Editorial
// Editorial
Al nostre territori ja fa uns mesos que es comencen a percebre moviments sospitosos pels carrers, connexions curioses a les xarxes, WhatsApp, comportaments humans que han variat les darreres setmanes i, sobretot, una gran exaltació de l’amistat. Podem afirmar que hi ha bon rotllo social afavorit per un grapat de gent que ha decidit somriure contínuament, multiplicar amics a l’Instagram i prendre un cafè amb d’altres oblidats els darrers anys.
llegir-ne més
Entrevista
Fundadors del Museu Etnològic de Nonasp
// Merxe Llop
Hipòlit Solé, Mario Rius, José María Ràfales i Daniel Maza són els fundadors de l’associació Amics de Nonasp que fa vint-i-dos anys van emprendre la tasca de crear un Museu Etnològic.
«No podíem imaginar mai on hem arribat, però s’ha de dir que la força, la il·lusió i la passió que tenim per tot el referent a Nonasp i la seua història, fa que tiréssim endavant i ja estem cavil·lant allò que hem de fer per l’any vinent.
»Al final ser conscient o no ser, és mes o menys important, la cosa és que mentre fem lo que fem mos ho passem d’allò més bé, recuperem un munt d’històries abocades a desaparèixer, i la cosa s’ha allargat; com díem abans, ja fa 22 anys i estem en forma. Estem més motivats que mai i aquest mes d’agost hem carregat les bateries al màxim per continuar.»
llegir-ne més
Cultura
// Júlia Llambert
Divendres 15 de març d’enguany la vila de Calaceit va fer honor al seu títol de capital cultural de la Comarca del Matarranya: a les 7 de la vesprada es va presentar al Saló de Plens de l’ajuntament la novel·la Arbàgel, un revolt de l’amor amb la qual l’escriptora beseitano-barcelonina Marta Momblant Ribes ha guanyat el darrer Premi Guillem Nicolau
llegir-ne més
Aragó
// Mario Sasot
Dilluns, 25 de febrer, es celebrà un any més, a la sala Pilar Sinués del Paranimf saragossà rebotida de gent, el dia de la Llengua Materna. L’activitat principal d’aquest acte, patrocinat per la Direcció General de Política Lingüística i la Universitat de Saragossa, va ser la projecció de la pel·lícula “Llum de setembre”, de la realitzadora ribagorçana Lola Gràcia. Es tracta d’un mig metratge ambientat en diferents punts de la Ribagorça aragonesa a finals de la Guerra Civil, parlat, sense traducció ni subtítols, en aragonès baix ribagorçà, benasquès i català d’Areny de Noguera. Una historia emotiva, gens maniquea, on entren en joc los matisos, les contradiccions, los sentiments, les traïcions, l’amor, la religió i la política. I tot això desenvolupat en uns paisatges pirinencs i prepirinencs bellíssims.
llegir-ne més
Catalanofonia
// Ramon Sistac
La nostra llengua, a partir dels nostres parlars, continua sent centre d’interès de la comunitat científica. Un consorci d’investigadors de les universitats de Girona (UdG), Lleida (UdL) i Rovira i Virgili de Tarragona (URiV) s’ha proposat d’analitzar la incidència que els sentiments tenen sobre la llengua, i la llengua sobre els sentiments. A més de ser d’universitats diferents, l’equip (format per dones i homes, investigadors consagrats i novells) és altament pluridisciplinari (sociolingüistes, dialectòlegs, sociòlegs i pedagogs) i els seus membres també són de procedència geogràfica i dialectal variada: a més de gironins i lleidatans, hi ha tortosins i valencians, i de la Llitera, la Ribagorça i el Matarranya.
llegir-ne més
// Jordi Ginebra*
Durant el 2018 hem celebrat l’Any Pompeu Fabra, amb motiu d’escaure’s el 150è aniversari del seu naixement (1868) i el 100è aniversari de la publicació (1918) de la gramàtica que contenia la normativa de la llengua catalana fins al 2016.
Fabra ha estat sens dubte una de les personalitats més importants de la cultura catalana del segle XX. En opinió de Josep Pla, simplement, la més important. Va aconseguir, de manera explícita i indiscutible, realitzar una obra d’abast col·lectiu que va obtenir una adhesió total. Per això, la codificació lingüística de Fabra és el signe extern més clar de la unitat i cohesió dels catalanoparlants de tots els territoris que comparteixen la llengua. L’objectiu de l’Any Fabra ha estat commemorar el seu naixement i reconèixer la seva obra, de manera que tot plegat esdevingués un estímul per reforçar la vitalitat de la llengua catalana, la seva capacitat de cohesió social i la seva projecció de futur.
llegir-ne més
