Pepa Nogués Furió, Premi Franja 2020*

Pepa Nogués Furió, Premi Franja 2020*

// Carles Sancho

Pepa Nogués Furió va nàixer el 1972 a Carlet, població valenciana de la comarca de la Ribera Alta. Estudià a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona on es va graduar en Antropologia —en l’especialització d’Etnologia— el 1998. Membre de la Comissió de Recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya del 2008 al 2011, ha investigat la cultura popular i és autora de recerques sobre jocs populars i tradicionals del Maresme i de la Terra Alta. Ha participat a les Jornades d’Etnologia de les Terres de l’Ebre presentant treballs, exposicions i fent de guia. Directora del Centre d’Estudis de la Indumentària Tradicional de les Terres de l’Ebre, col·laboradora del Museu de les Terres de Ebre i de l’Ecomuseu dels Ports, educadora ambiental al Parc Natural, emprenedora de l’empresa Guies del Port i fundadora de l’entitat Aula d’Artesanies, Tradició i Ecologia.

llegir-ne més

Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

Editorial

Lo català d’Aragó a Aragón Televisión: invisibilitat i inhibició parlamentària*

Quan a la jove democràcia espanyola van sorgir les diferents autonomies, totes es van dotar de cadenes públiques de ràdio i televisió, ben conscients les noves autoritats del valor dels mitjans audiovisuals en la creació d’una identitat comuna. A Aragó va ser l’any 1987 quan se va fundar la Corporación Aragonesa de Radio y Televisión (CARTV), que naixia amb la voluntat de ser «una Radio y Televisión pública multicanal, garante del interés general que potencie la identidad colectiva de Aragón» (Ley 8/1987, de 15 de abril, modificada per la Ley 4/2016, de 19 de mayo). La intenció fundacional s’ha traduït durant tres dècades de vida en un seguit de programes variats, bones audiències i una eficient gestió econòmica. I això amb diferents enfocaments, en funció de la direcció de la

llegir-ne més

Entrevista

«Estant fora vaig entendre que des d’Aragó es podia defensar millor la nostra llengua»

Tomàs Bosque, escriptor i músic

// Màrio Sasot

Tomás Bosque Peñarroya (la Codonyera, Matarranya-Mesquí, 1948) ha estat reconegut enguany amb el premi «Franja. Llengua i territori» per part de les associacions pertanyents a Iniciativa Cultural de la Franja, que amb aquest guardó han volgut reconèixer la impecable trajectòria humana, social i cultural d’en Tomàs així com la seua lluita incansable per la llengua catalana i per la dignitat de la Franja des de fa més de 50 anys.

llegir-ne més

Cultura

Presentacions desiderianes a dojo i a raig fet

// Júlia Llambert

En Desideri Lombarte, que en vida no ho va tenir gaire fàcil per a publicar, frueix pòstumament d’una força considerable difusió de la seua obra. A finals del segle passat van aparèixer cinc poemaris inèdits, tres antologies poètiques, i dues més recentment. Se n’ha recollit el teatre i se n’ha editat la novel·lística, l’epistolari, i diversos treballs d’història i etnologia. Resten encara inèdits una traducció fragmentària del Cantar de Mío Cid, un extens estudi dels masos de Pena-roja i una cinquantena d’articles i algun pròleg en llibres, revistes i diaris, si més no. El 28 d’abril d’enguany, diada de Sant Afrodisi de Besiers, l’Instituto de Estudios Turolenses, que ja abans havia col·laborat en l’edició de bastants textos lombartians, ha inaugurat la Biblioteca Turolense, dedicada a obres completes o altres de celebrats autors terolencs en qualsevol llengua, amb l’edició de l’Obra Poètica Completa d’en Desideri Lombarte. És un volum de 715 pàgines —o de 728 si hi incloeu l’índex i el colofó— esplèndidament editat, amb un pròleg de n’Hèctor Moret i de n’Artur Quintana, qui, junts amb en Carles Terès i els serveis editorials de l’IET, n’han tingut cura.

llegir-ne més

Aragó

Lluís Rajadell, guardonat amb el Premi Guillem Nicolau 2021

// Redacció

La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó ha fet públic avui el veredicte del Premi Guillem Nicolau, l’objectiu del qual és reconèixer la tasca en foment de la difusió del català d’Aragó. El guardó, dotat amb 3.000 euros, ha recaigut en aquesta ocasió al periodista Lluís Rajadell.

El Premi Guillem Nicolau reconeix una obra de creació literària en qualsevol gènere (narrativa, poesia, teatre, assaig) escrita en català d’Aragó en qualsevol de les seues varietats.

L’obra guanyadora en aquesta ocasió es titula Terra Agra. El Jurat —presidit pel cap de servei de Política Lingüística, Francho Beltrán, i com a vocals vocals la guanyadora de l’anterior edició Merxe Llop, així com Ramón Mur i Javier Rodes, actuant de secretària Azucena López— ha triat aquesta obra perquè «aporta una nova reflexió sobre fets històrics, d’una manera original i creativa, a través de relats curts vinculats a el territori que traslladen al lector a mig camí entre la realitat i la ficció».

llegir-ne més

Catalanofonia

La revista Caramella dedicada a la cultura popular del Matarranya

// Arnau Timoneda

La revista de música i cultura popular Caramella núm. 45, octubre-març 2022, està dedicada a la Cultura Popular del Matarranya. A la portada una magnífica fotografia dels diablets de la Freixneda davant l’Ajuntament, de Rafael Ferrer. A dins, articles referits a la cultura popular del nostre territori que comprèn viles que pertanyen a tres comarques aragoneses: Matarranya, Baix Aragó i Baix Aragó-Casp.

llegir-ne més

Reportatges

Primavera del 38: 1. El sistema defensiu de Miksche*

// Ricard Martí

Els llibres de la guerra civil expliquen que després de la batalla de Terol, el Cos d’Exèrcit de Galicia (CEG), que manava el general Aranda, va sortir d’Alcorisa el 24 de març de 1938 i arribà al mar Mediterrani el 15 d’abril, tot tallant en dos el territori de la República. Dit d’una altra manera, va recórrer en 20 dies gairebé 100 quilòmetres per arribar a Vinaròs i Benicarló.

El principal obstacle que va trobar va ser la fortificació que els republicans havien fet entre Aiguaviva i Torredarques. Un cop superada, la marxa vers Morella i el mar fou pràcticament imparable.

A l’arxiu militar d’Àvila es troba una memòria (un informe) sobre el sistema defensiu de la Pobleta a Sorita, redactat entre gener i febrer de 1938. L’autor va ser Ferdinand Otto Miksche, que ostentava el grau de major de l’exèrcit republicà. La biografia d’aquest militar (vegeu-la a Internet) és interessant, i el seu informe, més encara. Miksche havia nascut a Àustria l’any 1905, va ingressar a l’escola militar de Budapest, parlava diversos idiomes i el 1930 ja ostentava un càrrec assimilat al de capità a l’exèrcit txec.

llegir-ne més

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: