Diccionari per a poca-soltes

Escapulari

Escapulari

// Ramon Sistac

Confesso que he triat la paraula amb el procediment més atzarós possible. Podria haver escollit de la mateixa manera “escolapi”, o “estuari” , però això —els camins del subconscient són inescrutables— és el primer que m’ha vingut al cap.

llegir-ne més

Fred*

Fred*

// Ramon Sistac

“Sensació produïda per la pèrdua de calor”. Una paraula que, des del punt de vista dialectal, no dona gaire joc. A penes en el timbre de la vocal: tancada en català occidental i en alguerès, oberta en català central i generalment neutra en els parlars baleàrics. I també en el gènere: fred, com a substantiu, és masculí, però més o menys de Girona cap al nord és femení (la fred, quina fred que fa!). Del llatí FRIGIDU, en les llengües romàniques tampoc no presenta variacions espectaculars: castellà, galaicoportuguès, asturià i aragonès frío (amb petites diferències fonètiques i ortogràfiques), francès froid, francoprovençal fret, sard frittu, italià freddo (i cors friddi), retoromànic frêt, romanès frig. L’occità fred o freg té una variant sorprenent en aranès, provocada per la pèrdua gascona de la F- inicial: hered o heired.

llegir-ne més

Capvespre

Capvespre

// Ramon Sistac

El capvespre és l’horabaixa
i jo m’adormo escrivint
si morís vull que la caixa
no tingui un color distint
del capvespre o l’horabaixa

Penúltima estrofa de la magnífica “Cançó de l’atzar” de Francesc Pi de la Serra. Em va com anell al dit per a introduir un dubte: el capvespre és realment l’horabaixa?

llegir-ne més

Porra

Porra

//Ramon Sistac

Totes tres paraules estan relacionades etimològicament: porra, porro i porró, juntament amb alguns derivats com porrassa, porrell, porrina o porradell (en general noms de plantes). Pareix que tot plegat ve del llatí PŎRRUM, ‘all porro’, per bé que Coromines, obsessionat sempre a trobar l’origen llunyà de les paraules, no hi està d’acord en el cas de porra (i realment fa pensar que es pronuncie pertot amb o tancada, i que en castellà siga porra i no pas *puerra).

llegir-ne més

Paisatge

Paisatge

// Ramon Sistac

El paisatge és, en principi, “l’aspecte o vista d’un paratge natural”; com a mínim, això és el que en diu el diccionari. Com el castellà paisaje, l’italià paesaggio i totes les altres formes similars de les llengües romàniques ve amb tota seguretat del francès paysage, derivat de pays. Una paraula que tant en francès com en català té més la idea, en primera instància, de “contrada”, que no pas la de “territori nacional” com té en espanyol (ai! la de malentesos que ha provocat eixa diferència semàntica…).

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: