Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

A fons

«Si la llengua no s’usa, es perd»*

«Si la llengua no s’usa, es perd»*

Pepa Nogués, premi Franja Cultura i Territori 2021

// Lluís Rajadell

Pepa Nogués, nascuda a Carlet (València) fa 50 anys, va rebre el passat 7 de desembre a Calaceit el Premi Franja que li va atorgar la Iniciativa Cultural de la Franja per la seua tasca de promoció del català al Matarranya. Nogués és llicenciada en antropologia per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Viu a la Portellada i té dos filles. Treballa actualment com a professora de català a l’IES Matarraña de Vall-de-roures. Ha desenvolupat una extensa tasca d’investigació, divulgació i ensenyament de la cultura comarcal, a més de ser una activista compromesa que forma part de l’ASCUMA i l’Associació Clarió, entre d’altres.

llegir-ne més

Els Esteve Ferrer, una família de músics de Calaceit*

Els Esteve Ferrer, una família de músics de Calaceit*

// Carles Sancho

La música ha marcat de manera molt positiva la família calaceitana Esteve Ferrer. El pare, Ángel Esteve, s’hi va vincular des de ben jovenet a través de la Rondalla de Calaceit que es va formar cap al 1957, on ell actuava com a cantador i guitarrista. De l’agrupació juvenil local, seixanta anys més tard, només en sobreviuen quatre membres: Jaime Colomer, llaüt, Ramon Valls i José Luis Colomer, bandúrries i l’incombustible Ángel.

llegir-ne més

Ha mort un savi: lo pare Massot

Ha mort un savi: lo pare Massot

// Artur Quintana i Font

El 24 d’abril d’enguany ha mort en Josep Massot i Muntaner, monjo de l’Abadia de Montserrat. Havia nascut a Palma el 1941. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona el 1962 i havia assistit de forma clandestina als Estudis Universitaris Catalans. A la Universitat los cursos se feien en castellà, als Estudis Universitaris Catalans en català. Ja abans d’acabar els estudis universitaris en Massot tenia fama d’erudit, fins a tal punt que se l’anomenava Massot i Pidal, jugant amb el Pidal de don Ramón. El 1963, just un any d’haver acabat los estudis, va entrar a la mongia de Montserrat on lo 1971 hi fou ordenat prevere, i aquell mateix any esdevindria director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, càrrec que ha mantingut tota la vida. Des del 1996 era director del mensual Serra d’Or.

llegir-ne més

Ramón Segura, homenatjat 85 anys després de ser assassinat per defensar la República*

Ramón Segura, homenatjat 85 anys després de ser assassinat per defensar la República*

// Lluís Rajadell

La figura de Ramón Segura, el president de la Diputació Provincial assassinat a Terol pels revoltats contra la República al començar la Guerra Civil, ha restat en l’oblit durant 85 anys. Fins que la Diputació li va retre homenatge el passat 14 de maig amb la presència de dos nebots de Segura com a representants de la família. Van estar-hi presents el president de la institució provincial, el socialista Manuel Rando, y representants de PSOE, PP i IU.

llegir-ne més

«Podríem copiar a Navarra, …allí les indústries no se van ficar a Pamplona»*

«Podríem copiar a Navarra, …allí les indústries no se van ficar a Pamplona»*

Javier Pardo, científic i escriptor

// M. D. Gimeno Puyol

Javier Pardo, nascut a Maella el 1947, és catedràtic emèrit de la Universidad de Navarra. En la seua reconeguda carrera científica dins de l’Anatomia Patològica consten més de dos centenars d’articles en revistes especialitzades i 15 monografies, una desena de projectes de recerca, diversos comitès editorials internacionals i 14 tesis doctorals dirigides. Jubilat fa poc, ha escrit unes Memorias galénicas de Leonardo, l’assaig Los motores de la evolución: sexo, cultura y enfermedad i la novel·la El año de la desgracia.

llegir-ne més

Primavera del 38: El sistema defensiu de Miksche*

Primavera del 38: El sistema defensiu de Miksche*

// Ricard Martí

Els llibres de la guerra civil expliquen que després de la batalla de Terol, el Cos d’Exèrcit de Galicia (CEG), que manava el general Aranda, va sortir d’Alcorisa el 24 de març de 1938 i arribà al mar Mediterrani el 15 d’abril, tot tallant en dos el territori de la República. Dit d’una altra manera, va recórrer en 20 dies gairebé 100 quilòmetres per arribar a Vinaròs i Benicarló.

llegir-ne més

«L’anarquisme va ser el principal moviment obrer del Matarranya durant molts anys»*

«L’anarquisme va ser el principal moviment obrer del Matarranya durant molts anys»*

LLUÍS RAJADELL, GUANYADOR DEL GUILLEM NICOLAU 2021

// Rubén Lombarte

Lluís Rajadell (Vall-de-roures, 1965) és escriptor i periodista. Llicenciat en Geografia i Història, va exercir de periodista a La Comarca i des de fa molts anys és redactor a l’Heraldo de Aragón a la província de Terol. Ha escrit diversos llibres, com 1956, l’any de la gelada, Mort al monestir, La ternura del pistolero o La tierra baja en llamas. Recentment, ha estat distingit amb el Guillem Nicolau, un premi impulsat des del Govern d’Aragó, gràcies al seu recull de relats Terra agra.

llegir-ne més

Carles Montañès, Elvira d’Hidalgo, la Torre del Comte…*

Carles Montañès, Elvira d’Hidalgo, la Torre del Comte…*

// Joaquim Montclús i Esteban

Darrerament, he publicat la biografia de l’enginyer Carles Montañès sota el títol, “Qui va ser realment Carles Emili Montañès?”. El llibre ha estat publicat per l’editorial Galerada de Barcelona i amb el segell de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquest gran personatge, malgrat que va nàixer a Barcelona, sempre es va sentir fill de Massalió d’on era originaria la seva família paterna.

Carles Emili Montañès i Criquillion (Barcelona 1877 – Madrid 1974) fou un enginyer industrial, d’un gran dinamisme, que impulsà grans projectes i sabé moure’s bé en els ambients polítics i empresarials. Creà l’antecedent de la línia del Vallès dels actuals Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Convencé a l’enginyer nord-americà Frederik S. Pearson perquè aconseguís el capital necessari i creés la companyia Barcelona Traction, Light and Power (“la Canadenca”), que fou decisiva per a l’ús de l’electricitat en la indústria catalana. Després de la mort prematura del Dr. Pearson, s’abocà a la política com a diputat del districte de Vall-de-roures (1916 – 1923) i assolí inversions en infraestructures per a la comarca del Matarranya.

llegir-ne més

«No es pot marginar ningú per raó de llengua»*

«No es pot marginar ningú per raó de llengua»*

Carme Junyent, lingüista

// Berenguer de Mussots

Carme Junyent (Masquefa, 1955) es va de llicenciar en filologia a la Universitat de Barcelona, i encabat va completar la seua formació a Alemanya i als Estats Units. Professora de lingüística general a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, és autora d’una àmplia obra sobre la diversitat i la situació de les llengües al món.

llegir-ne més

Pasqual Vidal Fígols, dibuixant i investigador*

Pasqual Vidal Fígols, dibuixant i investigador*

// C. S. M.

A casa seua, a Massalió, va morir el passat 1 d’abril amb 75 anys el nostre amic Pasqual Vidal Fígols. La seua salut havia empitjorat els últims anys i es preveia un fatal desenllaç, com així ha estat. Llaurador de professió i de vocació folklorista, investigador i dibuixant, va treballar intensament per la cultura i per la defensa i promoció de la nostra llengua. Les seues característiques il·lustracions etnològiques, principalment en color, les complementa amb breus textos explicatius per fer-les més didàctiques. Formà part de la Junta de l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) en la primera època, del 1991 al 1994, i moltes de les seues publicacions van ser editades per l’entitat amb seu a Calaceit.

llegir-ne més

José Antonio Carrégalo en el record*

José Antonio Carrégalo en el record*

// Carles Sancho Meix

om ja vam avançar a l’anterior revista (n. 149), el 20 de març ens va deixar l’amic José Antonio Carrégalo Sancho, nascut a Mont-roig de Tastavins el 1951. Funcionari judicial a Montblanc i resident des de 1979 a Valls, on ha mort. Lo primer camí en la descoberta del català com a llengua pròpia, com ell mateix descriu, el va fer el 1987 en llegir el poema «A la conquesta de la roca» que va publicar Desideri Lombarte a la revista franjolina Desperta ferro! el 1986. «Va ser com obrir una finestra nova, a través de la qual vaig intuir les enormes possibilitats d’una llengua incompresa i menyspreada, fins i tot, o sobretot, pels propis parlants. Entre els quals, durant anys, jo mateix». I pensà que també ell podia començar a escriure textos literaris sobre Mont-roig i va iniciar les seues primeres publicacions.

llegir-ne més

«Els que neguen que al Matarranya es parla català confonen llengua amb identitat»*

«Els que neguen que al Matarranya es parla català confonen llengua amb identitat»*

JAVIER SÁENZ, EXSECRETARI GENERAL DE L’Instituto de Estudios Turolenses

// Lluís Rajadell

Javier Sáenz, secretari i ànima de l’Instituto de Estudios Turolenses (IET) –filial de la Diputació Provincial de Terol-, s’acaba de jubilar després de quasi 40 anys al front de la gestió d’este organisme cultural. Nascut a Andorra fa 65 anys, va ser un dels impulsors de les publicacions de l’IET en català sobre la cultura, la geografia i la història del Matarranya i el Baix Aragó.

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: