Editorial
L’agost de l’any passat el Ministeri de Transició Ecològica va admetre a tràmit els projectes de quatre parcs eòlics que l’empresa Capital Energy proposa a diferents municipis del Baix Aragó, Matarranya i Baix Aragó-Casp -84 aerogeneradors a 10 municipis amb una capacitat de 504 MW. El passat mes de gener, se li ha sumat el projecte de l’empresa Forestalia, amb set parcs eòlics -63 aerogeneradors a 7 municipis amb una capacitat de 346,5 MW- a les mateixes comarques aragoneses. A tot això s’hi han d’afegir les línies d’evacuació d’electricitat generada cap a Catalunya, Forestalia a la subestació elèctrica Garraf.
llegir-ne més
Entrevista
Pepa Nogués, premi Franja Cultura i Territori 2021
// Lluís Rajadell
Pepa Nogués, nascuda a Carlet (València) fa 50 anys, va rebre el passat 7 de desembre a Calaceit el Premi Franja que li va atorgar la Iniciativa Cultural de la Franja per la seua tasca de promoció del català al Matarranya. Nogués és llicenciada en antropologia per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Viu a la Portellada i té dos filles. Treballa actualment com a professora de català a l’IES Matarraña de Vall-de-roures. Ha desenvolupat una extensa tasca d’investigació, divulgació i ensenyament de la cultura comarcal, a més de ser una activista compromesa que forma part de l’ASCUMA i l’Associació Clarió, entre d’altres.
llegir-ne més
Cultura
// Carles Sancho Meix
Terra agra l’obra del periodista i escriptor vall-de-rourenc Lluís Rajadell Andrés, guardonada amb el XXVI premi Guillem Nicolau instituït pel Govern d’Aragó, va ser presentada a Camins Serret a Vall-de-roures la tarda del passat 31 d’octubre. L’acte va generar molta expectació perquè va omplir l’espai habilitat per l’organitzador de la convocatòria. Inicià la presentació el fragatí Carlos Costa assessor tècnic de la Direcció General de Política Lingüística en representació de José Ignacio López Susín que va fer un resum de totes les iniciatives que fa l’actual Govern d’Aragó a favor de la nostra llengua: el premi Desideri Lombarte, el Programa de Dinamització ‘Jesús Moncada’, l’ensenyament del català que arriba a 4000 alumnes franjolins, la programació de Veus en el cerç —documental, exposició, xerrades i actuacions—, el premi Guillem Nicolau, la difusió de l’obra del mequinensà Jesús Moncada…
llegir-ne més
Aragó
// Màrio Sasot
Ahir dimarts es va celebrar a l’Aula Magna del paranimf de la Universitat de Saragossa, lloc d’honor on se celebren els actes més importants de l’Alma Mater al llarg del curs, la presentació oficial dels membres de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, amb motiu de la presa de possessió dels càrrecs de director de l’Acadèmia i de l’Institut del Català en la persona del professor Javier Giralt, i de director de l’Institut de l’Aragonès, el professor i poeta Ánchel Conte, ambdós elegits pels membres de la Acadèmia en un ple recent.
llegir-ne més
Catalanofonia
La Viquillengua ampliarà els continguts de la Viquipèdia sobre pel·lícules i sèries en català durant una setmana
// Redacció
Durant la setmana del 18 al 25 de novembre, tindrà lloc la IX Viquimarató de la llengua catalana, que aquest any es dedica a les pel·lícules i sèries en català. Aquest esdeveniment és organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Secretaria de Política Lingüística, i Amical Wikimedia, juntament amb els governs de tots els territoris de parla catalana.
llegir-ne més
Reportatges
// Natxo Sorolla
Reproduïm les tres columnes que el sociolingüista Natxo Sorolla ha publicat a la columna «Viles i gents» del periòdic baixaragonès La Comarca sobre la peripècia històrica que la denominació de la nostra llengua ha sofert al llarg dels segles. S’hi demostra que el nom «chapurriau» que defensen com a denominació «històrica» alguns elements poc documentats, és en realitat molt moderna.
La radera vegada que a «això» li vam dir «català»
De menut ere molt clar que parlava xapurriau. De fet, que parlàvem «xapurriau», i «no català», se va convertir en una acció de fe. Però els professors de llengües de l’Institut de Vall-de-roures mos van fer veure que sense tant fonamentalisme, i posant una visió més àmplia i crítica, entendríem millor allò que parlàvem, li diguérem com li diguérem. Anys més tard m’ha continuat interessant saber a on naix això del «xapurriau». Quina és la primera vegada que s’escriu la paraula «chapurriau» per a la nostra llengua? I l’evident és que dir-li xapurriau és molt recent en la història, encara que de menuts mos hi agarrarem com a un ferro roent. Però avui no podrem donar la resposta, encara. Anem a pams.
llegir-ne més
