Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

Editorial

Lo català d’Aragó a Aragón Televisión: invisibilitat i inhibició parlamentària*

Lo català d’Aragó a Aragón Televisión: invisibilitat i inhibició parlamentària*

Quan a la jove democràcia espanyola van sorgir les diferents autonomies, totes es van dotar de cadenes públiques de ràdio i televisió, ben conscients les noves autoritats del valor dels mitjans audiovisuals en la creació d’una identitat comuna. A Aragó va ser l’any 1987 quan se va fundar la Corporación Aragonesa de Radio y Televisión (CARTV), que naixia amb la voluntat de ser «una Radio y Televisión pública multicanal, garante del interés general que potencie la identidad colectiva de Aragón» (Ley 8/1987, de 15 de abril, modificada per la Ley 4/2016, de 19 de mayo). La intenció fundacional s’ha traduït durant tres dècades de vida en un seguit de programes variats, bones audiències i una eficient gestió econòmica. I això amb diferents enfocaments, en funció de la direcció de la

llegir-ne més

Alerta, extractivisme energètic!*

Alerta, extractivisme energètic!*

Ja estem acostumats a que tot el que passa més enllà del perímetre de les grans capitals sol quedar relegat en un segon pla, difús i sovent percebut com una mena d’espai salvatge o a colonitzar. Els pobles de la Franja formarien part d’esta perifèria estructural, que només ix a les notícies per motius de desgràcies o d’esdeveniments folklòrics. Tot i que els pobles de la Franja sempre han viscut en esta posició perifèrica, hi ha moments històrics en què la situació pareix aguditzar-se. Sense anar més lluny, el desenvolupament de l’actual sistema autonòmic ha comportat un enduriment de les fronteres i ha reduït sensiblement la capacitat dels seus habitants per influir en les decisions polítiques, cosa que es tradueix en una vulnerabilitat crònica davant certs macro-projectes que poden hipotecar el territori durant dècades.

llegir-ne més

Vint anys de Vida*

Vint anys de Vida*

Joaquim Montclús, president d’ASCUMA

Temps de Franja celebra 20 anys de la seva presència al carrer. Va ser a principis del mes de novembre de l’any 2000 quan va aparèixer el primer número. El seu editorial estava ple d’il·lusions i bones intencions, com la de “contribuir a la normalització lingüística” escrivint-la íntegrament en català, fer palesa la seua “independència ideològica, basada en el pluralisme i el progressisme” i “no rebutjar col·laboracions d’arreu d’Aragó i dels Països Catalans…”, ideals tots ells vàlids de cara a un futur.

llegir-ne més

Les conficlasses*

Les conficlasses*

// Editorial

Des de la revista Temps de Franja no voldríem passar de llarg pel tema del COVID-19, però és cert que és un assumpte prou complicat i que ha afectat a tots els aspectes de les nostres vides i en conseqüència tot el que es podria dir i opinar no cap en aquest editorial.
És evident que la qüestió sanitària ha estat la principal: els morts, els malalts, els hospitals adaptats a correcuita i els sanitaris anant a treballar des del primer moment a les trinxeres amb espardenyes, com qui diu. Però la resta de les persones que vivim a la Franja, allunyades del focus de Saragossa, tot això ho veiem de lluny, com si estiguéssim dins d’una pel·lícula de ciència ficció. I potser els que ho han viscut d’una manera més especial han estat els més petits i els adolescents, tancats a casa durant gairebé tres mesos. Qui ens ho havia de dir aquell 13 de març quan els hi van dir que no havien de tornar a mestra el 16! Més de tres mesos sense classes presencials, els col·legis tancats, els instituts barrats i els carrers buits.

llegir-ne més

Diferències, filologia i psicoanàlisi

Diferències, filologia i psicoanàlisi

// Editorial

Cada llengua està formada per tres nivells d’anàlisi: fònic, morfosintàctic i lèxic-semàntic, i cada un presenta diferències dialectals: entonació i variants fonètiques al primer, un sistema verbal o pronominal particular —bàsicament— al segon i la varietat de vocabulari al tercer. La norma, dictada per les acadèmies o els models cultes, unifica la dispersió al mateix temps que recull la possibilitat de variants, mostra de riquesa. Un argentí o un uruguaià poden dir vos i ustedes en lloc de i vosotros, i pollera a la “Falda externa del vestido femenino”, pronunciant la “ll” de manera característica —“yeísmo rehilado”—. Les normes actuals miren d’evitar imposicions centralistes, quan abans, per posar dos exemples, imposaven l’espanyol de Castella a les variants meridionals o americanes i es preferia l’anglès britànic a l’estatunidenc. Alguna reminiscència sempre queda, perquè fa poc l’accent de la ministra María Jesús Montero ha generat comentaris intransigents a la diferència andalusa.

llegir-ne més

És hora d’afrontar la fuga de cervells*

És hora d’afrontar la fuga de cervells*

// Editorial

Una recent notícia de premsa apuntava que Madrid s’ha convertit en la regió espanyola que atrau més talent d’altres territoris. La notícia es feia ressò de diversos estudis que mostren com aquesta dinàmica ha convertit la capital del Regne d’Espanya en una ciutat ben preparada per afrontar els reptes d’una economia del segle XXI i per superar les crisis econòmiques que s’endevinen en el futur.
D’acord amb un informe del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB (“Descapitalització educativa i segona onada de despoblació”), Madrid aglutina el 37% dels moviments migratoris interregionals del jovent espanyol, amb uns fluxos d’entrada en els que dos de cada tres joves que hi van a viure són titulats universitaris provinents d’altres comunitats autònomes espanyoles. L’informe conclou que “la fuita de cervells té conseqüències negatives per al desenvolupament endogen dels territoris d’origen i alimenta els processos d’acumulació en les àrees receptores”.

llegir-ne més

Quan la naturalesa brama

Quan la naturalesa brama

// Editorial

Després d’una DANA o gota freda amb pluges molt abundants a l’octubre, este hivern poc fred ham vist alternar-se una nevada qualificada d’històrica i uns quants dies seguits amb temperatures d’estiu. Lo canvi climàtic que fa temps va pregonant la ciència és una evidència, convertida en notícia d’actualitat, des dels informatius i els diaris a tema de conversa quotidiana. Rius vius, crescuts després de la sequera; les vistes pintoresques de muntanyes, viles i carrers coberts de blanc; o gent de totes les edats jugant amb les volves de neu mostren la cara de la bellesa de la naturalesa exultant, recreada en imatges que es van difonent per les xarxes socials.

llegir-ne més

Despullar un museu per vestir-ne un altre*

Despullar un museu per vestir-ne un altre*

// Editorial

El dia 11 de desembre de 2019 el Tribunal Superior de Justícia d’Aragó va fer pública la sentència d’un jutge de Barbastre que ordenava al Museu de Lleida que retornés “immediatament” les 111 obres d’art a les parròquies corresponents de la Franja d’Aragó. Com s’han de retornar a totes les parròquies si molts d’aquests pobles xics ja han desaparegut a causa de la despoblació de fa anys, com és el cas de llogarrets propers a Graus, o del frontal d’altar, de pintura sobre fusta, del segle XIII, de Tresserra, despoblat, i molts d’altres? Les peces d’indumentària litúrgica i la creu processional de Roda, aniran a la catedral de Roda d’Isàvena o al Museu Diocesà de Barbastre? La Verge Maria, escultura de pedra policromada del segle XIV, i altres imatges de sants de Saidí hi retornaran?

llegir-ne més

Saidí, la muralla com a símptoma

Saidí, la muralla com a símptoma

// Editorial

El passat 29 d’octubre es va desprendre un llenç de la muralla del castell medieval de Saidí (segles XII-XIII) caient sobre la carretera la base d’una de les tres torretes que encara romanien en peu. Es dóna la circumstància que un dia d’aquells havien de visitar la zona afectada de la muralla tècnics de la Direcció General de Patrimoni del govern alertats per l’alcalde de la localitat, Marco Ibarz, perquè des de feia temps hi havia una esquerda que denotava perill.

Aixecant una mica el focus dels fets concrets que han acabat amb un bocí important de la història i la cultura de Saidí i del Baix Cinca, podem afirmar sense embuts que l’art, la cultura i el patrimoni han estat quasi sempre la ventafocs dels pressupostos i de l’escala de valors dels governs estatals i regionals que en el món han sét. No va ser estrany, sinó més aviat previsible, que durant el llarguíssim debat electoral entre cinc que va tindre lloc a les televisions el passat 5 de novembre, no es va parlar ni un sol segon de cultura i patrimoni per part de cap candidat.

llegir-ne més

Benvinguts a Osca*

Benvinguts a Osca*

// Editorial

El mes d’octubre de l’any passat, l’ajuntament d’Osca es va atrevir a donar la benvinguda als visitants en dos idiomes. Va ser mitjançant la col·locació de tres cartells als afores del nucli urbà que deien “Bienvenius – Bienvenidos / UESCA / Ziudat bilingüe – Ciudad bilingüe / Charramos aragonés – Hablamos castellano”. Era una mesura impulsada per l’Ajuntament, en mans d’una coalició de govern formada per PSOE, Cambiar Huesca y Aragón Sí Puede-Huesca, que pretenia un mínim i simbòlic reconeixement de la llengua aragonesa que parlen algunes de les persones que viuen a la pròpia ciutat d’Osca i a les comarques dels voltants. Tot i l’escassa volada de la mesura, era un incipient símbol d’apertura i de voluntat d’integrar la diversitat.

llegir-ne més

30 anys sense Desideri Lombarte

30 anys sense Desideri Lombarte

// Editorial

Quan escrivim estes línies, el 3 d’octubre, es compleixen els trenta anys del traspàs de l’amic i escriptor pena-rogí Desideri Lombarte i Arrufat. Precisament, el passat 28 de setembre a Mequinensa, coincidint en la celebració del Dia Europeu de la Llengua Materna, Felipe Faci, conseller d’Educació, Cultura i Esports del Govern d’Aragó, va lliurar el Premi Desideri Lombarte 2019 al Grup de Teatre Garbinada de Mequinensa. En l’acte, que va tindre lloc a la Sala Goya, va passar-se un audiovisual en homenatge al poeta i activista matarranyenc que ha donat nom al guardó instituït pel Govern d’Aragó des del 2016.

llegir-ne més

Fortalesa i esforç*

Fortalesa i esforç*

// Editorial

En començar el cap d’an tothom fa bons propòsits i ens sentim plens de fortalesa per a seguir en el camí que cadascú de nosaltres agafa en la seua vida. Som com arbres arrelats en la terra de distinta geografia, que van creixent, amb troncs més o menys retxos, amb branques i rames llises o entortilligades, amb fulles des del verd pàl·lid fins el verd intens, que es tornen grogues, ocres i roies en arribar la tardor, i, en gran part, cauen a l’hivern, excepte les dels arbres i arbusts perpètuament verds, que ni les ventades del nord ni les inclemències atmosfèriques remouen les fulles de les branques, talment l’ésser humà. Si els arbres resisteixen, nosaltres també forts com un roure davant les dificultats i entrebancs que trobem pel camí.

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: