Gran Recapte 2018

Editorial

La nostra llengua, à punt per avançar*

La nostra llengua, à punt per avançar*

// Editorial

L’arribada de la ràdio i la televisió d’À Punt ha estat prou celebrada per amplis sectors de la societat valenciana. I ens en hem fem càrrec: el País Valencià ha estat durant anys sense mitjans de comunicació de gran abast en la llengua pròpia, després de la prohibició de les emissions dels canals de TV3 l’any 2011 i de Catalunya Ràdio el 2014 i el tancament de Canal 9 i Ràdio 9 el 2013. La certa normalitat lingüística i cultural que propiciaven aquestes emissores, amb una trajectòria de més de dues dècades, es va esvair en un no res. Tot plegat, per cert, amb la passivitat (per no dir l’impuls) de l’Estat espanyol (i d’Europa), que com sempre es renten les mans pel que fa a la protecció de les llengües i cultures minoritzades. Cap novetat: a la Franja, no cal dir-ho, ja sabem quin és el pa que s’hi dona.

llegir-ne més

La jota

La jota

// Editorial

La jota, és un cant popular, quasi hegemònic a l’Aragó, que majoritàriament, s’interpreta en castellà. Mentre que a les Terres d’Ebre, al País Valencià i a les Illes es canta sobretot en català. A la Franja costa molt escoltar jotes en la nostra llengua malgrat algunes bones iniciatives per integrar-les definitivament al nostre folklore popular més autèntic. Entre estes propostes per a promocionar-la tenim el concurs anual, iniciat des del 1998, de Cobles Aragoneses en Llengua Catalana promogut per l’Ajuntament de Saragossa. D’esta interessant convocatòria el professor i periodista de Saidí Màrio Sasot va publicar, a la nostra col·lecció ‘Quaderns del Cingle’, Cobles d’anar i tornar. Dotze anys del Concurs de Cobles Aragoneses en Llengua Catalana de l’Ajuntament de Saragossa (2010). Un bon recull de noves lletres de jotes per interpretar i promoure el nostre folklore tradicional. Cal afegir que el concurs es fa en les tres llengües aragoneses. Màrio Sasot, l’autor de l’obra, és a la vegada un dels escriptors premiats.

llegir-ne més

Joan Coromines, el savi incansable

Joan Coromines, el savi incansable

// Editorial

Amb motiu del Col·loqui o Simposi sobre Joan Coromines i la Ribagorça, organitzat per la Universitat de Lleida, l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre d’Estudis Ribagorçans, que se celebrarà els propers dies 31 de maig i 1 i 2 de juny, en diverses poblacions de la comarca l’Alta Ribagorça —en el seu 30è aniversari—: El Pont de Suert, la Vall de Boí, Vilaller, de la part catalana, i Sopeira, de la part aragonesa, creiem oportú reivindicar, una vegada més, la importància del lingüista Joan Coromines i la seua relació amb les terres aragoneses de parla catalana.

Joan Coromines va tenir una acurada formació universitària, llicenciat en Dret i Filosofia i Lletres a Barcelona, i doctorat a Madrid amb un treball sobre Vocabulario aranés, llengua que coneixia prou bé.

llegir-ne més

Asimetries aragoneses*

Asimetries aragoneses*

// Editorial

Darrerament s’observa una inusual activitat institucional dedicada a la promoció de les llengües d’Aragó, segurament el fet de tenir una Direcció General de Política Lingüística (DGPL) està començant a donar fruits. Tanmateix, malgrat les bones notícies i intencions, que cal agrair, el tractament que s’està fent de les dues llengües minoritzades pateix d’una certa asimetria.
Anem a pams. El passat mes de febrer, la Universitat de Saragossa (UdZ) va organitzar un Seminari en dos actes, un al Paranimf, on es va presentar l’estudi sociolingüístic de la Chacetania (fet per Anchel Reyes i Natxo Sorolla), i un altre a l’aula magna de la Facultat de Filosofia i Lletres, una classe magistral de l’incombustible Natxo Sorolla sobre la metodologia de xarxes per a estudiar la transmissió intergeneracional del català a la Franja. Aquell dia l’aragonès i el català van estar ben representats, si bé amb un major protagonisme per a la primera llengua. Una simetria lleu. Tot en ordre.

llegir-ne més

La difícil frontera

La difícil frontera

// Editorial

Saragossa va acabar 2017 i començar 2018 amb l’exposició “Dicen que hay tierras al Este”. Vínculos históricos entre Aragón y Cataluña. Siglos XVIII al XX, una mostra gran i ambiciosa per les seues dimensions i enfocament, que va resultar acompanyada d’una bona assistència de públic. Relació continuada i freqüent la d’Aragó amb Catalunya, no sempre ha estat fàcil, i més en dates recents, amb episodis d’enfrontament revifats al calor del tens context polític al voltant de les reivindicacions independentistes.

llegir-ne més

tempsdefranja.org: la nostra revista continua endavant*

tempsdefranja.org: la nostra revista continua endavant*

// Editorial

Tal com molts lectors recordaran, l’any 2012 es van deixar de publicar els 10 números anuals en paper de Temps de Franja, una estructura que s’havia mantingut des del 2000 i sense interrupció, val a dir-ho. Diversos problemes econòmics impedien que les associacions editores poguéssem continuar sostenint aquesta organització, i vam optar per continuar publicant 10 números anuals, però en suport PDF, dels quals 4 també eixien en paper, un cada trimestre.
Comptat i debatut, els últims anys la revista ha funcionat en aquest format. El suport en PDF ens ha ajudat a no perdre la línia de continuïtat que feia que tinguéssem totes les revistes perfectament delimitades, ordenades, consultables i descarregables.

llegir-ne més

Dos premis del Govern d’Aragó

Dos premis del Govern d’Aragó

//Editorial*

Estes últimes setmanes la nostra llengua ha rebut dos notícies molt agradables i que, de ben segur, serviran per a motivar-nos i fer-nos pensar que anem pel camí correcte. La primera va ser la concessió del premi Desideri Lombarte 2017 per part del Govern d’Aragó al Seminari Autonòmic de Professors/es de Llengua Catalana per “la seua influència en l’elaboració de la normativa aragonesa en matèria lingüística així com per la formació pedagògica del professorat de l’àrea de llengua catalana i la seua col·laboració en la dinamització cultural de l’idioma entre l’alumnat”.

llegir-ne més

A la Franja enraonem català

A la Franja enraonem català

// Editorial

Com pot ser que a l’era dels mitjans de comunicació, la digitalització i la immediatesa de la informació hi pugui haver tantes mentides i errades voluntàries a alguns dels diaris, que teòrìcament haurien de ser objectius en els seus articles?

llegir-ne més

Exili rural

Exili rural

Els pobles de la Franja estan tots considerats com a municipis dins del món rural, fins i tot ciutats amb una població més important com Fraga comparteixen els problemes habituals de les zones rurals i, encara que no ho paregui, perden població jove constantment.

Cada any grups d’adolescents marxen a Barcelona, Saragossa, Lleida o Madrid per estudiar i deixen la comarca on han crescut per accedir a un nou univers en teoria ple d’oportunitats. Molt sovint consideren que l’experiència és tan meravellosa que quan s’acaben els estudis l’opció de tornar a casa no és prou temptadora i decideixen continuar explorant món o buscar feina en una ciutat ben gran amb tots el serveis, les ofertes culturals, comercials i laborals que els interessa.

llegir-ne més

La gent pot quedar-se?

La gent pot quedar-se?

“La gent se’n va. Despoblació a la Franja” es titulava un Temps de Franja (n. 113, abril 2012), on lo “Tema del mes” era un documentat estudi del sociòleg Natxo Sorolla sobre les dinàmiques demogràfiques d’un cens franjolí de 48.514 habitants l’any 2011.

llegir-ne més

La llengua a la ràdio, un altre camí

La llengua a la ràdio, un altre camí

Cada any hi ha més emissores de ràdio que s’apunten a la celebració del Dia Mundial de la Ràdio, el 13 de febrer, amb iniciatives de tot tipus. Aquesta iniciativa va aparèixer l’any 2011 en el marc de la 36a Conferència General de la UNESCO, en la qual es va establir que el 13 de febrer fos el Dia Mundial de la Ràdio,

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: