u12
Lo meu 68
// Esteve Betrià
Ara fa 50 anys (sembla mentida com passa el temps! I no diu res!) d’un seguit d’esdeveniments de transformació política, cultural i social que han marcat / van marcar intensament la segona meitat del proppassat segle XX i, de retruc, la posterior societat occidental (la qualifico d’occidental en un sentit ampli, gairebé global).
Obertes i tancades*
// Esteve Betrià
Des de 2004 s’atorga anualment el Premi Internacional de Periodisme Esportiu Manuel Vázquez Montalbán. Doncs bé, aquest desembre he escoltat a la ràdio com el periodista esportiu –premi Vázquez Montalbán 2005– Joaquim Maria Puyal es referia al seu amic i col·lega amb l’apel·latiu familiar ’Manólo’, amb o tancada, és a dir amb pronúncia castellana.
Any Manuel de Pedrolo
// Esteve Betrià
El primer d’abril de 1918 naixia a l’Aranyó l’escriptor Manuel de Pedrolo i Molina, és a dir que molt aviat en farà un segle. Amb motiu d’aquesta efemèride, el 2018 serà declarat l’Any Pedrolo amb la voluntat d’actualitzar i difondre la seua extensa obra literària i el seu compromís cívic i patriòtic.
Ubi sunt?
// Esteve Betrià
No hi ha dubte que estic passant uns mesos –potser anys– plens de nostàlgia, i que encara sóc en temps de penúria. No sé ben bé per què, però des de fa alguns dies, o setmanes, em retorna al fons del magí el conegut poema de Pierre de Ronsard Ballade des Dames du temps jadis,
Pistes sobre una paranoia lingüisticonacional
//Esteve Betrià
De tant en tant m’assalta un dubte: m’estic tornant paranoic o ja sóc un paranoic de manual? És a dir, d’acord amb el diccionari general, m’interrogo sobre si pateixo “una psicosi caracteritzada per l’aparició d’idees delirants i obsessives, generalment de grandesa, de persecució, d’anormalitat somàtica, etc., articulades lògicament”?
Barcelona 92?: Passem olímpicament!
// Esteve Betrià
De la patuleia de col·legues i assimilats amb què vaig compartir aules, bars i altres antres de reflexió i d’esbargiment jovenívol durant els meus inquietants anys d’estudiant a la facultat de filologia de la Universitat de Barcelona van sorgir de manera col·lectiva i espontània diversos vocables marcats per un evident to festiu i burleta.
Cap de bou
// Esteve Betrià
Joan Coromines en el seu breu i ben conegut text divulgatiu El que s’ha de saber de la llengua catalana (1954) escrivia que “El català és una llengua romànica, resultant de l’evolució local del llatí parlat en el país en temps dels romans.
