Arribats fins aquí, és inevitable sentir una profunda fatiga en veure com la llengua catalana, llengua pròpia de la Franja d’Aragó, continua sent objecte d’atacs constants. Recentment, el partit Vox ha impulsat una nova ofensiva en solitari per eliminar el reconeixement del català i l’aragonès com a llengües pròpies. Aquesta situació, ja ho sabeu, no és nova; se suma a la llista llarguíssima (que, no patiu, ens estalviarem) de despropòsits que intenten negar una realitat històrica, lingüística i cultural que ens defineix.
La tribuna de Glòria Francino que tanca aquest número, titulada «Com que no raonam català a Aragó?», reflecteix aquesta preocupació amb claredat i passió. Francino es pregunta amb raó si el poder polític pot usurpar el nom d’una llengua històrica a les nostres comarques catalanoparlants. La seua resposta és rotunda: no. Els polítics haurien d’estar al servei de la comunitat, facilitant el govern i la vida de la ciutadania, i no pas per reescriure la història ni la realitat lingüística.
El català a la Franja està avalat per institucions com la Real Academia Española, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Academia Aragonesa de la Lengua, així com per eminents filòlegs i lingüistes. Aquesta llengua, que compartim amb altres regions de parla catalana, ens permet comunicar-nos amb gent de València, les Illes Balears, l’Alguer, el Rosselló i, naturalment, Catalunya. La diversitat de dialectes, que sempre s’intenta fer servir a la nostra contra, no és pas una excepció, sinó una riquesa que trobem en totes les llengües.
L’últim moviment de Vox, registrat a les Corts d’Aragó el passat juny, vol eliminar el reconeixement del català i l’aragonès, al·legant que la política lingüística de les últimes dècades ha estat «erràtica» i «imposada sense tenir en compte la voluntat dels parlants ni la realitat del territori». Aquesta proposta, però, ignora les arrels profundes de la nostra llengua. Vox, a més, sembla que vol impulsar una denominació peculiar, que recorda la polèmica «lengua aragonesa propia del área oriental» (LAPAO), feta servir el 2013 pel govern del PP i el Partit Aragonès, una maniobra que va generar un fort rebuig social i polític.
La proposta de Vox, tot i ser impulsada en solitari, posa en relleu algunes tensions dins la coalició de govern amb el PP. Els populars han negat estar al corrent d’aquesta iniciativa i afirmen que no forma part del seu acord de governabilitat, que només contempla una «revisió» de la Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó. Aquesta revisió encara està en procés i no ha estat concretada, però gat escaldat…
Malgrat la manca d’acord entre els socis de govern, la proposta de Vox segueix endavant i podria significar un nou retrocés en la protecció i reconeixement del català i l’aragonès. Si prospera, serà el tercer canvi en la llei de Patrimoni Cultural de 1999, que originalment reconeixia aquestes llengües com a pròpies d’Aragó. Aquesta situació ha despertat la indignació de diversos sectors, incloent acadèmics, polítics i associacions, que veuen en aquesta proposta un atac directe a la nostra identitat cultural.
La nostra terra, històricament de parla catalana des de fa segles, no pot ni vol renunciar a la seua llengua, a la seua identitat. És per això que hem de seguir, seguir i seguir defensant amb fermesa el reconeixement del català a la Franja, contra tots els intents de negar la realitat. Hem de recordar que la diversitat lingüística és una riquesa i un dret universal que no es pot menystenir ni eliminar per cap interès polític. La nostra llengua és un tresor que cal cuidar i mantindre tant sí com no per a les futures generacions. Com diu Francino, «que vingue i raonam! Potser no mos han escoltat mai?». És hora de fer sentir la nostra veu i de lluitar per allò que ens pertany de dret: el reconeixement i la protecció del català a la Franja d’Aragó.

Imatge de la confecció de la Declaració de Mequinensa, l’1 de febrer de 1984, pel reconeixement de la realitat lingüística d’Aragó // Arxiu
Publicat a Temps de Franja n. 162, juliol 2024
