Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

A fons

En la mort d’en Germà Colon i Domènech

En la mort d’en Germà Colon i Domènech

// Artur Quintana i Font

Obituari. El dia 22 de març del 2020 ha mort en Germà Colon i Domènech a Barcelona als 91 anys victima del corona virus. Era un dels grans estudiosos de les llengües romàniques. Nascut el 1928 a Castelló de la Plana estudià filologia romànica a la Universitat de Barcelona i ben aviat va passar a treballar a la de Lovaina, i el 1963 a la de Basilea on va treballar fins a la jubilació el 1997 com a catedràtic de Filologia Romànica.

llegir-ne més

Margarita Celma, professora de didàctica de la música i la dansa a la URV

Margarita Celma, professora de didàctica de la música i la dansa a la URV

// Redacció

S’ha publicat a YouTube dins el canal ADN URV, el vídeo dedicat a la companya vallderourana Margarita Celma, autora de molts estudis i treballs relacionats, entre d’altres, amb la música i les tradicions del Matarranya, com el magnífic llibre-CD Cantem Junts. És una gran dinamitzadora cultural i musical de la comarca: ha coordinat les Corals del Matarranya i organitzat les trobades corals i també  els cicles de concerts d’Orgue de la comarca.

llegir-ne més

Dues pioneres: Maria Carbó i Palmira Jaquetti*

Dues pioneres: Maria Carbó i Palmira Jaquetti*

// Artur Quintana

Van ser de les primeres dones, o les primeres del tot, que van recollir cançons populars al nostre país. Palmira Jaquetti, en companyia del seu marit Enric d’Aoust, va investigar el 1929 per la Ribagorça d’Aneto a Gavarret i hi va tornar el 1931 en companyia de Maria Carbó, per fer recerca aleshores de Sant Orenç al Pont de Montanyana: 14 viles i viletes en total.

llegir-ne més

Joaquín Celma, d’alcalde de Vall-de-roures  a víctima dels camps de concentració*

Joaquín Celma, d’alcalde de Vall-de-roures a víctima dels camps de concentració*

Va estar empresonat per participar en la revolució anarquista de 1933 i va morir a Gusen amb 41 anys

// Lluís Rajadell

“Lo meu pare mos escrivie cartes des del camp de concentració de França. En una d’elles mos die que mos havie comprat dos bicicletes en los diners que guanyave al eixir a treballar i que promte mos les portarie”. Però l’anhelat retrobament entre Joaquín Celma, alcalde republicà de Vall-de-roures, i els seus dos fills, Florentín i Hermínia, mai es va produir. Mitjançant falses promeses, els ocupants nazis de França van aconseguir que Celma marxés voluntari a Alemanya, on va estar internat en els camps de concentració austríacs de Mauthausen i Gusen, on va morir l’any 1941, amb 41 anys.
Va ser un dels 4.000 republicans espanyols morts als camps de concentració durant la II Guerra Mundial amb l’aprovació del general Franco.

llegir-ne més

La desaparició de la masoveria*

La desaparició de la masoveria*

// Vicent Pallarés Pascual

La mort d’un masover pot semblar quasi anònima, però la seua pèrdua com a testimoni d’una cultura és enorme. L’any passat ens vam acomiadar de José Antolí, del mas dels Fossos de Vall-de-roures. Una persona que ens va ajudar a entendre millor un territori i una època, a comprendre la pèrdua d’unes formes de vida que potser no tornaran: la masoveria al Matarranya des del temps anterior a la Guerra Civil fins l’actualitat.

llegir-ne més

«El formatge de la Freixneda s’ha convertit  en un referent del Matarranya»*

«El formatge de la Freixneda s’ha convertit en un referent del Matarranya»*

José Ramon Mata, formatger creador de ‘Freixneda de Cabra’

// Lluís Rajadell

La vida de José Ramón Mata va donar un tomb fa 15 anys, quan va decidir complementar l’ofici de ramader per dedicar-se també a elaborar formatge artesà. Tenia una explotació de cabres i va aprendre la nova activitat de forma autodidacta fins convertir-se en el formatger més prestigiós del Matarranya, guanyador de dos premis al millor formatge d’Aragó i que acaba d’esser seleccionat per la revista Condé Nast Traveler com autor d’un dels sis millors formatges d’Aragó

llegir-ne més

Octavi Serret, llibreter i activista cultural

Octavi Serret, llibreter i activista cultural

// Carles Sancho

Octavi Serret és un entusiasta dels llibres. Només acabar l’escola va dedicar-se al projecte personal d’obrir una papereria-llibreria als baixos de la casa dels pares a l’arraval de Vall-de-roures, el 1981. Uns anys més tard, cap al 1987, amb la publicació del Govern d’Aragó de la col·lecció Pa de Casa en la nostra llengua, Octavi incorporà a la seua llibreria la venda de volums en català per ampliar l’oferta als clients de la botiga.

llegir-ne més

En la mort d’en Jordi Moner i Sinyol

En la mort d’en Jordi Moner i Sinyol

// Artur Quintana i Font

Obituari. Us parlaré sobretot del Jordi ribagorçà com correspon a aquesta rúbrica. Havia nascut el 1933 al Prat de Llobregat i ha mort al 5 de desembre passat a l’Hospital Comarcal de Sant Celoni. Des del 2003 vivia a Llinars del Vallès on s’havia refugiat fugint dels atemptats de la ultradreta, amb bomba inclosa, a la seua casa de Sant Boi de Llobregat. Havia estudiat Dret a Barcelona i Filologia Romànica a Friburg, Marburg i Heidelberg.

llegir-ne més

La nissaga dels Vilabona*

La nissaga dels Vilabona*

// Joaquim Montclús i Esteban

Els Vilabona van ser una nissaga de picapedrers o mestres d’obra que, en part, tenen el seu origen a Queretes.

Fins ara, gràcies als estudis publicats, principalment, per Joan Hilari Muñoz i Sebastià, J. L. Camps i Juan i Joan Yeguas i Gassó, sabem que Domingo Vilabona, a mitjans del segle XVI va arribar a la vila de Queretes per treballar en la construcció de l’església parroquial que havia estat encarregada a un constructor de renom que ha passat a la historia com a Xado. Després de construir l’església de Queretes, Antoni de Xado i Pere de Xado van emprendre la construcció de diverses esglésies pel País Valencià. Entre d’altres, la parròquia dels Sants Joans del municipi de Puçol i el Reial Monestir del Puig (un poble molt proper de Puçol).

llegir-ne més

«El sentiment de germanor entre els pobles em va impulsar a organitzar la Trobada»*

«El sentiment de germanor entre els pobles em va impulsar a organitzar la Trobada»*

Fernando Albiac, impulsor de la 1a Trobada Cultural del Matarranya

// M. Llop

Fernando té una memòria d’elefant. Cada Trobada Cultural del Matarranya que coincidim (la majoria) no mos cansam de parlar i parlar de la nostra cultura, de la gent, de la terra… M’ha costat convèncer-lo de preparar una entrevista sobre l’organització de la Primera Trobada Cultural del Matarranya, el 26 i 27 de setembre de 1987. Fernando rebutja qualsevol classe de protagonisme, no obstant això, és un maellà, un franjolí que viatja per tot el món i sempre parla en la seua llengua materna allà on té l’oportunitat de fer-ho. Moltes voltes troba algú de la nostra terra que en sentir-lo se li apropa per preguntar-li: Escolta, tu d’on ets?

llegir-ne més

Moviments tectònics electorals a la Franja*

Moviments tectònics electorals a la Franja*

// Pep Espluga & Natxo Sorolla

La celebració de dues campanyes electorals generals en lo curs d’un mateix any, la primera el 28 d’abril i la segona el 10 de novembre, ha estat una cosa insòlita. Esta concatenació d’eleccions mos permet una mirada privilegiada a les dinàmiques electorals dels nostres pobles i endevinar cap a on basculen en lo pla ideològic i de cultura política. És sabut que, mentre en les eleccions municipals acostuma a predominar una lògica personalista, a les eleccions generals els votants expressen tendències més ideològiques vinculades als models de societat als que aspiren.

Què mos diuen els resultats electorals del 10 de novembre?

Si comptem els vots emesos a tots els municipis de la Franja en lo seu conjunt, s’observa que el partit més votat és lo PSOE amb un 31%, seguit de prop pel PP amb un 27%, mentre que a una certa distància trobem VOX com a tercera força amb un 15% dels vots i que Unidas Podemos (UP) amb un 12% seria la quarta. Ciudadanos (C’s) és la cinquena amb un 7%. Això són els resultats globals.

llegir-ne més

«Tanco la llibreria però no me’n vaig»

«Tanco la llibreria però no me’n vaig»

Octavio Serret, llibreter i activista cultural

// Carles Sancho

Fa pocs dies la notícia es va estendre ràpidament pel nostre territori, la Llibreria Serret a Vall-de-roures, un referent cultural més enllà del Matarranya, tancarà el gener del 2020 i, Octavi, el seu propietari, explicava que el seu negoci canviava d’orientació i el seu local es convertia en la seu de l’Associació Cultural Ilercavònia, Terra Nostra, entitat que havia nascut al 2015 a Tortosa dirigida per Josep Miquel Martínez . Per això li hem fet una entrevista per a Temps de Franja a la seua llibreria, aprofitant l’estona entre client i client, per fer un balanç de les seues quatre dècades d’activitat dinamitzadora i per preguntar-li sobre el nou futur il·lusionant que té projectat i que ha anat madurant des del 2015 a conseqüència de la crisi que ha afectat a totes les llibreries del país.

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: