Editorial
// Editorial
En començar el cap d’an tothom fa bons propòsits i ens sentim plens de fortalesa per a seguir en el camí que cadascú de nosaltres agafa en la seua vida. Som com arbres arrelats en la terra de distinta geografia, que van creixent, amb troncs més o menys retxos, amb branques i rames llises o entortilligades, amb fulles des del verd pàl·lid fins el verd intens, que es tornen grogues, ocres i roies en arribar la tardor, i, en gran part, cauen a l’hivern, excepte les dels arbres i arbusts perpètuament verds, que ni les ventades del nord ni les inclemències atmosfèriques remouen les fulles de les branques, talment l’ésser humà. Si els arbres resisteixen, nosaltres també forts com un roure davant les dificultats i entrebancs que trobem pel camí.
llegir-ne més
Entrevista
José Ramón Bada publica el seu últim llibre Records per a la pau en castellà i català
// Ramón Mur
José Ramón Bada Panillo, 89 anys, natural de Favara de Matarranya (Baix Aragó-Casp), gaudeix d’una lucidesa mental envejable i des de la seua brillantor intel·lectual, acaba de publicar el seu últim llibre Records per a la pau del que diu que és com “la colom que surt del niu, com a paraula detinguda en el record”. Està editat de forma conjunta per la Fundació del Seminari per a la Pau de Saragossa i la comarca del Baix Aragó-Casp en la col·lecció bilingüe ‘Mangrana’. La versió castellana de l’obra està acompanyada d’una altra en català, traduïda per Carles Terès ja que Bada, que parla un català lluminós de la Franja, assegura amb humilitat “que no ho escric bé”. Des del pis catorze del número catorze de la Plaça de Santo Domingo, Bada contempla, als seus peus, aquest Ebre arrogant de Cap d’Any i més enllà a l’horitzó llunyà, els Pirineus que regnen sobre l’ample mar de terra que és Aragó. En aquest escenari amb llibres sobre Goya, de Filosofia i fins d’alta Teologia, converso amb qui va ser el primer conseller d’Educació i Cultura del Govern Autònom d’Aragó, presidit pel socialista Santiago Marraco.
llegir-ne més
Cultura
// Carles Sancho
Al setembre del 2012 obriren a Queretes una sala d’exposicions Germán López i Marián Sanz, un matrimoni que van especialitzar-se en recopilar una gran col·lecció d’obres d’Art Espanyol Contemporani dels Vuitanta. Al centre de la població matarranyenca van comprar una casa, van restaurar la frontera i van adequar amb molt de criteri el seu interior per a transformar-la en una moderna galeria d’art.
llegir-ne més
Aragó
// Pepa Nogués
Este curs 2018-19 el Seminari Autonòmic per als professors de llengua catalana arriba ja a la XXX edició i, com sempre, inclou temes diversos per a la millora i la innovació educativa i les seues aplicacions a l’aprenentatge del o en català.
El passat 7 de novembre es va celebrar la primera sessió que va comptar amb tres ponències molt interessants. La primera portava per títol “Atles Històric del Baix Cinca: Google Maps i Blogger com a recursos educatius”. Josep Martínez París, professor de l’IES Bajo Cinca de Fraga, va exposar abastament els seus treballs realitzats a nivell personal i amb una beca de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca. Va ser molt curiós vore com els atles a google maps, a més de l’interès per investigar, són també una eina per a l’aprenentatge tant com a suport digital per al professorat com pel que fa a la realització de treballs per part dels alumnes.
llegir-ne més
Catalanofonia
// Redacció
El passat dissabte 1 de desembre, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca va celebrar la seua gala anual, enguany a la casa Ferrabrás de Torrent. L’acte va començar amb el lliurament dels Premis Galan a la Normalització Lingüística al col·lectiu feminista “Lo Perkal de les Faldetes” i a Jordi Larroya de Digital Fraga TV, que en el seu discurs va reivindicar l’ús “normal i espontani de la llengua” a la televisió que dirigeix, i també va explicar que properament el canal es veurà a la comarca, ja que actualment només es pot sintonitzar a la ciutat de Fraga.
llegir-ne més
Reportatges
// Lluís Rajadell*
La Segona Guerra Mundial va afectar de gairó a Espanya, que va oscil·lar entre l’estatus de país no alineat i el de neutral a mida que el conflicte es decantava del costat aliat, però la petjada del pitjor trauma que ha patit la Humanitat a l’època contemporània va marcar radicalment la vida dels espanyols. Particularment perjudicats van ser els centenars de milers de republicans derrotats a la Guerra Civil i exiliats a França que van patir l’ocupació nazi.
llegir-ne més
