La força pròpia
Editorial
Dels pactes de govern entre el PP, VOX i PAR s’ha derivat la supressió de la Direcció General de Política Lingüística i de les minses partides per a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, a la Càtedra Fernández de Heredia i a les associacions culturals. Ho destacava l’editorial anterior “Temps de regressió”. En matèria lingüística ara toca eliminar les denominacions “aragonès” i “català” de l’article 4 de la llei del Patrimoni Cultural Aragonés, que havia esmenat les perífrasis LAPAO i LAPAPYP de la Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, o “Ley Rudi”. Preocupada per esta deriva restrictiva, una comissió del Consell d’Europa, que vetlla pel compliment de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries, es va reunir el 17 de giner a l’Instituto Cervantes amb les entitats que defensen i investiguen l’aragonès i el català a Aragó. D’ací sorgirà un informe en què també haurà estat preguntat el Govern d’Aragó i del qual derivaran unes “Recomanacions” prescriptives.
Entre els partits polítics les reaccions s’han concretat en una nota de premsa d’Aragón Existe, del 24 de giner, criticant l’eliminació pretesa. Mentre que la CHA, més proactiva, va presentar al ple de les Corts d’Aragó del 15 de febrer una proposició no de llei a favor del plurilingüisme, que, no cal dir-ho, va ser rebutjada pels socis de govern en un debat acalorat, ple d’arguments acientífics desacomplexats. Jorge Azcón ja havia declarat a Brussel·les en un acte del PP el 31 de giner que a la comunitat que presidís “no se habla catalán” sinó un popurri de varietats dialectals.
Del costat de la societat civil, Rolde de Estudios Aragoneses ha promogut una campanya de recollida de firmes per “Mantener la protección legal del aragonés y el catalán de Aragón”. I el 5 de febrer representants d’associacions culturals del català i de l’aragonès van lliurar al Justícia d’Aragó, Javier Hernández, un escrit on manifestaven la seua preocupació i demanaven l’empara davant les noves polítiques lingüístiques.
A l’àmbit acadèmic, més de 250 professors de la Universitat de Saragossa han firmat una “Declaración” contra les del president i contra els intents del Govern per controlar l’Academia Aragonesa de la Lengua. A banda de destacar el reconeixement i interès de la romanística internacional pel català d’Aragó, hi subratllaven que les dues llengües minoritàries son matèria docent en titulacions específiques de la institució. I exigien que es tingueren en compte les seues investigacions “sobre la diversidad lingüística propia” i la seua autoritat “en el desarrollo de políticas públicas”.
Així, enguany el 21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna, ha exhibit la problemàtica. La DPZ, en una jornada sobre “Las claves del supremacismo lingüístico” amb els experts Juan Carlos Moreno Cabrera (UAM), Ramón de Andrés Díaz (Universidad de Oviedo) i José Ignacio López Susín (exdirector general de Política Lingüística). A l’EOI d’Alcanyís la professora Maite Moret va parlar de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua i Abelard Saragossà, membre de la Valenciana, de la recuperació i normativització del valencià. Ja el dissabte 24 la celebració es va fer reivindicativa: al matí a Mequinensa, amb la commemoració de l’aniversari de la seua “Declaració” de 1984 i un manifest subscrit per una vintena d’associacions; i a la tarda a Saragossa, amb la concentració “3 luengas e un corazón / 3 llengües i un cor”.
A la política local s’han presentat mocions en defensa de les llengües minoritàries. A Mequinensa, on el consistori presidit pel PSOE va organitzar els actes del 24-F, va ser aprovada per unanimitat, incloent-hi l’únic regidor del PP. La de la formació socialista de Pena-roja, també aprovada, instava al reconeixement del català com a llengua històrica del municipi. En canvi, a Vall-de-roures, la CHA es va quedar sola en un ple molt tens, amb els vots en contra de PP, PAR i PSOE; tampoc la va aprovar el consell comarcal del Matarranya.
Cal comentar la mobilització de les associacions negacionistes Amics del Chapurriau, Plataforma No hablamos catalán i FACAO, que han derivat en reunions amb diputats dels partits conservadors. Ho resumia el Facebook chapurrianista: “Tenemos el si [sic] de los tres partidos con los que hemos estado. Esto nos permite trabajar y colaborar con ellos”. Tot en castellà i sense cap proposta: ni sobre com escriure les “varietats dialectals”, ni sobre promocionar-les a l’ensenyament, la cultura, la retolació i l’administració.
A la magnífica “Noche en blanco” del 24 de juny passat a Saragossa els nostres artistes van oficiar un elegant cant del cigne, que s’haurà de transformar en fènix d’uns temps difícils. Temps en què les pobres llengües minoritàries perillen, entre la por i nosa que fan als estranys i l’autoodi i la pèrdua de l’autoestima que li dediquen alguns propis.
Publicat a Temps de Franja n. 161, abril 2024
Tags: Editorial
