Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

A fons

«No s’entendria en 2023 un Aragó que no pogués autogovernar-se»

«No s’entendria en 2023 un Aragó que no pogués autogovernar-se»

Ignacio López Susín, director general de Política Lingüística, premi Franja 2022

// Màrio Sasot

José Ignacio López Susín (Saragossa,1956) és llicenciat en Dret i funcionari de carrera de l’Administració de Justícia des de 1979. En 1998 participà com a jurista en l’ elaboració del primer avantprojecte de Llei de Llengües d’ Aragó. Fou membre de l’extint Consell Superior de las Llengües d’Aragó, i des de 2015 és director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó. El passat 10 de desembre, va rebre, durant la Gala de l’IEBC a Fraga, el premi Franja, Llengua i Territori 2022 «per la seua persistent labor en favor de la visibilitat i dignificació de la llengua catalana a l’Aragó i de les llengües pròpies d’Aragó en general».

llegir-ne més

«Més que el perdó, les víctimes esperen que se les reconegui com a tals»

«Més que el perdó, les víctimes esperen que se les reconegui com a tals»

// Amado Llop

El 12 de novembre passat, el periodista Àlex Romaguera (Barcelona, 1970), periodista especialitzat en moviments socials i en temes vinculats a la lluita pels drets humans i la memòria històrica, va presentar a la Sala Aurora de la CNT-AIT de Fraga el seu llibre Víctimes en so de pau (Pagès Editors). Una obra que recull el testimoni de quinze familiars de víctimes de la violència política que, a través del seu exemple, ens mostren la necessitat de no oblidar el passat i avançar cap a una societat més justa, humana i en pau.

llegir-ne més

Nativitat Yarza. La primera alcaldessa catalana*

Nativitat Yarza. La primera alcaldessa catalana*

// Joaquim Montclús Esteban

La Generalitat de Catalunya va dedicar l’any 2022 a recordar i honrar la figura de Nativitat Yarza Planas amb motiu de complir-se els 150 anys del seu naixement. Malgrat que ha passat més d’un any, encara diverses institucions i municipis catalans organitzen actes i exposicions per a distingir la seva personalitat.

Nativitat Yarza Planas va ser una política, una mestra catalana i la primera alcaldessa d’Espanya, elegida democràticament en les eleccions de gener de 1934, en la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya en la població de Bellprat.

llegir-ne més

Un curiós concurs per habilitar la carretera d’Alcanyís a Morella

Un curiós concurs per habilitar la carretera d’Alcanyís a Morella

// Joaquim Montclús i Esteban

Algun dia s’acabarà definitivament la remodelació de la carretera que va d’Alcanyís a Morella, coneguda com l’N-232. Actualment, ja es poden recórrer els 65 km que hi ha de distància entre les dues ciutats en uns 40 minuts.

En aquells temps, malgrat que per la carretera encara circulaven cotxes tirats per cavalls, carros, tartanes i diversos animals apropiats per fer viatges, quan es va posar en marxa aquesta carretera, a principis del segle XIX, va ser tot un gran esdeveniment.

llegir-ne més

Joan Esculies, Tarradellas, Josep Fornas…

Joan Esculies, Tarradellas, Josep Fornas…

// Joaquim Montclús i Esteban

Joan Esculies i Serrat (Manresa, 1976) és un historiador, periodista i escriptor català. Principalment, ha publicat biografies, assaigs i articles acadèmics centrats en el catalanisme polític del segle xx. Ha estat guardonat amb diversos premis, entre d’altres, el premi Gaziel de biografies i memòries i el Carles Rahola d’assaig.

Darrerament ha publicat dues obres importants: Tarradellas, una certa idea de Catalunya (Pòrtic, 2022) i Josep Fornas, el solucionador (Pòrtic 2022).

En la primera l’historiador ha escrit una biografia exhaustiva i perspicaç, més enllà d’interessos partidistes. El treball d’Esculies permet conèixer l’evolució de Tarradellas a partir de les coincidències i discrepàncies amb figures com Francesc Macià, Lluís Companys, Carles Pi i Sunyer, l’abat Escarré, Josep Benet, Jordi Pujol, Adolfo Suárez o el rei Joan Carles.

llegir-ne més

Jordi Armengol, músic

Jordi Armengol, músic

// Juli Micolau

En Jordi Armengol, nascut a Barcelona el 1964 —el seu pare, Manel, és de la Freixneda, però ha sigut cuiner durant seixanta anys en hotels de la ciutat comtal— com dic, en Jordi comença la seua relació amb la música col·leccionant vinils i discos de baquelita o de pedra. Veient a persones tocar la guitarra, prompte s’hi posa de manera autodidacta, per després fer solfeig a l’Escola Aula de Cultura de l’Hospitalet de Llobregat. Lo seu primer grup va ser SELTAEB (Beatles al revés). A la mili va tindre grup a Saragossa que es deia RAA72.

llegir-ne més

La Franja i el ‘Poble Espanyol’ de Montjuïc

La Franja i el ‘Poble Espanyol’ de Montjuïc

//Pep Espluga Trenc

El Poble Espanyol de Montjuïc és una d’ixes estranyes obres que els humans d’esta part del món fan de tant en tant. La història és coneguda: al caliu dels preparatius de l’Exposició Universal de Barcelona de 1929 es va decidir construir un espai que representés l’arquitectura popular de les diferents regions d’Espanya. Un espai singular i desconcertant, que va ser dissenyat com una obra efímera però que, malgrat totes les calamitats passades, encara està dempeus. El cas és que, des de fa uns mesos, al Poble Espanyol de Montjuïc s’hi pot veure l’exposició titulada “Un viatge fotogràfic: La construcció del Poble Espanyol”, que n’explica tot el procés constructiu i les circumstàncies en les que es va fer. Encara sou a temps de veure-la perquè té voluntat de ser permanent, com el propi conjunt arquitectònic.

llegir-ne més

Isabel Clara-Simó. La Canigona

Isabel Clara-Simó. La Canigona

// Joaquim Montclús i Esteban

El 13 de gener de 2020 ens va deixar l’escriptora Isabel-Clara Simó i Monllor a conseqüència d’una llarga malaltia que feia temps que arrossegava.

A part d’escriptora era periodista i també exercia com a política valenciana. Estava llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de València i s’havia doctorat en Filologia Romànica.

Per molts era coneguda com la Canigona, un apel·latiu afectuós, que algú li va posar, perquè havia dirigit durant molts d’anys la revista Canigó.

Nascuda a la ciutat d’Alcoi el 4 d’abril de 1943, a finals de la dècada dels seixanta va fer un llarg camí cap al nord fins a arribar a la ciutat de Figueres. Allí es va casar amb el periodista Xavier Dalfó que editava la revista Canigó. Com a dona emprenedora que era, aviat es va fer càrrec de la direcció de la revista. Canigó va passar a ser un setmanari i també va traslladar la redacció a Barcelona.

llegir-ne més

Tornar a l’escenari als 75 anys*

Tornar a l’escenari als 75 anys*

// Tomàs Bosque

Està més que comprovat que, a la majoria de la gent, els agradaria saber cantar bé (entonar); i posats a triar un instrument, escollirien el piano, que és l’instrument rei. Així que el meu cas d’afició molt primerenca a la música entra dins la plena normalitat; que ha pogut estar afavorida per l’herència de la bisagüela Cecilia Cases, de la que se’n parlave de les seues virtuts a la família. També per les tradicions de la Codonyera, un poble menut on, en la primera meitat del segle XX, hi havia piano a sis cases, dos orgues a les iglésies, tocadors de rondalla, i cantors i cantores vocacionals que interpretaven, a les misses i als oficis, los repertoris en llatí, de ressonàncies gregorianes i de la música culta. Però no n’hi havia prou en los bons antecedents i tindre una oïda fina, si no haguérem tingut moltes ganes i necessitat de perseguir fins al final lo somni de la música.

llegir-ne més

Sobre centenaris de pintors i escriptors

Sobre centenaris de pintors i escriptors

// Joaquim Montclús i Esteban

Calaceit és una vila de la comarca del Matarranya, coneguda també amb els noms, inventats pels escriptors que van viure a la població, com Refugi d’Artistes, el Cadaqués de terra endins i també com la Capital Cultural del Matarranya.

Darrerament, l’Ajuntament de la vila ha col·locat unes petites plaques a les cases on van viure aquestes insignes persones, en les quals es pot llegir una petita biografia.

Aquest any es compleixen cent anys del naixement dels pintors Albert Ràfols Casamada i de la seva muller Maria Girona.

llegir-ne més

«La Declaració de Mequinensa va ser una oportunitat històrica»*

«La Declaració de Mequinensa va ser una oportunitat històrica»*

JOSÉ ALBIAC, ALCALDE DE NONASP (1979-1991)

// Estela Rius

José Albiac Altés (Nonasp, 1952). L’any 1979 va encapçalar la candidatura del PSOE a les primeres eleccions municipals de l’actual democràcia. En tan sols 26 anys —al desembre en faria 27— es va convertir en alcalde de Nonasp. Eren temps de canvi, i les ganes i la il·lusió de treballar per un poble que mirés endavant, va fer que estigués al capdavant de l’ajuntament fins al 1991. Durant estes tres legislatures, va combinar lo treball de pagès amb l’alcaldia, en un temps en què, com recorda, no es cobrava ni una pesseta per estar al servei del poble. José va ser un dels disset alcaldes que va firmar la Declaració de Mequinensa l’any 1984.

llegir-ne més

Sobre el polític i ministre Marcel·lí Domingo i Sanjuan

Sobre el polític i ministre Marcel·lí Domingo i Sanjuan

// Joaquim Montclús i Esteban

Els ilercavons van ser una tribu ibèrica entre els segles VI i I a. C. El territori se situava aproximadament entre el coll de Balaguer (prop de Tortosa), Sagunt, el Matarranya, Mequinensa, etc. Més o menys, abraçaven els antics límits del bisbat de Tortosa.

Un territori amb una població assentada en els primers temps de la conquesta cristiana que han conservat unes característiques molt comunes fins al dia d’avui. Això ho coneixia molt bé el que fou líder del republicanisme català i primer ministre d’Educació de la II República espanyola, en Marcel·lí Domingo i Sanjuan (Tarragona, 26 d’abril de 1884 – Tolosa, 2 de març de 1939). Aquest va ser un brillant mestre i pedagog, un excel·lent periodista i un gran polític, diverses vegades ministre, durant els governs de la Segona República.

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: