Gran Recapte 2018
Tel·lúric, oli & vi & ametlles ecològics

Diccionari per a poca-soltes

Atzur*

Atzur*

// Ramon Sistac

Els romans no devien ser tots daltònics, però algun problema devien tindre amb el color blau, perquè la paraula que usaven per a designar-lo (caeruleus, ‘ceruli’, del color del cel’) no ha arribat als nostres dies com a forma popular i ha desaparegut de totes les llengües romàniques. En el seu lloc, unes han optat per un germanisme (blau en català i occità, bleu en francès…), altres per un arabisme originat en el persa (castellà i galaicoportuguès azul).

llegir-ne més

Flamenc*

Flamenc*

// Ramon Sistac

bàsicament, perquè és extraordinàriament polisèmica; és a dir, que té un tarter de significats que, encara que potser tenen alguna relació entre ells, són molt diferents. De fet, ni tan sols tenim gaire clar si, des del punt de vista del seu origen, és una paraula o en són dues de diferents. En principi, flamenc, com flamejant, volia dir ‘en flames’, ‘com les flames’ o més aviat ‘del color de les flames’. Segurament prové del neerlandès flaming, paraula que, a la seua vegada, podria estar formada sobre el llatí flamma, però no necessàriament perquè, si flamenc ve de Flandes, Flandes en flamenc (és a dir, en neerlandès) és Vlaanderen (i flamenc vlaams). Quin embolic, oi?

llegir-ne més

Paraula

Paraula

// Ramon Sistac

In principio erat Verbum (Έη αρχή ήν ο Λογός, ‘al començament existia la Paraula’). “Paraula”, tanmateix, no ve pas del llatí VERBUM, sinó de PARABOLA. Paraula de Déu. Paraula d’honor. Paraula d’escolta (de ‘boy scout’). Paraula d’amic. T’agafo per la paraula. És un home/dona de paraula. Ni una paraula de més! Dir la darrera paraula.

llegir-ne més

Barranc*

Barranc*

// Ramon Sistac

És una paraula fonèticament i semànticament brutal: “Excavació de vessants abruptes que fan les aigües de la pluja, d’un riu, d’una riera o d’un torrent en la terra. Torrent entre roques i timbes”. De fet, la definició canònica no deixa gaire clara la diferència amb torrent: “Corrent impetuós d’aigua, especialment el que es forma sobtosament per una forta ploguda. Barranc, pendís, etc., per on davalla atorrentada l’aigua de la pluja, sovint completament eixut o amb molt poca aigua”.

llegir-ne més

Escapulari

Escapulari

// Ramon Sistac

Confesso que he triat la paraula amb el procediment més atzarós possible. Podria haver escollit de la mateixa manera “escolapi”, o “estuari” , però això —els camins del subconscient són inescrutables— és el primer que m’ha vingut al cap.

llegir-ne més

Fred*

Fred*

// Ramon Sistac

“Sensació produïda per la pèrdua de calor”. Una paraula que, des del punt de vista dialectal, no dona gaire joc. A penes en el timbre de la vocal: tancada en català occidental i en alguerès, oberta en català central i generalment neutra en els parlars baleàrics. I també en el gènere: fred, com a substantiu, és masculí, però més o menys de Girona cap al nord és femení (la fred, quina fred que fa!). Del llatí FRIGIDU, en les llengües romàniques tampoc no presenta variacions espectaculars: castellà, galaicoportuguès, asturià i aragonès frío (amb petites diferències fonètiques i ortogràfiques), francès froid, francoprovençal fret, sard frittu, italià freddo (i cors friddi), retoromànic frêt, romanès frig. L’occità fred o freg té una variant sorprenent en aranès, provocada per la pèrdua gascona de la F- inicial: hered o heired.

llegir-ne més

Capvespre

Capvespre

// Ramon Sistac

El capvespre és l’horabaixa
i jo m’adormo escrivint
si morís vull que la caixa
no tingui un color distint
del capvespre o l’horabaixa

Penúltima estrofa de la magnífica “Cançó de l’atzar” de Francesc Pi de la Serra. Em va com anell al dit per a introduir un dubte: el capvespre és realment l’horabaixa?

llegir-ne més

Porra

Porra

//Ramon Sistac

Totes tres paraules estan relacionades etimològicament: porra, porro i porró, juntament amb alguns derivats com porrassa, porrell, porrina o porradell (en general noms de plantes). Pareix que tot plegat ve del llatí PŎRRUM, ‘all porro’, per bé que Coromines, obsessionat sempre a trobar l’origen llunyà de les paraules, no hi està d’acord en el cas de porra (i realment fa pensar que es pronuncie pertot amb o tancada, i que en castellà siga porra i no pas *puerra).

llegir-ne més

Paisatge

Paisatge

// Ramon Sistac

El paisatge és, en principi, “l’aspecte o vista d’un paratge natural”; com a mínim, això és el que en diu el diccionari. Com el castellà paisaje, l’italià paesaggio i totes les altres formes similars de les llengües romàniques ve amb tota seguretat del francès paysage, derivat de pays. Una paraula que tant en francès com en català té més la idea, en primera instància, de “contrada”, que no pas la de “territori nacional” com té en espanyol (ai! la de malentesos que ha provocat eixa diferència semàntica…).

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: