Cultura

// Màrio Sasot

En els darrers anys han sorgit del món editorial espanyol interessants llibres situats en el marc històric de la Guerra Civil, la immediata postguerra i la llarga angúnia del franquisme. Em venen, de sobte, al cap, la saga de novel·les contemporànies de l’Almudena Grandes i, més recentment, l’última obra publicada d’Ignacio Martínez de Pisón, la magnífica Castillos de Fuego.

En ells, el lector pot “visualitzar” i sentir, en viu i en directe, com palpitava la vida de la gent en eixes èpoques a través de personatges ficticis o històrics, on els fets que protagonitzen són contats des de la perspectiva narrativa de la seua contemporaneïtat i la mateixa pertinença espacial i geogràfica.

Tanmateix, en la novel·la La mestra i la bèstia, de la Imma Monsó (Lleida,1959), els fets d’un temps obscur, amerat de foscors i de silencis com van ser els anys 40, 50 i 60 de la dictadura franquista, es van reflectint, molt a poc a poc, al llarg de la novel·la, en la mirada atònita, despistada, de vegades absent i contradictòria de la protagonista, davant una realitat que no aconsegueix abastar, que la supera.

// Redacció

Amb motiu de la celebració del Dia del Llibre, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca va presentar, divendres 21 d’abril a les 20:00 hores, en el Palau Montcada de Fraga,  una nova publicació titulada Pous de gel de Fraga. Tres segles d’història, estudi sobre els tres pous de gel que successivament abastiren la població fragatina, a càrrec d’Aránzazu Montaner Satorres, com a resultat d’una beca Amanda Llebot per a projectes de recerca que convoca anualment l’entitat.

// Glòria Francino Pinana

El divenres, 14 d’abril a les 19 h. a la biblioteca del Pont de Suert, com un preludi del proper Sant Jordi, va tinre lloc la presentació de la nova novel·la d´Emili Bayo, Després de la tempesta, a càrrec dels professors de la UdL, Xavier Macià, de Viu de Llevata, i Jordi Suils, del Pont de Suert, que van fer referència a la seua biografia, obra i premis rebuts en la seua trajectòria com a escriptor.

L’autor Emili Bayo va explicar que va començar a escriure novel·la el curs 1992-1993 quan va ser destinat com a professor de llengua castellana i literatura a l’institut del Pont de Suert,del que guarda un bon record. Des de llavors, aquesta afició a l’escriptura no l’ha abandonat. Com van constatar els presentadors són bastantes les obres de l’autor inspirades en la geografia lleidatana i en fets històrics de postguerra, i en esta novel·la els fets s’ambienten a l’entorn de Deltebre i de la Ràpita, protagonitzada per tres personatges principals, i d’altres que els acompanyen al llarg de la narració.

// Carles Sancho

A la capella de la Universitat de Barcelona es va presentar el passat 12 d’abril el llibre d’Àngel Villalba Descregut. L’acompanyava en l’acte el catedràtic de Filologia Romànica, el valencià José Enrique Gargallo, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. El castellonenc mostrà gran satisfacció de poder presentar el volum de seu amic favarol en una de les sales de més rellevància de la seua universitat. Gargallo va fer una ressenya cronològica del contingut del llibre, on queden relatades les vivències pel propi autor.

// Virgili Ibarz

Felip IV i la seua cort van arribar a Fraga la primavera de 1644 i es van establir a la ciutat. Durant aquesta estada Velázquez va fer dos retrats: el de Felip IV i el del bufó “El Primo”. El motiu d’aquest viatge va ser visitar la primera línia del front de la Guerra del Segadors a Lleida. El clima de insurrecció social de Catalunya va esclatar el 7 de juny de 1640. La revolta va significar la ruptura entre el Principat i la monarquia hispànica i l’inici d’una guerra que va dur al govern català a buscar suport a França. La guerra va convertir Catalunya en un gran camp de batalla.

Durant la primera part del seu regnat, el rei va compartir les responsabilitats dels afers d’Estat amb Gaspar de Guzmán, comte-duc d’Olivares, que va desenvolupar una política de conflictes armats. Després de la caiguda d’Olivares, Felip IV es va encarregar personalment dels afers del govern ajudat per Luis Méndez de Haro i el duc de Medina de las Torres.

// Redacció

Tot just fa uns dies de la publicació d’Entre la llegenda i la història. Contes de la Ribagorça d’en Jordi Moners i Sinyol, ben conegut entre nosaltres especialment pels seus estudis dels parlars i la literatura popular ribagorçanes. No ha estat gens planer el procés d’edició d’aquest llibre enllestit el 2009. En Jordi l’havia presentat a diverses editorials —al CERIB, IEA, IEBC, Universitat de Lleida i Pagès Editors—, que s’hi van mostrar prou interessats, però que finalment no el van publicar. Ara apareix, catorze anys desprès d’haver estat enllestit i quatre de la mort d’en Jordi, com a número 48 de la col·lecció «La Cullereta» de l’editorial Garsineu de Tremp. Són 40 capítols sobre literatura popular i història oral de Castigaleu, localitat ribagorçana de la Vall de l’Isàvena.

