Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

Personatges

10 anys sense Ana Maria Moix

10 anys sense Ana Maria Moix

// Estela Rius

L’1 de març de 2014 mos vam aixecar en la trista notícia que, després d’una llarga malaltia, la nit abans (28 de febrer) mos havie dixat l’escriptora Ana Maria Moix Meseguer a l’edat de 66 anys. Massa prompte.

llegir-ne més

Nativitat Yarza. La primera alcaldessa catalana*

Nativitat Yarza. La primera alcaldessa catalana*

// Joaquim Montclús Esteban

La Generalitat de Catalunya va dedicar l’any 2022 a recordar i honrar la figura de Nativitat Yarza Planas amb motiu de complir-se els 150 anys del seu naixement. Malgrat que ha passat més d’un any, encara diverses institucions i municipis catalans organitzen actes i exposicions per a distingir la seva personalitat.

Nativitat Yarza Planas va ser una política, una mestra catalana i la primera alcaldessa d’Espanya, elegida democràticament en les eleccions de gener de 1934, en la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya en la població de Bellprat.

llegir-ne més

Joan Esculies, Tarradellas, Josep Fornas…

Joan Esculies, Tarradellas, Josep Fornas…

// Joaquim Montclús i Esteban

Joan Esculies i Serrat (Manresa, 1976) és un historiador, periodista i escriptor català. Principalment, ha publicat biografies, assaigs i articles acadèmics centrats en el catalanisme polític del segle xx. Ha estat guardonat amb diversos premis, entre d’altres, el premi Gaziel de biografies i memòries i el Carles Rahola d’assaig.

Darrerament ha publicat dues obres importants: Tarradellas, una certa idea de Catalunya (Pòrtic, 2022) i Josep Fornas, el solucionador (Pòrtic 2022).

En la primera l’historiador ha escrit una biografia exhaustiva i perspicaç, més enllà d’interessos partidistes. El treball d’Esculies permet conèixer l’evolució de Tarradellas a partir de les coincidències i discrepàncies amb figures com Francesc Macià, Lluís Companys, Carles Pi i Sunyer, l’abat Escarré, Josep Benet, Jordi Pujol, Adolfo Suárez o el rei Joan Carles.

llegir-ne més

Jordi Armengol, músic

Jordi Armengol, músic

// Juli Micolau

En Jordi Armengol, nascut a Barcelona el 1964 —el seu pare, Manel, és de la Freixneda, però ha sigut cuiner durant seixanta anys en hotels de la ciutat comtal— com dic, en Jordi comença la seua relació amb la música col·leccionant vinils i discos de baquelita o de pedra. Veient a persones tocar la guitarra, prompte s’hi posa de manera autodidacta, per després fer solfeig a l’Escola Aula de Cultura de l’Hospitalet de Llobregat. Lo seu primer grup va ser SELTAEB (Beatles al revés). A la mili va tindre grup a Saragossa que es deia RAA72.

llegir-ne més

Isabel Clara-Simó. La Canigona

Isabel Clara-Simó. La Canigona

// Joaquim Montclús i Esteban

El 13 de gener de 2020 ens va deixar l’escriptora Isabel-Clara Simó i Monllor a conseqüència d’una llarga malaltia que feia temps que arrossegava.

A part d’escriptora era periodista i també exercia com a política valenciana. Estava llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de València i s’havia doctorat en Filologia Romànica.

Per molts era coneguda com la Canigona, un apel·latiu afectuós, que algú li va posar, perquè havia dirigit durant molts d’anys la revista Canigó.

Nascuda a la ciutat d’Alcoi el 4 d’abril de 1943, a finals de la dècada dels seixanta va fer un llarg camí cap al nord fins a arribar a la ciutat de Figueres. Allí es va casar amb el periodista Xavier Dalfó que editava la revista Canigó. Com a dona emprenedora que era, aviat es va fer càrrec de la direcció de la revista. Canigó va passar a ser un setmanari i també va traslladar la redacció a Barcelona.

llegir-ne més

Tornar a l’escenari als 75 anys*

Tornar a l’escenari als 75 anys*

// Tomàs Bosque

Està més que comprovat que, a la majoria de la gent, els agradaria saber cantar bé (entonar); i posats a triar un instrument, escollirien el piano, que és l’instrument rei. Així que el meu cas d’afició molt primerenca a la música entra dins la plena normalitat; que ha pogut estar afavorida per l’herència de la bisagüela Cecilia Cases, de la que se’n parlave de les seues virtuts a la família. També per les tradicions de la Codonyera, un poble menut on, en la primera meitat del segle XX, hi havia piano a sis cases, dos orgues a les iglésies, tocadors de rondalla, i cantors i cantores vocacionals que interpretaven, a les misses i als oficis, los repertoris en llatí, de ressonàncies gregorianes i de la música culta. Però no n’hi havia prou en los bons antecedents i tindre una oïda fina, si no haguérem tingut moltes ganes i necessitat de perseguir fins al final lo somni de la música.

llegir-ne més

Mor l’acadèmic Ánchel Conte Cazcarro

Mor l’acadèmic Ánchel Conte Cazcarro

// Redacció

L’acadèmic Ánchel Conte Cazcarro (Alcolea de Cinca, 1942- Almeria, 2023) va morir a l’edat de vuitanta-un anys la nit del 22 de novembre de 2023 a Almeria, després de l’empitjorament de la malaltia respiratòria que arrossegava des de feia ja temps. Aquesta circumstància, que havia limitat la mobilitat de l’escriptor durant els darrers mesos, no li va impedir complir amb il·lusió i entusiasme les obligacions acadèmiques, i continuar publicant poemes, sovint inspirat per la solitud de les nits a l’hospital.

Ánchel Conte ha estat membre de la institució acadèmica des que es va constituir el 2021. Va ser elegit per unanimitat director de l’Instituto del Aragonés i va presidir els treballs de la Comissió de Grafia, que van esdevenir en l’aprovació de l’ortografia normativa de la llengua aragonesa, un treball del qual se sentia molt orgullós.

llegir-ne més

Homenatge pòstum a José Maria Puyol

Homenatge pòstum a José Maria Puyol

Va ser un home clau per a consensuar la regulació del Matarranya

// Redacció

El Sindicat Central de Regants de la Conca del Matarranya va celebrar el passat 26 d’octubre un homenatge pòstum al que va ser el seu president José María Puyol, mort el 2020, en reconeixement a la seva tasca conciliadora. La intervenció de Puyol va culminar amb els acords de la Freixneda i Favara, que, fa dues dècades, van concloure el conflicte respecte a la regulació del Matarranya amb la cancel·lació del projecte de la presa de la Torre del Comte i la substitució per basses laterals.

L’homenatge va començar a la localitat natal de l’homenatjat, Maella, per acabar a la bassa de Vallcomuna, a Massalió, on es va inaugurar un monòlit amb la imatge del president mort. A més a més, es va batejar aquest petit embassament amb el nom de José María Puyol.

llegir-ne més

La Núria i l’Home dels Nassos*

La Núria i l’Home dels Nassos*

// Merxe Llop Alfonso

La Fundació «Amics de Nonasp» fa una feina extraordinària per la cultura del poble. Es poden seguir les seues activitats a les diferents plataformes a través d’Internet. Han recopilat costums, oficis d’abans, han enregistrat entrevistes a persones que ja no hi són, sobre com es vivia en el seu temps, etc.

Avui  m’aturaré en una tradició que es feia l’últim dia de l’any, L’Home dels nassos i en faré una reflexió: les xiques i els xics amb deficiències mentals o físiques (els coneguts sempre per ximplets, amb tot el respecte cap a ells, perquè  considero que tothom és diferent). ¿Per què aquesta associació entre dues coses aparentment desvinculades? Tractaré d’explicar-ho.

llegir-ne més

En record de Joan Casimiro, insigne pontarrí

En record de Joan Casimiro, insigne pontarrí

// Glòria Francino Pinasa

La tarda de diumenge 1 d’agost de 2021, vai anar a caminar a l’altre costat del pont de dalt, el romànic, i vai agafar el camí vell que porta a Vinyer i a Llastarri. En baixar unes escales, amb llistons i barana de fusta, vai veure un montó de pedres que algú va posar a una drecera, a mà esquerra. I aquella munió de pedres, igual que la magdalena de Proust, em va portar a la memòria Joan Casimiro Bernades, que ens va deixar el 8 de juliol de 2021.

llegir-ne més

En record de Carmelo López Esteruelas

En record de Carmelo López Esteruelas

// Carles Sancho

És recent la mort de Carmelo López després d’una llarga malaltia que, a poc a poc, l’anava limitant. Va nàixer al petit municipi de Jatiel —Bajo Martín, Terol— el 1940, estudià batxillerat a l’Institut d’Alcanyís i ingressà com a treballador de correus a la capital del Baix Aragó el 1958. Set anys més tard es traslladà a l’oficina de Vall-de-roures com administrador de correus on va treballar fins la seua jubilació. El 1982 serà un dels impulsors de l’Asociación Cultural de Valderrobres (ASCUVAL) i de la revista comarcal bilingüe, sobretot en la primera època, Gaceta del Matarraña. Boletín informativo y cultural que estarà activa durant una dècada, entre 1984 a 1993.

llegir-ne més

El poeta Juli Micolau i Burgués*

El poeta Juli Micolau i Burgués*

// Joaquim Montclús i Esteban

Es diu que les comarques de la Terra Alta, el Matarranya i els Ports tenen moltes coses en comú; per què? No li donem més voltes, són la mateixa terra.

Dit això, seguin amb la secció «Retrats per a qualsevol document» inspirada amb els homenots d’en Josep Pla i en els seus retrats de passaport, avui, intentarem fer un retrat del poeta Juli Micolau de la Fresneda o Freixneda. Els dos topònims són correctes. He dit fer un retrat, perquè fotografiar a un poeta sempre és difícil.

En Juli va nàixer a la Fresneda l’any 1971. Des del punt de vista físic és d’una estatura més baixa que alta, però, això sí, és un home ben plantat i amb un rostre encara jovenívol, malgrat que bru i bronzejat pels treballs dedicats a la terra.

De molt jove va començar a escriure poesia publicant els poemes allà on podia, entre d’altres, a les revistes editades pels pobles de la comarca del Matarranya, Sorolla’t, Kalat-Zeyt, Boletín del CESBA, l’Eixam, Plana Rasa… Sempre amb català normatiu, malgrat que sovint emprà també formes dialectals d’aquestes terres.

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: