Cultura

// Redacció

Amb motiu de la publicació del llibre-CD Bosque canta Lombarte, la prestigiosa revista musical Enderroc va fer una entrevista al cantautor Tomàs Bosque. Properament actuarà també a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada de Conflent.

// Carles Sancho Meix

Durant tot este mes de juny es pot visitar a la Biblioteca d’Alcanyís una exposició dedicada als fons documentals procedents de diferents col·leccions privades. La donació del matrimoni Schmidt-Quintana, que es farà efectiva en diferents fases, en el seu primer lliurament que mostra l’exposició, es pot veure una petita part dels materials que cedeix a l’Arxiu-Biblioteca.

// Juli Micolau

Reduccions és una revista que naix el 1977 a Vic i és referència en l’àmbit poètic per la seua solvència literària i trajectòria. Va ser fundada per Miquel Martí i Pol, Antoni Pous, Ricard Torrents, Lluís Solà i Segimon Serrallonga. Actualment està dirigida per Francesc Codina. S’hi publiquen textos de creació inèdits, traduccions i estudis d’assaig, comentaris i notes de poesia actual i de sempre, catalana o estrangera. És una revista eclèctica, estètica i amb molta exigència de l’ofici, per això es pot considerar que les lletres que s’inclouen són de qualitat demostrada per un univers d’autors de renom que s’hi han incorporat.

// Tomàs Bosque

Està més que comprovat que, a la majoria de la gent, els agradaria saber cantar bé (entonar); i posats a triar un instrument, escollirien el piano, que és l’instrument rei. Així que el meu cas d’afició molt primerenca a la música entra dins la plena normalitat; que ha pogut estar afavorida per l’herència de la bisagüela Cecilia Cases, de la que se’n parlave de les seues virtuts a la família. També per les tradicions de la Codonyera, un poble menut on, en la primera meitat del segle XX, hi havia piano a sis cases, dos orgues a les iglésies, tocadors de rondalla, i cantors i cantores vocacionals que interpretaven, a les misses i als oficis, los repertoris en llatí, de ressonàncies gregorianes i de la música culta. Però no n’hi havia prou en los bons antecedents i tindre una oïda fina, si no haguérem tingut moltes ganes i necessitat de perseguir fins al final lo somni de la música.

// Màrio Sasot

Després de dotze anys de sequera naix una nova col·lecció de llibres de creació en llengua catalana a l’Aragó de mans de l’editora privada Gara d’Edizions, «Entre 2 aigües» dirigida per Chusé Aragüés. Es tracta de Contes compromesos, un recull de relats de Marc Cornell, íntim alter ego d’Hèctor Moret, que al llarg d’una intensa i fructífera vida com a filòleg, caçador de paraules i amant de calcigar els indrets franjolins i altres terres frontereres, s’ha vist «compromès» a escriure per a diverses revistes i institucions d’eixes zones.

// Lluís Rajadell

L’escriptora i directora teatral Marta Momblant guanya el premi Guillem Nicolau del Govern d’Aragó de 2022 amb Dona, lletra, aigua, un llibre de relats ambientat a Beseit.

El darrer premi Guillem Nicolau del Govern d’Aragó per a una obra escrita en català torna a quedar-se a la comarca del Matarranya —ho fa des de 2018—, que és, a més, el paisatge protagonista de la novel·la guanyadora, ‘Dona, lletra, aigua’, de Marta Momblant. És la tercera vegada que Momblant s’emporta el premi —ja ho va fer els anys 2009 i 2018— amb una narració, en aquest cas ho fa amb un recull de contes que aporten una perspectiva femenina i feminista del Matarranya, un territori que ix retratat des de distints punts de vista: geogràfic, humà, econòmic, social i cultural. Les protagonistes de les narracions són dones valentes que s’enfronten a les convencions socials, a les opinions majoritàries o als maltractes de les seues parelles. I n’ixen guanyadores. 

// Glòria Francino Pinasa

El propassat 24 d’abril a la tarda, amb motiu de Sant Jordi, a la biblioteca de Benavarri Montserrat Montagut va presentar el llibre Allà d’allà. Amb aquesta expressió, escoltada en una conversa de bar, comença l’autor Quim Gibert el recull de cent dels seus articles a Llibres de l’Índex, publicats des de fa dotze anys, en mitjans de comunicació sobre temes diversos entorn la Franja i principalment la comarca del Baix Cinca, amb il·lustracions d’aquarel·les i dibuixos de Ramon Mesalles i Rué. Alguns textos van acompanyats de fotografies antigues que ratifiquen el seu contingut.

// Artur Quintana

En Josep Miquel declara ser de vocació —poètica— tardana. Efectivament va néixer l’any de desgràcia 1941 i no va començar a fer de poeta fins al 1999, o sia quan tenia 58 anys. Deu anys després havia publicat vuit llibres de poesia des de Davall d’una olivera del 2002 fins a Pasqual Andreu, lo Florit del 2010. Al 2023, passats gairebé quinze anys, li quedaven per publicar tres poemaris d’aquella dècada: D’arbres, flors, fruits i llavors … , Progressies i el gruixut volum de Viles, pobles, gent i més. Avui en presentem els dos primers aplegats en un sol llibre: D’arbres i progressies com a número 8 dins de la col·lecció ‘Lo Trinquet’.

// Arnau Timoneda

El llibre ‘D’arbres i progressies’ de Josep Miquel Gràcia Zapater es va presentar a la Codonyera dijous sant 28 de març a la Sala Cial i Tiarra a casa de l’escriptor i poeta. El volum és el número 8 de la col·lecció en català de ‘Lo Trinquet’ que publica l’Instituto de Estudios Turolenses que depèn de la Diputació Provincial de Teruel. A la presentació hi van assistir una cinquantena de persones que van omplir tot l’aforament del local. La Sala Cial i Tiarra és un lloc acollidor i molt especial que conté un museu de ferramentes tradicionals, sobretot de fusteria perquè anteriorment ho havia segut, un espai artístic amb algunes obres artístiques dels Finestrons del Gràcia, on combina la fusta, la fotografia i la poesia, i un auditori. Un lloc ben entranyable de la casa de l’escriptor on s’hi han organitzat presentacions de llibres, xerrades, reunions culturals i audicions musicals.

// Arnau Timoneda

La col·lecció fou creada l’any 2009 per l’Instituto de Estudios Turolenses, quan dirigien l’entitat Montserrat Martínez com a directora i Rafael Lorenzo com a vicedirector. Ells coneixien prou bé el problema de la invisibilitat de la nostra llengua catalana, per ser-ne propers, de Castellote i la Torrocella, i van voler apostar-hi d’una manera clara i compromesa editant una col·lecció en català per promocionar la nostra llengua. Des de la capital, a tants quilòmetres de distància, es fa difícil adonar-se de l’existència d’una llengua minoritzada quan s’ha fet ben poca cosa per divulgar-la. Recordo la convocatòria del Consejo Científico de l’IET quan la directora va presentar en una reunió del consell la proposta d’iniciar la col·lecció ‘Lo Trinquet’ i tots dels membres de l’entitat hi van estar d’acord i van animar a dur a terme el nou projecte d’editar llibres en la nostra llengua que forma part del patrimoni immaterial terolenc.

// Carles Sancho

Joan Manuel Serrat ens ha deixat, però tenim la seua obra, el seu extensíssim treball discogràfic enregistrat, amb una quarantena de discos. TV3 ha tingut la deferència d’oferir-nos en directe, des del palau Sant Jordi de Barcelona, l’últim concert que el Noi del Poble Sec titulava ‘El vicio de cantar. 1965-2022’ i que ha recorregut molts països que aprecien la seua música. El Palau era ple de públic seguidor del cantautor, esperant emocionat el moment de l’acomiadament del compositor català, i, entre els presents, es podia veure el president del Govern Espanyol, la consellera de Cultura, l’Alcaldessa de Barcelona, diversos ministres… però també personalitats del món de la cultura i del periodisme. 

// Sergio Rivas i Sonia Ezquerra

Algú m’hauria de preguntar tot el que sé de mi i dels altres, perquè algun dia també jo ho oblidaré.

Francesc Serès 

La pell de la frontera

Lo passat dissabte 10 de desembre es va realitzar, al cinema Avenida de Saidí (Osca), la quarta i última de les projeccions de les entrevistes a la gent gran del poble, gravades en el marc del projecte Fem Memòria. Aquesta iniciativa la codirigim Sergio Rivas i Sonia Ezquerra. Durant aquests últims anys ha rebut reconeixements com la XXIX Beca Amanda Llebot, atorgada per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca al 2018, i també el XXV Premi Josep Galán a la normalització lingüística i cultural del Baix Cinca, atorgat per la mateixa entitat al 2021.