Cultura
Deu anys de ‘Licantropia’
// Artur Quintana i Font
Enguany fa 10 anys de l’aparició d’aquesta gran novel·la d’en Carles Terès. L’obra va ser guanyadora del Premi Guillem Nicolau 2011 ja encetat el quadrienni negre del lapapym/lapaisme triomfant. Se’n va fer una edició de comptats 250 exemplars —les edicions pre-lapapyp/lapaistes solien ser de 1.000 a 1.250 exemplars— amb migrada distribució i escassa publicitat, tal com corresponia a la lingüística-ficció de l’aleshores dominant lapaisme al nostre Govern. Tanmateix, malgrat tots aquests inconvenients, la novel·la ha estat un èxit. El 2003 es reedità a Barcelona i fou finalista del premi Joan Crexells de narrativa a la millor obra editada en català d’aquell mateix any. El 2015 n’aparegué a Saragossa una versió al castellà i se’n projectà també una altra a l’aragonès, que, malauradament, no prosperà.
Presentació a la Codonyera de ‘El crimen de las Torretas/ Lo crimen de les Torretes’
// Artur Quintana i Font
La vesprada del diumenge 15 d’agost i dins de les Jornades Culturals de la vila matarranyenca de la Codonyera s’ha presentat al seu Poliesportiu Lo crimen de les Torretes, la segona novel·la d’en José Ramón Molins Margelí, soci d’ASCUMA i ben conegut pel seu magnum opus de La Codoñera en su historia (1995-2020). A la novel·la, emmarcada dins la tètrica panoràmica bèl·lica del primers tres quarts del nostre tràgic segle XIX, Molins descriu, amb gran desplegament de detalls, la vida de quatre generacions de la família Bayod, llauradors de la vila matarranyenca de la Sorollera, des del anys de maduresa del besavi Nemesio a principis del XIX fins al 1879 en la joventut dels besnets Pedro i Sebastián.
Set fórmules rimades de Fraga*
Recopilades per mossèn Ferran Esteve Teixidó, de Massalcoreig
// Hèctor Moret
En el transcurs d’indagacions a propòsit de la literatura popular catalana a l’Aragó he topat amb la figura i l’obra de mossèn Ferran (Fernando) Esteve Teixidó, nascut a Massalcoreig el 1881 (o 1882) i mort a Seròs el 1962. Es tracta d’una persona que, fa més d’un segle, s’interessà en la descripció de la llengua i la cultura del Baix Cinca. Així, col·laborà intensament en el Diccionari català/valencià/balear (DCVB), tot i aportant-hi nombrosos materials procedents de Massalcoreig i, en general, del Baix Segrià i Baix Cinca.
‘Mont-roig. El patrimoni immaterial (la literatura oral)’, de Josep A. Carrégalo
// Sílvia Veà-Vila*
De la pèrdua de les grans persones només ens en consola el fet que les seues obres romanen. Josep A. Carrégalo Sancho fou d’aquesta mena de persones i, així, ens llega un conjunt d’obres imprescindibles per al rescat dels tresors immaterials i per a la coneixença de la seua terra, la comarca del Matarranya i el poble de Mont-roig de Tastavins. Una de les seues obres més destacades des del punt de vista de la literatura oral popular i el folklore és Mont-roig. El patrimoni immaterial (la literatura oral), publicada l’any 2007 per Ascuma (Associació Cultural del Matarranya), dins de la Col·lecció Lo Trill, on ocupa el número 12.
Notícies de la col·lecció Lo Trinquet
// Júlia Llambert
Aquesta col·lecció fou creada l’any 2009 per l’Instituto de Estudios Turolenses, quan el dirigien na Montserrat Martínez i en Rafael Lorenzo. En la presentació que en van fer del primer volum de la col·lecció, l’antologia Roda la mola, declararen que L’Instituto de Estudios Turolenses té ben en compte que a la província de Terol es parla català […] i és per això que des de fa anys col·labora en publicacions […] en llengua catalana […] Ara l’Instituto […] dóna un pas més i inaugura una col·lecció en llengua catalana: Lo Trinquet, dedicada bàsicament a obres en català d’autors de Terol o que hi estan vinculats, així com també de temàtica terolenca de qualsevol autor
Obra poètica completa de Desideri Lombarte
// Redacció
L’Instituto de Estudios Turolenses acaba de publicar l’Obra Poètica Completa d’en Desideri Lombarte. Aquest volum inaugura la “Biblioteca turolense”, dedicada a obra completa d’autors de la província de Terol.
El llibre conté un pròleg escrit per Hèctor Moret i Artur Quintana, on es repassa la trajectòria vital i literària de l’escriptor pena-rogí.
Àngel Villalba presenta l’«Adéu del cantautor II» a Calaceit
// Redacció
El poeta i cantautor Àngel Villalba, va presentar a la capital cultural del Matarranya el seu recull L’adéu del cantautor II.
Persones vingudes de diverses viles d’Aragó i Catalunya, van poder gaudir de les paraules i les cançons del favarol al recinte del Poliesportiu de Calaceit. Naturalment, es van observar totes les distàncies i mesures de seguretat sanitària.
S’estrena a Saragossa un documental sobre Elvira de Hidalgo
// Màrio Sasot
El passat dimarts 18 de maig es va presentar a la sala d’actes de l’edifici de la Caja Rural de Aragón de Saragossa el documental Donare la divinità de la productora i cineasta saragossana Vicky Calavia, dedicat a la figura i la trajectòria artística i professional de la cantant d’òpera nascuda a Vall de roures, Elvira de Hidalgo.
El documental ha estat finançat pel govern d’Aragó, l’Ajuntament de Saragossa, la Corporació Aragonesa de Ràdio i Televisió i la Caixa Rural, que va cedir les dependències del bell casalici decimonònic de la seua seu del Coso saragossà per al rodatge d’algunes escenes musicals i les entrevistes a diferents experts en la vida i l’obra de la prima dona i gran soprano de coloratura matarranyenca.
El fisiognomista fragatí Esteve Pujasol, editat a una universitat peruana
// MàrioSasot
La Universitat Ricardo Palma de Lima (Perú) ha publicat en la seua editorial acadèmica l’obra Esteban Pujasol, un fisiognomista en la España del Siglo XVII, de l’historiador de la Psicologia i professor universitari saidinès Virgili Ibarz.
Ibarz ja va fer una primera aproximació al pensament d’aquest original científic, astròleg i pensador espanyol, seguidor entre altres de les teories fisiognòmiques de la medicina hipocràtica i Aristòtil, en l’opuscle El pensament d’Esteve Pujasol, editat per l’IEBC a la col·lecció La Sitja número 8, l’any 1991.
II Jornades de Literatura Catalana a l’Aragó. Desideri Lombarte i Rosalia Gil
// Carles Sancho
El mes passat es van iniciar les Jornades de Literatura Catalana d’Aragó: els Clàssics. La primera es va dedicar a l’escriptor mequinensà Jesús Moncada, la segona, coincidint en la festivitat de Sant Jordi, als pena-rogins Desideri Lombarte i Rosalia Gil. La coordinació i presentació de la trobada on line va anar a càrrec de Pepa Nogués, professora de l’institut Matarraña i activista cultural. El títol de la jornada «Mils d’amorets. Desideri Lombarte i Rosalia Gil: poesia i vida».
Un complot polític lliterà, el Canal d’Aragó i Catalunya i un cònsol en terra hostil
// Pep Espluga @esplugatrenc
Ara que ve Sant Jordi és bon moment per a recordar un curiós llibre d’història local publicat l’any passat a la Llitera, que aporta dades i reflexions de molt interès per a la història de la comarca i sobre el funcionament d’aquell món rural del segle XIX. El llibre es titula “Manuel María Coll. Una vida de compromiso entre Binéfar y América”, escrit per Silvia Isábal Mallén i editat per l’Instituto de Estudios Altoaragoneses. L’autora de Binèfar ha publicat ja diversos treballs d’història local, estudis rigorosos i amb molt bona repercussió popular, i actualment és la responsable de publicacions del Centre d’Estudis Lliterans.
Tot fent cultura arran de Franja*
// Artur Quintana
Styli locus, en el nostre llatí vol dir indret, lloc, punt de trobada de teoria i creació literàries, i ho rebla el subtítol: una eina de creació literària, sobreentenent en català a l’Aragó. En proposà el nom n’Esteve Betrià. És la primera i única revista d’eixa temàtica al nostre país. De periodicitat semestral, és publica per Iniciativa Cultural de la Franja des del 2009, com a encartat de la revista Temps de Franja. N’han aparegut 23 números de
