Aragó se suma a la celebració del Dia Europeu de les Llengües

Aragó se suma a la celebració del Dia Europeu de les Llengües

53 associacions de l’àmbit de l’aragonès i el català d’Aragó han subscrit un compromís de treball conjunt amb la Direcció General de Política Lingüística

// Redacció

El Govern d’Aragó, a través de la Direcció General de Política Lingüística, se suma un any més a la celebració del Dia Europeu de les Llengües, una iniciativa del Consell d’Europa que pretén impulsar la riquesa de la diversitat lingüística i cultural d’Europa, destacar la importància de l’aprenentatge de llengües amb l’objectiu d’incrementar el plurilingüisme i la comunicació intercultural, i promoure l’aprenentatge permanent.

Amb motiu de la commemoració, un total de 53 associacions de l’àmbit de l’aragonès i el català d’Aragó, han subscrit un compromís de treball conjunt amb la Direcció General de Política Lingüística. Aquest acord de col·laboració ressalta la conveniència de fer notar a la societat aragonesa la importància estratègica de seguir treballant en la dignificació i difusió de les nostres dues llengües pròpies, l’aragonès i català d’Aragó, i la unitat, en l’essencial, de les entitats que treballen habitualment per això en pro d’aquest objectiu.

llegir-ne més

Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

Editorial

Diferències, filologia i psicoanàlisi

// Editorial

Cada llengua està formada per tres nivells d’anàlisi: fònic, morfosintàctic i lèxic-semàntic, i cada un presenta diferències dialectals: entonació i variants fonètiques al primer, un sistema verbal o pronominal particular —bàsicament— al segon i la varietat de vocabulari al tercer. La norma, dictada per les acadèmies o els models cultes, unifica la dispersió al mateix temps que recull la possibilitat de variants, mostra de riquesa. Un argentí o un uruguaià poden dir vos i ustedes en lloc de i vosotros, i pollera a la “Falda externa del vestido femenino”, pronunciant la “ll” de manera característica —“yeísmo rehilado”—. Les normes actuals miren d’evitar imposicions centralistes, quan abans, per posar dos exemples, imposaven l’espanyol de Castella a les variants meridionals o americanes i es preferia l’anglès britànic a l’estatunidenc. Alguna reminiscència sempre queda, perquè fa poc l’accent de la ministra María Jesús Montero ha generat comentaris intransigents a la diferència andalusa.

llegir-ne més

Entrevista

«La cosmètica biològica és tan eficaç com la convencional i més respectuosa amb l’entorn»*

Evelyn Celma, fundadora de l’empresa de cosmètica biològica Matarrània

// Lluís Rajadell

Evelyn Celma, nascuda i criada a Barcelona, va mantenir sempre vives les seues arrels a la Freixneda fins que l’any 2007 es va traslladar al Matarranya i va posar en marxa a Pena-roja l’empresa de cosmètica biològica Matarrània. Este negoci dona treball a vuit dones de la comarca. A més de produir i distribuir cosmètics basats en l’oli d’oliva i les plantes de la zona, ha obert espais demostratius del cultiu ecològic de plantes aromàtiques i per a fer tallers d’elaboració de cosmètics naturals.

llegir-ne més

Cultura

Viatge universal pel Pirineu. La Ribagorça aragonesa de Joan Obiols

// Glòria Francino Pinasa

Els passats dies, 31 de juliol de 2020 a Areny, 7 d’agost a Benavarri i 18 d’agost a Benasc, l’escriptor Joan Obiols, fill de Peramola, va presentar el seu vuitè llibre sobre els pobles del Pirineu, Viatge universal pel Pirineu. Si la muntanya fos el món. Per terres de… La Ribagorça aragonesa, publicat al desembre de 2019 per l’Editorial Andorra i Edicions Salòria.

Amb aquest volum, centrat en la comarca de la Ribagorça aragonesa, l’autor conclou un viatge que va començar l’any 1985, i durant vint-i-cinc anys ha rodat pel Pirineu, un total de quatre-cents setanta-cinc pobles són els que ha visitat,

llegir-ne més

Aragó

Crònica de l’acte de celebració del Dia Europeu de les Llengües

// M. Llop

Dilluns 28 de setembre de 2020, a les 18:45h, s’inicia l’entrada protocol·lària per l’entrada principal de l’edifici Caja Rural de Aragón, al Coso, 29 de Saragossa. S’ha d’acreditar la condició de firmante, al final entren els acompanyants. Se segueixen els requeriments de seguretat sanitària: control de temperatura, acompanyament per una noia al seient assignat, distància, etcètera.

Comença l’acte amb unes paraules de benvinguda per part de l’amfitrió de l’acte, Francho Beltrán, cap de Servei de Política Lingüística; després els signants pugen a l’escenari segons l’ordre assignat, cadascú amb el seu bolígraf, per a signar el document mentre Enrique Lleida acompanya amb música de piano.

llegir-ne més

Catalanofonia

Presentació a Tortosa d’una antologia desideriana

// Artur Quintana i Font

El dimecres dia 22 de juliol s’ha presentat a Tortosa Camins trescats. Trenta poemes imprescindibles de Desideri Lombarte, editat a Tortosa a l’abril del 2020 per Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili com a número 5 de la Col·lecció Campus Terres de l’Ebre. El Campus Terres de l’Ebre i Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre n’han promogut l’edició, són dues institucions culturals de les Terres de l’Ebre, un territori que, com tothom sap, se situa, si fa no fa, a tota la conca de l’Ebre al sud de Mequinensa, amb el seu límit ponentí a la partida dels Camarons de la Ginebrosa dellà Guadallop, per terres aragoneses, catalanes i valencianes.

llegir-ne més

Reportatges

Els sòrabs, la minoria eslava d’Alemanya*

// Artur Quintana

A l’est d’Alemanya, a l’angle on aquest país fa frontera amb Polònia i Txèquia, es troba la regió de la Lusàcia, actualment dividida entre les comunitats autònomes de Brandenburg i de Saxònia, on viuen els sòrabs, la minoria eslava de l’Alemanya actual, una minoria demogràficament prou pareguda a les nostres: unes seixanta-mil persones, i una minoria la història de la qual presenta també força analogies amb les del nostre país: una i altres asprament perseguides en el passat per les respectives monarquies, amb un breu moment de tolerància durant la República de Weimar, i ací ni això durant la Segona República, per caure en la persecució més aferrissada durant el feixisme tant ací com allà, però amb una diferència i en aquest cas a favor nostre: a Alemanya el feixisme, si hagués triomfat definitivament, hauria aplicat no només el genocidi cultural com en el nostre país, ans també el físic del sòrabs.

llegir-ne més

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: