Diccionari per a poca-soltes

Sabata

// Ramon Sistac

Bé; no és un mot carregat d’èpica, i potser tampoc de lírica. No conec cap poema dedicat a la sabata, ni tinc notícia de cap confraria, club o partit de la sabata (per bé que sí que hi ha un Frente Zapatista de Liberación Nacional, però això són figues d’un altre paner). Sabata és un

LLEGIR-NE MÉS

Riu

// Ramon Sistac

Del llatí rivu. El trobem, amb poques variants o derivats, en occità, en romanès, en francès (rivière)… Tan sols d’entre les llengües romàniques les itàliques se’n distancien, segons el tipus fiume (del llatí flumen; però rio, ‘canal’, en venecià). El català antic també coneixia flum o flom. A la vora d’Osca hi ha una tautologia

LLEGIR-NE MÉS

Fricandó

// Ramon Sistac

Del francès fricandeau o de l’occità fricandèu. A l’Avairon, d’on és típic, és una mena de bola de carn picada, com la pilota, generalment embolicada amb mantellina de porc. El fricandó nostre no hi té res a veure, i només té de francès el nom. Segurament deu ser una creació urbana barcelonina, com gairebé tots

LLEGIR-NE MÉS

Coca

// Ramon Sistac

Com hi ha món que és paraula ben polisèmica o, més pròpiament, es tracta d’una sèrie d’homònims sense relació entre ells: coca ‘pasta de farina’, coca ‘nau de vela medieval’ i coca ‘arbust del Perú i Bolívia del qual s’extrau la cocaïna’. En el darrer cas, prové de l’aimara koka, mentre que l’embarcació ve del

LLEGIR-NE MÉS

Estació

// Ramon Sistac

La stagione dell’amore viene e va. I desideri non invecchiano quasi mai con l’età. El conegut tema de l’enyorat cantautor sicilià, Franco Battiato, em va com l’anell al dit per a parlar d’una paraula que en català té dos significats ben diferenciats: ‘aturada o lloc d’aturada’, com la dels trens, i ‘divisió de l’any’, com

LLEGIR-NE MÉS

Olla

// Ramon Sistac

Paraula compartida amb el castellà olla, el gallec-portuguès olha i l’occità ola (pronunciat [úlo]). Del llatí ŌLLA, si ve les formes amb l simple (com l’occità o el francès antic) potser provenen de la forma vulgar ŌLA. En l’occità de la Vall d’Aran es dona un fenomen curiós: una olla és una ola ([úla]), però

LLEGIR-NE MÉS

Codony

// Ramon Sistac

Fruit del codonyer, més o menys dit igual en tots els parlars catalans, tot i que a l’Empordà, on tenen el mal costum de posar cap per avall totes les vocals, en diuen codeny, i a terres d’Alacant, on ens mengen la –d-, cony. Ve del del grec κυδώνιον, a través del llatí cotoneu. El

LLEGIR-NE MÉS

Pupitre

// Ramon Sistac

Confesso que és un mot de poc glamur: prové del francès pupitre, un préstec del llatí pulpitum. La paraula se’m fa lletja, però porta una enorme càrrega afectiva: la memòria de quan anàvem a estudi, de la infantesa en definitiva. Color verd tòxic i fusta asclada, taques de tinta i llapis espuntats, olors de brutícia

LLEGIR-NE MÉS

Següent