Temps de Franja

A fons

“Necessitem gent culturalment inquieta”*

“Necessitem gent culturalment inquieta”*

Joan Rovira, president del Centre d’Estudis Lliterans

//Josep Espluga

Joan Rovira és el president del Centre d’Estudis Lliterans, un centre d’estudis comarcal que des del 2008 s’ocupa de promoure investigacions i de divulgar coneixements sobre el patrimoni cultural, natural, històric i social de la Llitera. Després de gairebé una dècada en funcionament, Joan Rovira mos fa un repàs a les moltes i valuoses aportacions que han fet durant aquest temps, i reflexiona sobre els obstacles amb què es troben en el dia a dia. Entre aquests obstacles destaquen les dificultats per arribar al públic, la manca de tradició col·laborativa i l’escàs suport institucional a diferents nivells. Malgrat tot, el CELLIT segueix endavant duent a terme una tasca essencial per al present i futur de la comarca.

llegir-ne més

Ha mort Antonio Javierre, un saidinès errant

Ha mort Antonio Javierre, un saidinès errant

//Mario Sasot

Obituari. Antonio Javierre Turmo, un saidinès que de jove va emigrar a Austràlia i que fa un parell d’anys va tornar a Saidí, va morir lo passat dimecres a l’hospital Arnau Vilanova de Lleida.

llegir-ne més

L’origen de la denominació “Franja”: Barcelona, RAE o la Revista de Filologia Española?

L’origen de la denominació “Franja”: Barcelona, RAE o la Revista de Filologia Española?

//Natxo Sorolla

Revisant l’origen de la denominació “Franja” per al territori on se superposen la llengua catalana i Aragó, m’haig trobat amb algunes inconcrecions. Moret (1998:12) apuntava al seu magnífic llibre que la denominació té el seu origen en la transició, en cercles de jóvens de la Franja i catalans que es trobaven al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona, cap a 1977-78. Això seria coherent amb que la primera referència escrita que es troba és Camps (1976), que parla de franja aragonesa (de fet, parla dels catalans de la franja aragonesa), i en una resposta de Pons, Sistac (1977), que citen la denominació.

llegir-ne més

“La Franja està patint un lingüicidi legal davant l’immobilisme general”

“La Franja està patint un lingüicidi legal davant l’immobilisme general”

Entrevista a Joaquim Gibert

//Òscar Adamuz (Font: Moviment Franjolí)

Joaquim Gibert és psicòleg i professor. Nascut a Arenys de Mar, fa anys que resideix a Fraga i n’és membre actiu del Casal Jaume I de la capital del Baix Cinca, a on destaca com a activista cultural en defensa de la llengua catalana. És autor de llibres com: Qui estima la llengua la fa servir, Removent consciències i coautor de diverses obres sobre el fet lingüístic als Països Catalans. Quim és una persona de conversa amena, pausada i contundent.

llegir-ne més

Adéu a Ferran Blanco

Adéu a Ferran Blanco

//Carles Sancho

Obituari. El passat 19 d’agost moria a l’Hospital d’Alcanyís l’artista calaceità d’adopció Ferran Blanco.

llegir-ne més

A la recerca de la poesia infinita. (Obituari de Pilar Gómez Vedate)

A la recerca de la poesia infinita. (Obituari de Pilar Gómez Vedate)

//Màrio Sasot

Obituari. Les tòrrides terres del cementeri de Calaceit ja allotgen, des de fa uns dies, les cendres de Pilar Gómez Bedate, professora de literatura, poetessa, crítica literària, editora i traductora. Les seves restes reposen al costat de les del seu marit, el poeta simbolista i traductor Ángel Crespo.

llegir-ne més

“Som aragonesos i parlem  en català”

“Som aragonesos i parlem en català”

// José Antonio Carrégalo

Ernesto Nazario Martín Peris, lingüista

Expert en ensenyament d’idiomes i en la formació del seu professorat, Ernesto Nazario Martín Peris (la Sorollera, 1949) és llicenciat en Filologia Hispànica i en Filologia Germànica, i doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació, per la Universitat de Barcelona. També és llicenciat en Teologia per la Universitat d’Innsbruck, Àustria, on va anar a prosseguir los estudis eclesiàstics que havia iniciat al seminari de Saragossa. Ernesto parla, a banda del català i lo castellà, alemany, anglès i francès, i la seua carrera professional ha segut, i és encara, molt intensa: des de 1993 és professor de llengua espanyola a la Universitat Pompeu Fabra (actualment en situació d’emèrit); abans havia estat catedràtic i director de l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona.

llegir-ne més

“He construït un pont de cultura entre Aragó i Catalunya”

“He construït un pont de cultura entre Aragó i Catalunya”

//Luís Rajadell

Octavio Serret, llibreter i Creu de Sant Jordi de la Generalitat 2017

Octavio Serret, naixcut a Vall-de-roures fa 51 anys, va aprendre a llegir i estimar els llibres amb la biblioteca familiar.El primer llibre d’adults en que es va fixar –i va llegir– va ser un exemplar de Arde París, de Dominique Lapierre i Larry Collins, un dels molts que omplien les lleixes que envoltaven l’habitació on dormie. Quan va llegir la biblioteca familiar, va pensar que una bona manera d’aconseguir una oferta inesgotable de llibres serie muntant una llibreria. “Em pago els impostos d’autònom des dels16 anys”, recorda. Tenie esta edat quan va muntar la primera llibreria, al carrer Belchite, a la planta baixa de la casa familiar.

llegir-ne més

Radiografia de la declaració del Matarranya com a zona històrica d’ús del català

Radiografia de la declaració del Matarranya com a zona històrica d’ús del català

//Rubén Lombarte

El Matarranya ha aprovat la declaració del territori com a zona històrica d’ús de la llengua catalana. La immensa majoria de consellers que representen el Matarranya va demanar, senzillament, el compliment de la Llei de Llengües d’Aragó i de l’Estatut d’Autonomia.

llegir-ne més

Les restes del músic José Peris descansen ja a la vila de Maella

Les restes del músic José Peris descansen ja a la vila de Maella

// Javier Ortega i Màrio Sasot

Obituari. Les cendres del músic maellà José Peris Lacasa reposen, des del passat u de maig al cementeri de la seua vila natal. A l’enterrament i a la cerimònia religiosa, celebrada a l’església de Sant Esteve, hi assistiren els seus familiars, algunes autoritats aragoneses com el Justícia d’Aragó i nombrosos veïns d’aquesta localitat del Baix Matarranya.

llegir-ne més

Comunicat d’ICF referent a l’Informe del Consell d’Europa sobre llengües minoritàries

Comunicat d’ICF referent a l’Informe del Consell d’Europa sobre llengües minoritàries

// José Miguel Gràcia

El dijous dia 11 de desembre, el Consell d’Europa, a través del seu informe sobre l’aplicació de la “Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries” (2n cicle de revisió) a Espanya, crida l’atenció al Govern d’Espanya sobre diferents punts.

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)