Editorial
Quan a la jove democràcia espanyola van sorgir les diferents autonomies, totes es van dotar de cadenes públiques de ràdio i televisió, ben conscients les noves autoritats del valor dels mitjans audiovisuals en la creació d’una identitat comuna. A Aragó va ser l’any 1987 quan se va fundar la Corporación Aragonesa de Radio y Televisión (CARTV), que naixia amb la voluntat de ser «una Radio y Televisión pública multicanal, garante del interés general que potencie la identidad colectiva de Aragón» (Ley 8/1987, de 15 de abril, modificada per la Ley 4/2016, de 19 de mayo). La intenció fundacional s’ha traduït durant tres dècades de vida en un seguit de programes variats, bones audiències i una eficient gestió econòmica. I això amb diferents enfocaments, en funció de la direcció de la
llegir-ne més
Entrevista
Tomàs Bosque, escriptor i músic
// Màrio Sasot
Tomás Bosque Peñarroya (la Codonyera, Matarranya-Mesquí, 1948) ha estat reconegut enguany amb el premi «Franja. Llengua i territori» per part de les associacions pertanyents a Iniciativa Cultural de la Franja, que amb aquest guardó han volgut reconèixer la impecable trajectòria humana, social i cultural d’en Tomàs així com la seua lluita incansable per la llengua catalana i per la dignitat de la Franja des de fa més de 50 anys.
llegir-ne més
Cultura
// Carles Sancho Meix
El cançoner matarranyenc i franjolí s’ha escoltat i s’ha posat en valor este estiu més que mai a les nostres terres. Les convocatòries culturals que han substituït les festes majors dels pobles a conseqüència de la COVID, han fet possible una major presència de la música tradicional. La presentació del llibre de poemes de l’amic Àngel Villalba L’adéu del cantautor que ha tingut lloc a Calaceit, Maella i Fraga, però també a Barcelona i Saragossa, ha servit perquè el favarol i Joan Artigas, que ha acompanyat al poeta en totes les presentacions, haguen pogut oferir uns concerts on s’ha interpretat un repertori on han sonat molts temes d’arraïl popular.
llegir-ne més
Aragó
// Redacció
La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó ha fet públic avui el veredicte del Premi Guillem Nicolau, l’objectiu del qual és reconèixer la tasca en foment de la difusió del català d’Aragó. El guardó, dotat amb 3.000 euros, ha recaigut en aquesta ocasió al periodista Lluís Rajadell.
El Premi Guillem Nicolau reconeix una obra de creació literària en qualsevol gènere (narrativa, poesia, teatre, assaig) escrita en català d’Aragó en qualsevol de les seues varietats.
L’obra guanyadora en aquesta ocasió es titula Terra Agra. El Jurat —presidit pel cap de servei de Política Lingüística, Francho Beltrán, i com a vocals vocals la guanyadora de l’anterior edició Merxe Llop, així com Ramón Mur i Javier Rodes, actuant de secretària Azucena López— ha triat aquesta obra perquè «aporta una nova reflexió sobre fets històrics, d’una manera original i creativa, a través de relats curts vinculats a el territori que traslladen al lector a mig camí entre la realitat i la ficció».
llegir-ne més
Catalanofonia
// Redacció
Per primera vegada, el conegut “Ebrefolk” o “Campus de Música i Balls Tradicionals de les Terres de l’Ebre, Matarranya i Nord del País Valencià” ha fet parada a la comarca del Matarranya. Després d’haver-ho intentat des de fa dos edicions, l’associació de recerca etnogràfica “Espai de So” de Tortosa, ha aconseguit que este projecte educatiu i plataforma de difusió cultural (que arribe enguany a la novena edició) tingue en la població de Pena-roja de Tastavins una subseu, a l’igual que des de fa anys la té a la Jana, en la comarca valenciana del Baix Maestrat, i a Móra d’Ebre, en la catalana de la Ribera d’Ebre.
llegir-ne més
Reportatges
La família d’un republicà represaliat a la Guerra Civil busca les seues restes en una tomba col·lectiva
// Lluís Rajadell
La pista de Joaquín Ferrer Alaber, un moliner de Torredarques compromés amb la II República, es perd l’abril de 1938, quan tenia 38 anys, en plena ofensiva franquista sobre Aragó. Amb les tropes republicanes a la desbandada, va ser detingut pels franquistes per haver estat secretari del comité revolucionari de Ràfels. Després de la detenció, el seu destí és un absolut misteri que la seua família confia en aclarir 83 anys després amb la projectada excavació d’una fossa comuna contigua al cementiri de Vall-de-roures on, segons un informador, Ferrer podria haver estat enterrat després de la seua execució extrajudicial per culpa d’una denúncia.
llegir-ne més
