Àlex Susanna i Calaceit

// Carles Sancho Meix

Àlex Susanna (Barcelona, 1957- Gelida, 2024) ens va deixar el passat 26 de juliol amb només 66 anys. El polifacètic personatge: poeta, crític, editor, dietarista i gestor cultural, va ocupar càrrecs molt importants en el món de la cultura i, destacà, pel seu compromís per la llengua catalana. Podeu consultar la seua trajectòria professional en els articles publicats arrel de la seua mort. Aquí ens referirem només a la seua activitat a Calaceit i el Matarranya perquè Susanna tenia casa a la vila i hi solia venir sovint i, per tant, sentia una gran vinculació i identificació amb el nostre territori.

El Matarranya Íntim que enguany se celebrava a Calaceit, Susanna, de manera inesperada, ha tingut un protagonisme molt destacat. Durant la programació del festival el poeta va voler participar activament i va oferir la seua casa, al costat del Portal de Sant Antoni, per organitzar un tast de vi de la Venta d’Aubert. La casualitat va fer coincidir la seua mort amb la inauguració del festival. A conseqüència de la seua malaltia Susanna va deixar molt clara la seua voluntat que si ell no poguera estar-hi present el tast es faria igualment. Així que es va fer i es va convertit en un homenatge senzill i improvisat al personatge; un brindis i la lectura de dos poemes seus a càrrec de la Mercè Gimeno. Durant la mateixa convocatòria de les arts escèniques Maria Garau, amiga seua, li va dedicar unes paraules abans de l’inici d’una de les actuacions i també des del consistori se’l va recordar emotivament per la seua participació en la cultura de la vila.

Una de les seues últimes activitats al Matarranya va ser la seua presència, amb la companyia del també escriptor Jordi Llavina, en la inauguració, el passat mes de febrer, de la llibreria, espai d’art i cafè ‘De bat a bat’ a Calaceit. On el poeta, força afectat per la malaltia, va voler exercir de padrí del potent projecte cultural engegat per Mercè Gimeno, Teresa Claramunt i Ricard Solana. En l’acte es presentà el seu dietari Dansa dels dies. L’espai es va quedar menut per acollir tota la gent que va voler estar present a la inauguració.

Director d’art de la Fundació Vila Casas a Barcelona, l’any passat va ser el comissari, a la mateixa Fundació, de l’exposició dedicada a l’obra pictòrica de la seua amiga Maria Girona casada amb el pintor i poeta Albert Ràfols Casamada, també amb casa a Calaceit, amb qui els unia una forta amistat i admiració. Una mostra artística molt completa en homenatge al centenari del naixement de la pintora catalana, on el poeta va voler agrupar una part de l’obra de l’artista evocant la vila de les oliveres. Exposició que ja vam informar àmpliament a Temps de Franja.

Col·laborà habitualment amb l’Associació Cultural del Matarranya. Recentment en les Jornades de Comunicació i Llengua del 2020 o a la 28ena Trobada Cultural del Matarranya del 2018. Presentà algunes de les seues publicacions i participà en diverses activitats literàries a la Llibreria Serret a Vall-de-roures.

Formà part del col·lectiu d’artistes i escriptors relacionats amb Calaceit que des dels anys seixanta de segle passat feren de la monumental vila un referent cultural internacional de gran prestigi. La població i el paisatge està ben present en la major part de la seua extensa obra literària. Calaceit, el Matarranya i la nostra llengua ha perdut, massa prompte, una altra veu amiga. El teu llegat seguirà ben viu a través de la teua obra.

Juli Micolau, el poeta freixnedí, ens selecciona un poema de Susanna dedicat al nostre territori.

Paisatge del Matarranya

(TINTA SOBRE TELA, 65 X 81 CM)

Dansen les oliveres sola el vent;
tomballeja el sol sobre els camps de blat
i enjogassat corre d’un cap al altre
abans no el tonsuri un destí cruel;
cruix de ràbia el camí assedegat
per l’artera gotellada d’anit
que amb gran traüt de sobte s’aturà;
venerables xiprers no es cansen mai
de vetllar aquella adormissada església
d’on ha desertat fins l’últim batall;
decantades, catorze estacions
d’indiferència es migren i veuen
coma cada nou tombant de Calvari
tot record d’una passió passada
s’esfuma en els purs aires de l’oblit;
al lluny la serra contra el cel retalla
els seus contorns d’infant capriciós:
aquesta terra és tota ella una dansa
que res ni ningú no gosen torbar,
i s’alça i davalla en suaus pendissos
talment un gràcil onatge d’estiu
que cuita desfer la vida en un joc.
Paro en aquest quadre no hi ha ningú
i caldrà esperar el primer temerari
que vulgui esquitllar-s’hi per acabar-lo
amb un toc d’irruent humanitat!

---

Àlex Susanna, Boscos i ciutats, p. 93 (Col·lecció Poesia Àuria, Columna, 1996)