Sant Antoni Abad, patró dels animals, és un sant molt venerat i popular a totes les viles del Matarranya i la seua festivitat està plena d’elements populars religiosos i profans: les plegues, les subhastes, les fogueres, les diableres o diablets, els ditxos, les representacions, els majordoms, els altars del sant, els tres tombs, els animals, el pa beneit, l’esquellada… Alguns d’ells que s’havien perdut amb el pas dels anys, s’han recuperat durant les últimes dècades del segle passat.
Ha eixit a la venda Terra agra l’obra guanyadora del Premi Guillem Nicolau 2021 concedit pel Govern d’Aragó al periodista i escriptor Lluís Rajadell (Vall-de-roures, 1966) d’Heraldo de Aragón que treballa com a redactor a la delegació del periòdic de Terol. El guardó es va instituir el 1986, arrel de la celebració del Segon Congrés Internacional de Llengua Catalana celebrat aquell mateix any i que va ser atorgat en la primera convocatòria al l’escriptor lliterà Josep A. Chauvell amb la novel·la L’home de França. I Rajadell va rebre el premi juvenil amb Apunts per a una mitologia de guerra publicat a la revista Sorolla’t editada a Calaceit.
L’Associació Cultural del Matarranya va organitzar una convocatòria el 7 de desembre a la sala de plens de l’Ajuntament de Calaceit per celebrar la cloenda de les seues «Jornades Culturals del Matarranya, història, cultura i societat», que s’havien inaugurat el passat 3 de juliol a Calaceit amb una conferència presencial de Rafel Jornet sobre arqueologia. Les Jornades s’han pogut seguir a través d’internet a conseqüència de les restriccions de la pandèmia. Amb la sala de l’ajuntament plena de públic, el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Calaceit José Manuel Anguera i el president d’ASCUMA Joaquim Montclús, han donat la benvinguda als assistents als actes i tot seguit el públic ha pogut gaudir de la conferència L’encaix polític de la llengua i la cultura a càrrec de Josep Joan Moreso Mateos, catedràtic de Filosofia del Dret i president de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari.
Després d’una fallida presentació, a finals del passat el mes de juliol, a conseqüència dels alts casos de contagis de la COVID, el 6 d’octubre s’ha pogut celebrar l’acte cultural a la llibreria Laie, al centre de Barcelona, amb un aforament reduït de només 25 assistents a la convocatòria. En la presentació s’anunciava la intervenció del President de la Diputació Provincial de Terol Manuel Rando i del Director de l’Instituto de Estudios Turolenses Nacho Escuín però, finalment, no assistiren a l’acte. Entre el públic que omplia la sala, Rosalia i Maria, la vídua i una de les filles de Lombarte i amics i simpatitzants de l’escriptor franjolí.
Pepa Nogués Furió va nàixer el 1972 a Carlet, població valenciana de la comarca de la Ribera Alta. Estudià a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona on es va graduar en Antropologia —en l’especialització d’Etnologia— el 1998. Membre de la Comissió de Recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya del 2008 al 2011, ha investigat la cultura popular i és autora de recerques sobre jocs populars i tradicionals del Maresme i de la Terra Alta. Ha participat a les Jornades d’Etnologia de les Terres de l’Ebre presentant treballs, exposicions i fent de guia. Directora del Centre d’Estudis de la Indumentària Tradicional de les Terres de l’Ebre, col·laboradora del Museu de les Terres de Ebre i de l’Ecomuseu dels Ports, educadora ambiental al Parc Natural, emprenedora de l’empresa Guies del Port i fundadora de l’entitat Aula d’Artesanies, Tradició i Ecologia.
El cançoner matarranyenc i franjolí s’ha escoltat i s’ha posat en valor este estiu més que mai a les nostres terres. Les convocatòries culturals que han substituït les festes majors dels pobles a conseqüència de la COVID, han fet possible una major presència de la música tradicional. La presentació del llibre de poemes de l’amic Àngel Villalba L’adéu del cantautor que ha tingut lloc a Calaceit, Maella i Fraga, però també a Barcelona i Saragossa, ha servit perquè el favarol i Joan Artigas, que ha acompanyat al poeta en totes les presentacions, haguen pogut oferir uns concerts on s’ha interpretat un repertori on han sonat molts temes d’arraïl popular.
La revista Plana Rasa n. 55 de juliol, editada per l’Associació Cultural Sucarrats de Mont-roig, ha dedicat una bona part del seu contingut a retre homenatge a José Antonio Carrégalo Sancho, que ens va deixar el passat mes abril. I és que ell va ser un dels socis fundadors de l’entitat local i membre actiu durant uns quants anys del Consell de Redacció de la revista i col·laborador destacat de la mateixa, projecte cultural que fa no massa temps va celebrar els vint-i-cinc anys de trajectòria informativa a la vila de l’Alt Matarranya.
Més de cinquanta anys abraçat a la guitarra, llaüt, timple i guitarró. Component cançons de lluita, de gresca i també d’amor, per cantar la meva ràbia contra la injustícia obrera de polítics i patrons o per endolcir la festa a la vora del porró. Amorets que van i venen per ells la meva cançó.
Este és un fragment poètic de la introducció de L’adéu del cantautor II, un poemari i cançoner que ha publicat l’Àngel Villalba amb una seixantena llarga de textos. La major part d’ells escrits durant la llarga època de la pandèmia conseqüència de la COVID-19 que ens ha tancat a tots a casa molts mesos i limitat la nostra llibertat.
