Editorial

Editorial

Dels pactes de govern entre el PP, VOX i PAR s’ha derivat la supressió de la Direcció General de Política Lingüística i de les minses partides per a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, a la Càtedra Fernández de Heredia i a les associacions culturals. Ho destacava l’editorial anterior “Temps de regressió”.

Editorial

Les Corts d’Aragó van aprovar el passat desembre els pressupostos de la Comunitat Autònoma d’Aragó per a l’any 2024, xifrats en 8.546 milions d’euros (un 3,6% més que l’any anterior). En paraules del president del Govern aragonès, Jorge Azcón (PP) són “els pressupostos més socials de la història”. La seua aprovació va ser possible gràcies als vots de la coalició governant PP-Vox, amb el suport del PAR i, parcialment, de Teruel Existe. 

Editorial

Des que en la primera legislatura del Govern d’Aragó 1983-1987 del socialista Santiago Marraco com a president i el favarol José Ramón Bada com a conseller de Cultura i Educació es va introduir el català a l’escola, aconseguir la normalització lingüística en el nostre territori —com estableix com a objectiu la Declaració de Mequinensa de 1984— la nostra llengua pròpia mai ha tingut el camí gens de fàcil. Molta gent s’ha encarregat de posar pals a la roda per no assumir la realitat trilingüe a l’Aragó. 

Editorial

De ben segur que els lectors ja sabeu que en els darrers comicis autonòmics a l’Aragó el Partit Popular ha emergit com a guanyador, però si no hi ha cap sorpresa haurà de comptar amb el suport de Vox per formar govern. I és que el partit ultradretà ha esdevingut clau gràcies al seu gran creixement (ha obtingut el 12% de vots i 7 diputats, tercera força), resultats que, si més no, sobten una mica si tenim en compte que un dels projectes estrella que vol impulsar aquesta formació és ni més ni menys que el transvasament de l’Ebre. Però siga com siga, a l’hora de tancar la revista, Vox ja ha assolit la presidència del parlament

// Editorial

Si alguna cosa uneix a tota la gent de la Franja és la llengua catalana, amb les seues respectives variants, naturalment. Un parlant de la Ribagorça pot portar una conversa normal amb una persona del Matarranya, una persona de Calaceit entén a una persona de Mequinensa o d’Aneto, i així podríem anomenar a tots els pobles catalanoparlants d’Aragó.

// Editorial

Sens dubte, l’escriptor en castellà que més extensos textos ha dedicat a descriure la comarca del Matarranya és Francisco Javier Aguirre (Logronyo,1945). Aguirre conegué la comarca fa més de quatre dècades per raons professionals. Fascinat per la zona, l’ha recorregut incansablement i n’hi ha dedicat set llibres. Així, en 1991 publicà a Saragossa el recull de relats Los duendes del Matarraña, primer capítol de la trilogia narrativa centrada en les terres del Matarranya. El 2004 F. J. Aguirre publica també a la capital d’Aragó un segon recull de relats, Noches del Matarraña; i el 2009, a Lleida la novel·la La dama del Matarraña, últim capítol de la trilogia. A aquesta trilogia cal afegir quatre títols més relacionats, d’alguna manera, amb el Matarranya: Del Matarraña a New York (2011), Cupido al Matarraña (2014),

// Editorial

La facultat del llenguatge articulat, que marca la principal diferència entre els éssers humans i la resta d’espècies, l’adquirim en família. És lo nostre primer i principal àmbit d’aprenentatge i sociabilització a base d’escoltar els nostres pares, que exercissen de professors perquè ens fan repetir paraules i ens les corregeixen. 

Les Corts d’Aragó van aprovar el passat desembre els pressupostos de la Comunitat Autònoma d’Aragó per a l’any 2024, xifrats en 8.546 milions d’euros (un 3,6% més que l’any anterior). En paraules del president del Govern aragonès, Jorge Azcón (PP) són “els pressupostos més socials de la història”. La seua aprovació va ser possible gràcies als vots de la coalició governant PP-Vox, amb el suport del PAR i, parcialment, de Teruel Existe.

D’acord amb les promeses electorals dels partits governants a la Comunitat, els pressupostos han incorporat una rebaixa fiscal per a les persones residents a l’Aragó, amb una reducció del tram autonòmic de l’IRPF, exempcions en els impostos de Successions i Donacions, així com un augment del mínim exempt pel de Patrimoni (de 400.000 € a 700.000 €), descomptes que beneficiaran sobretot les grans herències. D’esta manera, Aragó s’afegeix a la carrera fiscal a la baixa, tal com havien fet abans a Madrid, Andalusia o Extremadura, cosa que no deixa de ser una forma regressiva de finançar les polítiques públiques.

L’agost de l’any passat el Ministeri de Transició Ecològica va admetre a tràmit els projectes de quatre parcs eòlics que l’empresa Capital Energy proposa a diferents municipis del Baix Aragó, Matarranya i Baix Aragó-Casp -84 aerogeneradors a 10 municipis amb una capacitat de 504 MW. El passat mes de gener, se li ha sumat el projecte de l’empresa Forestalia, amb set parcs eòlics -63 aerogeneradors a 7 municipis amb una capacitat de 346,5 MW- a les mateixes comarques aragoneses. A tot això s’hi han d’afegir les línies d’evacuació d’electricitat generada cap a Catalunya, Forestalia a la subestació elèctrica Garraf.

Ni-nou, ni-nou,
ja som a l’any nou.
Mossèn Anton Navarro,
«Cant de Cap d’any»,
La balada de l’hivern

Cap d’an! quan ja l’home dels nassos ha passat pels pobles de l’Alta i Baixa Ribagorça, per la Llitera, pel Baix Cinca, pel Matarranya, fem una gavella de desitjos per seguir lluitant pel nostre patrimoni material i immaterial, com és ara la llengua catalana amb les seues variants que ens agermana i la seua literatura, amb el suport de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua.

L’Acadèmia aragonesa de la llengua ja té Junta de Govern i president. S’ha dedicat molt de temps i molta paciència però, finalment, l’octubre passat es va celebrar la primera sessió ordinària del ple de l’Acadèmia.

Un dels primers aspectes que podem trobar a la descripció de la institució, creada mitjançant la Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, és que constitueix una institució científica oficial i pública. És a dir, que és un organisme compost per científics i científiques i fundat per dur a terme una funció d’interès públic. Aquestes característiques ja suposen un canvi important dins de la trajectòria que ha marcat el tractament que el Govern d’Aragó ha tingut tradicionalment envers les nostres llengües perquè implica un compromís ferm garantit per experts i per l’administració, la mateixa administració que posteriorment haurà de fer complir els acords de l’Acadèmia.

Un any més, i malgrat la pandèmia, s’han celebrat recentment els exàmens de llengua catalana de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya a l’Institut Ramon J. Sender de Fraga. Les proves, que certifiquen el nivell intermedi (B2) i el nivell avançat (C1), se solen organitzar un dissabte de maig i un dissabte de juny respectivament. Aquesta iniciativa va començar l’any 2003, i des d’aleshores ha acollit cada any i sense interrupció entre un i dos centenars d’aspirants entre totes dues proves, i fins i tot en algunes ocasions han duplicat aquesta xifra. Arribada a la majoria d’edat, la consolidació d’aquesta convocatòria anual és un èxit que celebrem públicament.