Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

A fons

Primavera del 38: 1. El sistema defensiu de Miksche*

Primavera del 38: 1. El sistema defensiu de Miksche*

// Ricard Martí

Els llibres de la guerra civil expliquen que després de la batalla de Terol, el Cos d’Exèrcit de Galicia (CEG), que manava el general Aranda, va sortir d’Alcorisa el 24 de març de 1938 i arribà al mar Mediterrani el 15 d’abril, tot tallant en dos el territori de la República. Dit d’una altra manera, va recórrer en 20 dies gairebé 100 quilòmetres per arribar a Vinaròs i Benicarló.

El principal obstacle que va trobar va ser la fortificació que els republicans havien fet entre Aiguaviva i Torredarques. Un cop superada, la marxa vers Morella i el mar fou pràcticament imparable.

A l’arxiu militar d’Àvila es troba una memòria (un informe) sobre el sistema defensiu de la Pobleta a Sorita, redactat entre gener i febrer de 1938. L’autor va ser Ferdinand Otto Miksche, que ostentava el grau de major de l’exèrcit republicà. La biografia d’aquest militar (vegeu-la a Internet) és interessant, i el seu informe, més encara. Miksche havia nascut a Àustria l’any 1905, va ingressar a l’escola militar de Budapest, parlava diversos idiomes i el 1930 ja ostentava un càrrec assimilat al de capità a l’exèrcit txec.

llegir-ne més

Primavera del 38: 2. L’atac final*

Primavera del 38: 2. L’atac final*

// Ricard Martí

L’atac final: de Mont-roig a la Pobleta i Morella

El dia 1 d’abril de 1938 la IV divisió de Navarra va envoltar les defenses del sector Torredarques-La Pobleta trametent unitats a aturar un contraatac republicà a les Toscanes, avançant cap a l’est fins a Herbers, i ocupant finalment el poble i el port de la Pobleta el 3 d’abril, després dels bombardeigs de l’artilleria i l’aviació “nacionals” (la brigada hispana va efectuar 6 serveis els dies 3 i 4 d’abril, a més dels reconeixements, metrallament i protecció dels bombarders per part dels caces).

llegir-ne més

Una fossa oblidada a les portes del cementiri de Vall-de-roures

Una fossa oblidada a les portes del cementiri de Vall-de-roures

La família d’un republicà represaliat a la Guerra Civil busca les seues restes en una tomba col·lectiva

// Lluís Rajadell

La pista de Joaquín Ferrer Alaber, un moliner de Torredarques compromés amb la II República, es perd l’abril de 1938, quan tenia 38 anys, en plena ofensiva franquista sobre Aragó. Amb les tropes republicanes a la desbandada, va ser detingut pels franquistes per haver estat secretari del comité revolucionari de Ràfels. Després de la detenció, el seu destí és un absolut misteri que la seua família confia en aclarir 83 anys després amb la projectada excavació d’una fossa comuna contigua al cementiri de Vall-de-roures on, segons un informador, Ferrer podria haver estat enterrat després de la seua execució extrajudicial per culpa d’una denúncia.

llegir-ne més

Ha mort Magda Gòdia, alcaldessa de Mequinensa

Ha mort Magda Gòdia, alcaldessa de Mequinensa

// Màrio Sasot

Dissabte 7 d’agost al matí ens va colpir la notícia de que Magda Gòdia Ibarz, alcaldessa de Mequinensa des de l’any 2003, moria a l’edat de 68 anys després d’una llarga i dolorosa malaltia. Ja en els inicis de l’agreujament del càncer que ha acabat finalment amb la seua vida, en març d’enguany, ens escrivia uns dels seus últims articles felicitant-nos pels 20 anys assolits per la nostra revista i animant-nos a continuar amb el mateix entusiasme de sempre.

Magda ha estat sempre una dona molt activa i lluitadora, que en tot moment ha mostrat un tacte entranyable i exquisit amb tothom, la qual cosa l’ha ajudat a unir forces entorn de projectes que han dinamitzat i donat vida i força cultural a la seua localitat.

llegir-ne més

«Estant fora vaig entendre que des d’Aragó es podia defensar millor la nostra llengua»

«Estant fora vaig entendre que des d’Aragó es podia defensar millor la nostra llengua»

Tomàs Bosque, escriptor i músic

// Màrio Sasot

Tomás Bosque Peñarroya (la Codonyera, Matarranya-Mesquí, 1948) ha estat reconegut enguany amb el premi «Franja. Llengua i territori» per part de les associacions pertanyents a Iniciativa Cultural de la Franja, que amb aquest guardó han volgut reconèixer la impecable trajectòria humana, social i cultural d’en Tomàs així com la seua lluita incansable per la llengua catalana i per la dignitat de la Franja des de fa més de 50 anys.

llegir-ne més

En el centenari de Miquel Ibarz*

En el centenari de Miquel Ibarz*

(Mequinensa, 1920-Barcelona, 1987)

// Berenguer de Mussots

Miquel Ibarz Roca, pintor de cavallet, muralista i gravador —aiguaforts i litografies en concret— de projecció internacional, va nàixer a Mequinensa el 30 de novembre del 1920 —ara fa cent anys— i va morir a Barcelona el 5 de gener de 1987. De ben petit, quan a penes tenia dos anys, la família —com un nombre important de mequinensans que en aquells anys van haver d’abandonar la vila a causa de la crisi provocada amb la fi de la Gran Guerra— es va traslladar a la llavors aparentment dinàmica Barcelona. Instal·lats a la capital de Catalunya, va continuar la formació acadèmica a l’Escola de Mar, institució educativa que era un dels centres pedagògicament més innovadors en la Barcelona de l’època; i fou allí on es va reforçar la seua inclinació pel dibuix i la pintura. Tanmateix, amb catorze anys va haver de deixar l’escola per treballar en les oficines d’una empresa tèxtil.

llegir-ne més

Francisco Javier Aguirre i el Matarranya

Francisco Javier Aguirre i el Matarranya

// Carles Sancho

La vinculació de Francisco Javier Aguirre González (Logronyo, 1945) amb les terres del Matarranya ve de lluny, de més de quaranta anys com ell mateix proclama. Era el Director Provincial d’Educació i Cultura de Terol (1983-1989) quan entra en contacte amb Desideri Lombarte per oferir-li la publicació de dos volums en la nova col·lecció en català ‘Pa de casa’ editada pel Govern d’Aragó: l’obra de teatre Pena-roja i Vallibona, pobles germans i Poemes del racó del foc i poemes de vida i de mort. Comunicacions que recull Artur Quintana en l’Epistolari de Desideri Lombarte (1981-1989) (2002).

llegir-ne més

Arribarà al segle XXII, el català de la Franja?

Arribarà al segle XXII, el català de la Franja?

A propòsit de la publicació de La llengua escapçada

// Esteve Valls**

Fa només dues dècades, en un moment en què a les comarques de la Franja hi havia el percentatge més elevat de població amb el català com a llengua inicial de tot l’àmbit lingüístic, el mestre fragatí Josep Galan, demostrant una clarividència envejable, ja va advertir que, en realitat, l’estat de salut de la llengua catalana a l’Aragó era «crític», i es lamentava que la manca de prestigi associat a les varietats locals era una amenaça per a la seva viabilitat futura en un món que avançava decididament cap a l’homogeneïtzació econòmica, cultural i lingüística.

llegir-ne més

«La principal amenaça per al xapurriau és el castellà»

«La principal amenaça per al xapurriau és el castellà»

Ferran Rañé, actor descendent de la Torre de Vilella

// Lluís Rajadell

L’actor català prepara una sèrie de documentals amb suport de l’Ajuntament, la Comarca del Baix Aragó i associacions locals per a mostrar la parla del poble, que no entra a valorar si és català.

 

llegir-ne més

José Antonio Carrégalo, avant amic!*

José Antonio Carrégalo, avant amic!*

// Carles Sancho Meix

Avui 20 de març, al matí, ens ha deixat l’amic i company José Antonio Carrégalo, ens ha comunicat la Pili, la seua esposa i lluitadora fins l’últim moment de vida, «ha mort tranquil, sense patir, estave molt malament». La primera notícia l’havíem tingut una hora abans gràcies a Javier Arrufat, mont-rogí, ‘ascumaire’ i amic de la família. A través del whatsapp ha escrit: «Bon dia… M’acaben de comunicar… que ha faltat José Antonio Carrégalo. Una gran pèrdua per a tots».

llegir-ne més

Maria Rosa Fort i Cañellas (1951-2021)

Maria Rosa Fort i Cañellas (1951-2021)

// Javier Giralt i Maite Moret

Obituari. No sempre és fàcil acomiadar-se d’una persona amb qui has tingut la sort de compartir vida acadèmica i de recerca a la Universitat. I encara menys quan toca fer-ho només amb el pensament i el cor, en la distància, atesa la situació de pandèmia que ens va impedir, als seus col·legues més propers, ésser al costat de l’amiga que traspassà d’aquest món a l’altre.

llegir-ne més

«Sóc un apassionat de la literatura popular»*

«Sóc un apassionat de la literatura popular»*

Josep Antoni Carrégalo Sancho, escriptor i estudiós de la cultura popular matarranyenca

// Artur Quintana i Font

L’endemà de Cap d’Any, de vesprada, pugem a Mont-roig, a casa de l’escriptor, amb vistes esplèndides a la Mola, al Masmut i la Cogulla. Abans d’anar per feina hem fet una curta eixida —els dies encara curtegen— fins a la Torre Manero a admirar-ne la centenària i monumental carrasca, que avui se’ns presenta mutilada, ja que fa poc se li ha esguellat un dels cimals, i veure si trobem alguns fredolics —poca collita, malauradament. Però sí que arreplego un mot nou per a nosaltres d’en Josep Antoni: la tovura, aquest muntet arrodonit de pinassa o molsa que delata la presència a sota d’un bolet. De tornada a la vila berenem com cal i encetem la conversa mentre na Sigrid ens fotografia.

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: