Un web i una guia didàctica acosten a les aules les tres llengües parlades a Aragó

Un web i una guia didàctica acosten a les aules les tres llengües parlades a Aragó

La Direcció General de Política Lingüística posa en marxa Aragó 3L Les nostres llengües

// Redacció

La iniciativa pretén divulgar entre els estudiants aragonesos les tres llengües parlades en la comunitat autònoma: castellà, aragonès i català d’Aragó.

L’aragonès com a única llengua exclusiva d’Aragó, el castellà i el català d’Aragó constitueixen l’element principal de la nova web i guia didàctica que ha llançat la Direcció General de Política Lingüística de el Govern d’Aragó per fomentar el coneixement i l’ús d’aquestes llengües entres els escolars del país.

llegir-ne més

Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

Editorial

Diferències, filologia i psicoanàlisi

// Editorial

Cada llengua està formada per tres nivells d’anàlisi: fònic, morfosintàctic i lèxic-semàntic, i cada un presenta diferències dialectals: entonació i variants fonètiques al primer, un sistema verbal o pronominal particular —bàsicament— al segon i la varietat de vocabulari al tercer. La norma, dictada per les acadèmies o els models cultes, unifica la dispersió al mateix temps que recull la possibilitat de variants, mostra de riquesa. Un argentí o un uruguaià poden dir vos i ustedes en lloc de i vosotros, i pollera a la “Falda externa del vestido femenino”, pronunciant la “ll” de manera característica —“yeísmo rehilado”—. Les normes actuals miren d’evitar imposicions centralistes, quan abans, per posar dos exemples, imposaven l’espanyol de Castella a les variants meridionals o americanes i es preferia l’anglès britànic a l’estatunidenc. Alguna reminiscència sempre queda, perquè fa poc l’accent de la ministra María Jesús Montero ha generat comentaris intransigents a la diferència andalusa.

llegir-ne més

Entrevista

«La cosmètica biològica és tan eficaç com la convencional i més respectuosa amb l’entorn»*

Evelyn Celma, fundadora de l’empresa de cosmètica biològica Matarrània

// Lluís Rajadell

Evelyn Celma, nascuda i criada a Barcelona, va mantenir sempre vives les seues arrels a la Freixneda fins que l’any 2007 es va traslladar al Matarranya i va posar en marxa a Pena-roja l’empresa de cosmètica biològica Matarrània. Este negoci dona treball a vuit dones de la comarca. A més de produir i distribuir cosmètics basats en l’oli d’oliva i les plantes de la zona, ha obert espais demostratius del cultiu ecològic de plantes aromàtiques i per a fer tallers d’elaboració de cosmètics naturals.

llegir-ne més

Cultura

Premis de la XIV edició del concurs literari «Ciudad de Caspe»

// Redacció

El dimecres 30 de setembre, alcaldessa de Casp, Pilar Mustieles i el regidor de cultura, Rafael Lumbreras van fer entrega dels premis de la XIV edició del concurs literari de relat curt “Ciudad de Caspe”. La convocatòria és d’àmbit autonòmic i es van presentar una vintena de relats.

llegir-ne més

Aragó

Aragón Natural, un projecte innovador i trilingüe

// Marià Àlvarez

Els centres educatius aragonesos comptaran el pròxim curs amb un nou projecte didàctic que impulsa la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, centrat en la flora i la fauna del país. Aragó Natural és un projecte dirigit a la comunitat escolar que pretén oferir eines suficients perquè els docents puguen treballar dins o fora de la classe la fauna i la flora del territori aragonès.

llegir-ne més

Catalanofonia

Presentació a Tortosa d’una antologia desideriana

// Artur Quintana i Font

El dimecres dia 22 de juliol s’ha presentat a Tortosa Camins trescats. Trenta poemes imprescindibles de Desideri Lombarte, editat a Tortosa a l’abril del 2020 per Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili com a número 5 de la Col·lecció Campus Terres de l’Ebre. El Campus Terres de l’Ebre i Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre n’han promogut l’edició, són dues institucions culturals de les Terres de l’Ebre, un territori que, com tothom sap, se situa, si fa no fa, a tota la conca de l’Ebre al sud de Mequinensa, amb el seu límit ponentí a la partida dels Camarons de la Ginebrosa dellà Guadallop, per terres aragoneses, catalanes i valencianes.

llegir-ne més

Reportatges

Els sòrabs, la minoria eslava d’Alemanya*

// Artur Quintana

A l’est d’Alemanya, a l’angle on aquest país fa frontera amb Polònia i Txèquia, es troba la regió de la Lusàcia, actualment dividida entre les comunitats autònomes de Brandenburg i de Saxònia, on viuen els sòrabs, la minoria eslava de l’Alemanya actual, una minoria demogràficament prou pareguda a les nostres: unes seixanta-mil persones, i una minoria la història de la qual presenta també força analogies amb les del nostre país: una i altres asprament perseguides en el passat per les respectives monarquies, amb un breu moment de tolerància durant la República de Weimar, i ací ni això durant la Segona República, per caure en la persecució més aferrissada durant el feixisme tant ací com allà, però amb una diferència i en aquest cas a favor nostre: a Alemanya el feixisme, si hagués triomfat definitivament, hauria aplicat no només el genocidi cultural com en el nostre país, ans també el físic del sòrabs.

llegir-ne més

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: