Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

A fons

Octavi Serret, llibreter i activista cultural

Octavi Serret, llibreter i activista cultural

// Carles Sancho

Octavi Serret és un entusiasta dels llibres. Només acabar l’escola va dedicar-se al projecte personal d’obrir una papereria-llibreria als baixos de la casa dels pares a l’arraval de Vall-de-roures, el 1981. Uns anys més tard, cap al 1987, amb la publicació del Govern d’Aragó de la col·lecció Pa de Casa en la nostra llengua, Octavi incorporà a la seua llibreria la venda de volums en català per ampliar l’oferta als clients de la botiga.

llegir-ne més

Moviments tectònics electorals a la Franja*

Moviments tectònics electorals a la Franja*

// Pep Espluga & Natxo Sorolla

La celebració de dues campanyes electorals generals en lo curs d’un mateix any, la primera el 28 d’abril i la segona el 10 de novembre, ha estat una cosa insòlita. Esta concatenació d’eleccions mos permet una mirada privilegiada a les dinàmiques electorals dels nostres pobles i endevinar cap a on basculen en lo pla ideològic i de cultura política. És sabut que, mentre en les eleccions municipals acostuma a predominar una lògica personalista, a les eleccions generals els votants expressen tendències més ideològiques vinculades als models de societat als que aspiren.

Què mos diuen els resultats electorals del 10 de novembre?

Si comptem els vots emesos a tots els municipis de la Franja en lo seu conjunt, s’observa que el partit més votat és lo PSOE amb un 31%, seguit de prop pel PP amb un 27%, mentre que a una certa distància trobem VOX com a tercera força amb un 15% dels vots i que Unidas Podemos (UP) amb un 12% seria la quarta. Ciudadanos (C’s) és la cinquena amb un 7%. Això són els resultats globals.

llegir-ne més

En la mort d’en Jordi Moner i Sinyol

En la mort d’en Jordi Moner i Sinyol

// Artur Quintana i Font

Obituari. Ha mort en Jordi Moners i Sinyol avui dia 5 de desembre de 2019 a Llinars del Vallès, on es trobava refugiat des que el 1989 havia patit un atemptat de l’ultradreta a Sant Boi de Llobregat on aleshores vivia.

llegir-ne més

«El sentiment de germanor entre els pobles em va impulsar a organitzar la Trobada»*

«El sentiment de germanor entre els pobles em va impulsar a organitzar la Trobada»*

Fernando Albiac, impulsor de la 1a Trobada Cultural del Matarranya

// M. Llop

Fernando té una memòria d’elefant. Cada Trobada Cultural del Matarranya que coincidim (la majoria) no mos cansam de parlar i parlar de la nostra cultura, de la gent, de la terra… M’ha costat convèncer-lo de preparar una entrevista sobre l’organització de la Primera Trobada Cultural del Matarranya, el 26 i 27 de setembre de 1987. Fernando rebutja qualsevol classe de protagonisme, no obstant això, és un maellà, un franjolí que viatja per tot el món i sempre parla en la seua llengua materna allà on té l’oportunitat de fer-ho. Moltes voltes troba algú de la nostra terra que en sentir-lo se li apropa per preguntar-li: Escolta, tu d’on ets?

llegir-ne més

«Tanco la llibreria però no me’n vaig»

«Tanco la llibreria però no me’n vaig»

Octavio Serret, llibreter i activista cultural

// Carles Sancho

Fa pocs dies la notícia es va estendre ràpidament pel nostre territori, la Llibreria Serret a Vall-de-roures, un referent cultural més enllà del Matarranya, tancarà el gener del 2020 i, Octavi, el seu propietari, explicava que el seu negoci canviava d’orientació i el seu local es convertia en la seu de l’Associació Cultural Ilercavònia, Terra Nostra, entitat que havia nascut al 2015 a Tortosa dirigida per Josep Miquel Martínez . Per això li hem fet una entrevista per a Temps de Franja a la seua llibreria, aprofitant l’estona entre client i client, per fer un balanç de les seues quatre dècades d’activitat dinamitzadora i per preguntar-li sobre el nou futur il·lusionant que té projectat i que ha anat madurant des del 2015 a conseqüència de la crisi que ha afectat a totes les llibreries del país.

llegir-ne més

Ana Algueró Nadal becada a Bèlgica per a investigar el càncer de fetge

Ana Algueró Nadal becada a Bèlgica per a investigar el càncer de fetge

// Ajuntament de Mequinensa

La investigadora de Mequinensa Ana Algueró ha rebut una de les beques d’investigació que atorga anualment el Fonds voor  Wetenschappelijk Onderzoek- Vlaanderen (FWO), un consell d’investigació públic belga que ajuda tant a investigadors com a empreses en matèria d’innovació.

llegir-ne més

La nissaga dels Vilabona*

La nissaga dels Vilabona*

// Joaquim Montclús i Esteban

Els Vilabona van ser una nissaga de picapedrers o mestres d’obra que, en part, tenen el seu origen a Queretes.

Fins ara, gràcies als estudis publicats, principalment, per Joan Hilari Muñoz i Sebastià, J. L. Camps i Juan i Joan Yeguas i Gassó, sabem que Domingo Vilabona, a mitjans del segle XVI va arribar a la vila de Queretes per treballar en la construcció de l’església parroquial que havia estat encarregada a un constructor de renom que ha passat a la historia com a Xado. Després de construir l’església de Queretes, Antoni de Xado i Pere de Xado van emprendre la construcció de diverses esglésies pel País Valencià. Entre d’altres, la parròquia dels Sants Joans del municipi de Puçol i el Reial Monestir del Puig (un poble molt proper de Puçol).

llegir-ne més

«Sóc un xiquet de la guerra i conto allò  que mai no oblidaré»*

«Sóc un xiquet de la guerra i conto allò que mai no oblidaré»*

José Ramón Bada publica el seu últim llibre Records per a la pau en castellà i català

// Ramón Mur

José Ramón Bada Panillo, 89 anys, natural de Favara de Matarranya (Baix Aragó-Casp), gaudeix d’una lucidesa mental envejable i des de la seua brillantor intel·lectual, acaba de publicar el seu últim llibre Records per a la pau del que diu que és com “la colom que surt del niu, com a paraula detinguda en el record”. Està editat de forma conjunta per la Fundació del Seminari per a la Pau de Saragossa i la comarca del Baix Aragó-Casp en la col·lecció bilingüe ‘Mangrana’. La versió castellana de l’obra està acompanyada d’una altra en català, traduïda per Carles Terès ja que Bada, que parla un català lluminós de la Franja, assegura amb humilitat “que no ho escric bé”. Des del pis catorze del número catorze de la Plaça de Santo Domingo, Bada contempla, als seus peus, aquest Ebre arrogant de Cap d’Any i més enllà a l’horitzó llunyà, els Pirineus que regnen sobre l’ample mar de terra que és Aragó. En aquest escenari amb llibres sobre Goya, de Filosofia i fins d’alta Teologia, converso amb qui va ser el primer conseller d’Educació i Cultura del Govern Autònom d’Aragó, presidit pel socialista Santiago Marraco.

llegir-ne més

«No s’ha de robar ni raptar la llengua del cor»*

Chusé Aragüés, un activista incombustible en les tres llengües

// Merche Llop

Chusé Aragüés ha rebut el premi Franja 2017 que atorga Iniciativa Cultural de la Franja (Institut d’Estudis del Baix Cinca i Associació Cultural del Matarranya) per la promoció, difusió de l’obra literària en català. Sempre ha recolzat i compartit les activitats de associacions culturals de la Franja relacionades amb el català. Fundador de l’editorial Gara d’Edizions, publica en aragonès, castellà i català. “Hem patit el menyspreu que han tingut a les nostres llengües i això mos ha retardat molt”.

llegir-ne més

Les eleccions municipals dibuixen una Franja de dos colors (i mig)*

Les eleccions municipals dibuixen una Franja de dos colors (i mig)*

// Natxo Sorolla & Pep Espluga

El diumenge 26 de maig d’enguany es van celebrar eleccions municipals, les onzenes des de les primeres celebrades fa quatre dècades, l’abril de 1979. Són les eleccions que il·lustren com es distribueix el poder institucional a nivell territorial. A continuació fem un repàs de com han quedat les coses als municipis de la Franja. En general, s’observa que a la Ribagorça i al Matarranya (alt i baix) predominen els partits conservadors, sobretot el PP, mentre que a la Llitera i al Baix Cinca el PSOE obté la gran majoria dels regidors. A l’àrea del Bergantes-Mesquí hi ha un major equilibri entre tots dos partits.

llegir-ne més

«L’anticatalanisme a Aragó ve de molt lluny»*

«L’anticatalanisme a Aragó ve de molt lluny»*

José Ignacio Micolau Adell, tècnic cultural i membre del Consell de Llengües

// Artur Quintana

José Ignacio Micolau Adell, conegut com a home de concòrdia, va nàixer a la Torre del Comte, al Matarranya, el 1956 en una família de petits propietaris agrícoles. És llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona i des de 1981 treballa com a tècnic de cultura de l’Ajuntament d’Alcanyís. Com a tal ha donat una gran empenta a la biblioteca i l’arxiu municipals i a moltíssims actes culturals alcanyissans i del Baix Aragó en general. Va ser soci fundador i president del CESBA, i col·labora intensament amb l’Instituto de Estudios Humanísticos, importants entitats culturals, totes dues, d’Alcanyís. És també soci d’ASCUMA i sovint n’ha estat membre de la Junta. Escriu, en castellà i català, majoritàriament de temes d’història baixaragonesos. Una bona part dels seus treballs han estat aplegats al llibre Cuestiones Bajoaragonesas publicat a Alcanyís l’any 2009. Recentment ha estat nomenat membre del Consell de Llengües d’Aragó. Ens trobem al seu despatx de la Biblioteca Municipal un dia…

llegir-ne més

80 anys de l’exili dels xiquets*

80 anys de l’exili dels xiquets*

// Lluís Rajadell

Entre el mig milió de republicans que, fa 80 anys, van travessar la frontera francesa per escapar de les represàlies franquistes en acabar la Guerra Civil, hi havia dos-cents infants del Matarranya. Fugien de les urpes de l’exèrcit ‘nacional’, que dues setmanes abans, en atropellar les tropes republicanes, havia obligat a desmantellar la colònia infantil de l’Hogar del Niño Aragonés, a la Beguda Baixa (Barcelona).

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: