Gran Recapte 2018

A fons

“És la frontera: una altra mentalitat, una altra actitud…”*

“És la frontera: una altra mentalitat, una altra actitud…”*

Manel Riu, el Tendre de Benavarri

// Ramon Sistac

Seria fer un acudit fàcil dir que Manel Riu regala, vessa i traspua humanitat. A la seua gens discreta corpenta afegeix una activitat dialèctica que no té aturador: la nostra conversa s’acaba perquè s’ha fet de nit i haig de tornar cap a la terra plana, un vespre incert entre hivern i primavera, amb pluja i alguna volva de neu. Benavarrès instal·lat a Tremp (on ensenya llengua espanyola a l’institut), no ha perdut ni un bri del seu parlar de Benavarri, almenys quan parla (enragone) amb mi, i comprovo que també amb la família. En el moment de l’entrevista encara no sabem que s’arxivarà (de manera provisional, però) la causa oberta contra ell, acusat per la Guàrdia Civil d’incitació a l’odi i revelació de secrets per uns tuits, acusació que li va arribar a comportar la detenció durant unes hores. Polemista desfermat, del que té res no li’n falta, excepte pèls a la llengua.

llegir-ne més

“Per a mi, estimar, relacionar-se, viure,  és una manera d’estar vinculada al món”*

“Per a mi, estimar, relacionar-se, viure, és una manera d’estar vinculada al món”*

Merxe Llop Alfonso, professora, pedagoga i escriptora

// Màrio Sasot

La tensió vital permanent d’aquesta dona apassionada i activa (Merxe Llop Alfonso, Nonasp, Baix Matarranya, 1957) mestra, psico-pedagoga, escriptora i animadora cultural, col·laboradora habitual d’aquesta revista amb les seues columnes, una vegada incisives, altra reflexives i erudites, sempre honestes, ha trencat abruptament i definitiva en el seu poemari “Esclat”, un seguit de versos crus i tendres, tristos, desesperats i optimistes. Al final de l’estriptease sentimental d’aquesta ànima esguerrada, sorgeix l’esperança enmig d’uns paisatges serens plens de pau i de nostàlgia.

llegir-ne més

Els orígens del Barça i les Terres de l’Ebre*

Els orígens del Barça i les Terres de l’Ebre*

// Joaquim Monclús**

Es pot dir que des del punt de vista oficial, el FC Barcelona es va fundar el 29 de novembre de 1899, però hi ha una sèrie d’historiadors, com és el cas del senyor Fernando Arrechea, que no hi estan d’acord. Per aquest senyor, des del punt de vista estrictament oficial, el FC Barcelona es va fundar dos anys mes tard i per a altres historiadors o estudiosos del tema, el Barça, amb el nom que més se’l coneix, es va fundar a la tardor de 1893 quan es va crear la Societat de Foot-ball de Barcelona, presidida pel cònsol britànic, sir William Wyndham.

llegir-ne més

Bèlgica 1956: el relleu de la catàstrofe*

Bèlgica 1956: el relleu de la catàstrofe*

// Lluís Rajadell

Miners de Mequinensa i Vall-de-roures van marxar als darrers anys cinquanta del segle XX a les mines belgues per omplir el buit que van deixar els treballadors italians després del pitjor accident de la història minera del país, que va costar la vida de 262 obrers.

La catàstrofe minera de Marcinelle, on el 8 d’agost de 1956 van morir 262 treballadors, va ser l’accident més greu registrat en la història de la mineria de Bèlgica i les seues conseqüències van sostovar tot el continent europeu, inclosa l’Espanya de l’aïllament i l’autarquia. Inclosa, també, la Franja d’Aragó.

llegir-ne més

Lo Català a la Franja fa 15 anys

Lo Català a la Franja fa 15 anys

// Natxo Sorolla

Lo Català a la Franja és una web que recopila informació sobre la Franja i les seues comarques. Conté informacions sobre llengua, activisme, lleis de llengües, literatura, recerca, i evidentment, sobre el propi territori del Matarranya, Baix Cinca, Llitera i Ribagorça, a més de les relacions de la Franja amb Aragó, amb Catalunya o amb el País Valencià. Lo català a la Franja s’ha consolidat com a projecte independent i central de l’actualitat de la Franja. Des d’aquí es difon i es promou la recerca sobre estes comarques catalanoparlants.

llegir-ne més

Rubén Moragrega Julián*

Rubén Moragrega Julián*

// Alberto Moragrega

Obituari. El set de gener d’enguany vam perdre a Rubén, un matarranyenc de 35 anys i molt arraïlat al seu poble, Beseit. Un jove dels que aposten per quedar-se al territori, dels que estimaven la seua llengua i la seua gent. Rubén inicià un projecte de vida, en el seu cas com a director i xef de l’Hotel la Fàbrica de Solfa a Beseit.

llegir-ne més

Dreitausendeinhundertdreiundneunzig

Dreitausendeinhundertdreiundneunzig

// Roberto Albiac Balaguer

Des del moment que es va resoldre la confusió Mazarrón/Mazaleón del Ministeri de Cultura al Libro Memorial. Españoles deportados a los campos nazis (1940-1945) i vam descobrir lo vertader origen massalioner de Soledad Cortés Cubeles —Ravensbrück, n. 27099─, sabem que van ser 145 los veïns de la Franja que van patir aquell infern: 15 de la Ribagorça, 32 de la Llitera, 21 del Baix Cinca, 20 del Baix Matarranya, 42 de l’Alt Matarranya i 15 del Bergantes-Mesquí. La majoria d’ells van passar per Mauthausen-Gusen, un camp de concentració i d’extermini que cada 5 de maig rememore el seu alliberament de l’any 1945.

llegir-ne més

Entre ‘Das Kapital’ i la Ribagorça*

Entre ‘Das Kapital’ i la Ribagorça*

Jordi Moners i Sinyol polític, traductor, dialectòleg i literat

// Francesc Teixidor

Jordi Moners i Sinyol va nàixer al Prat de Llobregat el 1933. Estudis de dret (llicenciatura) a la Universitat de Barcelona i de romanística i germanística a Marburg, Freiburg im Breisgau i sobretot a Heidelberg. Va fer estades a Itàlia, Occitània i Portugal, i va viure uns anys a Alemanya, i en aquest país participà activament en els Jocs Florals de la Llengua catalana a l’exili celebrats a Tübingen l’any 1970. El 1971 torna a Catalunya. Viu uns anys al Prat de Llobregat, fins el 1980, després a Sant Boi de Llobregat i des del 2003 a Llinars del Vallès, on ara resideix. El 1968 ingressa com a fundador al Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) i hi desenvolupa una intensa activitat política. A través de la seua muller Núria Codina i Capdevila amb arrels familiars a Castigaleu passa llargues temporades en aqueixa vila ribagorçana i hi investiga la llengua, la literatura i la història local. Ha treballat a l’ensenyament, com a traductor de l’alemany (Das Kapital d’en Karl Marx, Anestèsia local de Günter Grass, contes infantils) i de l’italià (Il Principe de Niccolò Machiavelli), i com a escriptor, investigador i comentarista polític (Informationen über Katalonien (1970), textos per al PSAN, la Síntesi d’història dels Països Catalans, La llengua de Castigaleu, la segona edició de La Pastorada de Castigaleu), també ha escrit un important recull de narracions i llegendes ribagorçanes que caldria publicar d’urgència. Una greu afecció als ulls l’ha obligat darrerament a retirar-se de moltes de les seues activitats.

llegir-ne més

«En cap moment no he volgut fer un llibre massa seriós ni trascendent»*

«En cap moment no he volgut fer un llibre massa seriós ni trascendent»*

MÀRIO SASOT, GUANYADOR DEL PREMI GUILLEM NICOLAU 2017

// Merxe Llop i Ramon Mur

Màrio Sasot Escuer (Saidí, 1951), ex professor, periodista i membre del duo Recapte, s’ha decidit, després d’uns quants treballs de caràcter assagístic sobre la llengua, la cultura i la cançó de la Franja, a escriure una obra de creació. Una novel·la biogràfica on l’autor tracta qüestions més íntimes i personals i ajusta comptes amb el seu passat sense acritud, d’una manera nostàlgica, irònica i, de vegades, divertida. El que fou director d’aquesta revista en los seus primers onze anys de vida, ens desvela diversos aspectes del procés creatiu, assumptes de la seua biografia menys coneguts i algunes tècniques emprades en l’escriptura d’aquest seu últim llibre.

llegir-ne més

Mor Lluís Virgili, tot un referent del món coral

Mor Lluís Virgili, tot un referent del món coral

// Redacció

Obituari. Lluís Virgili i Farrà, director de l’Orfeó Lleidatà durant prop de quaranta anys (del 1953 al 1991), ha mort recentment a l’edat de 92 anys. Sota la seua direcció, l’Orfeó Lleidatà es va endinsar en repertoris molt diversos, des de la polifonia clàssica, fins als Espirituals Negres, amb una especial dedicació a la música tradicional catalana i d’autor català.

llegir-ne més

La Llitera, una terra de promissió*

La Llitera, una terra de promissió*

// Lluís Rajadell

condicions de vida dels masovers de l’alt Matarranya als anys quaranta i cinquanta del segle XX, quan el país no acabava de remuntar la postguerra i l’autarquia frenava el progrés, van provocar una onada d’emigració des de pobles com Pena-roja, Mont-roig, Fondespatla, Ràfels, La Sorollera i Vall-de-roures cap als nous regadius de La Llitera, llavors una terra d’oportunitats on van establir-se i prosperar.

llegir-ne més

Un parc dedicat a Núria Terés Bonet

Un parc dedicat a Núria Terés Bonet

// Albert Quintana

El 24 d’octubre de 2017, el ple de l’Ajuntament de Girona va aprovar posar el nom de Núria Terés Bonet* a un parc de l’antiga vila de Santa Eugènia de Ter.

La proposta de nom de Núria Terés pel parc va sorgir arran del primer procés participatiu del nomenclàtor de la ciutat. Era la primera vegada que s’obria a propostes ciutadanes i no només als partits del consistori. 

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: