Editorial
// Editorial
El passat 29 d’octubre es va desprendre un llenç de la muralla del castell medieval de Saidí (segles XII-XIII) caient sobre la carretera la base d’una de les tres torretes que encara romanien en peu. Es dóna la circumstància que un dia d’aquells havien de visitar la zona afectada de la muralla tècnics de la Direcció General de Patrimoni del govern alertats per l’alcalde de la localitat, Marco Ibarz, perquè des de feia temps hi havia una esquerda que denotava perill.
Aixecant una mica el focus dels fets concrets que han acabat amb un bocí important de la història i la cultura de Saidí i del Baix Cinca, podem afirmar sense embuts que l’art, la cultura i el patrimoni han estat quasi sempre la ventafocs dels pressupostos i de l’escala de valors dels governs estatals i regionals que en el món han sét. No va ser estrany, sinó més aviat previsible, que durant el llarguíssim debat electoral entre cinc que va tindre lloc a les televisions el passat 5 de novembre, no es va parlar ni un sol segon de cultura i patrimoni per part de cap candidat.
llegir-ne més
Entrevista
Fernando Albiac, impulsor de la 1a Trobada Cultural del Matarranya
// M. Llop
Fernando té una memòria d’elefant. Cada Trobada Cultural del Matarranya que coincidim (la majoria) no mos cansam de parlar i parlar de la nostra cultura, de la gent, de la terra… M’ha costat convèncer-lo de preparar una entrevista sobre l’organització de la Primera Trobada Cultural del Matarranya, el 26 i 27 de setembre de 1987. Fernando rebutja qualsevol classe de protagonisme, no obstant això, és un maellà, un franjolí que viatja per tot el món i sempre parla en la seua llengua materna allà on té l’oportunitat de fer-ho. Moltes voltes troba algú de la nostra terra que en sentir-lo se li apropa per preguntar-li: Escolta, tu d’on ets?
llegir-ne més
Cultura
// M. Momblant
Pensem que cal fer grans i lluminoses les accions que es concreten a partir de l’esforç i convicció de molts, tal i com ha estat l’acollida que a Palma de Mallorca s’ha propiciat per a Arbàgel, un revolt de l’amor. I és que degut a un seguit d’interventors dels quals aquí us en vull fer còmplices, i per això aquest article llarg, aquesta novel·la meva, premiada pel Guillem Nicolau 2018, ara ja és també a la venta, a la capital mallorquina dins l’encantadora llibreria Quart Creixent des del passat 29 de novembre. Cal estar agraïts.
llegir-ne més
Aragó
// Juan Pablo Martínez Cortés
El passat 15 de novembre va comparèixer Felipe Faci, Conseller d’Educació, Cultura i Esports del Govern d’Aragó, davant la Comissió d’Hisenda, Pressupostos i Administració Pública de les Corts d’Aragó, per explicar el projecte de pressupostos de 2020 pel que fa al seu Departament, dins el qual està inclosa la Direcció General de Política Lingüística (DGPL). Essent una de les primeres ocasions en què s’ha parlat (tot i que sigui només una mica) de política lingüística en aquesta legislatura, hem volgut escoltar i analitzar les breus intervencions del Conseller i dels diferents grups de les Corts, per tal de veure si hi ha hagut canvis de rellevància en les posicions d’aquests.
llegir-ne més
Catalanofonia
// Jordi Marín i Monfort*
Dissabte 30 de novembre va tindre lloc a Ares del Maestrat la XVI Trobada d’entitats i associacions culturals de l’antiga Diòcesi de Tortosa per reflexionar i debatre al voltant del despoblament sofert per molts pobles del territori. L’organització, a càrrec de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), la Coordinadora d’Entitats del Maestrat, Maestrat Viu i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), ha preparat una jornada amb dos conferències i diverses comunicacions breus per analitzar la qüestió des de diferents perspectives, tant de l’àmbit acadèmic com del de l’associacionisme.
llegir-ne més
Reportatges
// Joaquim Montclús i Esteban
Els Vilabona van ser una nissaga de picapedrers o mestres d’obra que, en part, tenen el seu origen a Queretes.
Fins ara, gràcies als estudis publicats, principalment, per Joan Hilari Muñoz i Sebastià, J. L. Camps i Juan i Joan Yeguas i Gassó, sabem que Domingo Vilabona, a mitjans del segle XVI va arribar a la vila de Queretes per treballar en la construcció de l’església parroquial que havia estat encarregada a un constructor de renom que ha passat a la historia com a Xado. Després de construir l’església de Queretes, Antoni de Xado i Pere de Xado van emprendre la construcció de diverses esglésies pel País Valencià. Entre d’altres, la parròquia dels Sants Joans del municipi de Puçol i el Reial Monestir del Puig (un poble molt proper de Puçol).
llegir-ne més
