Gran Recapte 2018

A fons

Mort d’un cambrer entranyable i solidari

Mort d’un cambrer entranyable i solidari

// Màrio Sasot

Obituari. Ahir es va morir, d’un accident d’allò més estúpid (si és que hi ha causes de morts lúcides o intel·ligents) José María Tomás Gil, el cambrer “de tota la vida” de Casa Emilio de Saragossa, el lloc on solem quedar a sopar regularment des de fa un grapat d’anys una colla de franjolins residents a la capital del regne.

llegir-ne més

Michel Vallés, sense eufemismes

Michel Vallés, sense eufemismes

// Lluís Rajadell

Obituari. El periodista de Lledó (Matarranya) Michel Vallés, que va morir el passat dia 29 de desembre a Saragossa com a conseqüència d’un maleït càncer, cridava les coses pel seu nom. “Càncer és càncer”, va escriure en un recent article sobre la seua malaltia, rebutjant eufemismes rebregats com “llarga malaltia” o similars.

llegir-ne més

Pompeu Fabra i la Franja

Pompeu Fabra i la Franja

// Jordi Ginebra*

Durant el 2018 hem celebrat l’Any Pompeu Fabra, amb motiu d’escaure’s el 150è aniversari del seu naixement (1868) i el 100è aniversari de la publicació (1918) de la gramàtica que contenia la normativa de la llengua catalana fins al 2016.
Fabra ha estat sens dubte una de les personalitats més importants de la cultura catalana del segle XX. En opinió de Josep Pla, simplement, la més important. Va aconseguir, de manera explícita i indiscutible, realitzar una obra d’abast col·lectiu que va obtenir una adhesió total. Per això, la codificació lingüística de Fabra és el signe extern més clar de la unitat i cohesió dels catalanoparlants de tots els territoris que comparteixen la llengua. L’objectiu de l’Any Fabra ha estat commemorar el seu naixement i reconèixer la seva obra, de manera que tot plegat esdevingués un estímul per reforçar la vitalitat de la llengua catalana, la seva capacitat de cohesió social i la seva projecció de futur.

llegir-ne més

Tot recordant Gema Noguera*

Tot recordant Gema Noguera*

// Josep Carbonell

Al viatger que visita Beseit per primer cop potser el sorprendrà trobar-se una galeria d’art a l’entrada d’un poble de menys de 600 habitants. L’Antigua Fábrica Noguera és la concreció d’un somni que Gema Noguera va poder fer real el 2001, rehabilitant els baixos del que fou la fàbrica de paper propietat dels seus pares, una de les nou que van convertir Beseit en un referent de la indústria paperera durant dos segles.

llegir-ne més

«El Museu Etnològic de Nonasp, un projecte que creix cada any»*

«El Museu Etnològic de Nonasp, un projecte que creix cada any»*

Fundadors del Museu Etnològic de Nonasp

// Merxe Llop

Hipòlit Solé, Mario Rius, José María Ràfales i Daniel Maza són els fundadors de l’associació Amics de Nonasp que fa vint-i-dos anys van emprendre la tasca de crear un Museu Etnològic.
«No podíem imaginar mai on hem arribat, però s’ha de dir que la força, la il·lusió i la passió que tenim per tot el referent a Nonasp i la seua història, fa que tiréssim endavant i ja estem cavil·lant allò que hem de fer per l’any vinent.
»Al final ser conscient o no ser, és mes o menys important, la cosa és que mentre fem lo que fem mos ho passem d’allò més bé, recuperem un munt d’històries abocades a desaparèixer, i la cosa s’ha allargat; com díem abans, ja fa 22 anys i estem en forma. Estem més motivats que mai i aquest mes d’agost hem carregat les bateries al màxim per continuar.»

llegir-ne més

“És la frontera: una altra mentalitat, una altra actitud…”*

“És la frontera: una altra mentalitat, una altra actitud…”*

Manel Riu, el Tendre de Benavarri

// Ramon Sistac

Seria fer un acudit fàcil dir que Manel Riu regala, vessa i traspua humanitat. A la seua gens discreta corpenta afegeix una activitat dialèctica que no té aturador: la nostra conversa s’acaba perquè s’ha fet de nit i haig de tornar cap a la terra plana, un vespre incert entre hivern i primavera, amb pluja i alguna volva de neu. Benavarrès instal·lat a Tremp (on ensenya llengua espanyola a l’institut), no ha perdut ni un bri del seu parlar de Benavarri, almenys quan parla (enragone) amb mi, i comprovo que també amb la família. En el moment de l’entrevista encara no sabem que s’arxivarà (de manera provisional, però) la causa oberta contra ell, acusat per la Guàrdia Civil d’incitació a l’odi i revelació de secrets per uns tuits, acusació que li va arribar a comportar la detenció durant unes hores. Polemista desfermat, del que té res no li’n falta, excepte pèls a la llengua.

llegir-ne més

“Per a mi, estimar, relacionar-se, viure,  és una manera d’estar vinculada al món”*

“Per a mi, estimar, relacionar-se, viure, és una manera d’estar vinculada al món”*

Merxe Llop Alfonso, professora, pedagoga i escriptora

// Màrio Sasot

La tensió vital permanent d’aquesta dona apassionada i activa (Merxe Llop Alfonso, Nonasp, Baix Matarranya, 1957) mestra, psico-pedagoga, escriptora i animadora cultural, col·laboradora habitual d’aquesta revista amb les seues columnes, una vegada incisives, altra reflexives i erudites, sempre honestes, ha trencat abruptament i definitiva en el seu poemari “Esclat”, un seguit de versos crus i tendres, tristos, desesperats i optimistes. Al final de l’estriptease sentimental d’aquesta ànima esguerrada, sorgeix l’esperança enmig d’uns paisatges serens plens de pau i de nostàlgia.

llegir-ne més

Els orígens del Barça i les Terres de l’Ebre*

Els orígens del Barça i les Terres de l’Ebre*

// Joaquim Monclús**

Es pot dir que des del punt de vista oficial, el FC Barcelona es va fundar el 29 de novembre de 1899, però hi ha una sèrie d’historiadors, com és el cas del senyor Fernando Arrechea, que no hi estan d’acord. Per aquest senyor, des del punt de vista estrictament oficial, el FC Barcelona es va fundar dos anys mes tard i per a altres historiadors o estudiosos del tema, el Barça, amb el nom que més se’l coneix, es va fundar a la tardor de 1893 quan es va crear la Societat de Foot-ball de Barcelona, presidida pel cònsol britànic, sir William Wyndham.

llegir-ne més

Bèlgica 1956: el relleu de la catàstrofe*

Bèlgica 1956: el relleu de la catàstrofe*

// Lluís Rajadell

Miners de Mequinensa i Vall-de-roures van marxar als darrers anys cinquanta del segle XX a les mines belgues per omplir el buit que van deixar els treballadors italians després del pitjor accident de la història minera del país, que va costar la vida de 262 obrers.

La catàstrofe minera de Marcinelle, on el 8 d’agost de 1956 van morir 262 treballadors, va ser l’accident més greu registrat en la història de la mineria de Bèlgica i les seues conseqüències van sostovar tot el continent europeu, inclosa l’Espanya de l’aïllament i l’autarquia. Inclosa, també, la Franja d’Aragó.

llegir-ne més

Lo Català a la Franja fa 15 anys

Lo Català a la Franja fa 15 anys

// Natxo Sorolla

Lo Català a la Franja és una web que recopila informació sobre la Franja i les seues comarques. Conté informacions sobre llengua, activisme, lleis de llengües, literatura, recerca, i evidentment, sobre el propi territori del Matarranya, Baix Cinca, Llitera i Ribagorça, a més de les relacions de la Franja amb Aragó, amb Catalunya o amb el País Valencià. Lo català a la Franja s’ha consolidat com a projecte independent i central de l’actualitat de la Franja. Des d’aquí es difon i es promou la recerca sobre estes comarques catalanoparlants.

llegir-ne més

Rubén Moragrega Julián*

Rubén Moragrega Julián*

// Alberto Moragrega

Obituari. El set de gener d’enguany vam perdre a Rubén, un matarranyenc de 35 anys i molt arraïlat al seu poble, Beseit. Un jove dels que aposten per quedar-se al territori, dels que estimaven la seua llengua i la seua gent. Rubén inicià un projecte de vida, en el seu cas com a director i xef de l’Hotel la Fàbrica de Solfa a Beseit.

llegir-ne més

Dreitausendeinhundertdreiundneunzig

Dreitausendeinhundertdreiundneunzig

// Roberto Albiac Balaguer

Des del moment que es va resoldre la confusió Mazarrón/Mazaleón del Ministeri de Cultura al Libro Memorial. Españoles deportados a los campos nazis (1940-1945) i vam descobrir lo vertader origen massalioner de Soledad Cortés Cubeles —Ravensbrück, n. 27099─, sabem que van ser 145 los veïns de la Franja que van patir aquell infern: 15 de la Ribagorça, 32 de la Llitera, 21 del Baix Cinca, 20 del Baix Matarranya, 42 de l’Alt Matarranya i 15 del Bergantes-Mesquí. La majoria d’ells van passar per Mauthausen-Gusen, un camp de concentració i d’extermini que cada 5 de maig rememore el seu alliberament de l’any 1945.

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: