Cultura
El Baix Aragó amb els ulls de Joan Sales*
// José Ignacio Micolau Adell
Si Crónica del alba de Ramón J. Sender és la gran novel·la on Alcanyís hi té un presència especial, tal vegada és Incerta glòria, la valorada novel·la de Joan Sales, una de les obres on el paisatge del Baix Aragó té un protagonisme més destacat.
L’estrena de la pel·lícula Incerta glòria (2017), va donar nova vida a una obra literària que ha estat considerada com una de les millors novel·les sobre la guerra civil espanyola. La pel·lícula, dirigida per Agustí Villaronga, va obtenir 8 premis Gaudí, així com diverses nominacions als premis Goya i Feroz. La crítica també va ser unànime en la valoració positiva del film, destacant la labor del director i el treball d’un extraordinari repartiment.
La Fundació López-Sanz a Queretes premiada
// Carles Sancho Meix
El passat 12 de gener es van atorgar els Premis de l’Associació Aragonesa de Crítics d’Art –AACA- 2022 i, entre la mitja dotzena de guardonats, estava la Fundació Germán López i Marián Sanz amb seu a Queretes que el jurat reconeixia l’excel·lència del seu singular espai expositiu dedicat a l’art contemporani. Esta entitat és una fundació privada sense ànim de lucre que té com a objectiu la difusió de l’Art Espanyol Contemporani dels vuitanta del segle passat i compta amb una col·lecció de 150 obres d’un centenar d’artistes de diferents disciplines: escultors, fotògrafs i pintors.
‘Terra agra’ presentada a Vall-de-roures
// Carles Sancho Meix
Terra agra l’obra del periodista i escriptor vall-de-rourenc Lluís Rajadell Andrés, guardonada amb el XXVI premi Guillem Nicolau instituït pel Govern d’Aragó, va ser presentada a Camins Serret a Vall-de-roures la tarda del passat 31 d’octubre. L’acte va generar molta expectació perquè va omplir l’espai habilitat per l’organitzador de la convocatòria. Inicià la presentació el fragatí Carlos Costa assessor tècnic de la Direcció General de Política Lingüística en representació de José Ignacio López Susín que va fer un resum de totes les iniciatives que fa l’actual Govern d’Aragó a favor de la nostra llengua: el premi Desideri Lombarte, el Programa de Dinamització ‘Jesús Moncada’, l’ensenyament del català que arriba a 4000 alumnes franjolins, la programació de Veus en el cerç —documental, exposició, xerrades i actuacions—, el premi Guillem Nicolau, la difusió de l’obra del mequinensà Jesús Moncada…
‘L’avenir’, de Santiago Ràfales, millor curtmetratge espanyol a la SEMINCI
// JMa Ràfales, lo Gravat
Lo passat dissabte 29 d’octubre, van ser notícia els premis concedits a la SEMINCI – Semana Internacional del Cine de Valladolid, en la seua 67a edició.
En l’apartat de curtmetratges «La noche del corto español», n’hi havia 8 de seleccionats i 7 que entraven en concurs. Entre ells hi havia el del nonaspí Santiago Ràfales Barberan, director i guionista del film, que és qui finalment es va endur el guardó. L’acompanyava la productora Clàudia Clot.
Presentació a Alcanyís de ‘La fuerza de vivir’, d’en J. R. Molins
// Carme Faner
El proppassat divendres 23 de setembre del 2022, a hora foscant d’una autumnal vesprada, s’ha presentat a la Biblioteca Municipal d’Alcanyís, en l’esplèndid marc del Palau Ardid, la novel·la La fuerza de vivir d’en Jose Ramón Molins Margelí, ben conegut com a historiador, que en aquests darrers anys ha desenvolupat també una intensa activitat com a poeta i novel·lista. La seua anterior novel·la, bilingüe en castellà i català, El crimen de las Torretas. Lo crimen de les Torretes, va ser presentada en aquestes mateixes pàgines per n’Artur Quintana. Aquesta presentació ara de La fuerza de vivir ha estat la darrera d’una llarga tanda de nou presentacions a viles i llogarets del Baix Aragó Històric a l’entorn del lloc de la Codonyera.
El Matarranya Íntim a Calaceit
// Carles Sancho Meix
El Matarranya Íntim 2022 va tindre lloc a Calaceit durant el primer cap de setmana de setembre —del 2 al 4. Esta novena edició va ser un èxit artístic i de públic i va acollir a més de 1.500 espectadors que superaven les previsions més optimistes dels organitzadors. Calaceit, capital cultural de la comarca del Matarranya, va convertir-se durant tres dies en una població plena de vida cultural, els carrers i places plens de visitants que anaven llegint el programa de mà atrafegats buscant els llocs on es feien els espectacles i, a la vegada, quedaven impressionats de l’arquitectura monumental de la població.
Marta Momblant, premi Guillem Nicolau 2022
// Redacció
La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó ha fet pública aquest dijous la decisió del Premi Guillem Nicolau 2022, que ha recaigut a l’escriptora Marta Momblant Ribas, barcelonina amb arrels a Beseit. L’objectiu d’aquest guardó, dotat amb 3.000 euros, és reconèixer la tasca literària feta en català d’Aragó.
El jurat —compost pel cap de Servei de Política Lingüística, Francho Beltrán, com a president; Lluís Rajadell Andrés (guanyador de l’edició de l’any 2021), Carmen Mesalles Rue i Lourdes Ibarz Llop, com a vocals; i l’assessor docent Carlos Costa Sorolla, com a secretari—, va decidir, per unanimitat, atorgar el guardó a l’obra titulada Dona Lletra Aigua que, oberta la plica, va resultar ser original de na Marta Momblant.
‘Aplec’ d’en Juli Micolau
// Júlia Llambert
El dissabte 20 d’agost a la Freixneda, en el marc de les aigües i flors ufanes del jardí de l’Hotel Lo Convent, i dins les Festes d’Estiu de la vila, ha tingut lloc la presentació del poemari Aplec d’en Juli Micolau, número 7 de la col·lecció ‘Lo Trinquet’ davant d’un atent públic d’una seixantena llarga de gent de tota la comarca.
N’Artur Quintana, prologuista de l’obra presentada, i que amb en Josep Miquel Gràcia i en Carles Sancho —que era a la presentació—, formen el Consell Editor de ‘Lo Trinquet’, ha exposat el procés editorial del llibre com a número 7 dins de la col·lecció ‘Lo Trinquet’
El MIFF dona a conèixer la selecció oficial de finalistes
// Redacció
El Festival Internacional de Cinema de Mequinensa (MIFF-Mequinenza International Film Festival), que se celebra del 2 al 4 de setembre a la Sala Goya de la localitat, ha fet pública la selecció oficial dels projectes que es veuran enguany al festival. Dels 4.118 curtmetratges a concurs, xifra rècord en la història del Certamen, se n’han seleccionat 22 de 12 nacionalitats, 5 d’ells aragonesos, que competiran pels premis en metàl·lic a millor ficció, millor documental, millor animació i panorama aragonès. Als curtmetratges finalistes, cal afegir-hi altres 19 produccions que s’incorporen fora de concurs i que fan part de la secció videoclips, una secció que es recupera enguany i que es programarà com una sessió de nit “a la fresca”.
Un homenatge ben merescut
// Júlia Llambert
Amb el títol Arredol d’a Parola. Conoxer, amar, esfender l’aragonés s’acaba de publicar per part de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, el Diploma de Especialización en Filología Aragonesa de la Universitat de Saragossa, la Direcció General de Política Lingüística, el nostre Govern i la Càtedra Johan Ferrández d’Heredia un volum de 472 pàgines en homenatge a dos cappares de la renaixença de la llengua aragonesa i la cultura que conforma: Francho Nagore Laín i Chesús Vázquez Obrador, amb motiu enguany de llur jubilació com a professors universitaris. Conté sengles semblances dels homenatjats i 29 articles que tracten molt majoritàriament de l’aragonès o d’aquesta llengua junt amb d’altres en 24 casos, i en cinc d’altres llengües: basc 1, català 3 i gallec 1. Les semblances i 17 articles són escrits en castellà, 7 en aragonès, 4 en català i 1 en gallec.
Club Editor reeditarà “integralment” l’obra de Jesús Moncada
// Redacció
L’obra literària de Jesús Moncada, publicada originalment per La Magrana i recuperada per Edicions 62, entra a formar part del catàleg de Club Editor através del Club dels Novel·listes.
L’editorial a través d’un comunicat afirma que “Assumir la publicació dels llibres de Jesús Moncada és un honor en el sentit més imposant de la paraula: pocs escriptors han tingut tanta exigència artística a l’hora de construir una obra en català. Per això, publicar-lo avui no implica cap treball de recerca filològica: ell mateix va fixar amb extrem rigor la lletra dels seus llibres”.
La veu de sis poetesses de la Franja, enregistrada en vídeos artístics*
// Màrio Sasot
La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, en col·laboració amb la Direcció General de Planificació i Equitat, han llançat una ambiciosa iniciativa per a donar a conèixer les creacions d’un bon grapat de poetesses aragoneses que utilitzen en els seus textos la llengua aragonesa o catalana. En aquesta primera fase s’han enregistrat un conjunt de vint-i-dos videopoemes pertanyents a sis escriptores de la Franja: Merche Llop, Marta Momblant, María Pilar Febas, Susana Antolí, Silvia Ferragut i Carme Alcover, i setze en aragonès: Ana Abarca de Bolea, Carmen Castán, Isabel de Rodas, Carmina Paradís, María José Subirá Llobatera, Nieus Luzía Duezo, Pilar Benítez, Ana Giménez Beltrán, Chuana Coscujuela, Rosario Ustáriz, Mariví Nicolas, Natividad Castán, Elena Gusano, Ana Tena, Elena Chazal i Kalu Treviño.
