Llitera

// Josefina Motis

La revista d’informació digital La Litera Información publicà fa poc un article de progrés que mira al futur, ja que es posen en marxa a la comarca uns tallers d’educació ambiental per a infants mitjançant el joc. Aquest tallers es diuen “Basura va con 3Rs”, un títol que indica la importància d’aquestes tres erres: reduir, reutilitzar i reciclar.

// Josefina Motis

Com cada any a l’estiu, a Albelda es publica la revista La Rambla amb notícies i cròniques de tot el que ha passat durant l’any al poble. Aquest 2024 s’ha publicat el número 48.

// Josefina Motis

Recentment la revista Somos Litera ha publicat una imatge d’un dels primers moments de la tecnologia aplicada als usos agrícoles i industrials de la comarca. El text, signat per Silvia Isábal i Víctor Bayona, mostra la imatge d’una “locomòbil”, un motor portàtil que podia ser adaptat a qualsevol zona de treball, que data de final del segle XIX. Eren màquines que funcionaven amb vapor i servien per donar força a màquines agrícoles, així com per a usos industrials.

// Josefina Motis

L’emigració de les comarques de Terol a la Llitera al llarg de bona part del segle XX és un tema en primera línia d’actualitat gràcies a la publicació del llibre Los que se iban en septiembre, de Silvia Isábal Mallén. És un llibre que explica les diverses èpoques del fenomen, les comarques de partida i els territoris de destí, que ha estat mol ben valorat als llocs on s’ha presentat i que ha estat molt ben tractat per les entitats culturals de la zona. La recent publicació de Josep Espluga a la revista Temps de Franja (versió digital) ofereix una informació exacta del contingut del llibre i del seu valor.

// Josefina Motis

Les noticies que es publiquen sobre els pobles de la Llitera mostren una comarca amb abundants activitats culturals, amb pobles compromesos amb la seva historia, el progrés i amb l’entorn.

És el cas, per exemple, del poble d’Altorricó, on durant aquesta passada primavera han dut a terme una programació cultural d’altura. Va començar el passat abril (19-21), quan es va celebrar la XLII edició de la Primavera Cultural d’Altorricó. Les jornades van comptar amb la presentació d’un llibre infantil “Julito y el Circo Ambulante” per part del seu autor, Luis Pisa, qui va fer ballar grans i petits amb la presentació de la història. L’acte va ser moderat per Inés Menéndez.

// Pep Espluga Trenc

L’escriptora i historiadora de Binèfar Silvia Isábal acaba de publicar el llibre “Los que se iban en septiembre. La emigración procedente de Teruel en la Litera”, editat per l’Instituto de Estudios Altoaragoneses. El llibre tracta sobre les migracions del Maestrat, Matarranya, Baix Aragó i Ports de Morella cap a la comarca de la Llitera durant el segle XX, unes relacions que Silvia Isábal ha indagat a fons fins a dibuixar-ne un quadre detallat i sorprenent. Les connexions ocultes entre estes comarques han quedat desvetllades.

// Ester Sabaté Quinquillà* 

El dilluns, 12 de febrer, a la Biblioteca d’Albelda vam tenir la sort d’acollir la presentació del llibre Aquesta llengua que estimo: la vinculació emocional dels nord-occidentals amb la seua varietat lingüística. Vam comptar amb la presència de la seua autora Annabel Gràcia i Damas (Lleida, 1980), llicenciada en Filologia catalana per la Universitat de Lleida i doctora en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura per la Universitat de Girona. L’Annabel va venir acompanyada de Ramon Sistac, professor emèrit de la UdL, on ha estat director del departament de Filologia Catalana i de l’Oficina de Llengua i Literatura de Ponent i del Pirineu, així com membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Ramon va ser qui va dirigir la tesi doctoral de l’Annabel i, a més a més, es va encarregar de conduir l’acte de presentació del llibre en qüestió.

// Pep Espluga

El Centre d’Estudis Lliterans (CELLIT) ha celebrat el seu 15è aniversari amb un cicle de Conferències organitzat per diversos pobles de la comarca. Durant els mesos d’octubre i novembre es van fer quatre conferències en quatre localitats diferents, dues de les quals van tractar sobre les visions que tenen de la comarca les gents que hi han vingut de fora i les que han hagut de marxar-ne, mentre que les altres dues es van centrar en les dinàmiques juvenils comarcals i els factors que faciliten o obstaculitzen que el jovent hi puga residir i viure. Una ocasió immillorable per a fer una reflexió pública i compartida sobre l’evolució de la Llitera i les seues opcions de futur. 

// Pep Espluga Trenc

L’associació AGEOMINLIR va organitzar una interessant jornada de dos dies a Benavarri, el 14 i 15 d’octubre passats, en el marc de la reivindicació per la creació d’un Parc Geològic i Miner a la zona de la baixa Ribagorça i la Llitera alta. És la primera jornada científica que s’organitza i va ser inaugurada per l’alcalde de Benavarri, Alfredo Sancho, seguida de parlaments de Josep Maria Mata i de Sebastià Agudo en representació de l’associació d’amics del futur parc. 

// Pep Espluga Trenc

El dissabte 14 d’octubre es va celebrar a Alcampell el IV MAR Festival. Malgrat el seu nom, no va ser pas una fira marítima, sinó que es tracta d’un acrònim que respon a “Mujeres Artistas Rurales”, una associació molt activa que cada any organitza una trobada en un poble d’Aragó amb la finalitat de mostrar les activitats d’un bon nombre de dones artistes provinents de l’àmbit rural. 

// Josefina Motis

El Centre d’Estudis Lliterans (CELLIT) acaba de publicar un nou exemplar de la col·lecció Gypsa, aquesta vegada dedicat a les campanes de la comarca de la Llitera. Es tracta d’un acurat estudi magníficament il·lustrat amb imatges i fotografies. 

// Pep Espluga

Ara fa uns mesos la directora de cine Gala Gracia va omplir de càmeres i de tota mena d’estris cinematogràfics el bar ‘Fayón’ d’Alcampell, així com altres indrets de pobles propers de la Ribagorça, com Pilçà, Capella, Benavarri, Graus o Montanyana. També va estar filmant pel Congost de Mont-rebei. Era part del procés de producció de la pel·lícula Lo que queda de tí, que narra la història de Sara, una jove pianista de jazz que treballa a Nova York i que, a causa d’uns esdeveniments familiars més aviat tràgics, acaba tenint cura d’un ramat de bestiar en la zona que hi ha entre la Ribagorça i la Llitera alta.