El Canal d’Aragó i Catalunya, amb el que tan familiaritzats som a la comarca, es considera una de les infraestructures de reg mes importants del nord-est d’Espanya. Va ser inaugurat a finals del segle XIX, any 1896. Agafa les aigües del riu Cinca i recorre les províncies d’Osca a l’Aragó i Lleida a Catalunya. Després van fer el canal d’enllaç per a que prengués també les aigües de la Noguera Ribagorçana, a l’altura de Castellonroi.
La seva funció principal es el reg agrícola, fent possible transformar grans zones àrides en terres fèrtils, com van ser La Llitera, el Baix Cinca o el Segrià, on va impulsar el desenvolupament agrícola i va comportar un dràstic canvi en el paisatge i en la manera de viure, així com en contribuir al creixement econòmic en aquestes comunitats rurals, tot afavorint cultius de regadiu com son el panís, l’alfals i els arbres fruiters.
Com és evident, va comportar la modernització del reg a tota la zona on te el recorregut i representa la cooperació històrica entre Aragó i Catalunya en matèria hidràulica. És l’obra que va canviar el paisatge agrícola de la vall mitja de l’Ebre. Va suposar un abans i un després en les nostres terres.
Amb els anys va formar part del paisatge, de l’economia i de la vida, com l’essència del territori i pobles per on passava, en els que la seua presencia ja es considera quelcom natural. Gairebé podríem dir que, inconscientment, donem per fet que sempre ha estat allà, però cal tenir present que és una obra humana i que va permetre canviar la societat, afavorint milers de petits propietaris en detriment dels grans terratinents, que van haver de parcel·lar i vendre’s les possessions perquè els era massa car posar-les en reg.
Cada poble te les seues estructures per a prendre l’aigua necessària. Per exemple, a Albelda hi ha una sortida d’aigua per una canalització que es diu la “secundària”, des d’on es distribueix l’aigua per les finques i als dipòsits del lloc. Pel terme del poble hi ha els ulls de les tomes, des d’on ix amb llargs recorreguts fins a les finques, on arriba l’aigua pel perfil. Després, a cada finca hi ha l’entrada i les seves fasseres pel recorregut del aigua cap els bancals. Són coses que ja formen part dels nostres records.
