A fons
Àlex Susanna i Calaceit
// Carles Sancho Meix
Àlex Susanna (Barcelona, 1957- Gelida, 2024) ens va deixar el passat 26 de juliol amb només 66 anys. El polifacètic personatge: poeta, crític, editor, dietarista i gestor cultural, va ocupar càrrecs molt importants en el món de la cultura i, destacà, pel seu compromís per la llengua catalana. Podeu consultar la seua trajectòria professional en els articles publicats arrel de la seua mort. Aquí ens referirem només a la seua activitat a Calaceit i el Matarranya perquè Susanna tenia casa a la vila i hi solia venir sovint i, per tant, sentia una gran vinculació i identificació amb el nostre territori.
Entrevista a Artur Quintana a ‘Compromiso y Cultura’ sobre la nostra llengua*
// Tomàs Santos
Quins elements coexisteixen per saber que les varietats baixaragoneses formen part de la llengua catalana?
En primer lloc, per observar que els baixaragonesos del triangle Faió-Aiguaviva-Pena-roja parlen en les seves varietats amb els catalans, siguin aquests d’on siguin, i sense acudir al castellà.
‘Mirador’. Enric Soler i Godes. La Verge de la Balma i els Diables.
// Joaquim Montclús Esteban
Mirador fou un setmanari de literatura, art i política, fundat a Barcelona per Amadeu Hurtado i Miró el 1929. El primer número apareix el 31 de gener. La revista era una publicació de qualitat, tant des del punt de vista formal com de contingut, en la línia que les revistes culturals havien tingut en la Catalunya modernista.
«Molt del nostre vocabulari es troba en procés d’extinció»
Ramón Chesa i María Teresa Molet, co-autors de ‘Paraules trafegades d’Albelda’
// Pep Espluga Trenc
Ramón Chesa i María Teresa Molet són els autors del llibre ‘Paraules trafegades d’Albelda’, un reeixit recull de paraules i expressions locals que han anat quedant en desús i que els autors van decidir recopilar per a deixar-ne testimoni amb un text rigorós, erudit i un pèl sorneguer. El llibre el va editar l’Ajuntament d’Albelda l’any 2019, però les presentacions públiques es van tindre que anular a causa de la pandèmia de la Covid-19, cosa que en va limitar la seua projecció. Volem aprofitar ací per a recuperar les circumstàncies d’aquella aventura lingüística de la mà dels seus autors, així com per a reivindicar la seua feina i agrair les seues inquietuds per donar a conèixer un bocí d’una cultura que és la nostra.
«Veig la llengua catalana molt viva al Matarranya»
// M. Jiménez, R. Lombarte, L. Rajadell
Panxo Sánchez, nascut a Oriola (Baix Segura / la Vega Baja) el 1982, és el vocalista i compositor de Zoo, la banda valenciana més carismàtica del moment. Germà del també músic Pablo Sánchez —cantant i compositor de La Raíz i Ciudad Jara—, va participar molt activament a la presentació de Zoo Il·lustrat, un projecte que reuneix pedagogia, música i concienciació lingüística, els passats 30 de juny i 1 de juliol a Pena-roja. Va oferir un taller de rap per als xiquets mentre el poble s’omplia de color i música… en valencià.
8 M: Terratrèmol ‘ma non tropo’
PP i PSOE es mantenen en els seus feus i els minoritaris aguanten en alguns pobles
// Marcel Pena Zanuy
La realitat administrativa de la Franja ens impedeix fer-nos una idea de com són els resultats d’alguns processos electorals. En esto article podrem veure els guanyadors de les nostres comarques i els principals llocs franjolins, tant a escala autonòmica com municipal.
10 anys sense Ana Maria Moix
// Estela Rius
L’1 de març de 2014 mos vam aixecar en la trista notícia que, després d’una llarga malaltia, la nit abans (28 de febrer) mos havie dixat l’escriptora Ana Maria Moix Meseguer a l’edat de 66 anys. Massa prompte.
«Estem en una emergència climàtica i ens toca plantar-li cara»
Ana Moreno Caballud, doctora en geologia i especialista en paleoclimatologia
// Rosa Arqué
Ana Moreno Caballud va néixer a Vilanova i la Geltrú i es va criar a Fraga. És Llicenciada en Geologia per la Universitat de Saragossa, Doctora en Geologia per la Universitat de Barcelona i Científica titular de l’Institut Pirenaic d’Ecologia (IPE) del CSIC. L’any 2003 va aconseguir un contracte per a treballar en el grup de Limnologia i Canvi Global de l’IPE dedicat a l’estudi del senyal climàtic registrat en sediments lacustres de la península Ibèrica i de Sud-Amèrica. En 2006 va obtindre una beca internacional Marie Curie per a estudiar els canvis climàtics abruptes en la Universitat de Minnesota. Després de dos anys als EUA, va obtenir un contracte en la convocatòria «Ramón y Cajal». L’any 2009, va posar en marxa una línia d’investigació basada en reconstruccions paleoclimàtiques i el maig de 2014 es va estabilitzar com a Científica Titular en el grup de «Paleoambients Quaternaris» de l’IPE-CSIC on actualment desenvolupa la seva investigació. També li agrada molt la difusió i la pedagogia. Sempre procura col·laborar amb centres educatius per ajudar a fomentar el pensament científic.
Sobre els orígens del Monestir de Benifassà
// Joaquim Montclús Esteban
La Tinença de Benifassà és una comarca històrica i natural del País Valencià, molt a prop de la comarca dels Ports i també del Matarranya, que actualment es troba integrada en la comarca del Baix Maestrat, malgrat que sempre ha estat més unida, potser per l’orografia, a la comarca dels Ports i també a les Terres de l’Ebre. Des del punt de vista judicial, fins fa poc, pertanyia al districte de Morella i, des del punt de vista eclesiàstic, pertanyia a l’arxiprestat de Santa Bàrbara, avui Montsià —la Tinença. La joia de la corona és el Reial convent de Santa Maria de Benifassà.
«No s’entendria en 2023 un Aragó que no pogués autogovernar-se»
Ignacio López Susín, director general de Política Lingüística, premi Franja 2022
// Màrio Sasot
José Ignacio López Susín (Saragossa,1956) és llicenciat en Dret i funcionari de carrera de l’Administració de Justícia des de 1979. En 1998 participà com a jurista en l’ elaboració del primer avantprojecte de Llei de Llengües d’ Aragó. Fou membre de l’extint Consell Superior de las Llengües d’Aragó, i des de 2015 és director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó. El passat 10 de desembre, va rebre, durant la Gala de l’IEBC a Fraga, el premi Franja, Llengua i Territori 2022 «per la seua persistent labor en favor de la visibilitat i dignificació de la llengua catalana a l’Aragó i de les llengües pròpies d’Aragó en general».
«Més que el perdó, les víctimes esperen que se les reconegui com a tals»
// Amado Llop
El 12 de novembre passat, el periodista Àlex Romaguera (Barcelona, 1970), periodista especialitzat en moviments socials i en temes vinculats a la lluita pels drets humans i la memòria històrica, va presentar a la Sala Aurora de la CNT-AIT de Fraga el seu llibre Víctimes en so de pau (Pagès Editors). Una obra que recull el testimoni de quinze familiars de víctimes de la violència política que, a través del seu exemple, ens mostren la necessitat de no oblidar el passat i avançar cap a una societat més justa, humana i en pau.
Nativitat Yarza. La primera alcaldessa catalana*
// Joaquim Montclús Esteban
La Generalitat de Catalunya va dedicar l’any 2022 a recordar i honrar la figura de Nativitat Yarza Planas amb motiu de complir-se els 150 anys del seu naixement. Malgrat que ha passat més d’un any, encara diverses institucions i municipis catalans organitzen actes i exposicions per a distingir la seva personalitat.
Nativitat Yarza Planas va ser una política, una mestra catalana i la primera alcaldessa d’Espanya, elegida democràticament en les eleccions de gener de 1934, en la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya en la població de Bellprat.