en compte els limitats mitjans amb els que ha comptat i les dificultats històriques per a distribuir-la entre una població que majoritàriament no ha estat escolaritzada en català. Això ha dotat Temps de Franja d’un nucli de lectors particularment motivat per les qüestions culturals i lingüístiques del nostre territori. A més, té la virtut de permetre als subscriptors conèixer les coses que passen a les altres comarques catalanoparlants d’Aragó. Tot plegat li dona un valor especial. No és una revista qualsevol.

llegir-ne més

La Llitera vista des de ‘Temps de Franja’*

La Llitera vista des de ‘Temps de Franja’*

// Pep Espluga Trenc

En el primer número de Temps de Franja (TdF) les pàgines dedicades a la Llitera contenien una notícia d’àmbit econòmic i dues culturals. La primera anunciava que l’ajuntament d’El Torricó havia construït un alberg per a treballadors temporers, una iniciativa pionera i que denotava la importància que tenien els treballadors vinguts de lluny per al sosteniment de les economies locals. Les dos notícies culturals tenien a veure amb el teatre i amb la natura. Per un costat, s’anunciava un premi comarcal adreçat a grups i companyies de teatre d’Aragó i de Catalunya, un certamen del qual posteriorment TdF se’n va fer ressò durant tots els anys que va durar. Per un altre costat, s’anunciava la creació d’un centre d’interpretació de la natura impulsat per un col·lectiu de Tamarit (Kabana) que s’emplaçaria a l’entorn del pantà de Santa Anna, terme de Castellonroi.

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: