Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

No som d’eixe mon

Any 2020, de la COVID19*

Any 2020, de la COVID19*

// Francesc Ricart

Un any difícil, un malany. Tot i l’alegria de la celebració dels Vint anys de Temps de Franja, vivim uns temps ben estranys, marcats per la pandèmia que ha anul·lat tantes coses i ens ha immergit en una crisi econòmica i social terribles de dimensions encara per quantificar. Parlant d’aniversaris, fa no gaire també hem recordat els vint anys de l’assassinat d’Ernest Lluch, un fet del tot incomprensible que ens commogué i sotraguejà. Servidor, que no he estat un seguidor fervent de la trajectòria política de l’admirat professor, he tingut present la seua decidida intervenció per a «l’establiment d’aquestes relacions de col·laboració en serveis bàsics entre Aragó i Catalunya». Això escrivia el ministre de Sanitat a l’article Fraga-Lleida, al setmanari El Món la setmana del 28 de gener de 1986, poc abans de la publicació de la Llei General de la Sanitat, la llei bàsica que ha marcat, diuen, una sanitat pública molt ben valorada; i en què també es transferien competències a les autonomies.

llegir-ne més

… i ens queda tant per fer!*

… i ens queda tant per fer!*

// Francesc Ricart

Sentiments enfrontats: els vint anys de Temps de Franja em provoquen sentiments contradictoris. Per allò de mirar enrere i veure’n la portada, els «objectius» del primer editorial, els col·laboradors i els temes del primer número i constatar que, en aquest temps, la llengua catalana a la Franja no ha reeixit com segur que hauríem volgut tots. I, tanmateix, el fet miraculós de l’existència d’aquest paper continua representant una de les esperances de la pervivència del català a les comarques de la Franja de Ponent.

llegir-ne més

Un (altre) malany*

Un (altre) malany*

// Francesc Ricart

Tots els anys són difícils. I no parlo del problema de la pandèmia del Covid-19 el que des de fa setmanes ens té glaçat els semblants. Jo continuo amb la meua vulgaritat, parlar de la llengua, d’un altre malany del català.
A l’octubre de 2004, l’IEC feia una declaració sobre l’ús de la llengua catalana que va aixecar polseguera.

llegir-ne més

Discriminació positiva o almoina*

Discriminació positiva o almoina*

// Francesc Ricart

Aquestes setmanes passades la llengua a l’escola ha tornat a ser protagonista. Miquel Iceta va fer saltar la llebre en referir-se a la necessitat de qüestionar la immersió lingüística a Catalunya i, si tot ha anat com es preveu, s’haurà tractat en el Congrés del PSC d’aquest desembre.

llegir-ne més

Llengua a l’estiu

Llengua a l’estiu

// Francesc Ricart

He estat a punt de titular l’article «Llengua a la fresca», però m’ha paregut massa frívol, a més de poc original… Reconec que l’origen de l’article pot ser «fràgil»: a les acaballes de l’estiu passejava per la pinada, a la vora de l’hospital de Fraga, i em va sorprendre veure-hi plaques identificadores de les diferents espècies d’arbres: Pinus halepensis / pi bord / pino carrasco; amb aquesta tipologia i en aquest ordre, sí, després de la denominació científica hi és en català, abans que en castellà! Miracle! Ah!, i cada placa presidida per l’escut i el nom de Fraga, sense «cognoms»..

llegir-ne més

De Ramón J. Sender i més coses*

De Ramón J. Sender i més coses*

// Francesc Ricart

Em va agradar l’article El viatge de Ramón J. Sender a Fraga de Virgili Ibarz al número de paper anterior de Temps de Franja. Em sembla que ja ho he escrit més camins, però vull tornar a recordar que el gran escriptor d’Alcolea de Cinca va arribar a dir que li agradaria que en morir escampessen les seues cendres per adobar una figuera de Fraga. Jo també havia llegit la novel·la El fugitivo l’acció de la qual transcorre al castell de Fraga, amb el pintor Miquel Viladrich d’estadant i l’atmosfera de Fraga omnipresent en tota aquesta obreta editada el 1972. L’article de Virgili Ibarz repassa l’entrevista apareguda a La Voz del Bajo Cinca on el novel·lista, que acaba de tornar de l’exili, valora el bilingüisme de la comarca, aleshores «encara» Ribera del

llegir-ne més

La pellaire, dones! (amb picada d’ullet a l’amic Ramon Sistac)*

La pellaire, dones! (amb picada d’ullet a l’amic Ramon Sistac)*

// Francesc Ricart

Així s’anunciava a les dones de Fraga una pellaire que passava per les cases a buscar les pells de conill, dels conills que havien proveït els plats d’arròs a la cassola dels diumenges, unes pells que bescanviava per uns pocs pams de betes. Però no vull parlar de gastronomia i buscar cap complicitat d’aquest «camp» que tan plau al nostre doctor Ramon Sistac. La cosa ve d’una curta conversa quan acudíem al cafè del Teatre de l’Escorxador de Lleida, on es presentava el número 46 de la publicació ARTS Revista del Cercle de Belles Arts de Lleida. Amb el gran dialectòleg vam fer broma de com, quan parlàvem «més català», de l’escorxador en dèiem matadero.

llegir-ne més

1968-2018

1968-2018

// Francesc Ricart

Han passat cinquanta anys! Aquell maig del 68, el del «maig francès», semblava que ho havia de canviar tot. Aquest articulista, el 1988, quan en feia vint, com un Joan Manuel Serrat qualsevol, va escriure un article a la revist(et)a Batecs i recordava el paisatge humà de Fraga que coincidia amb aquell temps de revolució.

llegir-ne més

Com hi van!

Com hi van!

// Francesc Ricart

Com hi van! Tothom s’atreveix amb els febles i amb la feblesa. Si parlem de llengua catalana, no hi ha dubte que és el punt més vulnerable de les «societats» catalanes i que la Franja és una d’aquestes «societats» més vulnerables.

llegir-ne més

Insults*

Insults*

// Francesc Ricart

Ara per ara no vull entrar al drap amb l’episodi de Sixena, per bé que des de la part catalana s’ha viscut com un gran menyspreu de l’Estat espanyol fruit de la vigència de l’article 155, tal com avançava en la meua col·laboració anterior.

llegir-ne més

2018 i el nom de les coses

2018 i el nom de les coses

// Francesc Ricart

Com hem començat l’any! Després del discurs del president Lambán de cap d’any, amb el seu nou paper d’adalil de les espanyes davant el perill català, ha eixit la notícia de l’escàndol editorial que suposa l’ús del mot catalanoaragonesa —la corona— en els llibres de text dels nostres xiquets; quina gosadia, amagar Aragó, el veritable protagonista de la Corona!

llegir-ne més

Anar a estudi

Anar a estudi

// Francesc Ricart

També hi dèiem «anar a mestra», a Fraga. Tots tenim els nostres records d’escola; els que ja som grans –posem-hi els de la dècada dels 50– en podríem explicar un pujal de coses. I molt poques de bones.

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: