A fons

«En cap moment no he volgut fer un llibre massa seriós ni trascendent»*

«En cap moment no he volgut fer un llibre massa seriós ni trascendent»*

MÀRIO SASOT, GUANYADOR DEL PREMI GUILLEM NICOLAU 2017

// Merxe Llop i Ramon Mur

Màrio Sasot Escuer (Saidí, 1951), ex professor, periodista i membre del duo Recapte, s’ha decidit, després d’uns quants treballs de caràcter assagístic sobre la llengua, la cultura i la cançó de la Franja, a escriure una obra de creació. Una novel·la biogràfica on l’autor tracta qüestions més íntimes i personals i ajusta comptes amb el seu passat sense acritud, d’una manera nostàlgica, irònica i, de vegades, divertida. El que fou director d’aquesta revista en los seus primers onze anys de vida, ens desvela diversos aspectes del procés creatiu, assumptes de la seua biografia menys coneguts i algunes tècniques emprades en l’escriptura d’aquest seu últim llibre.

llegir-ne més

Mor Lluís Virgili, tot un referent del món coral

Mor Lluís Virgili, tot un referent del món coral

// Redacció

Obituari. Lluís Virgili i Farrà, director de l’Orfeó Lleidatà durant prop de quaranta anys (del 1953 al 1991), ha mort recentment a l’edat de 92 anys. Sota la seua direcció, l’Orfeó Lleidatà es va endinsar en repertoris molt diversos, des de la polifonia clàssica, fins als Espirituals Negres, amb una especial dedicació a la música tradicional catalana i d’autor català.

llegir-ne més

La Llitera, una terra de promissió*

La Llitera, una terra de promissió*

// Lluís Rajadell

condicions de vida dels masovers de l’alt Matarranya als anys quaranta i cinquanta del segle XX, quan el país no acabava de remuntar la postguerra i l’autarquia frenava el progrés, van provocar una onada d’emigració des de pobles com Pena-roja, Mont-roig, Fondespatla, Ràfels, La Sorollera i Vall-de-roures cap als nous regadius de La Llitera, llavors una terra d’oportunitats on van establir-se i prosperar.

llegir-ne més

Un parc dedicat a Núria Terés Bonet

Un parc dedicat a Núria Terés Bonet

// Albert Quintana

El 24 d’octubre de 2017, el ple de l’Ajuntament de Girona va aprovar posar el nom de Núria Terés Bonet* a un parc de l’antiga vila de Santa Eugènia de Ter.

La proposta de nom de Núria Terés pel parc va sorgir arran del primer procés participatiu del nomenclàtor de la ciutat. Era la primera vegada que s’obria a propostes ciutadanes i no només als partits del consistori. 

llegir-ne més

Mossèn Joan. ‘In memoriam’

Mossèn Joan. ‘In memoriam’

// Glòria Francino Pinasa

Obituari. Mossèn Joan Mora i Pedra, gran persona i model de bon cristià, nascut a Tragó de Noguera, poble abandonat al 1964 a causa de la construcció dels embassaments de Canelles i de Santa Anna, ha mort a Lleida el dia 11 de febrer als 74 anys, després d’una llarga malaltia.

llegir-ne més

“Los jóvens també valem per a ocupar càrrecs”*

“Los jóvens també valem per a ocupar càrrecs”*

Susana Traver, alcaldessa de Valljunquera i secretària d’educació del PSOE Aragó

// Lluís Rajadell

La socialista Susana Traver, de 26 anys, és l’alcaldessa més jove d’Espanya. Va ser elegida per a presidir l’Ajuntament de Valljunquera –350 habitants– l’any 2015, quan tenia 23 anys. Professora d’educació infantil de professió, és diplomada en Magisteri Infantil, llicenciada en Psicopedagogia i té un màster en psicologia infantil.

Vostè és l’alcaldessa més jove d’Espanya, diputada provincial i acaba d’entrar a l’Executiva del PSOE aragonès com a secretària d’Educació. Una carrera meteòrica.
Amb 19 anys me vaig afiliar a les Joventuts Socialistes i vaig entrar com a regidora a l’Ajuntament de Valljunquera. Va ser un gran pas per a mi, perquè va significar l’entrada en política.

llegir-ne més

Ha mort Emilio Gastón

Ha mort Emilio Gastón

// Carles Sancho

Obituari. Ha mort als 83 anys Emilio Gastón Sanz, fundador del Partit Socialista Aragonès amb José A. Labordeta entre altres polítics i també fundador i promotor de la prestigiosa revista aragonesista progressista Andalán. Poeta en aragonès i en castellà, escultor i advocat, va ser Justícia d’Aragó del 1987 al 1993.

llegir-ne més

L’escola catalana i les seues llengües

L’escola catalana i les seues llengües

// María Dolores Gimeno Puyol*

En este context d’enfrontament en què la llengua, desgraciadament, continua sent arma de combat polític, voldria recordar la meua experiència com a professora de Llengua i literatura castellana durant 18 anys a l’Ensenyament Secundari a Catalunya. Mai hai tingut durant tot eixe temps cap problema ni entre els alumnes ni amb d’altres professors o els equips directius.

llegir-ne més

Sobre l’adoctrinament

Sobre l’adoctrinament

// Jordi Marin i Monfort*

La crisi oberta arran del procés d’independència de Catalunya ha estat la darrera excusa del govern de l’Estat per atacar un dels elements d’autogovern que més se’n penedeixen d’haver transferit: l’educació. El model d’immersió lingüística que es practica a Catalunya des de fa més de tres dècades ha estat reconegut tant internacionalment com dintre del propi país i molt especialment en aquells sectors de la població que no tenien el català com a primera llengua.

llegir-ne més

A estudi i a l’institut

A estudi i a l’institut

// Glòria Francino*

Quan sento i llegeixo als mitjans de comunicació que a Catalunya no s’ensenya l’assignatura de Llengua castellana o no es fa com cal, m’adono de la mala fe en les declaracions d’alguns personatges públics, primer perquè ells no assisteixen a escoles o instituts catalans a classe, i segon perquè els interessa parlar d’aquest tema, que no és cert, que no s’adiu amb la realitat social que es viu als centres escolars de la Comunitat Autònoma de Catalunya —havia escrit aquest paràgraf sense haver escoltat les declaracions d’un diputat català al Congreso de los Diputados.

llegir-ne més

“Necessitem gent culturalment inquieta”*

“Necessitem gent culturalment inquieta”*

Joan Rovira, president del Centre d’Estudis Lliterans

//Josep Espluga

Joan Rovira és el president del Centre d’Estudis Lliterans, un centre d’estudis comarcal que des del 2008 s’ocupa de promoure investigacions i de divulgar coneixements sobre el patrimoni cultural, natural, històric i social de la Llitera. Després de gairebé una dècada en funcionament, Joan Rovira mos fa un repàs a les moltes i valuoses aportacions que han fet durant aquest temps, i reflexiona sobre els obstacles amb què es troben en el dia a dia. Entre aquests obstacles destaquen les dificultats per arribar al públic, la manca de tradició col·laborativa i l’escàs suport institucional a diferents nivells. Malgrat tot, el CELLIT segueix endavant duent a terme una tasca essencial per al present i futur de la comarca.

llegir-ne més

Ha mort Antonio Javierre, un saidinès errant

Ha mort Antonio Javierre, un saidinès errant

//Mario Sasot

Obituari. Antonio Javierre Turmo, un saidinès que de jove va emigrar a Austràlia i que fa un parell d’anys va tornar a Saidí, va morir lo passat dimecres a l’hospital Arnau Vilanova de Lleida.

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: