Editorial
// Editorial
Cada llengua està formada per tres nivells d’anàlisi: fònic, morfosintàctic i lèxic-semàntic, i cada un presenta diferències dialectals: entonació i variants fonètiques al primer, un sistema verbal o pronominal particular —bàsicament— al segon i la varietat de vocabulari al tercer. La norma, dictada per les acadèmies o els models cultes, unifica la dispersió al mateix temps que recull la possibilitat de variants, mostra de riquesa. Un argentí o un uruguaià poden dir vos i ustedes en lloc de tú i vosotros, i pollera a la “Falda externa del vestido femenino”, pronunciant la “ll” de manera característica —“yeísmo rehilado”—. Les normes actuals miren d’evitar imposicions centralistes, quan abans, per posar dos exemples, imposaven l’espanyol de Castella a les variants meridionals o americanes i es preferia l’anglès britànic a l’estatunidenc. Alguna reminiscència sempre queda, perquè fa poc l’accent de la ministra María Jesús Montero ha generat comentaris intransigents a la diferència andalusa.
llegir-ne més
Entrevista
Evelyn Celma, fundadora de l’empresa de cosmètica biològica Matarrània
// Lluís Rajadell
Evelyn Celma, nascuda i criada a Barcelona, va mantenir sempre vives les seues arrels a la Freixneda fins que l’any 2007 es va traslladar al Matarranya i va posar en marxa a Pena-roja l’empresa de cosmètica biològica Matarrània. Este negoci dona treball a vuit dones de la comarca. A més de produir i distribuir cosmètics basats en l’oli d’oliva i les plantes de la zona, ha obert espais demostratius del cultiu ecològic de plantes aromàtiques i per a fer tallers d’elaboració de cosmètics naturals.
llegir-ne més
Cultura
// Glòria Francino Pinasa
Els passats dies, 31 de juliol de 2020 a Areny, 7 d’agost a Benavarri i 18 d’agost a Benasc, l’escriptor Joan Obiols, fill de Peramola, va presentar el seu vuitè llibre sobre els pobles del Pirineu, Viatge universal pel Pirineu. Si la muntanya fos el món. Per terres de… La Ribagorça aragonesa, publicat al desembre de 2019 per l’Editorial Andorra i Edicions Salòria.
Amb aquest volum, centrat en la comarca de la Ribagorça aragonesa, l’autor conclou un viatge que va començar l’any 1985, i durant vint-i-cinc anys ha rodat pel Pirineu, un total de quatre-cents setanta-cinc pobles són els que ha visitat,
llegir-ne més
Aragó
El Consell de Govern dóna llum verda a aquests convenis, que suposaran una inversió de 35.000 euros
// Redacció
El Consell de Govern ha aprovat avui la subscripció de set convenis amb altres tantes comarques de la Comunitat per a la promoció de la llengua aragonesa i les seues varietats dialectals, i el català d’Aragó. Cadascuna d’aquestes comarques rebrà una aportació econòmica de 5.000 euros per part del Govern d’Aragó, que anirà destinada a projectes que desenvolupen en el seu si.
llegir-ne més
Catalanofonia
// Artur Quintana i Font
El dimecres dia 22 de juliol s’ha presentat a Tortosa Camins trescats. Trenta poemes imprescindibles de Desideri Lombarte, editat a Tortosa a l’abril del 2020 per Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili com a número 5 de la Col·lecció Campus Terres de l’Ebre. El Campus Terres de l’Ebre i Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre n’han promogut l’edició, són dues institucions culturals de les Terres de l’Ebre, un territori que, com tothom sap, se situa, si fa no fa, a tota la conca de l’Ebre al sud de Mequinensa, amb el seu límit ponentí a la partida dels Camarons de la Ginebrosa dellà Guadallop, per terres aragoneses, catalanes i valencianes.
llegir-ne més
Reportatges
// Artur Quintana
A l’est d’Alemanya, a l’angle on aquest país fa frontera amb Polònia i Txèquia, es troba la regió de la Lusàcia, actualment dividida entre les comunitats autònomes de Brandenburg i de Saxònia, on viuen els sòrabs, la minoria eslava de l’Alemanya actual, una minoria demogràficament prou pareguda a les nostres: unes seixanta-mil persones, i una minoria la història de la qual presenta també força analogies amb les del nostre país: una i altres asprament perseguides en el passat per les respectives monarquies, amb un breu moment de tolerància durant la República de Weimar, i ací ni això durant la Segona República, per caure en la persecució més aferrissada durant el feixisme tant ací com allà, però amb una diferència i en aquest cas a favor nostre: a Alemanya el feixisme, si hagués triomfat definitivament, hauria aplicat no només el genocidi cultural com en el nostre país, ans també el físic del sòrabs.
llegir-ne més