// Carles Sancho Meix

Queretes comptarà amb una seu permanent del Museu de Teruel que, a la vegada, depèn de la Diputació Provincial. Serà l’única seu a tota la província fora de la capital. La iniciativa s’ha produït quan els patrons de la Fundació ‘Germán López & Marian Sanz’, per assegurar la continuïtat del projecte museístic, han decidit donar llur col·lecció artística a la Diputació Provincial de Teruel. La Fundació actualment compta amb una àmplia i ben equipada galeria d’art de 540 m2 inaugurada el 2012. Per al projecte van adequar una casa antiga del carrer Major restaurada, on hi han instal·lat un selecte fons artístic de 140 obres —pintura, gravats, fotografia i escultura— d’un centenar d’autors, que tenen com a característica principal que van crear llurs obres en la dècada dels anys 80 de segle passat.

// Artur Quintana i Font

El dissabte 18 de març s’ha fet una presentació dramatitzada a la llibreria Ona Llibres de Barcelona del premi Guillem Nicolau 2022 de na Marta Momblant per l’aplec de narracions Dona Lletra Aigua amb bona assistència de públic —al voltant de 70 persones— i de vendes del volum editat per Gara d’Edizions —la primera i única editorial comercial del nostre país que publica també en català— i pel Govern d’Aragó que, de tant en tant, també ho fa.

La presentació va anar a càrrec del grup teatral La Tarda Escènica, dirigida per la dramaturga Marta Momblant, consistent en una entrevista de l’autora per part de na Teresa Urroz i les lectures dramatitzades de fragments de les cinc narracions del volum premiat per part dels actors Núria Badia, Susana Egea, Ariadna de Guzmán, Pep Planas, Eva Poch, Sílvia de la Rosa i l’entrevistadora. Així com una breu intervenció musical de trompeta melòdica d’en Samuel Sánchez. I tot plegat va donar una lectura esplèndida i exultant, i especialment contundent en el diàleg entre la Salvatgina aragonesa de llengua catalana i la veïna aragonesa lapaïsta, que us transcric ací, perquè el visqueu els que no heu pogut ser a la representació:

// Carles Sancho Meix

Tal com ja vam anunciar a la nostra revista Temps de Franja, divendres 24 a la tarda es va presentar a Federació de Cases Regionals i Culturals de Catalunya, al carrer Comte Borrell 26-28 de Barcelona, el llibre de l’amic Àngel Villalba titulat Descregut. La convocatòria anava a càrrec del Centre Aragonès de Barcelona del carrer Joaquín Costa 86 que actualment està tancat i pendent d’obres de remodelació. La presentació a la Federació coincidia amb una altra en dia i hora que es feia d’un volum en aragonès a la Universitat de Barcelona, Lo infinito en un chunco una obra de l’escriptora Irene Vallejo traduïda a l’aragonès per Chusé Raúl Usón. La convocatòria havia estat programada per l’Asoziazión Cultural de Charradors O Corrinche i del Centre Aragonès de Barcelona.

// Carles Sancho

El proper 24 de febrer Àngel Villalba presenta el seu últim treball Descregut a la Federació de Cases regionals, Borrell 26-28, entresòl 1, a les 19 hores a Barcelona, acte promogut pel Centre Aragonès de la capital catalana que no s’ha pogut fer a la seua seu en espera de les obres de remodelació. Del cantautor matarranyenc es va publicar Àngel Villalba. Cançons i poemes (2018) volum que iniciava la col·lecció la Mangrana editada per la comarca del Baix Aragó-Casp. L’obra recollia totes les cançons i poemes del favarol, la seua fructífera producció de més de cinquanta anys de trajectòria artística fins el 2018, algunes cançons ja enregistrades en dos treballs discogràfics: Àngel Villalba 30 anys de cançons (2002) i Olivera d’Aragó (2012) i es complementava el llibre amb una petita biografia del personatge.

// José Ignacio Micolau Adell

Si Crónica del alba de Ramón J. Sender és la gran novel·la on Alcanyís hi té un presència especial, tal vegada és Incerta glòria, la valorada novel·la de Joan Sales, una de les obres on el paisatge del Baix Aragó té un protagonisme més destacat.

L’estrena de la pel·lícula Incerta glòria (2017), va donar nova vida a una obra literària que ha estat considerada com una de les millors novel·les sobre la guerra civil espanyola. La pel·lícula, dirigida per Agustí Villaronga, va obtenir 8 premis Gaudí, així com diverses nominacions als premis Goya i Feroz. La crítica també va ser unànime en la valoració positiva del film, destacant la labor del director i el treball d’un extraordinari repartiment.

// Carles Sancho Meix

El passat 12 de gener es van atorgar els Premis de l’Associació Aragonesa de Crítics d’Art –AACA- 2022 i, entre la mitja dotzena de guardonats, estava la Fundació Germán López i Marián Sanz amb seu a Queretes que el jurat reconeixia l’excel·lència del seu singular espai expositiu dedicat a l’art contemporani. Esta entitat és una fundació privada sense ànim de lucre que té com a objectiu la difusió de l’Art Espanyol Contemporani dels vuitanta del segle passat i compta amb una col·lecció de 150 obres d’un centenar d’artistes de diferents disciplines: escultors, fotògrafs i pintors.