Cultura

// Júlia Llambert

En Desideri Lombarte, que en vida no ho va tenir gaire fàcil per a publicar, frueix pòstumament d’una força considerable difusió de la seua obra. A finals del segle passat van aparèixer cinc poemaris inèdits, tres antologies poètiques, i dues més recentment. Se n’ha recollit el teatre i se n’ha editat la novel·lística, l’epistolari, i diversos treballs d’història i etnologia. Resten encara inèdits una traducció fragmentària del Cantar de Mío Cid, un extens estudi dels masos de Pena-roja i una cinquantena d’articles i algun pròleg en llibres, revistes i diaris, si més no. El 28 d’abril d’enguany, diada de Sant Afrodisi de Besiers, l’Instituto de Estudios Turolenses, que ja abans havia col·laborat en l’edició de bastants textos lombartians, ha inaugurat la Biblioteca Turolense, dedicada a obres completes o altres de celebrats autors terolencs en qualsevol llengua, amb l’edició de l’Obra Poètica Completa d’en Desideri Lombarte. És un volum de 715 pàgines —o de 728 si hi incloeu l’índex i el colofó— esplèndidament editat, amb un pròleg de n’Hèctor Moret i de n’Artur Quintana, qui, junts amb en Carles Terès i els serveis editorials de l’IET, n’han tingut cura.

// Carles Sancho

Després d’una fallida presentació, a finals del passat el mes de juliol, a conseqüència dels alts casos de contagis de la COVID, el 6 d’octubre s’ha pogut celebrar l’acte cultural a la llibreria Laie, al centre de Barcelona, amb un aforament reduït de només 25 assistents a la convocatòria. En la presentació s’anunciava la intervenció del President de la Diputació Provincial de Terol Manuel Rando i del Director de l’Instituto de Estudios Turolenses Nacho Escuín però, finalment, no assistiren a l’acte. Entre el públic que omplia la sala, Rosalia i Maria, la vídua i una de les filles de Lombarte i amics i simpatitzants de l’escriptor franjolí.

Tantes vegades
Ens és negat, germans, dir cada cosa
Amb el nom clar que una vella sang dicta.

Maria Àngels Anglada                                              

// Júlia Llambert

Aprofitant enguany l’avançament del Dia de les Biblioteques al diviandres 23 d’octubre, s’ha celebrat a Pena-roja eixa festa en la nova ubicació de la Biblioteca de la vila, així com la presentació de l’Obra Poètica Completa d’en Desideri Lombarte editada enguany per l’Instituto de Estudios Turolenses. A la mesa de presentació hi eren en Manuel Rando, President de la Diputació de Terol; en Rubén Lombarte, Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Pena-roja, i en Carles Terès i n’Artur Quintana, curadors de l’edició, junt amb n’Hèctor Moret, de l’OPC desideriana.

// L’oncle Jupiari

Inspirant-se, potser, en aquella abarrocada prosa apòcrifa d’en Beturián Buisán de Mur, de quan a la Torrocella parlaven aragonès: A Bal d’Albalat empizipia en tierras altas d’o lugar d’a Codoñera, que bi son muy bien aprobeitadas en bancals e paratas d’olibar. Cuan a bal se fa planeta entra en o lugar d’a Torroziella. Astibaxo predominan tamién os olibars, de tal manera que dende o tozal de Santa Barbera d’a Codoñera a ambiesta d’a Bal ye como un ibón archentato que l’aire pentina, doncs sí, inspirant-s’hi, me penso, músics, cantants, recitadors codonyerencs i torrocellans, mos van dur —érem un públic de més de tres-centes persones— al bell mig de les oliveres —belles i velles— de les partides torrocellanes del Rodigacho i la Peña Matosas, penya des d’on els nostres ancestres caçadors de fa uns set mil anys mos contemplaven, tal com va recordar-nos Joaquín Lorenzo, presentador de l’acte. Era lo dissabte 25 de setembre d’enguany. La terra encara era una mica humida de la saguera ploguda però hi vam poder seure bé a les cadires que quasi tothom havia portat. La tronada que amenaçava, finalment no va aplegar.

// Carles Sancho Meix

El cançoner matarranyenc i franjolí s’ha escoltat i s’ha posat en valor este estiu més que mai a les nostres terres. Les convocatòries culturals que han substituït les festes majors dels pobles a conseqüència de la COVID, han fet possible una major presència de la música tradicional. La presentació del llibre de poemes de l’amic Àngel Villalba L’adéu del cantautor que ha tingut lloc a Calaceit, Maella i Fraga, però també a Barcelona i Saragossa, ha servit perquè el favarol i Joan Artigas, que ha acompanyat al poeta en totes les presentacions, haguen pogut oferir uns concerts on s’ha interpretat un repertori on han sonat molts temes d’arraïl popular.

// Artur Quintana i Font

Enguany fa 10 anys de l’aparició d’aquesta gran novel·la d’en Carles Terès. L’obra va ser guanyadora del Premi Guillem Nicolau 2011 ja encetat el quadrienni negre del lapapym/lapaisme triomfant. Se’n va fer una edició de comptats 250 exemplars —les edicions pre-lapapyp/lapaistes solien ser de 1.000 a 1.250 exemplars— amb migrada distribució i escassa publicitat, tal com corresponia a la lingüística-ficció de l’aleshores dominant lapaisme al nostre Govern. Tanmateix, malgrat tots aquests inconvenients, la novel·la ha estat un èxit. El 2003 es reedità a Barcelona i fou finalista del premi Joan Crexells de narrativa a la millor obra editada en català d’aquell mateix any. El 2015 n’aparegué a Saragossa una versió al castellà i se’n projectà també una altra a l’aragonès, que, malauradament, no prosperà.

// Artur Quintana i Font

La vesprada del diumenge 15 d’agost i dins de les Jornades Culturals de la vila matarranyenca de la Codonyera s’ha presentat al seu Poliesportiu Lo crimen de les Torretes, la segona novel·la d’en José Ramón Molins Margelí, soci d’ASCUMA i ben conegut pel seu magnum opus de La Codoñera en su historia (1995-2020). A la novel·la, emmarcada dins la tètrica panoràmica bèl·lica del primers tres quarts del nostre tràgic segle XIX, Molins descriu, amb gran desplegament de detalls, la vida de quatre generacions de la família Bayod, llauradors de la vila matarranyenca de la Sorollera, des del anys de maduresa del besavi Nemesio a principis del XIX fins al 1879 en la joventut dels besnets Pedro i Sebastián.

Recopilades per mossèn Ferran Esteve Teixidó, de Massalcoreig

// Hèctor Moret

En el transcurs d’indagacions a propòsit de la literatura popular catalana a l’Aragó he topat amb la figura i l’obra de mossèn Ferran (Fernando) Esteve Teixidó, nascut a Massalcoreig el 1881 (o 1882) i mort a Seròs el 1962. Es tracta d’una persona que, fa més d’un segle, s’interessà en la descripció de la llengua i la cultura del Baix Cinca. Així, col·laborà intensament en el Diccionari català/valencià/balear (DCVB), tot i aportant-hi nombrosos materials procedents de Massalcoreig i, en general, del Baix Segrià i Baix Cinca.

// Sílvia Veà-Vila*

De la pèrdua de les grans persones només ens en consola el fet que les seues obres romanen. Josep A. Carrégalo Sancho fou d’aquesta mena de persones i, així, ens llega un conjunt d’obres imprescindibles per al rescat dels tresors immaterials i per a la coneixença de la seua terra, la comarca del Matarranya i el poble de Mont-roig de Tastavins. Una de les seues obres més destacades des del punt de vista de la literatura oral popular i el folklore és Mont-roig. El patrimoni immaterial (la literatura oral), publicada l’any 2007 per Ascuma (Associació Cultural del Matarranya), dins de la Col·lecció Lo Trill, on ocupa el número 12.

// Júlia Llambert

Aquesta col·lecció fou creada l’any 2009 per l’Instituto de Estudios Turolenses, quan el dirigien na Montserrat Martínez i en Rafael Lorenzo. En la presentació que en van fer del primer volum de la col·lecció, l’antologia Roda la mola, declararen que L’Instituto de Estudios Turolenses té ben en compte que a la província de Terol es parla català […] i és per això que des de fa anys col·labora en publicacions […] en llengua catalana […] Ara l’Instituto […] dóna un pas més i inaugura una col·lecció en llengua catalana: Lo Trinquet, dedicada bàsicament a obres en català d’autors de Terol o que hi estan vinculats, així com també de temàtica terolenca de qualsevol autor