Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

Cultura

Un complot polític lliterà, el Canal d’Aragó i Catalunya i un cònsol en terra hostil

Un complot polític lliterà, el Canal d’Aragó i Catalunya i un cònsol en terra hostil

// Pep Espluga @esplugatrenc

Ara que ve Sant Jordi és bon moment per a recordar un curiós llibre d’història local publicat l’any passat a la Llitera, que aporta dades i reflexions de molt interès per a la història de la comarca i sobre el funcionament d’aquell món rural del segle XIX. El llibre es titula “Manuel María Coll. Una vida de compromiso entre Binéfar y América”, escrit per Silvia Isábal Mallén i editat per l’Instituto de Estudios Altoaragoneses. L’autora de Binèfar ha publicat ja diversos treballs d’història local, estudis rigorosos i amb molt bona repercussió popular, i actualment és la responsable de publicacions del Centre d’Estudis Lliterans.

llegir-ne més

Tot fent cultura arran de Franja*

Tot fent cultura arran de Franja*

// Artur Quintana

Styli locus, en el nostre llatí vol dir indret, lloc, punt de trobada de teoria i creació literàries, i ho rebla el subtítol: una eina de creació literària, sobreentenent en català a l’Aragó. En proposà el nom n’Esteve Betrià. És la primera i única revista d’eixa temàtica al nostre país. De periodicitat semestral, és publica per Iniciativa Cultural de la Franja des del 2009, com a encartat de la revista Temps de Franja. N’han aparegut 23 números de

llegir-ne més

L’Ajuntament de Mequinensa convoca el IV Premi d’Investigació «Jesús Moncada»

L’Ajuntament de Mequinensa convoca el IV Premi d’Investigació «Jesús Moncada»

// Redacció

La convocatòria 2021 de el Premi d’Investigació “Jesús Moncada”, que s’atorgarà a finals d’any, manté els 3.000 euros de dotació econòmica i la temàtica dels treballs, que continuarà girant al voltant de “l’univers” mequinensà. Així, els treballs podran tractar tant de l’obra de l’escriptor de Mequinensa com de qüestions relacionades amb la història, la llengua, la mineria, les tradicions, els personatges d’interès o la navegació de la localitat, que Moncada va retratar magistralment en els seus relats.

llegir-ne més

Històries mai contades del Jesús Moncada

Històries mai contades del Jesús Moncada

// Carles Sancho Meix

Per celebrar el Dia de la Llengua 2021, Clarió-Associació de Famílies del Matarranya per la Llengua i l’Associació Cultural del Matarranya van organitzar, amb la coordinació de Pepa Nogués, professora de l’Institut Matarraña, una Jornada de Literatura Catalana d’Aragó: Els Clàssics I.

La convocatòria «Que Déu me perdono per lo que vaig a dir» Històries mai contades del Jesús Moncada, va tindre lloc diumenge 38 de febrer a les 7 de la tarda. A conseqüència de la COVID es va haver de fer on line i on hi vam participar una vintena de persones interessades per l’obra literària i artística de l’escriptor mequinensà.

llegir-ne més

Paraskenia Teatro es proclama guanyador del III Certamen de Teatre Amateur de Mequinensa

Paraskenia Teatro es proclama guanyador del III Certamen de Teatre Amateur de Mequinensa

La companyia toledana s’ha endut també el premi de el públic. Diversas Teatro, Grup de Teatre Tàndem i Genesis Teatro han completat el palmarès de l’edició 2020 que s’ha prolongat fins a 2021 per les restriccions per la covid-19

// Redacció

La companyia toledana de Talavera de la Reina Paraskenia Teatro, s’ha proclamat guanyadora de la III Certamen de Teatre Amateur de Mequinensa (CTAM), organitzat per l’Ajuntament de la localitat en col·laboració amb el Grup de Teatre Garbinada de l’Associació de la Dona Mequinensana “La Dona”.

llegir-ne més

Tres editorials s’uneixen per a editar «Camí de sirga» en còmic

Tres editorials s’uneixen per a editar «Camí de sirga» en còmic

// Màrio Sasot

Les editorials aragoneses GP Edicions i Gara d’Edizions, a més de de la catalana Trilita, especialitzada en còmic, estan treballant conjuntament en el projecte de llançament de l’adaptació de la novel·la Camí de Sirga de Jesús Moncada al món de la historieta, amb una obra que està preparant el dibuixant i dissenyador gràfic Roberto Morote (Andorra, Terol, 1987). L’obra serà editada simultàniament en castellà, aragonès i català, compta amb l’ajut econòmic del Ministeri de Cultura i de la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó i es preveu que estarà acabada als voltants d’abril de 2021.

llegir-ne més

Endavant Lo Trinquet!

Endavant Lo Trinquet!

// Artur Quintana i Font

L’any 2009 na Montserrat Martínez i en Rafael Lorenzo, aleshores directors de l’Instituto de Estudios Turolenses, en presentar la col·lecció Lo Trinquet, de llibres en llengua catalana d’autors terolencs o vinculats a la província, van declarar que: L’Instituto vol així contribuir amb veu pròpia al tan necessari estudi i foment de la llengua catalana a Terol i de la cultura aragonesa que conforma. Així consta a la pàgina 9 del primer llibre de la col·lecció publicat: Artur Quintana i Font (Ed.): Roda la mola. Poesia del Baix Aragó de llengua catalana dels orígens als nostres dies.

llegir-ne més

El Baix Aragó i el Matarranya en flames

El Baix Aragó i el Matarranya en flames

// Josep Espluga

Aquesta setmana és el 87è aniversari d’uns esdeveniments clau en la nostra història local. Com és sabut, la nit del 8 de desembre de 1933 una insurrecció anarquista va proclamar el comunisme llibertari a una sèrie de municipis aragonesos, entre ells diversos de la Franja. Uns fets que s’han conservat gravats a foc en la memòria local, sovint confosos amb la posterior revolució llibertària i col·lectivista del període 1936-1938 i/o amb la llarga repressió del primer franquisme del 1939-1952 (fins el final de les guerrilles del maquis).

llegir-ne més

Retorns a Saidí d’una llauradora de les lletres

Retorns a Saidí d’una llauradora de les lletres

// Virgili Ibarz

Aquest 11 de novembre ha arribat a llibreries el Tríptic de la terra de Mercè Ibarz, publicat per Anagrama. L’autora hi reuneix La terra retirada i La palmera de blat, i les acompanya amb una part, inèdita, Labor inacabada.

El Tríptic de la terra compren així un arc temporal de publicacions que va del 1993 a 2020. El 1993 l’autora va publicar La terra retirada al Institut d’Estudis del Baix Cinca i l’èxit va ser immediat. Hi veiem la transformació de Saidí. El canvi de l’olivera per l’horta, el pas del secà al regadiu, l’aparició de la fruita i la modificació dels hàbits que aquest canvis comporten.

llegir-ne més

Francesc Serés guanya el II Premi Proa de novel·la

Francesc Serés guanya el II Premi Proa de novel·la

// Màrio Sasot

L’escriptor saidinès Francesc Serés ha guanyat el premi Proa en la seua segona edició, dotat amb 40.000 euros, per la novel·la La casa de foc. L’any passat, el guanyador de la primera edició va ser el jove narrador Jordi Nopca.

Serés, autor d’obres prou conegudes i reconegudes com La pell de la frontera , La força de la gravetat, Contes russos, i la trilogia dedicada a la seua terra natal De fems i marbres, ens transporta ara al món complex i terbolenc d’una família ubicada en un racó de la Catalunya profunda, ancestral i salvatge, concretament a la Garrotxa, comarca on l’autor ha viscut i treballat durant els últims anys.

Pel que ha transcendit als mitjans de comunicació (la novel·la no estarà disponible a les llibreries fins l’onze de novembre) La casa de foc conta la història d’un professor, que s’instal·la el 2014 a la zona en plena crisi existencial i acaba compartint la vida amb una família, formada per un iaio, la seua filla i la seua neta, habitants de la masia Can Sol, veïna a la casa que ell habita.

Tot i que Serés remarca que “aquesta novel·la no és autoficció, no té res a veure amb mi, jo no sic cap professor nouvingut a la Garrotxa ni els personatges que ixen són reals”, confessa que amb aquesta extensa novel·la (més de 600 pàgines) ha volgut retre homenatge a les persones i a les històries que ha conegut durant la seva estada en aquesta comarca.

Durant els sis anys que Serés ha trigat en publicar un nou llibre des de l’aparició, el 2014, de La pell de la frontera, l’escriptor saidinenc ha desenvolupat diferents tasques de dinamització i promoció cultural. El 2016 va fundar la Residència Faber d’Olot per a creadors, que també dirigeix, i des del 2018 és també el director de l’Àrea de Creació de l’Institut Ramon Llull.

La casa de foc havia estat presentada amb el títol provisional de La llum de dins les coses. El premi Proa té el propòsit “d’impulsar l’excel·lència, la renovació i el reconeixement de la literatura catalana, com a continuació de la tasca editorial de Proa al llarg de les dècades”.
El jurat, enguany ha estat format per Vicenç Villatoro, Nelleke Geel, Xavier Pla, Clara Queraltó i Josep Lluch.

 

Francesc Serés. / Josep Lago-Grup 62

 

llegir-ne més

Premis de la XIV edició del concurs literari «Ciudad de Caspe»

Premis de la XIV edició del concurs literari «Ciudad de Caspe»

// Redacció

El dimecres 30 de setembre, alcaldessa de Casp, Pilar Mustieles i el regidor de cultura, Rafael Lumbreras van fer entrega dels premis de la XIV edició del concurs literari de relat curt “Ciudad de Caspe”. La convocatòria és d’àmbit autonòmic i es van presentar una vintena de relats.

llegir-ne més

Viatge universal pel Pirineu. La Ribagorça aragonesa de Joan Obiols

Viatge universal pel Pirineu. La Ribagorça aragonesa de Joan Obiols

// Glòria Francino Pinasa

Els passats dies, 31 de juliol de 2020 a Areny, 7 d’agost a Benavarri i 18 d’agost a Benasc, l’escriptor Joan Obiols, fill de Peramola, va presentar el seu vuitè llibre sobre els pobles del Pirineu, Viatge universal pel Pirineu. Si la muntanya fos el món. Per terres de… La Ribagorça aragonesa, publicat al desembre de 2019 per l’Editorial Andorra i Edicions Salòria.

Amb aquest volum, centrat en la comarca de la Ribagorça aragonesa, l’autor conclou un viatge que va començar l’any 1985, i durant vint-i-cinc anys ha rodat pel Pirineu, un total de quatre-cents setanta-cinc pobles són els que ha visitat,

llegir-ne més

 

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: