Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

Editorial

Parlar, raonar, xarrar… català a Aragó

Parlar, raonar, xarrar… català a Aragó

// Editorial

Si alguna cosa uneix a tota la gent de la Franja és la llengua catalana, amb les seues respectives variants, naturalment. Un parlant de la Ribagorça pot portar una conversa normal amb una persona del Matarranya, una persona de Calaceit entén a una persona de Mequinensa o d’Aneto, i així podríem anomenar a tots els pobles catalanoparlants d’Aragó.

llegir-ne més

L’estima de Javier Aguirre pel nostre territori

L’estima de Javier Aguirre pel nostre territori

// Editorial

Sens dubte, l’escriptor en castellà que més extensos textos ha dedicat a descriure la comarca del Matarranya és Francisco Javier Aguirre (Logronyo,1945). Aguirre conegué la comarca fa més de quatre dècades per raons professionals. Fascinat per la zona, l’ha recorregut incansablement i n’hi ha dedicat set llibres. Així, en 1991 publicà a Saragossa el recull de relats Los duendes del Matarraña, primer capítol de la trilogia narrativa centrada en les terres del Matarranya. El 2004 F. J. Aguirre publica també a la capital d’Aragó un segon recull de relats, Noches del Matarraña; i el 2009, a Lleida la novel·la La dama del Matarraña, últim capítol de la trilogia. A aquesta trilogia cal afegir quatre títols més relacionats, d’alguna manera, amb el Matarranya: Del Matarraña a New York (2011), Cupido al Matarraña (2014),

llegir-ne més

Seleccions lingüístiques i consciència de la diversitat

Seleccions lingüístiques i consciència de la diversitat

// Editorial

La facultat del llenguatge articulat, que marca la principal diferència entre els éssers humans i la resta d’espècies, l’adquirim en família. És lo nostre primer i principal àmbit d’aprenentatge i sociabilització a base d’escoltar els nostres pares, que exercissen de professors perquè ens fan repetir paraules i ens les corregeixen. 

llegir-ne més

Temps de regressió*

Temps de regressió*

Les Corts d’Aragó van aprovar el passat desembre els pressupostos de la Comunitat Autònoma d’Aragó per a l’any 2024, xifrats en 8.546 milions d’euros (un 3,6% més que l’any anterior). En paraules del president del Govern aragonès, Jorge Azcón (PP) són “els pressupostos més socials de la història”. La seua aprovació va ser possible gràcies als vots de la coalició governant PP-Vox, amb el suport del PAR i, parcialment, de Teruel Existe.

D’acord amb les promeses electorals dels partits governants a la Comunitat, els pressupostos han incorporat una rebaixa fiscal per a les persones residents a l’Aragó, amb una reducció del tram autonòmic de l’IRPF, exempcions en els impostos de Successions i Donacions, així com un augment del mínim exempt pel de Patrimoni (de 400.000 € a 700.000 €), descomptes que beneficiaran sobretot les grans herències. D’esta manera, Aragó s’afegeix a la carrera fiscal a la baixa, tal com havien fet abans a Madrid, Andalusia o Extremadura, cosa que no deixa de ser una forma regressiva de finançar les polítiques públiques.

llegir-ne més

La massificació dels parcs eòlics al sud de la Franja*

La massificació dels parcs eòlics al sud de la Franja*

L’agost de l’any passat el Ministeri de Transició Ecològica va admetre a tràmit els projectes de quatre parcs eòlics que l’empresa Capital Energy proposa a diferents municipis del Baix Aragó, Matarranya i Baix Aragó-Casp -84 aerogeneradors a 10 municipis amb una capacitat de 504 MW. El passat mes de gener, se li ha sumat el projecte de l’empresa Forestalia, amb set parcs eòlics -63 aerogeneradors a 7 municipis amb una capacitat de 346,5 MW- a les mateixes comarques aragoneses. A tot això s’hi han d’afegir les línies d’evacuació d’electricitat generada cap a Catalunya, Forestalia a la subestació elèctrica Garraf.

llegir-ne més

Cap d’an 2022*

Cap d’an 2022*

Ni-nou, ni-nou,
ja som a l’any nou.
Mossèn Anton Navarro,
«Cant de Cap d’any»,
La balada de l’hivern

Cap d’an! quan ja l’home dels nassos ha passat pels pobles de l’Alta i Baixa Ribagorça, per la Llitera, pel Baix Cinca, pel Matarranya, fem una gavella de desitjos per seguir lluitant pel nostre patrimoni material i immaterial, com és ara la llengua catalana amb les seues variants que ens agermana i la seua literatura, amb el suport de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua.

llegir-ne més

L’Acadèmia*

L’Acadèmia*

L’Acadèmia aragonesa de la llengua ja té Junta de Govern i president. S’ha dedicat molt de temps i molta paciència però, finalment, l’octubre passat es va celebrar la primera sessió ordinària del ple de l’Acadèmia.

Un dels primers aspectes que podem trobar a la descripció de la institució, creada mitjançant la Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, és que constitueix una institució científica oficial i pública. És a dir, que és un organisme compost per científics i científiques i fundat per dur a terme una funció d’interès públic. Aquestes característiques ja suposen un canvi important dins de la trajectòria que ha marcat el tractament que el Govern d’Aragó ha tingut tradicionalment envers les nostres llengües perquè implica un compromís ferm garantit per experts i per l’administració, la mateixa administració que posteriorment haurà de fer complir els acords de l’Acadèmia.

llegir-ne més

L’èxit dels èxamens oficials de català a Fraga*

L’èxit dels èxamens oficials de català a Fraga*

Un any més, i malgrat la pandèmia, s’han celebrat recentment els exàmens de llengua catalana de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya a l’Institut Ramon J. Sender de Fraga. Les proves, que certifiquen el nivell intermedi (B2) i el nivell avançat (C1), se solen organitzar un dissabte de maig i un dissabte de juny respectivament. Aquesta iniciativa va començar l’any 2003, i des d’aleshores ha acollit cada any i sense interrupció entre un i dos centenars d’aspirants entre totes dues proves, i fins i tot en algunes ocasions han duplicat aquesta xifra. Arribada a la majoria d’edat, la consolidació d’aquesta convocatòria anual és un èxit que celebrem públicament.

llegir-ne més

Lo català d’Aragó a Aragón Televisión: invisibilitat i inhibició parlamentària*

Lo català d’Aragó a Aragón Televisión: invisibilitat i inhibició parlamentària*

Quan a la jove democràcia espanyola van sorgir les diferents autonomies, totes es van dotar de cadenes públiques de ràdio i televisió, ben conscients les noves autoritats del valor dels mitjans audiovisuals en la creació d’una identitat comuna. A Aragó va ser l’any 1987 quan se va fundar la Corporación Aragonesa de Radio y Televisión (CARTV), que naixia amb la voluntat de ser «una Radio y Televisión pública multicanal, garante del interés general que potencie la identidad colectiva de Aragón» (Ley 8/1987, de 15 de abril, modificada per la Ley 4/2016, de 19 de mayo). La intenció fundacional s’ha traduït durant tres dècades de vida en un seguit de programes variats, bones audiències i una eficient gestió econòmica. I això amb diferents enfocaments, en funció de la direcció de la

llegir-ne més

Alerta, extractivisme energètic!*

Alerta, extractivisme energètic!*

Ja estem acostumats a que tot el que passa més enllà del perímetre de les grans capitals sol quedar relegat en un segon pla, difús i sovent percebut com una mena d’espai salvatge o a colonitzar. Els pobles de la Franja formarien part d’esta perifèria estructural, que només ix a les notícies per motius de desgràcies o d’esdeveniments folklòrics. Tot i que els pobles de la Franja sempre han viscut en esta posició perifèrica, hi ha moments històrics en què la situació pareix aguditzar-se. Sense anar més lluny, el desenvolupament de l’actual sistema autonòmic ha comportat un enduriment de les fronteres i ha reduït sensiblement la capacitat dels seus habitants per influir en les decisions polítiques, cosa que es tradueix en una vulnerabilitat crònica davant certs macro-projectes que poden hipotecar el territori durant dècades.

llegir-ne més

Vint anys de Vida*

Vint anys de Vida*

Joaquim Montclús, president d’ASCUMA

Temps de Franja celebra 20 anys de la seva presència al carrer. Va ser a principis del mes de novembre de l’any 2000 quan va aparèixer el primer número. El seu editorial estava ple d’il·lusions i bones intencions, com la de “contribuir a la normalització lingüística” escrivint-la íntegrament en català, fer palesa la seua “independència ideològica, basada en el pluralisme i el progressisme” i “no rebutjar col·laboracions d’arreu d’Aragó i dels Països Catalans…”, ideals tots ells vàlids de cara a un futur.

llegir-ne més

Les conficlasses*

Les conficlasses*

// Editorial

Des de la revista Temps de Franja no voldríem passar de llarg pel tema del COVID-19, però és cert que és un assumpte prou complicat i que ha afectat a tots els aspectes de les nostres vides i en conseqüència tot el que es podria dir i opinar no cap en aquest editorial.
És evident que la qüestió sanitària ha estat la principal: els morts, els malalts, els hospitals adaptats a correcuita i els sanitaris anant a treballar des del primer moment a les trinxeres amb espardenyes, com qui diu. Però la resta de les persones que vivim a la Franja, allunyades del focus de Saragossa, tot això ho veiem de lluny, com si estiguéssim dins d’una pel·lícula de ciència ficció. I potser els que ho han viscut d’una manera més especial han estat els més petits i els adolescents, tancats a casa durant gairebé tres mesos. Qui ens ho havia de dir aquell 13 de març quan els hi van dir que no havien de tornar a mestra el 16! Més de tres mesos sense classes presencials, els col·legis tancats, els instituts barrats i els carrers buits.

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: