Xerrades informatives a Valljunquera i la Freixneda sobre els parcs eòlics

Xerrades informatives a Valljunquera i la Freixneda sobre els parcs eòlics

// Redacció

Publiquem un resum de les xerrades fetes a Valljunquera i la Freixneda.

Xerrada de Sergi Saladié

Professor i doctor en geografia per la Universitat Rovira i Virgili, postgrau en Arquitectura del Paisatge per la Universitat Politècnica de Catalunya, i Màster en Estudis Territorials i Urbanístics.

Fonamenta la seva xerrada en la seva tesi doctoral i en els seus dos llibres publicats Conflicte entre el paisatge i l’energia eòlica i Impacte econòmic de les centrals eòliques en els pressupostos municipals de Catalunya.

  • Les aportacions de les companyies eòliques als municipis suposen anualment un 15% dels ingressos dels pressupostos.
  • Del total dels beneficis que generen les companyies eòliques, només un 3,4% és el que destinen a les poblacions on tenen ubicades les seves centrals.

    llegir-ne més

Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

Editorial

Quan la naturalesa brama

// Editorial

Després d’una DANA o gota freda amb pluges molt abundants a l’octubre, este hivern poc fred ham vist alternar-se una nevada qualificada d’històrica i uns quants dies seguits amb temperatures d’estiu. Lo canvi climàtic que fa temps va pregonant la ciència és una evidència, convertida en notícia d’actualitat, des dels informatius i els diaris a tema de conversa quotidiana. Rius vius, crescuts després de la sequera; les vistes pintoresques de muntanyes, viles i carrers coberts de blanc; o gent de totes les edats jugant amb les volves de neu mostren la cara de la bellesa de la naturalesa exultant, recreada en imatges que es van difonent per les xarxes socials.

llegir-ne més

Entrevista

«El formatge de la Freixneda s’ha convertit en un referent del Matarranya»*

José Ramon Mata, formatger creador de ‘Freixneda de Cabra’

// Lluís Rajadell

La vida de José Ramón Mata va donar un tomb fa 15 anys, quan va decidir complementar l’ofici de ramader per dedicar-se també a elaborar formatge artesà. Tenia una explotació de cabres i va aprendre la nova activitat de forma autodidacta fins convertir-se en el formatger més prestigiós del Matarranya, guanyador de dos premis al millor formatge d’Aragó i que acaba d’esser seleccionat per la revista Condé Nast Traveler com autor d’un dels sis millors formatges d’Aragó

llegir-ne més

Cultura

‘Correu, és Brossa!’

Espectacle de Creació a patir de Poesia Escènica de Joan Brossa

// Júlia Llambert

Els passats dilluns 27 i dimarts 28 de gener, al teatre de l’Escorxador de Lleida i sota la direcció d’escena i dramatúrgia de Marta Momblant Ribas, els joves actors pre-professionals, alumnes del Taller de Noves Dramatúrgies del segon Curs del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Actoral de l’Aula de Teatre de Lleida, van estrenar un espectacle de risc i creació brossiana.

llegir-ne més

Aragó

Experts del Consell d’Europa demanen que el nom de les llengües d’Aragó aparegue a l’Estatut*

// Màrio Sasot

El comitè d’experts encarregat de fer un seguiment del compliment dels acords signats pels governs membres de la U. E. de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries acaba d’emetre un nou informe, del qual en va fer un resum un dels seus membres, el catedràtic de la Universitat de Vigo, Fernando Ramallo, quan va assistir a Saragossa el passat 30 de novembre a una Jornada de Treball oberta a professors i especialistes de Català i Aragonès de la nostra Comunitat Autònoma per a analitzar unes propostes didàctiques que ha editat aquest organisme.

llegir-ne més

Catalanofonia

‘A History of Catalan Folk Literature’

// Júlia Llambert

Tot just s’ha començat a distribuir aquest llibre ara al gener del 2020: A History of Catalan Folk Literature. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company 2019. Edited by Carme Oriol and Emili Samper. 273 p. (IVITRA 21). La casa editorial va proposar a na Carme Oriol i n’Emili Samper, de la Rovira i Virgili, perquè amb altres especialistes redactessen una història de la literatura popular catalana.

llegir-ne més

Reportatges

Joaquín Celma, d’alcalde de Vall-de-roures a víctima dels camps de concentració*

Va estar empresonat per participar en la revolució anarquista de 1933 i va morir a Gusen amb 41 anys

// Lluís Rajadell

“Lo meu pare mos escrivie cartes des del camp de concentració de França. En una d’elles mos die que mos havie comprat dos bicicletes en los diners que guanyave al eixir a treballar i que promte mos les portarie”. Però l’anhelat retrobament entre Joaquín Celma, alcalde republicà de Vall-de-roures, i els seus dos fills, Florentín i Hermínia, mai es va produir. Mitjançant falses promeses, els ocupants nazis de França van aconseguir que Celma marxés voluntari a Alemanya, on va estar internat en els camps de concentració austríacs de Mauthausen i Gusen, on va morir l’any 1941, amb 41 anys.
Va ser un dels 4.000 republicans espanyols morts als camps de concentració durant la II Guerra Mundial amb l’aprovació del general Franco.

llegir-ne més

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: