Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

A fons

Montanui i Pau Donés

Montanui i Pau Donés

// Carles Sancho Meix

Montanui, la població franjolina a la comarca de la Ribagorça, ha sigut estos últims dies protagonista en tota la premsa nacional. La mort de Pau Donés el passat 9 de juny, líder del grup Jarabe de Palo, originari del lloc, va posar la petita població de només una cinquantena d’habitants en el mapa.

llegir-ne més

Marisa Ibáñez, bibliotecària alcanyissana a Cunit

Marisa Ibáñez, bibliotecària alcanyissana a Cunit

// Carles Sancho Meix

Obituari. El passat cap de setmana va morir la nostra amiga alcanyissana Marisa Ibáñez, germana de Miguel Ibáñez, el llibreter de la capital del Baix Aragó. Havia fet el batxillerat a l’institut de la seua ciutat i va continuar estudis de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona.

llegir-ne més

Adéu a en Néstor, lo pare d’en Bernat Corremón

Adéu a en Néstor, lo pare d’en Bernat Corremón

// Carles Terès

Obituari. Aquest matí, amb el butlletí de Núvol, ens hem assabentat de la notícia de la mort d’en Néstor Macià i Fontanilles, ‘Néstor’, l’autor del magnífic Bernat Corremón al Matarranya. Recordo la impressió que em va fer descobrir, en una llibreria d’a prop del taller d’esmolet del carrer Sant Cristòfor, un àlbum de còmic on eixien moltes de les viles de la comarca. Em vaig quedar d’una peça. Naturalment vaig comprar-lo sense pensar-m’hi gens.

llegir-ne més

A l’ombra de “Nipho”

A l’ombra de “Nipho”

Ha mort Darío Vidal Llisterri, periodista i escriptor alcanyissà

// Mario Sasot

Obituari. La vida professional de Darío Vidal transcorre entre Barcelona, Saragossa i la seua Alcanyís natal, ciutat on va morir el passat 15 de maig i on va viure les seues últimes tres dècades desplegant una frenètica labor com a escriptor, dinamitzador i divulgador cultural.

llegir-ne més

Miquel Siguan (1918-2010). ‘In Memoriam’ *

Miquel Siguan (1918-2010). ‘In Memoriam’ *

// Virgili Ibarz

En el marc de les “Jornadas Altoaragonesas sobre las lenguas en la escuela”, celebrades al Palau Montcada de Fraga, el 29 març de 2003, el professor Miquel Siguan va donar la conferència inaugural sota el títol “Llengües i cultures en un món global”. L’Ajuntament de Fraga li va fer un petit homenatge i li va oferir un dinar, ja que el seu avi havia estat secretari d’aquest Ajuntament.
Siguan va nàixer el 2 de maig de 1918 a Barcelona. Amb 16 anys va començar els estudis de Filosofia a la Universitat de Barcelona. Va participar a la Guerra Civil en una companyia anarquista. Acabada la guerra se’n va anar a Londres aprofitant una beca del Partit Laborista.

llegir-ne més

En el centenari d’Edmon Vallès*

En el centenari d’Edmon Vallès*

// Berenguer de Mussots

Edmon Vallès Perdrix naix a Mequinensa el 9 d’agost de 1920 —ara fa cent anys— i mor a Barcelona el 7 d’octubre de 1980. El 1929 la família Vallès-Perdrix, per motius laborals del pare, es trasllada a Tarragona, però conserven els lligams amb la vila. A Tarragona, Edmon Vallès continua la formació acadèmica fins que amb motiu de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) s’incorpora, sense haver complert els devuit anys, a la denominada Quinta del Biberó de l’Exercit Popular de la República. Amb la victòria de l’Exèrcit Nacional franquista s’exilia, durant un període d’uns sis mesos a Marsella, a casa d’uns parents. Retorna a Catalunya l’agost de 1939. Fruit d’aquest convuls període, és el breu text memorialístic Dietari de guerra (1938-1939), publicat el 1980, en què a les notes escrites com a jove soldat republicà E. Vallès hi afegeix, 40 anys més tard, breus comentaris redactats per l’historiador madur en què s’havia convertit.

llegir-ne més

Arribarà al segle XXII, el català de la Franja?

Arribarà al segle XXII, el català de la Franja?

A propòsit de la publicació de La llengua escapçada

// Esteve Valls**

Fa només dues dècades, en un moment en què a les comarques de la Franja hi havia el percentatge més elevat de població amb el català com a llengua inicial de tot l’àmbit lingüístic, el mestre fragatí Josep Galan, demostrant una clarividència envejable, ja va advertir que, en realitat, l’estat de salut de la llengua catalana a l’Aragó era «crític», i es lamentava que la manca de prestigi associat a les varietats locals era una amenaça per a la seva viabilitat futura en un món que avançava decididament cap a l’homogeneïtzació econòmica, cultural i lingüística.

llegir-ne més

«La cosmètica biològica és tan eficaç com la convencional i més respectuosa amb l’entorn»*

«La cosmètica biològica és tan eficaç com la convencional i més respectuosa amb l’entorn»*

Evelyn Celma, fundadora de l’empresa de cosmètica biològica Matarrània

// Lluís Rajadell

Evelyn Celma, nascuda i criada a Barcelona, va mantenir sempre vives les seues arrels a la Freixneda fins que l’any 2007 es va traslladar al Matarranya i va posar en marxa a Pena-roja l’empresa de cosmètica biològica Matarrània. Este negoci dona treball a vuit dones de la comarca. A més de produir i distribuir cosmètics basats en l’oli d’oliva i les plantes de la zona, ha obert espais demostratius del cultiu ecològic de plantes aromàtiques i per a fer tallers d’elaboració de cosmètics naturals.

llegir-ne més

«Vaig arribar a la universitat molt preparat perquè el nivell de l’IES Bajo Aragón és excel·lent»*

«Vaig arribar a la universitat molt preparat perquè el nivell de l’IES Bajo Aragón és excel·lent»*

Raúl Boix Pérez, Premi Extraordinari del Grau en Química 2019, per la Universitat de Saragossa

// Ramón Mur

Ells són el futur. Han eixit de la vila, del medi rural, han acabat els seus estudis, han completat la seua formació en el medi urbà i estan preparats per obrir-se camí en la vida amb la pròpia iniciativa. Raúl Boix Pérez, 22 anys, nascut a Bellmunt de Mesquí, rebé el passat 19 de novembre el Premi Extraordinari del Grau en Química 2019 de mans del rector de la Universitat de Saragossa, José Antonio Mayoral. Raúl no aprengué a llegir a la seua vila perquè quan va haver d’escolaritzar-se ja no hi havia escola a Bellmunt. Així que, abans d’anar a la universitat, va fer tota la seua trajectòria formativa en els centres d’Alcanyís: Juan Lorenzo Palminero, Emilio Díaz i Institut d’Ensenyament Secundari/IES Bajo Aragón. Es rep al Baix Aragó un ensenyament adequant per poder cursar estudis superiors universitaris? Raúl Boix té una resposta ràpida, clara i contundent: “Jo vaig arribar a la universitat molt preparat perquè el nivell de formació en l’IES Bajo Aragón és molt alt, excel·lent”.

llegir-ne més

El català dels testaments del segle XV  al Matarranya*

El català dels testaments del segle XV al Matarranya*

Javier Giralt Latorre publica Llibre de Testaments (1398-1429) d’en Pere Oriola, notari de Fondespatla. Edició i estudi lingüístic

// Artur Quintana

En la nostra Renaixença, en la recuperació del català com a llengua literària a l’Aragó, que com sabeu no ha començat fins als anys seixanta del segle passat, amb més de cent anys de retard en comparació amb tots els altres territoris de la llengua, en aquesta Renaixença té un paper molt important l’edició dels textos aragonesos en català del segle XIII fins a principis del XVIII, quan la submissió d’Aragó a les Lleis de Castella. I els seus editors en són ben conscients: com ho afirma al pròleg na Maite Moret en escriure que “aquest estudi palesa de bell nou que no hi ha cap mena de dubte que el català era la llengua pròpia de la Comarca del Matarranya”, i escriu de bell nou perquè ella mateixa i en Javier Giralt un any abans havien publicat El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya on en Jesús Vázquez Obrador deia al pròleg: “No puede haber duda alguna de que la lengua propia de la comarca del Matarraña era ya en la Edad Media el catalán”.

llegir-ne més

Jaume Ferran i Clua

Jaume Ferran i Clua

// José-Miguel Gràcia

Estic confinat al carrer doctor Ferran d’Esplugues de Llobregat, carrer que honora Jaume Ferran i Clua, doctor bacteriòleg, nascut a Corbera d’Ebre (1851). Estudià medicina a Barcelona i es llicencià el 1873. Del 1874 al 87 fou metge titular a Tortosa. S’interessà per la bacteriologia i pels estudis de Pasteur sobre les vacunes.

llegir-ne més

En la mort de Jordi Estruga i Estruga

En la mort de Jordi Estruga i Estruga

// Hèctor Moret

Obituari. El dimecres 8 d’abril va morir a Barcelona Jordi Estruga i Estruga als 85 anys víctima del coronavirus Covid-19. Nascut el 1934 a Barcelona, al barri de Gràcia —una exvila plena llavors de mequinensans, com ara els seus pares. En esclatar la Guerra Civil, en Jordi, amb dos anys, i la mare van anar a viure a Mequinensa, però el 1938 retornaren a Gràcia on, en la dècada de 1940 i en els primers anys de la de 1950, va continuar formant-se i hi va estudiar el peritatge i el professorat mercantil.

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: