Editorial
Quan a la jove democràcia espanyola van sorgir les diferents autonomies, totes es van dotar de cadenes públiques de ràdio i televisió, ben conscients les noves autoritats del valor dels mitjans audiovisuals en la creació d’una identitat comuna. A Aragó va ser l’any 1987 quan se va fundar la Corporación Aragonesa de Radio y Televisión (CARTV), que naixia amb la voluntat de ser «una Radio y Televisión pública multicanal, garante del interés general que potencie la identidad colectiva de Aragón» (Ley 8/1987, de 15 de abril, modificada per la Ley 4/2016, de 19 de mayo). La intenció fundacional s’ha traduït durant tres dècades de vida en un seguit de programes variats, bones audiències i una eficient gestió econòmica. I això amb diferents enfocaments, en funció de la direcció de la
llegir-ne més
Entrevista
Tomàs Bosque, escriptor i músic
// Màrio Sasot
Tomás Bosque Peñarroya (la Codonyera, Matarranya-Mesquí, 1948) ha estat reconegut enguany amb el premi «Franja. Llengua i territori» per part de les associacions pertanyents a Iniciativa Cultural de la Franja, que amb aquest guardó han volgut reconèixer la impecable trajectòria humana, social i cultural d’en Tomàs així com la seua lluita incansable per la llengua catalana i per la dignitat de la Franja des de fa més de 50 anys.
llegir-ne més
Cultura
Recopilades per mossèn Ferran Esteve Teixidó, de Massalcoreig
// Hèctor Moret
En el transcurs d’indagacions a propòsit de la literatura popular catalana a l’Aragó he topat amb la figura i l’obra de mossèn Ferran (Fernando) Esteve Teixidó, nascut a Massalcoreig el 1881 (o 1882) i mort a Seròs el 1962. Es tracta d’una persona que, fa més d’un segle, s’interessà en la descripció de la llengua i la cultura del Baix Cinca. Així, col·laborà intensament en el Diccionari català/valencià/balear (DCVB), tot i aportant-hi nombrosos materials procedents de Massalcoreig i, en general, del Baix Segrià i Baix Cinca.
llegir-ne més
Aragó
// Màrio Sasot
A fi de concretar el «Compromís de treball conjunt», signat el passat dia 28 de setembre de 2020 amb prop de 60 associacions de l’àmbit de l’aragonès i el català, la Direcció General de Política Lingüística ha sol·licitat a aquestes agrupacions propostes per desenvolupar dins del pressupost de 2021, sempre que puguin dur-se a terme tenint en compte tant la situació sanitària com els tràmits administratius necessaris.
llegir-ne més
Catalanofonia
// Redacció
Al llarg d’aquest 2020 les dades sobre la llengua catalana no han estat positives: la Plataforma per la Llengua ha engegat recentment una campanya per denunciar que a tots els territoris de parla catalana es produeix un descens en l’ús social de la llengua, tal com recullen les respectives enquestes. Així, a Catalunya ha disminuït un 10% durant els últims 15 anys. També baixa un 4,7% al País Valencià, un 8,2% a les Illes Balears, un 2,2% a la Catalunya del Nord, un 1,9% a Andorra i un 4,8% a l’Alguer. El territori que presenta una davallada més important és la Franja: un 24% menys: el 2005 un 73,6% de franjolins tenien el català com a llengua habitual, en contrast amb el 49,6% actual.
llegir-ne més
Reportatges
A propòsit de la publicació de La llengua escapçada
// Esteve Valls**
Fa només dues dècades, en un moment en què a les comarques de la Franja hi havia el percentatge més elevat de població amb el català com a llengua inicial de tot l’àmbit lingüístic, el mestre fragatí Josep Galan, demostrant una clarividència envejable, ja va advertir que, en realitat, l’estat de salut de la llengua catalana a l’Aragó era «crític», i es lamentava que la manca de prestigi associat a les varietats locals era una amenaça per a la seva viabilitat futura en un món que avançava decididament cap a l’homogeneïtzació econòmica, cultural i lingüística.
llegir-ne més
