Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

Editorial

Quan la naturalesa brama

Quan la naturalesa brama

// Editorial

Després d’una DANA o gota freda amb pluges molt abundants a l’octubre, este hivern poc fred ham vist alternar-se una nevada qualificada d’històrica i uns quants dies seguits amb temperatures d’estiu. Lo canvi climàtic que fa temps va pregonant la ciència és una evidència, convertida en notícia d’actualitat, des dels informatius i els diaris a tema de conversa quotidiana. Rius vius, crescuts després de la sequera; les vistes pintoresques de muntanyes, viles i carrers coberts de blanc; o gent de totes les edats jugant amb les volves de neu mostren la cara de la bellesa de la naturalesa exultant, recreada en imatges que es van difonent per les xarxes socials.

llegir-ne més

Despullar un museu per vestir-ne un altre*

Despullar un museu per vestir-ne un altre*

// Editorial

El dia 11 de desembre de 2019 el Tribunal Superior de Justícia d’Aragó va fer pública la sentència d’un jutge de Barbastre que ordenava al Museu de Lleida que retornés “immediatament” les 111 obres d’art a les parròquies corresponents de la Franja d’Aragó. Com s’han de retornar a totes les parròquies si molts d’aquests pobles xics ja han desaparegut a causa de la despoblació de fa anys, com és el cas de llogarrets propers a Graus, o del frontal d’altar, de pintura sobre fusta, del segle XIII, de Tresserra, despoblat, i molts d’altres? Les peces d’indumentària litúrgica i la creu processional de Roda, aniran a la catedral de Roda d’Isàvena o al Museu Diocesà de Barbastre? La Verge Maria, escultura de pedra policromada del segle XIV, i altres imatges de sants de Saidí hi retornaran?

llegir-ne més

Saidí, la muralla com a símptoma

Saidí, la muralla com a símptoma

// Editorial

El passat 29 d’octubre es va desprendre un llenç de la muralla del castell medieval de Saidí (segles XII-XIII) caient sobre la carretera la base d’una de les tres torretes que encara romanien en peu. Es dóna la circumstància que un dia d’aquells havien de visitar la zona afectada de la muralla tècnics de la Direcció General de Patrimoni del govern alertats per l’alcalde de la localitat, Marco Ibarz, perquè des de feia temps hi havia una esquerda que denotava perill.

Aixecant una mica el focus dels fets concrets que han acabat amb un bocí important de la història i la cultura de Saidí i del Baix Cinca, podem afirmar sense embuts que l’art, la cultura i el patrimoni han estat quasi sempre la ventafocs dels pressupostos i de l’escala de valors dels governs estatals i regionals que en el món han sét. No va ser estrany, sinó més aviat previsible, que durant el llarguíssim debat electoral entre cinc que va tindre lloc a les televisions el passat 5 de novembre, no es va parlar ni un sol segon de cultura i patrimoni per part de cap candidat.

llegir-ne més

Benvinguts a Osca*

Benvinguts a Osca*

// Editorial

El mes d’octubre de l’any passat, l’ajuntament d’Osca es va atrevir a donar la benvinguda als visitants en dos idiomes. Va ser mitjançant la col·locació de tres cartells als afores del nucli urbà que deien “Bienvenius – Bienvenidos / UESCA / Ziudat bilingüe – Ciudad bilingüe / Charramos aragonés – Hablamos castellano”. Era una mesura impulsada per l’Ajuntament, en mans d’una coalició de govern formada per PSOE, Cambiar Huesca y Aragón Sí Puede-Huesca, que pretenia un mínim i simbòlic reconeixement de la llengua aragonesa que parlen algunes de les persones que viuen a la pròpia ciutat d’Osca i a les comarques dels voltants. Tot i l’escassa volada de la mesura, era un incipient símbol d’apertura i de voluntat d’integrar la diversitat.

llegir-ne més

30 anys sense Desideri Lombarte

30 anys sense Desideri Lombarte

// Editorial

Quan escrivim estes línies, el 3 d’octubre, es compleixen els trenta anys del traspàs de l’amic i escriptor pena-rogí Desideri Lombarte i Arrufat. Precisament, el passat 28 de setembre a Mequinensa, coincidint en la celebració del Dia Europeu de la Llengua Materna, Felipe Faci, conseller d’Educació, Cultura i Esports del Govern d’Aragó, va lliurar el Premi Desideri Lombarte 2019 al Grup de Teatre Garbinada de Mequinensa. En l’acte, que va tindre lloc a la Sala Goya, va passar-se un audiovisual en homenatge al poeta i activista matarranyenc que ha donat nom al guardó instituït pel Govern d’Aragó des del 2016.

llegir-ne més

Fortalesa i esforç*

Fortalesa i esforç*

// Editorial

En començar el cap d’an tothom fa bons propòsits i ens sentim plens de fortalesa per a seguir en el camí que cadascú de nosaltres agafa en la seua vida. Som com arbres arrelats en la terra de distinta geografia, que van creixent, amb troncs més o menys retxos, amb branques i rames llises o entortilligades, amb fulles des del verd pàl·lid fins el verd intens, que es tornen grogues, ocres i roies en arribar la tardor, i, en gran part, cauen a l’hivern, excepte les dels arbres i arbusts perpètuament verds, que ni les ventades del nord ni les inclemències atmosfèriques remouen les fulles de les branques, talment l’ésser humà. Si els arbres resisteixen, nosaltres també forts com un roure davant les dificultats i entrebancs que trobem pel camí.

llegir-ne més

Charrín, Charrán: una flor no fa estiu…  o l’inici d’un canvi?*

Charrín, Charrán: una flor no fa estiu… o l’inici d’un canvi?*

// Editorial

És probable que la majoria de lectors ja n’esteu al cas: Aragón TV va estrenar el passat 5 de maig el programa Charrín, Charrán, un petit magazín setmanal de reportatges i entrevistes de mitja hora de durada. Molts usuaris de les xarxes socials, així com associacions i mitjans de comunicació, s’han fet ressò de l’estrena, ja que és el primer programa televisiu emès en aragonès. I malgrat que l’espai s’emet mig d’amagatotis els diumenges de bon matí, ha gaudit d’una bona rebuda: l’última edició emesa abans d’escriure aquest editorial, la del 16 de juny, ha assolit un 10,8% d’audiència, dada que supera dos punts la mitjana de la cadena.

llegir-ne més

El Dia Internacional de la Llengua Materna posa en evidència la Franja nord*

El Dia Internacional de la Llengua Materna posa en evidència la Franja nord*

Un any més, pels volts del 21 de febrer, s’ha celebrat a Aragó el Dia Internacional de la Llengua Materna, una celebració impulsada per la ONU des de 2002 per promoure el multilingüisme, la diversitat cultural i reivindicar el valor de les llengües del món. En el cas d’Aragó, des que es va crear la Direcció General de Política Lingüística (DGPL), és una efemèride que ha guanyat rellevància i presència pública, i que enguany s’ha traduït en 157 activitats desenvolupades en 55 localitats. Un 31% més de les que es van fer l’any passat. D’alguna manera, la DGPL funciona a bon ritme i procura fer visibles les seues accions, cosa que cal valorar positivament.

llegir-ne més

Entusiasme

Entusiasme

// Editorial

Al nostre territori ja fa uns mesos que es comencen a percebre moviments sospitosos pels carrers, connexions curioses a les xarxes, WhatsApp, comportaments humans que han variat les darreres setmanes i, sobretot, una gran exaltació de l’amistat. Podem afirmar que hi ha bon rotllo social afavorit per un grapat de gent que ha decidit somriure contínuament, multiplicar amics a l’Instagram i prendre un cafè amb d’altres oblidats els darrers anys.

llegir-ne més

La nostra llengua, à punt per avançar*

La nostra llengua, à punt per avançar*

// Editorial

L’arribada de la ràdio i la televisió d’À Punt ha estat prou celebrada per amplis sectors de la societat valenciana. I ens en hem fem càrrec: el País Valencià ha estat durant anys sense mitjans de comunicació de gran abast en la llengua pròpia, després de la prohibició de les emissions dels canals de TV3 l’any 2011 i de Catalunya Ràdio el 2014 i el tancament de Canal 9 i Ràdio 9 el 2013. La certa normalitat lingüística i cultural que propiciaven aquestes emissores, amb una trajectòria de més de dues dècades, es va esvair en un no res. Tot plegat, per cert, amb la passivitat (per no dir l’impuls) de l’Estat espanyol (i d’Europa), que com sempre es renten les mans pel que fa a la protecció de les llengües i cultures minoritzades. Cap novetat: a la Franja, no cal dir-ho, ja sabem quin és el pa que s’hi dona.

llegir-ne més

La jota

La jota

// Editorial

La jota, és un cant popular, quasi hegemònic a l’Aragó, que majoritàriament, s’interpreta en castellà. Mentre que a les Terres d’Ebre, al País Valencià i a les Illes es canta sobretot en català. A la Franja costa molt escoltar jotes en la nostra llengua malgrat algunes bones iniciatives per integrar-les definitivament al nostre folklore popular més autèntic. Entre estes propostes per a promocionar-la tenim el concurs anual, iniciat des del 1998, de Cobles Aragoneses en Llengua Catalana promogut per l’Ajuntament de Saragossa. D’esta interessant convocatòria el professor i periodista de Saidí Màrio Sasot va publicar, a la nostra col·lecció ‘Quaderns del Cingle’, Cobles d’anar i tornar. Dotze anys del Concurs de Cobles Aragoneses en Llengua Catalana de l’Ajuntament de Saragossa (2010). Un bon recull de noves lletres de jotes per interpretar i promoure el nostre folklore tradicional. Cal afegir que el concurs es fa en les tres llengües aragoneses. Màrio Sasot, l’autor de l’obra, és a la vegada un dels escriptors premiats.

llegir-ne més

Joan Coromines, el savi incansable

Joan Coromines, el savi incansable

// Editorial

Amb motiu del Col·loqui o Simposi sobre Joan Coromines i la Ribagorça, organitzat per la Universitat de Lleida, l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre d’Estudis Ribagorçans, que se celebrarà els propers dies 31 de maig i 1 i 2 de juny, en diverses poblacions de la comarca l’Alta Ribagorça —en el seu 30è aniversari—: El Pont de Suert, la Vall de Boí, Vilaller, de la part catalana, i Sopeira, de la part aragonesa, creiem oportú reivindicar, una vegada més, la importància del lingüista Joan Coromines i la seua relació amb les terres aragoneses de parla catalana.

Joan Coromines va tenir una acurada formació universitària, llicenciat en Dret i Filosofia i Lletres a Barcelona, i doctorat a Madrid amb un treball sobre Vocabulario aranés, llengua que coneixia prou bé.

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: