Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

Personatges

Ha mort Magda Gòdia, alcaldessa de Mequinensa

Ha mort Magda Gòdia, alcaldessa de Mequinensa

// Màrio Sasot

Dissabte 7 d’agost al matí ens va colpir la notícia de que Magda Gòdia Ibarz, alcaldessa de Mequinensa des de l’any 2003, moria a l’edat de 68 anys després d’una llarga i dolorosa malaltia. Ja en els inicis de l’agreujament del càncer que ha acabat finalment amb la seua vida, en març d’enguany, ens escrivia uns dels seus últims articles felicitant-nos pels 20 anys assolits per la nostra revista i animant-nos a continuar amb el mateix entusiasme de sempre.

Magda ha estat sempre una dona molt activa i lluitadora, que en tot moment ha mostrat un tacte entranyable i exquisit amb tothom, la qual cosa l’ha ajudat a unir forces entorn de projectes que han dinamitzat i donat vida i força cultural a la seua localitat.

llegir-ne més

En el centenari de Miquel Ibarz*

En el centenari de Miquel Ibarz*

(Mequinensa, 1920-Barcelona, 1987)

// Berenguer de Mussots

Miquel Ibarz Roca, pintor de cavallet, muralista i gravador —aiguaforts i litografies en concret— de projecció internacional, va nàixer a Mequinensa el 30 de novembre del 1920 —ara fa cent anys— i va morir a Barcelona el 5 de gener de 1987. De ben petit, quan a penes tenia dos anys, la família —com un nombre important de mequinensans que en aquells anys van haver d’abandonar la vila a causa de la crisi provocada amb la fi de la Gran Guerra— es va traslladar a la llavors aparentment dinàmica Barcelona. Instal·lats a la capital de Catalunya, va continuar la formació acadèmica a l’Escola de Mar, institució educativa que era un dels centres pedagògicament més innovadors en la Barcelona de l’època; i fou allí on es va reforçar la seua inclinació pel dibuix i la pintura. Tanmateix, amb catorze anys va haver de deixar l’escola per treballar en les oficines d’una empresa tèxtil.

llegir-ne més

Francisco Javier Aguirre i el Matarranya

Francisco Javier Aguirre i el Matarranya

// Carles Sancho

La vinculació de Francisco Javier Aguirre González (Logronyo, 1945) amb les terres del Matarranya ve de lluny, de més de quaranta anys com ell mateix proclama. Era el Director Provincial d’Educació i Cultura de Terol (1983-1989) quan entra en contacte amb Desideri Lombarte per oferir-li la publicació de dos volums en la nova col·lecció en català ‘Pa de casa’ editada pel Govern d’Aragó: l’obra de teatre Pena-roja i Vallibona, pobles germans i Poemes del racó del foc i poemes de vida i de mort. Comunicacions que recull Artur Quintana en l’Epistolari de Desideri Lombarte (1981-1989) (2002).

llegir-ne més

José Antonio Carrégalo, avant amic!*

José Antonio Carrégalo, avant amic!*

// Carles Sancho Meix

Avui 20 de març, al matí, ens ha deixat l’amic i company José Antonio Carrégalo, ens ha comunicat la Pili, la seua esposa i lluitadora fins l’últim moment de vida, «ha mort tranquil, sense patir, estave molt malament». La primera notícia l’havíem tingut una hora abans gràcies a Javier Arrufat, mont-rogí, ‘ascumaire’ i amic de la família. A través del whatsapp ha escrit: «Bon dia… M’acaben de comunicar… que ha faltat José Antonio Carrégalo. Una gran pèrdua per a tots».

llegir-ne més

Maria Rosa Fort i Cañellas (1951-2021)

Maria Rosa Fort i Cañellas (1951-2021)

// Javier Giralt i Maite Moret

Obituari. No sempre és fàcil acomiadar-se d’una persona amb qui has tingut la sort de compartir vida acadèmica i de recerca a la Universitat. I encara menys quan toca fer-ho només amb el pensament i el cor, en la distància, atesa la situació de pandèmia que ens va impedir, als seus col·legues més propers, ésser al costat de l’amiga que traspassà d’aquest món a l’altre.

llegir-ne més

Ha mort l’activista cultural i dibuixant massalionenc Pasqual Vidal Fígols

Ha mort l’activista cultural i dibuixant massalionenc Pasqual Vidal Fígols

// Carles Sancho

Obituari. A casa seua, a Massalió, va morir el passat 1 d’abril amb 75 anys el nostre amic Pasqual Vidal Fígols. La seua salut havia empitjorat els últims anys i es preveia un fatal desenllaç com així ha estat. Llaurador de professió i de vocació folklorista, investigador i dibuixant, va treballar intensament per la cultura i per la defensa i promoció de la nostra llengua. En les seues il·lustracions etnològiques en color intercala breus textos explicatius per fer-les més didàctiques i aconseguir facilitar la seua difusió.

llegir-ne més

Ens hem quedat sense Carrégalo

Ens hem quedat sense Carrégalo

// Carles Terès

Obituari. El matí de dissabte 20 de març, a boca de primavera, ens ha deixat massa prompte (només en tenia 70 acabats de fer) el company i amic José Antonio Carrégalo Sancho, de Mont-roig.

Investigador inquiet de tots els àmbits de la cultura del seu poble i de la comarca, havia publicat diversos treballs d’investigació i també de creació literària: Espurnes (ASCUMA, Calaceit 2002), A soca d’orella (ASCUMA, IEBC-IEA, Calaceit 2002), Monroyo, el hábitat disperso (las masías) (Sucarrats, Mont-roig 2003). Un altre dels camps on excel·lí és en l’articulisme en diversos mitjans: Plana Rasa (Mont-roig), El Pati i El Vallenc (Valls), Au! (els Ports) Temps de Franja (la Franja) o La Comarca (Alcanyís). En aquest darrer mitjà amb articles individuals i, sobretot, com a integrant fundador del col·lectiu Viles i gents, la primera columna editada íntegrament en català en un mitjà aragonès, de manera ininterrompuda des de 1995 fins els nostres dies.

llegir-ne més

Vicent de Melchor ens ha deixat

Vicent de Melchor ens ha deixat

// Redacció

Obituari. En Vicent de Melchor, professor titular de Gramàtica Històrica i Història de la Llengua Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, fornolenc d’adopció i assidu col·laborador de Temps de Franja, ha mort el 19 de febrer passat. En el Temps de Franja del proper mes d’abril el recordarem. Entretant podeu llegir-ne la semblança que n’ha fet el Departament de Filologia Catalana al seu web.

Des d’ara i ací diem el nostre profund condol a la seua família.

llegir-ne més

Mor per Covid el mestre xocolater vinculat a Benavarri Lluís Morera

Mor per Covid el mestre xocolater vinculat a Benavarri Lluís Morera

//Javier Ortega

Obituari. El mestre xocolater Lluís Morera, figura clau d’aquesta especialitat de la rebosteria en les últimes dècades, ha mort aquest dimarts als 74 anys d’edat, víctima del Coronavirus, en la localitat ribagorçana de Benavarri.

Va morir després de passar diversos dies a l’UCI de l’Hospital Universitari San Jorge d’Osca, on va ser traslladat des de Barbastre. Encara que tot indicava que tenia possibilitats de superar la maleïda malaltia, una infecció va precipitar la seva mort.

llegir-ne més

En la mort de Jordi Estruga i Estruga*

En la mort de Jordi Estruga i Estruga*

// Hèctor Moret Coso

El dimarts 7 d’abril moria a Barcelona Jordi Estruga i Estruga als 85 anys víctima de la COVID-19; havia nascut el 1934 a l’exvila de Gràcia del Pla de Barcelona, plena llavors de mequinensans, com ara sos pares.

Als inicis de la Guerra Civil, en Jordi, amb dos anys, i la mare van anar a viure a Mequinensa, però el 1938 van haver de retornar a Gràcia. A partir dels darrers anys de la dècada de 1940 i en els primers de la de 1950, hi va estudiar peritatge i professorat mercantil. Amb catorze anys ja feia classes de matemàtiques als pàrvuls i als quinze va entrar a treballar en una empresa gràfica, on va iniciar-se en l’estimació pel món de l’edició i del llibre.

llegir-ne més

Cent anys de Joan Perucho*

Cent anys de Joan Perucho*

// Artur Quintana

Joan Perucho nasqué a Barcelona, al barri de Gràcia, al carrer del Torrent de l’Olla dins d’una família de classe mitjana. La mare era de Medina del Campo i el pare de Guàrdia de Tremp. En aquell mateix carrer tingueren anys a venir el domicili els mequinensans Edmon Vallès i Jesús Moncada. En fer els 18 anys, el 1938, Perucho defensà Barcelona des dels antiaeris del Carmel dels bombardeigs dels sediciosos, i l’any 1939 en poc més d’un mes passà de defensar la República a participar en l’ocupació de la Menorca republicana per part dels nacionals. Això li permeté d’obtenir el carnet d’excombatent que als anys 40 anava molt bé per a obrir portes. Potser d’aquella estada bèl·lica menorquina li va eixir, sense adonar-se’n, el seu gran interès per la cultura bizantina ben present a l’illa.

llegir-ne més

Antoni M. Badia i Margarit, ciència i passió*

Antoni M. Badia i Margarit, ciència i passió*

// Artur Quintana i Font

En Badia va morir als 94 anys i ara, sis anys després, commemorem el seu centenari. Pertanyia a la segona gran fornada dels estudiosos moderns de la llengua catalana junt amb En Francesc de B. Moll, en Joan Coromines i en Manuel Sanchis Guarner precedits tots ells per la d’en Fabra i mossèn Alcover. Va investigar en molts camps de la llengua: la fonètica experimental, la toponímia, la dialectologia —va engegar l’Atles Lingüístic del Domini Català—, la gramàtica descriptiva del català de la que en publicà dos gran manuals, així com un d’història de la llengua, i en el cas de l’estructuralisme i de la sociolingüista va ser-ne el primer en aplicar-los al català, i en aquest darrer camp hi anà ben a fons.

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: