L’Acadèmia Aragonesa de la Llengua: els primers passos d’una nova Institució*

L’Acadèmia Aragonesa de la Llengua: els primers passos d’una nova Institució*

// Juan Pablo Martínez**

El primer d’octubre proppassat, l’edifici del Departament d’Educació, Cultura i Esports del Govern d’Aragó va ser testimoni d’excepció d’un esdeveniment històric per a la història lingüística d’Aragó: la primera sessió del Ple de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua.

Però… l’Acadèmia de quina llengua? L’origen de l’Acadèmia el trobem a la Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, més coneguda com a «Llei de Llengües», que roman vigent. L’article 7 d’esta llei crea l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua com a institució científica oficial i pública en l’àmbit de les llengües i les modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, segons la qual la institució ha d’establir les normes referides al seu ús correcte i assessorar els poders públics i institucions sobre temes relacionats amb l’ús correcte de les llengües i les modalitats lingüístiques pròpies i amb la seua promoció social. Per tant, podem dir que l’Acadèmia té funcions normatives i consultives.

llegir-ne més

Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

Editorial

Lo català d’Aragó a Aragón Televisión: invisibilitat i inhibició parlamentària*

Quan a la jove democràcia espanyola van sorgir les diferents autonomies, totes es van dotar de cadenes públiques de ràdio i televisió, ben conscients les noves autoritats del valor dels mitjans audiovisuals en la creació d’una identitat comuna. A Aragó va ser l’any 1987 quan se va fundar la Corporación Aragonesa de Radio y Televisión (CARTV), que naixia amb la voluntat de ser «una Radio y Televisión pública multicanal, garante del interés general que potencie la identidad colectiva de Aragón» (Ley 8/1987, de 15 de abril, modificada per la Ley 4/2016, de 19 de mayo). La intenció fundacional s’ha traduït durant tres dècades de vida en un seguit de programes variats, bones audiències i una eficient gestió econòmica. I això amb diferents enfocaments, en funció de la direcció de la

llegir-ne més

Entrevista

«Estant fora vaig entendre que des d’Aragó es podia defensar millor la nostra llengua»

Tomàs Bosque, escriptor i músic

// Màrio Sasot

Tomás Bosque Peñarroya (la Codonyera, Matarranya-Mesquí, 1948) ha estat reconegut enguany amb el premi «Franja. Llengua i territori» per part de les associacions pertanyents a Iniciativa Cultural de la Franja, que amb aquest guardó han volgut reconèixer la impecable trajectòria humana, social i cultural d’en Tomàs així com la seua lluita incansable per la llengua catalana i per la dignitat de la Franja des de fa més de 50 anys.

llegir-ne més

Cultura

Publicada ‘Terra agra’ de Lluís Rajadell, Premi Guillem Nicolau 2021

// Carles Sancho

Ha eixit a la venda Terra agra l’obra guanyadora del Premi Guillem Nicolau 2021 concedit pel Govern d’Aragó al periodista i escriptor Lluís Rajadell (Vall-de-roures, 1966) d’Heraldo de Aragón que treballa com a redactor a la delegació del periòdic de Terol. El guardó es va instituir el 1986, arrel de la celebració del Segon Congrés Internacional de Llengua Catalana celebrat aquell mateix any i que va ser atorgat en la primera convocatòria al l’escriptor lliterà Josep A. Chauvell amb la novel·la L’home de França. I Rajadell va rebre el premi juvenil amb Apunts per a una mitologia de guerra publicat a la revista Sorolla’t editada a Calaceit.

llegir-ne més

Aragó

Les Corts insten a suprimir l’Institut Aragonés del Català*

L’associacionisme demana la supervisió del Consell d’Europa

// Natxo Sorolla

Les Corts d’Aragó han instat el Govern d’Aragó, a proposta de VOX, a «1. Suprimir el Institut Aragonés del Català, dado que no recoge la protección de las lenguas y modalidades lingüísticas de la zona oriental de Aragón y, por tanto, es contrario al respeto, a la convivencia y al entendimiento recogido en el artículo séptimo del Estatuto de Autonomía de Aragón.» i «2. Anular los nombramientos de los 15 miembros de la Academia Aragonesa de la Lengua, en tanto que la misma no responde a los principios reales de conservación del patrimonio material e inmaterial lingüístico aragonés» (9/9/2021). Són els dos punts en què es van posar d’acord VOX, PAR, PP i Ciudanos.

llegir-ne més

Catalanofonia

100% Català

// Laia Solé Navarro

La nit. La nit dels Museus, la nit de cap d’Any, la nit de Nadal, la nit de Sant Joan. Cada nit és especial, però La Nit de les Revistes i premsa en Català del passat 30 de novembre va ser un esdeveniment memorable. La diversitat de periodistes catalans només es pot apreciar en trobades com aquesta per celebrar els guardons significatius del periodisme. En plena inestabilitat de la llengua catalana, la premsa i les revistes en català resisteixen. Les revistes acompanyen a les persones durant el seu creixement, Cavall Fort, Tiro-Liro, després Enderrock, Sàpiens… Hi ha per triar i remenar!

llegir-ne més

Reportatges

Primeres referències sobre la festivitat de Sant Antoni al Matarranya

// Carles Sancho

Sant Antoni Abad, patró dels animals, és un sant molt venerat i popular a totes les viles del Matarranya i la seua festivitat està plena d’elements populars religiosos i profans: les plegues, les subhastes, les fogueres, les diableres o diablets, els ditxos, les representacions, els majordoms, els altars del sant, els tres tombs, els animals, el pa beneit, l’esquellada… Alguns d’ells que s’havien perdut amb el pas dels anys, s’han recuperat durant les últimes dècades del segle passat.

llegir-ne més

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: