Editorial

Diferències, filologia i psicoanàlisi

// Editorial

Cada llengua està formada per tres nivells d’anàlisi: fònic, morfosintàctic i lèxic-semàntic, i cada un presenta diferències dialectals: entonació i variants fonètiques al primer, un sistema verbal o pronominal particular —bàsicament— al segon i la varietat de vocabulari al tercer. La norma, dictada per les acadèmies o els models cultes, unifica la dispersió al mateix temps que recull la possibilitat de variants, mostra de riquesa. Un argentí o un uruguaià poden dir vos i ustedes en lloc de tú i vosotros, i pollera a la “Falda externa del vestido femenino”, pronunciant la “ll” de manera característica —“yeísmo rehilado”—. Les normes actuals miren d’evitar imposicions centralistes, quan abans, per posar dos exemples, imposaven l’espanyol de Castella a les variants meridionals o americanes i es preferia l’anglès britànic a l’estatunidenc. Alguna reminiscència sempre queda, perquè fa poc l’accent de la ministra María Jesús Montero ha generat comentaris intransigents a la diferència andalusa.

llegir-ne més

Entrevista

«La cosmètica biològica és tan eficaç com la convencional i més respectuosa amb l’entorn»*

Evelyn Celma, fundadora de l’empresa de cosmètica biològica Matarrània

// Lluís Rajadell

Evelyn Celma, nascuda i criada a Barcelona, va mantenir sempre vives les seues arrels a la Freixneda fins que l’any 2007 es va traslladar al Matarranya i va posar en marxa a Pena-roja l’empresa de cosmètica biològica Matarrània. Este negoci dona treball a vuit dones de la comarca. A més de produir i distribuir cosmètics basats en l’oli d’oliva i les plantes de la zona, ha obert espais demostratius del cultiu ecològic de plantes aromàtiques i per a fer tallers d’elaboració de cosmètics naturals.

llegir-ne més

Cultura

‘La batuda de les roques’, novel·la sobre Aulet

// Glòria Francino Pinasa

Aquest juny del 2020 David Garcia Prats, descendent de ca de Pelegrí de Santorens, és a dir, Sant Orenç, afincat a Premià de Mar, ha publicat la seva primera novel·la, La batuda de les roques, inspirada en els records d’ambient ribagorçà que els seus padrins i mare li havien contat des de xic. Aquesta obra literària conté les dosis adequades de realisme, misteri, ficció, cruesa i sentiments, la lectura de la qual enganxa al lector des dels primers paràgrafs, amb un ritme fluid i un interessant contingut.

llegir-ne més

Aragó

El Govern d’Aragó subscriu acords amb set comarques per a la promoció de les llengües pròpies

El Consell de Govern dóna llum verda a aquests convenis, que suposaran una inversió de 35.000 euros

// Redacció
El Consell de Govern ha aprovat avui la subscripció de set convenis amb altres tantes comarques de la Comunitat per a la promoció de la llengua aragonesa i les seues varietats dialectals, i el català d’Aragó. Cadascuna d’aquestes comarques rebrà una aportació econòmica de 5.000 euros per part del Govern d’Aragó, que anirà destinada a projectes que desenvolupen en el seu si.

llegir-ne més

Reportatges

Arribarà al segle XXII, el català de la Franja?

A propòsit de la publicació de La llengua escapçada

// Esteve Valls**

Fa només dues dècades, en un moment en què a les comarques de la Franja hi havia el percentatge més elevat de població amb el català com a llengua inicial de tot l’àmbit lingüístic, el mestre fragatí Josep Galan, demostrant una clarividència envejable, ja va advertir que, en realitat, l’estat de salut de la llengua catalana a l’Aragó era «crític», i es lamentava que la manca de prestigi associat a les varietats locals era una amenaça per a la seva viabilitat futura en un món que avançava decididament cap a l’homogeneïtzació econòmica, cultural i lingüística.

llegir-ne més