Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

Cultura

Retorns a Saidí d’una llauradora de les lletres

Retorns a Saidí d’una llauradora de les lletres

// Virgili Ibarz

Aquest 11 de novembre ha arribat a llibreries el Tríptic de la terra de Mercè Ibarz, publicat per Anagrama. L’autora hi reuneix La terra retirada i La palmera de blat, i les acompanya amb una part, inèdita, Labor inacabada.

El Tríptic de la terra compren així un arc temporal de publicacions que va del 1993 a 2020. El 1993 l’autora va publicar La terra retirada al Institut d’Estudis del Baix Cinca i l’èxit va ser immediat. Hi veiem la transformació de Saidí. El canvi de l’olivera per l’horta, el pas del secà al regadiu, l’aparició de la fruita i la modificació dels hàbits que aquest canvis comporten.

llegir-ne més

Francesc Serés guanya el II Premi Proa de novel·la

Francesc Serés guanya el II Premi Proa de novel·la

// Màrio Sasot

L’escriptor saidinès Francesc Serés ha guanyat el premi Proa en la seua segona edició, dotat amb 40.000 euros, per la novel·la La casa de foc. L’any passat, el guanyador de la primera edició va ser el jove narrador Jordi Nopca.

Serés, autor d’obres prou conegudes i reconegudes com La pell de la frontera , La força de la gravetat, Contes russos, i la trilogia dedicada a la seua terra natal De fems i marbres, ens transporta ara al món complex i terbolenc d’una família ubicada en un racó de la Catalunya profunda, ancestral i salvatge, concretament a la Garrotxa, comarca on l’autor ha viscut i treballat durant els últims anys.

Pel que ha transcendit als mitjans de comunicació (la novel·la no estarà disponible a les llibreries fins l’onze de novembre) La casa de foc conta la història d’un professor, que s’instal·la el 2014 a la zona en plena crisi existencial i acaba compartint la vida amb una família, formada per un iaio, la seua filla i la seua neta, habitants de la masia Can Sol, veïna a la casa que ell habita.

Tot i que Serés remarca que “aquesta novel·la no és autoficció, no té res a veure amb mi, jo no sic cap professor nouvingut a la Garrotxa ni els personatges que ixen són reals”, confessa que amb aquesta extensa novel·la (més de 600 pàgines) ha volgut retre homenatge a les persones i a les històries que ha conegut durant la seva estada en aquesta comarca.

Durant els sis anys que Serés ha trigat en publicar un nou llibre des de l’aparició, el 2014, de La pell de la frontera, l’escriptor saidinenc ha desenvolupat diferents tasques de dinamització i promoció cultural. El 2016 va fundar la Residència Faber d’Olot per a creadors, que també dirigeix, i des del 2018 és també el director de l’Àrea de Creació de l’Institut Ramon Llull.

La casa de foc havia estat presentada amb el títol provisional de La llum de dins les coses. El premi Proa té el propòsit “d’impulsar l’excel·lència, la renovació i el reconeixement de la literatura catalana, com a continuació de la tasca editorial de Proa al llarg de les dècades”.
El jurat, enguany ha estat format per Vicenç Villatoro, Nelleke Geel, Xavier Pla, Clara Queraltó i Josep Lluch.

 

Francesc Serés. / Josep Lago-Grup 62

 

llegir-ne més

Premis de la XIV edició del concurs literari «Ciudad de Caspe»

Premis de la XIV edició del concurs literari «Ciudad de Caspe»

// Redacció

El dimecres 30 de setembre, alcaldessa de Casp, Pilar Mustieles i el regidor de cultura, Rafael Lumbreras van fer entrega dels premis de la XIV edició del concurs literari de relat curt “Ciudad de Caspe”. La convocatòria és d’àmbit autonòmic i es van presentar una vintena de relats.

llegir-ne més

Viatge universal pel Pirineu. La Ribagorça aragonesa de Joan Obiols

Viatge universal pel Pirineu. La Ribagorça aragonesa de Joan Obiols

// Glòria Francino Pinasa

Els passats dies, 31 de juliol de 2020 a Areny, 7 d’agost a Benavarri i 18 d’agost a Benasc, l’escriptor Joan Obiols, fill de Peramola, va presentar el seu vuitè llibre sobre els pobles del Pirineu, Viatge universal pel Pirineu. Si la muntanya fos el món. Per terres de… La Ribagorça aragonesa, publicat al desembre de 2019 per l’Editorial Andorra i Edicions Salòria.

Amb aquest volum, centrat en la comarca de la Ribagorça aragonesa, l’autor conclou un viatge que va començar l’any 1985, i durant vint-i-cinc anys ha rodat pel Pirineu, un total de quatre-cents setanta-cinc pobles són els que ha visitat,

llegir-ne més

Presentació de Memòria ofegada a Mequinensa

Presentació de Memòria ofegada a Mequinensa

// Carme Messeguer

Dissabte 6 de setembre, la Sala Goya de Mequinensa va acollir la presentació de Memòria ofegada. Reivindicació laboral i repressió política a Mequinensa i la conca minera (1889-1963) de l’historiador Jacinto Bonales, edició conjunta de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i de l’associació mequinensana Coses del Poble, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Mequinensa.

Tot i que va eixir d’impremta a l’abril i es va donar a conèixer a les xarxes –llegiu-ne la ressenya al digital Les notícies de Temps de Franja 97–, la presentació del llibre en societat no s’havia pogut fer fins ara per les restriccions en les trobades socials de tots conegudes.

llegir-ne més

La Sirga al Torricó

La Sirga al Torricó

// Carles Sancho Meix

El grup de música tradicional La Sirga va actuar el passat divendres a la població del Torricó (la Llitera) en una gira estival per la Franja afectada per la pandèmia. L’estiu passat va fer dos concerts que presentava com a ‘Entre terres i aigua: Música tradicional de la Franja’: un a Favara per Sant Jordi, on va fer la seua presentació com a grup, i un altre a Calaceit, actuacions amb un gran èxit de públic.

llegir-ne més

‘La batuda de les roques’, novel·la sobre Aulet

‘La batuda de les roques’, novel·la sobre Aulet

// Glòria Francino Pinasa

Aquest juny del 2020 David Garcia Prats, descendent de ca de Pelegrí de Santorens, és a dir, Sant Orenç, afincat a Premià de Mar, ha publicat la seva primera novel·la, La batuda de les roques, inspirada en els records d’ambient ribagorçà que els seus padrins i mare li havien contat des de xic. Aquesta obra literària conté les dosis adequades de realisme, misteri, ficció, cruesa i sentiments, la lectura de la qual enganxa al lector des dels primers paràgrafs, amb un ritme fluid i un interessant contingut.

llegir-ne més

La biblioteca d’Alcanyís rep una donació de 8.200 volums*

La biblioteca d’Alcanyís rep una donació de 8.200 volums*

La cessió del lingüista Artur Quintana i la seua muller Sigrid Schmidt inclou un arxiu fotogràfic del Baix Aragó

// Maribel Sancho Timoneda

El lingüista Artur Quintana i Font i la seua muller, la professora Sigrid Schmidt von der Twer han donat a la biblioteca d’Alcanyís més de 8.200 volums, la majoria d’ells escrits en llengües i literatures romàniques, germàniques i turca. La col·lecció convertirà la biblioteca alcanyissana en un important centre documental en filologia i humanitats.

La biblioteca Quintana-Schmidt es troba disseminada en tres ubicacions diferents, a Barcelona, Alemanya i a la casa que el matrimoni té a la Codonyera.

llegir-ne més

‘Per a Conrado Claramunt’, d’Àngel Villalba

‘Per a Conrado Claramunt’, d’Àngel Villalba

// Redacció

Poema de l’Àngel Villalba Damián a la memòria d’un amic i company mort recentment que “va emigrar a Barcelona de la Favara natal” i va lluitar per la defensa de la classe obrera amb molts paral·lelismes amb el cantautor.

llegir-ne més

L’IEBC publica un llibre que recupera la memòria minera i reivindicativa de Mequinensa

L’IEBC publica un llibre que recupera la memòria minera i reivindicativa de Mequinensa

Jacinto Bonales Cortés. Memòria ofegada. Reivindicació laboral i repressió política a Mequinensa i la conca minera (1889-1963). Ed. Institut d’Estudis del Baix Cinca IEA, Col·lecció Gallica Flavia núm. 12
// Redacció

Aquest any 2020, malgrat la pandèmia, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca torna a presentar una novetat editorial dins la col·lecció Gallica Flavia. Es tracta d’un estudi d’història contemporània centrat en el moviment obrer dins la conca minera de Mequinensa.

llegir-ne més

Música confinada de Joan Artigas i Àngel Villalba

Música confinada de Joan Artigas i Àngel Villalba

// Carles Sancho

Estes últimes setmanes, d’obligat confinament davant de l’estat d’emergència al nostre país, alguns cantautors i grups han tingut el temps suficient i la tranquil·litat necessària per crear, enregistrar i mostrat al públic les seues produccions musicals a través del Youtube. Entre ells, voldríem fer referència, a Joan Artigas Arpal i Àngel Villalba Damián per la seua vinculació al Matarranya i a la Franja.

llegir-ne més

Artur Quintana difon la seua obra per Tortosa

Artur Quintana difon la seua obra per Tortosa

// Emigdi Subirats

Durant els dies 2 i 3 de març el filòleg Artur Quintana va gaudir d’una estada literària molt agitada per la ciutat de Tortosa. De fet, comptava amb un calendari d’activitats força atapeït que, primerament, el va portar dilluns al matí a prendre part en dos entrevistes radiofòniques a Ràdio Tortosa i Ràdio Ebre-Cadena Ser. Les periodistes Núria Mora i Sílvia Tejedor, respectivament, varen indagar en els seus quefers literaris, molt especialment en la seua vinculació d’estima amb les comarques de la Franja de Ponent, que queda plenament reflectit en els dos volums de les seues memòries pel Matarranya.

llegir-ne més

 

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: