Sigrid Schmidt von der Twer, XVI Premi Franja: Cultura i Territori 2022

Sigrid Schmidt von der Twer, XVI Premi Franja: Cultura i Territori 2022

// Carles Sancho

Sigrid Schmidt von der Twer va nàixer a Wuppertal, ciutat alemanya que pertany a l’estat federal de Rin del Nord-Westfàlia, el 1940 en plena Segona Guerra Mundial. La seua infància va ser molt complicada i difícil a conseqüència del conflicte bèl·lic i la dura postguerra. El 1959 estudià dret i el 1967 magisteri. Va treballar com a mestra a diverses viles de Brisgòvia i des del 1974 fins a la jubilació a Wiesenthal, a Baden del Nord. I va ser ací on, en haver d’ensenyar alumnes turcs, va aprendre la llengua dels deixebles per a poder-los ajudar quan calia, i també comunicar amb els pares d’aquests alumnes. Turquia va ser per ella una nació positivament sorprenent, amb una gent molt acollidora on establí vincles forts i permanents, on va passar llargues temporades per conèixer millor la llengua del seu alumnat i la seua cultura força diferent a l’alemanya.

llegir-ne més

Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

Editorial

La massificació dels parcs eòlics al sud de la Franja*

L’agost de l’any passat el Ministeri de Transició Ecològica va admetre a tràmit els projectes de quatre parcs eòlics que l’empresa Capital Energy proposa a diferents municipis del Baix Aragó, Matarranya i Baix Aragó-Casp -84 aerogeneradors a 10 municipis amb una capacitat de 504 MW. El passat mes de gener, se li ha sumat el projecte de l’empresa Forestalia, amb set parcs eòlics -63 aerogeneradors a 7 municipis amb una capacitat de 346,5 MW- a les mateixes comarques aragoneses. A tot això s’hi han d’afegir les línies d’evacuació d’electricitat generada cap a Catalunya, Forestalia a la subestació elèctrica Garraf.

llegir-ne més

Entrevista

Eje Berlín i el retorn del rock lliterà

// Pep Espluga

El retorn d’Eje Berlín, el mític grup de rock d’Albelda que ha reaparegut amb força, amb un so renovat i més en forma que mai, ha estat un dels esdeveniments musicals i culturals més destacables de l’últim any a la Llitera. És hora de posar una mica de llum a una resurrecció tan inesperada com excitant.

llegir-ne més

Cultura

‘D’arbres i progressies’ de J. M. Gràcia

// Carles Sancho Meix

M’acaba d’arribar el 8è volum de la col·lecció en català «Lo Trinquet» que edita l’Instituto de Estudios Turolenses, que enguany compleix 75 anys. Es tracta D’arbres i progressies, un poemari de l’amic Josep Miquel Gràcia Zapater amb qui comparteixo el Consell d’Edició de la col·lecció amb l’Artur Quintana que, a més n’és el director. «Lo Trinquet» és un ambiciós projecte editorial, que s’inicià el 2009 amb Roda la mola. Poesia del Baix Aragó de llengua catalana dels orígens als nostres dies a cura d’Artur Quintana i Font, dedicada a editar obres en català d’autors de Terol o que hi estan vinculats, així com també de temàtica terolenca de qualsevol autor. En esta mateixa col·lecció Gràcia ja havia publicat el tercer volum en vers Pasqual Andreu, lo Florit, sobre el famós bandoler de la Sorollera que va portar de corcoll les autoritats i la guàrdia civil a finals del segle XIX i principi del XX del nostre territori.

llegir-ne més

Aragó

Els acords del pacte de govern aragonès i la llengua catalana

// Carles Sancho Meix

Les passades eleccions autonòmiques del 28 de maig a l’Aragó ha donat com a resultat un govern del PP, Vox i PAR que ha comportat un canvi radical en la política lingüística de l’anterior executiu, que per cert també hi estava el PAR. En l’actual acord de govern signat pel PP i Vox parlen de la Revisión del texto de la Ley 3/2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón con objetivo de prevenir cuantas interpretaciones interesadas perviertan su verdadero espíritu de respeto hacia la libertad de los habitantes. El PP i Vox no saben les llengües que tenim, ni les modalitats lingüístiques que han de protegir i promocionar. Res hi diuen com serà eixa revisió de la llei del 2013. Tot ben ambigu perquè no tenen idea com tractar el tema perquè el desconeixen. Respecte al pacte d’investidura signat pel PP i el PAR estableix la Promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón sin interferencias de otra lengua. El modelo propio aragonés debe defenderse frente a la imposición del catalán reconociendo la especialidad de los profesores de aragonés. Aquí ixen novament les llengües i les modalitats lingüístiques sense establir quines són. Res de nou en l’aportació del PAR. Cita ‘el model propi aragonès’ sense explicar en què consisteix. Més ambigüitat.

llegir-ne més

Catalanofonia

Didàctica de la música i la dansa: Jota

// Redacció

La professora de la Universitat Rovira i Virgili, Margarita Celma, ha publicat un article a la revista: Sinfonía Virtual. Revista de música y reflexión musical, titulat: «Miguel Ángel Berna, el baile y la jota: una experiencia pionera en la enseñanza musical universitaria».

A través d’una classe al Campus Terres de l’Ebre per a l’alumnat de la menció de música dels Graus d’educació Infantil i d’educació Primària, es coneix la figura del ballarí Miguel Ángel Berna i s’exposen activitats didàctiques sobre ensenyament-aprenentatge de la jota. Es descriuen passos i coreografies per a educació infantil i primària.

llegir-ne més

Reportatges

Les creus i les cares del llop*

// Natxo Sorolla

Ha tornat lo llop per les nostres terres. La tradició jueva, i per tant cristiana, té en la figura de Noé el símbol de la diversitat animal, que ell va salvaguardar, posant a l’arca una parella de cada espècie animal. Hi ha qui contemporàniament xale en eixa diversitat animal anant al zoo, alegrant la ment i la vista en una presumpta biodiversitat, hiperdomesticada. A poc gust que tingues pel teu entorn també hauràs xalat veent cabres monteses pels Ports de Beseit. Va passar de ser una espècie en seriosa regressió, per la pressió cinegètica, a tindre una densitat tremenda als Ports. De fet, fa uns anys ere habitual veure raberes extremadament grans de cabres. En pocs centenars de metres es podien veure desenes d’exemplars. I en los conseqüents beneficis que també en traïen les reserves de caça.

llegir-ne més

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: