Editorial
// Editorial
La jota, és un cant popular, quasi hegemònic a l’Aragó, que majoritàriament, s’interpreta en castellà. Mentre que a les Terres d’Ebre, al País Valencià i a les Illes es canta sobretot en català. A la Franja costa molt escoltar jotes en la nostra llengua malgrat algunes bones iniciatives per integrar-les definitivament al nostre folklore popular més autèntic. Entre estes propostes per a promocionar-la tenim el concurs anual, iniciat des del 1998, de Cobles Aragoneses en Llengua Catalana promogut per l’Ajuntament de Saragossa. D’esta interessant convocatòria el professor i periodista de Saidí Màrio Sasot va publicar, a la nostra col·lecció ‘Quaderns del Cingle’, Cobles d’anar i tornar. Dotze anys del Concurs de Cobles Aragoneses en Llengua Catalana de l’Ajuntament de Saragossa (2010). Un bon recull de noves lletres de jotes per interpretar i promoure el nostre folklore tradicional. Cal afegir que el concurs es fa en les tres llengües aragoneses. Màrio Sasot, l’autor de l’obra, és a la vegada un dels escriptors premiats.
llegir-ne més
Entrevista
Jordi Moners i Sinyol polític, traductor, dialectòleg i literat
// Francesc Teixidor
Jordi Moners i Sinyol va nàixer al Prat de Llobregat el 1933. Estudis de dret (llicenciatura) a la Universitat de Barcelona i de romanística i germanística a Marburg, Freiburg im Breisgau i sobretot a Heidelberg. Va fer estades a Itàlia, Occitània i Portugal, i va viure uns anys a Alemanya, i en aquest país participà activament en els Jocs Florals de la Llengua catalana a l’exili celebrats a Tübingen l’any 1970. El 1971 torna a Catalunya. Viu uns anys al Prat de Llobregat, fins el 1980, després a Sant Boi de Llobregat i des del 2003 a Llinars del Vallès, on ara resideix. El 1968 ingressa com a fundador al Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) i hi desenvolupa una intensa activitat política. A través de la seua muller Núria Codina i Capdevila amb arrels familiars a Castigaleu passa llargues temporades en aqueixa vila ribagorçana i hi investiga la llengua, la literatura i la història local. Ha treballat a l’ensenyament, com a traductor de l’alemany (Das Kapital d’en Karl Marx, Anestèsia local de Günter Grass, contes infantils) i de l’italià (Il Principe de Niccolò Machiavelli), i com a escriptor, investigador i comentarista polític (Informationen über Katalonien (1970), textos per al PSAN, la Síntesi d’història dels Països Catalans, La llengua de Castigaleu, la segona edició de La Pastorada de Castigaleu), també ha escrit un important recull de narracions i llegendes ribagorçanes que caldria publicar d’urgència. Una greu afecció als ulls l’ha obligat darrerament a retirar-se de moltes de les seues activitats.
llegir-ne més
Cultura
// Redacció
El proppassat dimecres 13 de juny s’ha presentat a la sala d’audiovisuals de la Biblioteca Municipal d’Alcanyís, a iniciativa del seu director J.I. Micolau, el llibre El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya. La presentació ha estat a càrrec dels autors Javier Giralt i Maria Teresa Moret de la Universitat de Saragossa, i de l’edició n’han tingut cura les Prensas de la mateixa Universitat. La sala s’ha omplert te persones interessades en el tema.
llegir-ne més
Aragó
// Redacció
El 12 i 13 de juliol d’enguany, a les aules de la Residència Universitària de Jaca, tindrà lloc el curs La normalització social de les llengües minoritàries. Experiències i procediments per a la salvaguarda d’un patrimoni immaterial.
Els directors són Javier Giralt Latorre, Professor Titular de la Universitat de Saragossa, i Francho Nagore Laín, Professor Titular de la Universitat de Saragossa.
llegir-ne més
Catalanofonia
// Redacció
Divendres 25 de maig, dins el marc d’una conferència sobre “El català de la Franja: realitats i reptes”, es va presentar Temps de Franja als estudiants l’assignatura ‘Llengua catalana: aspectes històrics’, que imparteix el professor Francesc Feliu a la Universitat de Girona. Feliu és professor titular de Filologia catalana a la UdG i membre del grup d’investigació en Història de la llengua. En els darrers anys, aquest grup d’investigació, que dirigeixen Francesc Feliu i Josep Maria Nadal, ha dut a terme diversos treballs centrats en diversos territoris fronterers de la llengua catalana, amb la finalitat d’estudiar-ne les característiques, els efectes de l’estandardització recent de la llengua catalana, i les connexions emocionals dels parlants amb la llengua i amb les varietats autòctones. La Franja és un d’aquest territoris, i n’han parlat en diverses publicacions*.
llegir-ne més
Reportatges
// Joaquim Monclús**
Es pot dir que des del punt de vista oficial, el FC Barcelona es va fundar el 29 de novembre de 1899, però hi ha una sèrie d’historiadors, com és el cas del senyor Fernando Arrechea, que no hi estan d’acord. Per aquest senyor, des del punt de vista estrictament oficial, el FC Barcelona es va fundar dos anys mes tard i per a altres historiadors o estudiosos del tema, el Barça, amb el nom que més se’l coneix, es va fundar a la tardor de 1893 quan es va crear la Societat de Foot-ball de Barcelona, presidida pel cònsol britànic, sir William Wyndham.
llegir-ne més
