Marta Momblant, premi Guillem Nicolau 2022

Marta Momblant, premi Guillem Nicolau 2022

// Redacció

La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó ha fet pública aquest dijous la decisió del Premi Guillem Nicolau 2022, que ha recaigut a l’escriptora Marta Momblant Ribas, barcelonina amb arrels a Beseit. L’objectiu d’aquest guardó, dotat amb 3.000 euros, és reconèixer la tasca literària feta en català d’Aragó.

El jurat —compost pel cap de Servei de Política Lingüística, Francho Beltrán, com a president; Lluís Rajadell Andrés (guanyador de l’edició de l’any 2021), Carmen Mesalles Rue i Lourdes Ibarz Llop, com a vocals; i l’assessor docent Carlos Costa Sorolla, com a secretari—, va decidir, per unanimitat, atorgar el guardó a l’obra titulada Dona Lletra Aigua que, oberta la plica, va resultar ser original de na Marta Momblant.

llegir-ne més

Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

Editorial

La massificació dels parcs eòlics al sud de la Franja*

L’agost de l’any passat el Ministeri de Transició Ecològica va admetre a tràmit els projectes de quatre parcs eòlics que l’empresa Capital Energy proposa a diferents municipis del Baix Aragó, Matarranya i Baix Aragó-Casp -84 aerogeneradors a 10 municipis amb una capacitat de 504 MW. El passat mes de gener, se li ha sumat el projecte de l’empresa Forestalia, amb set parcs eòlics -63 aerogeneradors a 7 municipis amb una capacitat de 346,5 MW- a les mateixes comarques aragoneses. A tot això s’hi han d’afegir les línies d’evacuació d’electricitat generada cap a Catalunya, Forestalia a la subestació elèctrica Garraf.

llegir-ne més

Entrevista

«Si la llengua no s’usa, es perd»*

Pepa Nogués, premi Franja Cultura i Territori 2021

// Lluís Rajadell

Pepa Nogués, nascuda a Carlet (València) fa 50 anys, va rebre el passat 7 de desembre a Calaceit el Premi Franja que li va atorgar la Iniciativa Cultural de la Franja per la seua tasca de promoció del català al Matarranya. Nogués és llicenciada en antropologia per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Viu a la Portellada i té dos filles. Treballa actualment com a professora de català a l’IES Matarraña de Vall-de-roures. Ha desenvolupat una extensa tasca d’investigació, divulgació i ensenyament de la cultura comarcal, a més de ser una activista compromesa que forma part de l’ASCUMA i l’Associació Clarió, entre d’altres.

llegir-ne més

Cultura

Presentació a Alcanyís de ‘La fuerza de vivir’, d’en J. R. Molins

// Carme Faner

El proppassat divendres 23 de setembre del 2022, a hora foscant d’una autumnal vesprada, s’ha presentat a la Biblioteca Municipal d’Alcanyís, en l’esplèndid marc del Palau Ardid, la novel·la La fuerza de vivir d’en Jose Ramón Molins Margelí, ben conegut com a historiador, que en aquests darrers anys ha desenvolupat també una intensa activitat com a poeta i novel·lista. La seua anterior novel·la, bilingüe en castellà i català, El crimen de las Torretas. Lo crimen de les Torretes, va ser presentada en aquestes mateixes pàgines per n’Artur Quintana. Aquesta presentació ara de La fuerza de vivir ha estat la darrera d’una llarga tanda de nou presentacions a viles i llogarets del Baix Aragó Històric a l’entorn del lloc de la Codonyera.

llegir-ne més

Aragó

Cat/Aragonario, una nova eina per conèixer el català parlat a l’Aragó

// Javier Giralt Latorre*

El proppassat 2 de setembre, el Paranimf de la Universitat de Saragossa va acollir la presentació del Cat/Aragonario, una nova eina digital que permetrà apropar-se al català que es parla a la Franja d’Aragó. La roda de premsa fou presidida per José Domingo Dueñas, professor de la Universitat de Saragossa i director de la Càtedra Johan Ferrández d’Heredia de lenguas propias de Aragón y patrimonio inmaterial aragonés. Amb ell, hi van compartir taula José Ignacio López Susín, Director General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, Ignacio Escuín, director de l’Instituto de Estudios Turolenses, i Javier Giralt Latorre, qui subscriu aquesta crònica, professor de la Universitat de Saragossa i director del projecte.

llegir-ne més

Catalanofonia

L’Ebrefolk canta i balla a Pena-roja

// C. M. Z.

L’Ebrefolk, «campus de música i ball populars de les Terres de l’Ebre, Matarranya i Nord valencià», en la seua 10a edició, ha fet estada, per segona ocasió, a Pena-roja. Després de passar per La Jana (al Baix Maestrat, País valencià) i abans de fer cap a Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre, a Catalunya), on té la seu principal, el diumenge 3 de juliol l’Ebrefolk va portar sons i ritmes tradicionals a la vila de Pena-roja, on va aplegar mestres i entusiastes de tota la redolada.

llegir-ne més

Reportatges

Primavera del 38: 1. El sistema defensiu de Miksche*

// Ricard Martí

Els llibres de la guerra civil expliquen que després de la batalla de Terol, el Cos d’Exèrcit de Galicia (CEG), que manava el general Aranda, va sortir d’Alcorisa el 24 de març de 1938 i arribà al mar Mediterrani el 15 d’abril, tot tallant en dos el territori de la República. Dit d’una altra manera, va recórrer en 20 dies gairebé 100 quilòmetres per arribar a Vinaròs i Benicarló.

El principal obstacle que va trobar va ser la fortificació que els republicans havien fet entre Aiguaviva i Torredarques. Un cop superada, la marxa vers Morella i el mar fou pràcticament imparable.

A l’arxiu militar d’Àvila es troba una memòria (un informe) sobre el sistema defensiu de la Pobleta a Sorita, redactat entre gener i febrer de 1938. L’autor va ser Ferdinand Otto Miksche, que ostentava el grau de major de l’exèrcit republicà. La biografia d’aquest militar (vegeu-la a Internet) és interessant, i el seu informe, més encara. Miksche havia nascut a Àustria l’any 1905, va ingressar a l’escola militar de Budapest, parlava diversos idiomes i el 1930 ja ostentava un càrrec assimilat al de capità a l’exèrcit txec.

llegir-ne més

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: