Que no parlem català! 

// Francesc Ricart

Que no parlem català!, que prou! Que som molt pesats per aquests verals, encaparrats a dir que parlem la llengua que parlen a Batea, a Massalcoreig, a Alfarràs i al Pont de Suert (o és el de Montanyana?). Sabeu què us dic, però? Que, a aquesta gent que ara mana a la DGA, els hem d’agrair que es deixen anar i continuen acusant els ciutadans de les comarques de la Franja de traïdors perquè, segur que no soc l’únic “afectat”, se’ls veu el llautó: si accepten que parlem català a l’Aragó, això és introduir un cavall de Troia que ha d’arribar a malmetre l’aragonesitat, sobretot la dels barris més allunyats de la plaça del Pilar de Saragossa, i no s’ho poden permetre i, si això és dolent per a ells, vol dir que “anem” pel bon camí per al reeiximent del català que parlem a la Franja de Ponent.

Aquestes setmanes, després de la gloriosa manifestació del President que han votat els aragonesos —que ja els val—, la Franja ha tornat a “l’actualitat” i ha aparegut als mitjans (lloat sia Déu!): la jornada de Mequinensa d’aquest mes de febrer passat ha estat una bona notícia perquè, com fa quaranta anys, el febrer de 1984, el món va saber d’unes comarques que fan de frontissa o golfo entre l’Aragó i el Principat de Catalunya on es parla català. La Declaració de Mequinensa d’aleshores suposava, sobretot, obrir una esperança per al català materialitzada en la incorporació de l’ensenyament opcional de l’assignatura de Llengua catalana a les escoles dels pobles catalanoparlants. La Declaració d’enguany és un clam perquè no es torne a la nit franquista (i d’abans, ja ho sé). Així, podem dir que la Franja ha “existit” aquests dies i que hi ha la voluntat de treballar-hi pel català fent front als qui en neguen l’existència.

D’ací quan deia allò d’anar pel bon camí. Serà qüestió d’aprofitar el moment de sensibilització provocat pel malgovern perquè ens hi va molt i els temps són molt adversos per al català a tot l’àmbit lingüístic del català, inclosa la Franja, on van passant les Declaracions de Mequinensa i cada dia es parla menys el català; això sí, no cal patir, cada dia hi són més aragonesos tal com mostren les cròniques i els reportatges gràfics que han acomboiat els actes de la Jornada del 24 de febrer.

---

Publicat a Temps de Franja n. 161, abril 2024