Farà cosa d’un parell de mesos, vaig haver de repassar Entre Catalunya i Aragó (1971), l’excel·lent crònica del viatge que feu el setembre de 1970 —fa més de mig segle— l’escriptor i home de teatre vallesà Xavier Fàbregas (1931-1985); un viatge a peu que el va dur de la vila de Nonasp a la de Mont-roig.
En l’etapa maellana de la crònica (p. 53-82) en Fàbregas dedica diferents comentaris als artistes, nascuts a la vila i traslladats de petits a Barcelona, Pau Gargallo i Antoni Pons Cirac. Amb tot, aquest breu text es vol dedicar a la figura de Pablo Arbona Lacasa —cosí germà del compositor José Peris Lacasa, el tercer artista maellà del segle XX, del qual fa ben poc s’ha celebrat el centenari del seu naixement.
Sembla que en Pablo Arbona hauria nascut cap el 1910, si més en l’obra Los días de llamas de la revolución. Violencia y política en la retaguardia republicana de Zaragoza durante la Guerra Civil (2003) de José Luis Ledesma en una entrevista (p. 55/122/129/203/217/307) del 18 de març de 1998 o 1999.
«Pablo Arbona, el cronista de Maella i enamorat de la seva vila nadiua», anota Salvador Ginesta i Batllori a la pàgina 140 de l’obra Les Terres del Matarranya (1991), i com atenia en tot moment els visitants interessats en la història i el parlar locals.
S’ha d’assenyalar que n’Arbona va col·laborar activament en el recull Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa. Encara recordo que quan a ca seua va advertir-nos, a l’Artur i a mi mateix, ens diria textos de caràcter eròtic, el refrany: «Quan se va casar, ni camisa va estrenar» classificat amb el núm. 879 en el tercer volum de Lo Molinar; i la folia «Lo carall quan està dret / una carga de blat promet, / però después de folgar / no se carregue ni un gra», classificada amb el núm. 700 en el segon.
Publicat a Temps de Franja n. 163, novembre 2024