La mort del nostre amic i company Hipòlit, ahir 15 d’agost, ens ha colpit a tots. El vam poder veure bastant refet dels seus últims problemes de salut en companyia de la Dolors, la seua dona, a la darrera Trobada Cultural del Matarranya, celebrada el novembre passat a la Torre del Comte. Amb ell vam compartir un difícil però a la vegada il·lusionant projecte cultural a través de l’Associació Cultural del Matarranya (Ascuma), creada el 1989.
El nostre amic Hipòlit Solé Llop va fer-se càrrec de la presidència d’Ascuma el 30 de desembre del 1994, per salvar la greu crisi que s’havia obert a l’entitat quan una part de la Junta dimití per diferents motius. A part de l’Hipòlit, la nova junta la integraven Ferran Blanco com a vicepresident, Antoni Llerda —que havia segut el primer president— de tresorer, Ricard Solana de secretari i, com a vocals, Miquel Blanc, Rafael Ferrer, Joan Puchol, Esther Solé i Carles Terès.
La seua presidència es perllongà durant 14 anys, la més llarga amb diferència de l’Associació. La personalitat positiva i dialogant i el seu entusiasme, lligats a la seua experiència en els moviment locals i comarcals on va participar molt activament —Amics de Nonasp, TV Nonasp, ajuntament, Museu Etnològic de Nonasp, etcètera— va ser important per impulsar l’Associació, que tenia pocs anys de trajectòria i moltes dificultats per tirar endavant. Va ajudar, amb molt d’esforç, a consolidar el nou projecte en defensa de la nostra llengua i cultura. El 6 de gener del 2008, José Miguel Gràcia, va assumir la presidència durant els següents quatre anys, un relleu ben merescut. L’Hipòlit, però, va seguir a la junta de l’Associació com a tresorer fins fa només uns mesos, quan el cos li va dir prou.
Ara ha deixat un buit enorme, no només en el món associatiu i polític en defensa de la nostra cultura, sinó en el cor de totes les persones que hem tingut el privilegi de ser-ne companys i amics. Des d’aquí volem transmetre el nostre condol a la família, especialment a la Dolors, que ha estat sempre al seu costat en totes les lluites, sobretot en aquesta darrera, la més dura de totes.
Gràcies pel teu compromís i la teua amistat, continuarem el teu camí, ara amb més força. Avant company!
