Posada Guadalupe

A fons

Els orígens del Barça i les Terres de l’Ebre*

Els orígens del Barça i les Terres de l’Ebre*

// Joaquim Monclús**

Es pot dir que des del punt de vista oficial, el FC Barcelona es va fundar el 29 de novembre de 1899, però hi ha una sèrie d’historiadors, com és el cas del senyor Fernando Arrechea, que no hi estan d’acord. Per aquest senyor, des del punt de vista estrictament oficial, el FC Barcelona es va fundar dos anys mes tard i per a altres historiadors o estudiosos del tema, el Barça, amb el nom que més se’l coneix, es va fundar a la tardor de 1893 quan es va crear la Societat de Foot-ball de Barcelona, presidida pel cònsol britànic, sir William Wyndham.

llegir-ne més

Rubén Moragrega Julián*

Rubén Moragrega Julián*

// Alberto Moragrega

Obituari. El set de gener d’enguany vam perdre a Rubén, un matarranyenc de 35 anys i molt arraïlat al seu poble, Beseit. Un jove dels que aposten per quedar-se al territori, dels que estimaven la seua llengua i la seua gent. Rubén inicià un projecte de vida, en el seu cas com a director i xef de l’Hotel la Fàbrica de Solfa a Beseit.

llegir-ne més

Dreitausendeinhundertdreiundneunzig

Dreitausendeinhundertdreiundneunzig

// Roberto Albiac Balaguer

Des del moment que es va resoldre la confusió Mazarrón/Mazaleón del Ministeri de Cultura al Libro Memorial. Españoles deportados a los campos nazis (1940-1945) i vam descobrir lo vertader origen massalioner de Soledad Cortés Cubeles —Ravensbrück, n. 27099─, sabem que van ser 145 los veïns de la Franja que van patir aquell infern: 15 de la Ribagorça, 32 de la Llitera, 21 del Baix Cinca, 20 del Baix Matarranya, 42 de l’Alt Matarranya i 15 del Bergantes-Mesquí. La majoria d’ells van passar per Mauthausen-Gusen, un camp de concentració i d’extermini que cada 5 de maig rememore el seu alliberament de l’any 1945.

llegir-ne més

Entre ‘Das Kapital’ i la Ribagorça*

Entre ‘Das Kapital’ i la Ribagorça*

Jordi Moners i Sinyol polític, traductor, dialectòleg i literat

// Francesc Teixidor

Jordi Moners i Sinyol va nàixer al Prat de Llobregat el 1933. Estudis de dret (llicenciatura) a la Universitat de Barcelona i de romanística i germanística a Marburg, Freiburg im Breisgau i sobretot a Heidelberg. Va fer estades a Itàlia, Occitània i Portugal, i va viure uns anys a Alemanya, i en aquest país participà activament en els Jocs Florals de la Llengua catalana a l’exili celebrats a Tübingen l’any 1970. El 1971 torna a Catalunya. Viu uns anys al Prat de Llobregat, fins el 1980, després a Sant Boi de Llobregat i des del 2003 a Llinars del Vallès, on ara resideix. El 1968 ingressa com a fundador al Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) i hi desenvolupa una intensa activitat política. A través de la seua muller Núria Codina i Capdevila amb arrels familiars a Castigaleu passa llargues temporades en aqueixa vila ribagorçana i hi investiga la llengua, la literatura i la història local. Ha treballat a l’ensenyament, com a traductor de l’alemany (Das Kapital d’en Karl Marx, Anestèsia local de Günter Grass, contes infantils) i de l’italià (Il Principe de Niccolò Machiavelli), i com a escriptor, investigador i comentarista polític (Informationen über Katalonien (1970), textos per al PSAN, la Síntesi d’història dels Països Catalans, La llengua de Castigaleu, la segona edició de La Pastorada de Castigaleu), també ha escrit un important recull de narracions i llegendes ribagorçanes que caldria publicar d’urgència. Una greu afecció als ulls l’ha obligat darrerament a retirar-se de moltes de les seues activitats.

llegir-ne més

«En cap moment no he volgut fer un llibre massa seriós ni trascendent»*

«En cap moment no he volgut fer un llibre massa seriós ni trascendent»*

MÀRIO SASOT, GUANYADOR DEL PREMI GUILLEM NICOLAU 2017

// Merxe Llop i Ramon Mur

Màrio Sasot Escuer (Saidí, 1951), ex professor, periodista i membre del duo Recapte, s’ha decidit, després d’uns quants treballs de caràcter assagístic sobre la llengua, la cultura i la cançó de la Franja, a escriure una obra de creació. Una novel·la biogràfica on l’autor tracta qüestions més íntimes i personals i ajusta comptes amb el seu passat sense acritud, d’una manera nostàlgica, irònica i, de vegades, divertida. El que fou director d’aquesta revista en los seus primers onze anys de vida, ens desvela diversos aspectes del procés creatiu, assumptes de la seua biografia menys coneguts i algunes tècniques emprades en l’escriptura d’aquest seu últim llibre.

llegir-ne més

Mor Lluís Virgili, tot un referent del món coral

Mor Lluís Virgili, tot un referent del món coral

// Redacció

Obituari. Lluís Virgili i Farrà, director de l’Orfeó Lleidatà durant prop de quaranta anys (del 1953 al 1991), ha mort recentment a l’edat de 92 anys. Sota la seua direcció, l’Orfeó Lleidatà es va endinsar en repertoris molt diversos, des de la polifonia clàssica, fins als Espirituals Negres, amb una especial dedicació a la música tradicional catalana i d’autor català.

llegir-ne més

La Llitera, una terra de promissió*

La Llitera, una terra de promissió*

// Lluís Rajadell

condicions de vida dels masovers de l’alt Matarranya als anys quaranta i cinquanta del segle XX, quan el país no acabava de remuntar la postguerra i l’autarquia frenava el progrés, van provocar una onada d’emigració des de pobles com Pena-roja, Mont-roig, Fondespatla, Ràfels, La Sorollera i Vall-de-roures cap als nous regadius de La Llitera, llavors una terra d’oportunitats on van establir-se i prosperar.

llegir-ne més

Un parc dedicat a Núria Terés Bonet

Un parc dedicat a Núria Terés Bonet

// Albert Quintana

El 24 d’octubre de 2017, el ple de l’Ajuntament de Girona va aprovar posar el nom de Núria Terés Bonet* a un parc de l’antiga vila de Santa Eugènia de Ter.

La proposta de nom de Núria Terés pel parc va sorgir arran del primer procés participatiu del nomenclàtor de la ciutat. Era la primera vegada que s’obria a propostes ciutadanes i no només als partits del consistori. 

llegir-ne més

Mossèn Joan. ‘In memoriam’

Mossèn Joan. ‘In memoriam’

// Glòria Francino Pinasa

Obituari. Mossèn Joan Mora i Pedra, gran persona i model de bon cristià, nascut a Tragó de Noguera, poble abandonat al 1964 a causa de la construcció dels embassaments de Canelles i de Santa Anna, ha mort a Lleida el dia 11 de febrer als 74 anys, després d’una llarga malaltia.

llegir-ne més

“Los jóvens també valem per a ocupar càrrecs”*

“Los jóvens també valem per a ocupar càrrecs”*

Susana Traver, alcaldessa de Valljunquera i secretària d’educació del PSOE Aragó

// Lluís Rajadell

La socialista Susana Traver, de 26 anys, és l’alcaldessa més jove d’Espanya. Va ser elegida per a presidir l’Ajuntament de Valljunquera –350 habitants– l’any 2015, quan tenia 23 anys. Professora d’educació infantil de professió, és diplomada en Magisteri Infantil, llicenciada en Psicopedagogia i té un màster en psicologia infantil.

Vostè és l’alcaldessa més jove d’Espanya, diputada provincial i acaba d’entrar a l’Executiva del PSOE aragonès com a secretària d’Educació. Una carrera meteòrica.
Amb 19 anys me vaig afiliar a les Joventuts Socialistes i vaig entrar com a regidora a l’Ajuntament de Valljunquera. Va ser un gran pas per a mi, perquè va significar l’entrada en política.

llegir-ne més

Ha mort Emilio Gastón

Ha mort Emilio Gastón

// Carles Sancho

Obituari. Ha mort als 83 anys Emilio Gastón Sanz, fundador del Partit Socialista Aragonès amb José A. Labordeta entre altres polítics i també fundador i promotor de la prestigiosa revista aragonesista progressista Andalán. Poeta en aragonès i en castellà, escultor i advocat, va ser Justícia d’Aragó del 1987 al 1993.

llegir-ne més

L’escola catalana i les seues llengües

L’escola catalana i les seues llengües

// María Dolores Gimeno Puyol*

En este context d’enfrontament en què la llengua, desgraciadament, continua sent arma de combat polític, voldria recordar la meua experiència com a professora de Llengua i literatura castellana durant 18 anys a l’Ensenyament Secundari a Catalunya. Mai hai tingut durant tot eixe temps cap problema ni entre els alumnes ni amb d’altres professors o els equips directius.

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: