Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

Posts Tagged ‘Editorial’

Lo català d’Aragó a Aragón Televisión: invisibilitat i inhibició parlamentària*

Quan a la jove democràcia espanyola van sorgir les diferents autonomies, totes es van dotar de cadenes públiques de ràdio i televisió, ben conscients les noves autoritats del valor dels mitjans audiovisuals en la creació d’una identitat comuna. A Aragó va ser l’any 1987 quan se va fundar la Corporación Aragonesa de Radio y Televisión (CARTV), que naixia amb la voluntat de ser «una Radio y Televisión pública multicanal, garante del interés general que potencie la identidad colectiva de Aragón» (Ley 8/1987, de 15 de abril, modificada per la Ley 4/2016, de 19 de mayo). La intenció fundacional s’ha traduït durant tres dècades de vida en un seguit de programes variats, bones audiències i una eficient gestió econòmica. I això amb diferents enfocaments, en funció de la direcció de la

llegir més Sense Comentaris

Alerta, extractivisme energètic!*

Ja estem acostumats a que tot el que passa més enllà del perímetre de les grans capitals sol quedar relegat en un segon pla, difús i sovent percebut com una mena d’espai salvatge o a colonitzar. Els pobles de la Franja formarien part d’esta perifèria estructural, que només ix a les notícies per motius de desgràcies o d’esdeveniments folklòrics. Tot i que els pobles de la Franja sempre han viscut en esta posició perifèrica, hi ha moments històrics en què la situació pareix aguditzar-se. Sense anar més lluny, el desenvolupament de l’actual sistema autonòmic ha comportat un enduriment de les fronteres i ha reduït sensiblement la capacitat dels seus habitants per influir en les decisions polítiques, cosa que es tradueix en una vulnerabilitat crònica davant certs macro-projectes que poden hipotecar el territori durant dècades.

llegir més Sense Comentaris

Vint anys de Vida*

Joaquim Montclús, president d’ASCUMA

Temps de Franja celebra 20 anys de la seva presència al carrer. Va ser a principis del mes de novembre de l’any 2000 quan va aparèixer el primer número. El seu editorial estava ple d’il·lusions i bones intencions, com la de “contribuir a la normalització lingüística” escrivint-la íntegrament en català, fer palesa la seua “independència ideològica, basada en el pluralisme i el progressisme” i “no rebutjar col·laboracions d’arreu d’Aragó i dels Països Catalans…”, ideals tots ells vàlids de cara a un futur.

llegir més 1 Comentaris

Les conficlasses*

// Editorial

Des de la revista Temps de Franja no voldríem passar de llarg pel tema del COVID-19, però és cert que és un assumpte prou complicat i que ha afectat a tots els aspectes de les nostres vides i en conseqüència tot el que es podria dir i opinar no cap en aquest editorial.
És evident que la qüestió sanitària ha estat la principal: els morts, els malalts, els hospitals adaptats a correcuita i els sanitaris anant a treballar des del primer moment a les trinxeres amb espardenyes, com qui diu. Però la resta de les persones que vivim a la Franja, allunyades del focus de Saragossa, tot això ho veiem de lluny, com si estiguéssim dins d’una pel·lícula de ciència ficció. I potser els que ho han viscut d’una manera més especial han estat els més petits i els adolescents, tancats a casa durant gairebé tres mesos. Qui ens ho havia de dir aquell 13 de març quan els hi van dir que no havien de tornar a mestra el 16! Més de tres mesos sense classes presencials, els col·legis tancats, els instituts barrats i els carrers buits.

llegir més Sense Comentaris

Diferències, filologia i psicoanàlisi

// Editorial

Cada llengua està formada per tres nivells d’anàlisi: fònic, morfosintàctic i lèxic-semàntic, i cada un presenta diferències dialectals: entonació i variants fonètiques al primer, un sistema verbal o pronominal particular —bàsicament— al segon i la varietat de vocabulari al tercer. La norma, dictada per les acadèmies o els models cultes, unifica la dispersió al mateix temps que recull la possibilitat de variants, mostra de riquesa. Un argentí o un uruguaià poden dir vos i ustedes en lloc de i vosotros, i pollera a la “Falda externa del vestido femenino”, pronunciant la “ll” de manera característica —“yeísmo rehilado”—. Les normes actuals miren d’evitar imposicions centralistes, quan abans, per posar dos exemples, imposaven l’espanyol de Castella a les variants meridionals o americanes i es preferia l’anglès britànic a l’estatunidenc. Alguna reminiscència sempre queda, perquè fa poc l’accent de la ministra María Jesús Montero ha generat comentaris intransigents a la diferència andalusa.

llegir més Sense Comentaris

És hora d’afrontar la fuga de cervells*

// Editorial

Una recent notícia de premsa apuntava que Madrid s’ha convertit en la regió espanyola que atrau més talent d’altres territoris. La notícia es feia ressò de diversos estudis que mostren com aquesta dinàmica ha convertit la capital del Regne d’Espanya en una ciutat ben preparada per afrontar els reptes d’una economia del segle XXI i per superar les crisis econòmiques que s’endevinen en el futur.
D’acord amb un informe del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB (“Descapitalització educativa i segona onada de despoblació”), Madrid aglutina el 37% dels moviments migratoris interregionals del jovent espanyol, amb uns fluxos d’entrada en els que dos de cada tres joves que hi van a viure són titulats universitaris provinents d’altres comunitats autònomes espanyoles. L’informe conclou que “la fuita de cervells té conseqüències negatives per al desenvolupament endogen dels territoris d’origen i alimenta els processos d’acumulació en les àrees receptores”.

llegir més 1 Comentaris

Quan la naturalesa brama

// Editorial

Després d’una DANA o gota freda amb pluges molt abundants a l’octubre, este hivern poc fred ham vist alternar-se una nevada qualificada d’històrica i uns quants dies seguits amb temperatures d’estiu. Lo canvi climàtic que fa temps va pregonant la ciència és una evidència, convertida en notícia d’actualitat, des dels informatius i els diaris a tema de conversa quotidiana. Rius vius, crescuts després de la sequera; les vistes pintoresques de muntanyes, viles i carrers coberts de blanc; o gent de totes les edats jugant amb les volves de neu mostren la cara de la bellesa de la naturalesa exultant, recreada en imatges que es van difonent per les xarxes socials.

llegir més 1 Comentaris

Despullar un museu per vestir-ne un altre*

// Editorial

El dia 11 de desembre de 2019 el Tribunal Superior de Justícia d’Aragó va fer pública la sentència d’un jutge de Barbastre que ordenava al Museu de Lleida que retornés “immediatament” les 111 obres d’art a les parròquies corresponents de la Franja d’Aragó. Com s’han de retornar a totes les parròquies si molts d’aquests pobles xics ja han desaparegut a causa de la despoblació de fa anys, com és el cas de llogarrets propers a Graus, o del frontal d’altar, de pintura sobre fusta, del segle XIII, de Tresserra, despoblat, i molts d’altres? Les peces d’indumentària litúrgica i la creu processional de Roda, aniran a la catedral de Roda d’Isàvena o al Museu Diocesà de Barbastre? La Verge Maria, escultura de pedra policromada del segle XIV, i altres imatges de sants de Saidí hi retornaran?

llegir més Sense Comentaris

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: