Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

Posts Tagged ‘Editorial’

Editorial

La força pròpia

Editorial

Dels pactes de govern entre el PP, VOX i PAR s’ha derivat la supressió de la Direcció General de Política Lingüística i de les minses partides per a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, a la Càtedra Fernández de Heredia i a les associacions culturals. Ho destacava l’editorial anterior “Temps de regressió”. En matèria lingüística ara toca eliminar les denominacions “aragonès” i “català” de l’article 4 de la llei del Patrimoni Cultural Aragonés, que havia esmenat les perífrasis LAPAO i LAPAPYP de la Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, o “Ley Rudi”. Preocupada per esta deriva restrictiva, una comissió del Consell d’Europa, que vetlla pel compliment de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries, es va reunir el 17 de giner a l’Instituto Cervantes amb les entitats que defensen i investiguen l’aragonès i el català a Aragó. D’ací sorgirà un informe en què també haurà estat preguntat el Govern d’Aragó i del qual derivaran unes “Recomanacions” prescriptives. 

Continue Reading

Editorial

Temps de regressió

Editorial

Les Corts d’Aragó van aprovar el passat desembre els pressupostos de la Comunitat Autònoma d’Aragó per a l’any 2024, xifrats en 8.546 milions d’euros (un 3,6% més que l’any anterior). En paraules del president del Govern aragonès, Jorge Azcón (PP) són “els pressupostos més socials de la història”. La seua aprovació va ser possible gràcies als vots de la coalició governant PP-Vox, amb el suport del PAR i, parcialment, de Teruel Existe. 

Continue Reading

Editorial

Politització de la llengua catalana a l’Aragó

Editorial

Des que en la primera legislatura del Govern d’Aragó 1983-1987 del socialista Santiago Marraco com a president i el favarol José Ramón Bada com a conseller de Cultura i Educació es va introduir el català a l’escola, aconseguir la normalització lingüística en el nostre territori —com estableix com a objectiu la Declaració de Mequinensa de 1984— la nostra llengua pròpia mai ha tingut el camí gens de fàcil. Molta gent s’ha encarregat de posar pals a la roda per no assumir la realitat trilingüe a l’Aragó. 

Continue Reading

Editorial

Vindran temps encara més incerts?

Editorial

De ben segur que els lectors ja sabeu que en els darrers comicis autonòmics a l’Aragó el Partit Popular ha emergit com a guanyador, però si no hi ha cap sorpresa haurà de comptar amb el suport de Vox per formar govern. I és que el partit ultradretà ha esdevingut clau gràcies al seu gran creixement (ha obtingut el 12% de vots i 7 diputats, tercera força), resultats que, si més no, sobten una mica si tenim en compte que un dels projectes estrella que vol impulsar aquesta formació és ni més ni menys que el transvasament de l’Ebre. Però siga com siga, a l’hora de tancar la revista, Vox ja ha assolit la presidència del parlament

Continue Reading

Editorial

Parlar, raonar, xarrar… català a Aragó

// Editorial

Si alguna cosa uneix a tota la gent de la Franja és la llengua catalana, amb les seues respectives variants, naturalment. Un parlant de la Ribagorça pot portar una conversa normal amb una persona del Matarranya, una persona de Calaceit entén a una persona de Mequinensa o d’Aneto, i així podríem anomenar a tots els pobles catalanoparlants d’Aragó.

Continue Reading

Editorial

L’estima de Javier Aguirre pel nostre territori

// Editorial

Sens dubte, l’escriptor en castellà que més extensos textos ha dedicat a descriure la comarca del Matarranya és Francisco Javier Aguirre (Logronyo,1945). Aguirre conegué la comarca fa més de quatre dècades per raons professionals. Fascinat per la zona, l’ha recorregut incansablement i n’hi ha dedicat set llibres. Així, en 1991 publicà a Saragossa el recull de relats Los duendes del Matarraña, primer capítol de la trilogia narrativa centrada en les terres del Matarranya. El 2004 F. J. Aguirre publica també a la capital d’Aragó un segon recull de relats, Noches del Matarraña; i el 2009, a Lleida la novel·la La dama del Matarraña, últim capítol de la trilogia. A aquesta trilogia cal afegir quatre títols més relacionats, d’alguna manera, amb el Matarranya: Del Matarraña a New York (2011), Cupido al Matarraña (2014),

Continue Reading

Editorial

Seleccions lingüístiques i consciència de la diversitat

// Editorial

La facultat del llenguatge articulat, que marca la principal diferència entre els éssers humans i la resta d’espècies, l’adquirim en família. És lo nostre primer i principal àmbit d’aprenentatge i sociabilització a base d’escoltar els nostres pares, que exercissen de professors perquè ens fan repetir paraules i ens les corregeixen. 

Continue Reading

Editorial

Temps de regressió*

Les Corts d’Aragó van aprovar el passat desembre els pressupostos de la Comunitat Autònoma d’Aragó per a l’any 2024, xifrats en 8.546 milions d’euros (un 3,6% més que l’any anterior). En paraules del president del Govern aragonès, Jorge Azcón (PP) són “els pressupostos més socials de la història”. La seua aprovació va ser possible gràcies als vots de la coalició governant PP-Vox, amb el suport del PAR i, parcialment, de Teruel Existe.

D’acord amb les promeses electorals dels partits governants a la Comunitat, els pressupostos han incorporat una rebaixa fiscal per a les persones residents a l’Aragó, amb una reducció del tram autonòmic de l’IRPF, exempcions en els impostos de Successions i Donacions, així com un augment del mínim exempt pel de Patrimoni (de 400.000 € a 700.000 €), descomptes que beneficiaran sobretot les grans herències. D’esta manera, Aragó s’afegeix a la carrera fiscal a la baixa, tal com havien fet abans a Madrid, Andalusia o Extremadura, cosa que no deixa de ser una forma regressiva de finançar les polítiques públiques.

Continue Reading

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: