“Sílverti”, de Merxe Llop, premi Guillem Nicolau 2020

“Sílverti”, de Merxe Llop, premi Guillem Nicolau 2020

// J. M. Gràcia

El premi Guillem Nicolau 2020, convocat pel departament d’Educació, Cultura i Esport del Govern d’Aragó, ha estat atorgat a l’escriptora de Nonasp, Merxe Llop per la novel·la Sílverti. El 2010 ja havia guanyat aquest mateix premi per Ressò en l’obscuritat.

Sílverti  és  una novel·la que, segons declaracions de l’autora, recull les escenes humanes i vivències d’un xiquet que va viure en diferents estacions de tren des de 1934 fins a 1940. Història d’una amistat, d’un conflicte generacional, de l’origen d’una tragèdia que marcà la vida d’una família. De tantes famílies!

La novel·la és el resultat de moltes converses amb els homes de la guerra i una assignatura pendent durant molts anys. Un homenatge “al meu pare i al Tío Ramón, i a la meua mare, les ties, lo poble…”, amb respecte vers les dones i els hòmens que van lluitar defensant ideals oposats fins a la mort, però amb rebuig absolut de la violència i l’odi. I admiració per aquella generació que va tirar endavant com van poder, uns pitjor que els altres, trobant sentit a la vida, sentit que hem heretat.

llegir-ne més

Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

Editorial

Les conficlasses*

// Editorial

Des de la revista Temps de Franja no voldríem passar de llarg pel tema del COVID-19, però és cert que és un assumpte prou complicat i que ha afectat a tots els aspectes de les nostres vides i en conseqüència tot el que es podria dir i opinar no cap en aquest editorial.
És evident que la qüestió sanitària ha estat la principal: els morts, els malalts, els hospitals adaptats a correcuita i els sanitaris anant a treballar des del primer moment a les trinxeres amb espardenyes, com qui diu. Però la resta de les persones que vivim a la Franja, allunyades del focus de Saragossa, tot això ho veiem de lluny, com si estiguéssim dins d’una pel·lícula de ciència ficció. I potser els que ho han viscut d’una manera més especial han estat els més petits i els adolescents, tancats a casa durant gairebé tres mesos. Qui ens ho havia de dir aquell 13 de març quan els hi van dir que no havien de tornar a mestra el 16! Més de tres mesos sense classes presencials, els col·legis tancats, els instituts barrats i els carrers buits.

llegir-ne més

Entrevista

«La cosmètica biològica és tan eficaç com la convencional i més respectuosa amb l’entorn»*

Evelyn Celma, fundadora de l’empresa de cosmètica biològica Matarrània

// Lluís Rajadell

Evelyn Celma, nascuda i criada a Barcelona, va mantenir sempre vives les seues arrels a la Freixneda fins que l’any 2007 es va traslladar al Matarranya i va posar en marxa a Pena-roja l’empresa de cosmètica biològica Matarrània. Este negoci dona treball a vuit dones de la comarca. A més de produir i distribuir cosmètics basats en l’oli d’oliva i les plantes de la zona, ha obert espais demostratius del cultiu ecològic de plantes aromàtiques i per a fer tallers d’elaboració de cosmètics naturals.

llegir-ne més

Cultura

Retorns a Saidí d’una llauradora de les lletres

// Virgili Ibarz

Aquest 11 de novembre ha arribat a llibreries el Tríptic de la terra de Mercè Ibarz, publicat per Anagrama. L’autora hi reuneix La terra retirada i La palmera de blat, i les acompanya amb una part, inèdita, Labor inacabada.

El Tríptic de la terra compren així un arc temporal de publicacions que va del 1993 a 2020. El 1993 l’autora va publicar La terra retirada al Institut d’Estudis del Baix Cinca i l’èxit va ser immediat. Hi veiem la transformació de Saidí. El canvi de l’olivera per l’horta, el pas del secà al regadiu, l’aparició de la fruita i la modificació dels hàbits que aquest canvis comporten.

llegir-ne més

Aragó

Un web i una guia didàctica acosten a les aules les tres llengües parlades a Aragó

La Direcció General de Política Lingüística posa en marxa Aragó 3L Les nostres llengües

// Redacció

La iniciativa pretén divulgar entre els estudiants aragonesos les tres llengües parlades en la comunitat autònoma: castellà, aragonès i català d’Aragó.

L’aragonès com a única llengua exclusiva d’Aragó, el castellà i el català d’Aragó constitueixen l’element principal de la nova web i guia didàctica que ha llançat la Direcció General de Política Lingüística de el Govern d’Aragó per fomentar el coneixement i l’ús d’aquestes llengües entres els escolars del país.

llegir-ne més

Catalanofonia

Presentació a Tortosa d’una antologia desideriana

// Artur Quintana i Font

El dimecres dia 22 de juliol s’ha presentat a Tortosa Camins trescats. Trenta poemes imprescindibles de Desideri Lombarte, editat a Tortosa a l’abril del 2020 per Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili com a número 5 de la Col·lecció Campus Terres de l’Ebre. El Campus Terres de l’Ebre i Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre n’han promogut l’edició, són dues institucions culturals de les Terres de l’Ebre, un territori que, com tothom sap, se situa, si fa no fa, a tota la conca de l’Ebre al sud de Mequinensa, amb el seu límit ponentí a la partida dels Camarons de la Ginebrosa dellà Guadallop, per terres aragoneses, catalanes i valencianes.

llegir-ne més

Reportatges

Els sòrabs, la minoria eslava d’Alemanya*

// Artur Quintana

A l’est d’Alemanya, a l’angle on aquest país fa frontera amb Polònia i Txèquia, es troba la regió de la Lusàcia, actualment dividida entre les comunitats autònomes de Brandenburg i de Saxònia, on viuen els sòrabs, la minoria eslava de l’Alemanya actual, una minoria demogràficament prou pareguda a les nostres: unes seixanta-mil persones, i una minoria la història de la qual presenta també força analogies amb les del nostre país: una i altres asprament perseguides en el passat per les respectives monarquies, amb un breu moment de tolerància durant la República de Weimar, i ací ni això durant la Segona República, per caure en la persecució més aferrissada durant el feixisme tant ací com allà, però amb una diferència i en aquest cas a favor nostre: a Alemanya el feixisme, si hagués triomfat definitivament, hauria aplicat no només el genocidi cultural com en el nostre país, ans també el físic del sòrabs.

llegir-ne més

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: