És recent la mort de Carmelo López després d’una llarga malaltia que, a poc a poc, l’anava limitant. Va nàixer al petit municipi de Jatiel —Bajo Martín, Terol— el 1940, estudià batxillerat a l’Institut d’Alcanyís i ingressà com a treballador de correus a la capital del Baix Aragó el 1958. Set anys més tard es traslladà a l’oficina de Vall-de-roures com administrador de correus on va treballar fins la seua jubilació. El 1982 serà un dels impulsors de l’Asociación Cultural de Valderrobres (ASCUVAL) i de la revista comarcal bilingüe, sobretot en la primera època, Gaceta del Matarraña. Boletín informativo y cultural que estarà activa durant una dècada, entre 1984 a 1993.
La música ha marcat de manera molt positiva la família calaceitana Esteve Ferrer. El pare, Ángel Esteve, s’hi va vincular des de ben jovenet a través de la Rondalla de Calaceit que es va formar cap al 1957, on ell actuava com a cantador i guitarrista. De l’agrupació juvenil local, seixanta anys més tard, només en sobreviuen quatre membres: Jaime Colomer, llaüt, Ramon Valls i José Luis Colomer, bandúrries i l’incombustible Ángel.
Com cada any, des del 2016, el 21 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna instituït per la UNESCO. A l’Aragó qui s’encarrega de programar i promocionar les diferents activitats que organitzen les entitats és la Direcció General de Política Lingüística que, a la vegada, presenta convocatòries pròpies de caràcter més general. Actes culturals que se celebren entre els mesos de febrer a l’abril.
Les jotes tradicionals del Matarranya, un dels cants prioritaris en el nostre patrimoni cultural, va ser l’acte més destacat en la celebració de la Jornada de la Llengua Materna que l’Associació de Famílies del Matarranya per la Llengua ‘Clarió’ va organitzar a la Portellada diumenge 20 de març. Amb una gran actuació que va tindre lloc al Centre Cultural de la població i que va dirigir la cantant i professora de jota, la nonaspina Laura Satué, molt ben acompanyada pel també nonaspí Jesús Buisan a la guitarra i la ronda de corda i amb la presència a l’escenari de l’Escola de Jota de la Portellada. A l’actuació es van cantar jotes en la nostra llengua, algunes ben populars i tradicionals, altres d’improvisades i dedicades a la vila que va acollir la convocatòria.
Enguany, l’Ajuntament de la Vall del Tormo, per celebrar la festivitat de Sant Jordi, va publicar Memoria gráfica de Valdeltormo. Las fotografías de mosén León II. El volum va ser presentat per Natalia Antón Dilla, la periodista autora de l’obra, depositària de l’Arxiu Fotogràfic del capellà vallejo i gestora de la web de la vila. L’any passat, també coincidint amb Sant Jordi, ja es va publicar la primera entrega, on Natalia va seleccionar 268 fotografies principalment de grup: escolars, amics, celebracions religioses, excursions, famílies… En este segon àlbum gràfic que consta de 512 imatges, la periodista el dedica majoritàriament a les instantànies individuals que utilitzava mossèn León per aconseguir les fotografies que formarien part del Document Nacional d’Identitat que li demanaven els interessats per no haver de desplaçar-se a Alcanyís.
El diables matarranyencs que impressionen al visitant per la seua tradicional indumentària, ocupen el lloc central de la mostra dedicada a la popular festivitat de Sant Antoni. La comarca del Matarranya va presentar a l’Institut de Secundària del Matarranya l’exposició sobre la celebració de Sant Antoni en els municipis del nostre territori. Després la va traslladar a la planta baixa de la seu comarcal durant la Setmana Santa que ha estat molt visitada per la gran afluència de visitats en estes dates als nostres pobles, aprofitant el bon temps i les processons religioses d’esta primavera plujosa. La festa de Sant Antoni, la més important del nostre cicle festiu d’hivern, va ser declarada d’Interès Turístic a Aragó el 2009 i que se celebra el 17 de gener a totes les viles de la comarca, excepte a la vila de Fórnols.
Enguany l’Associació Cultural del Matarranya ha organitzat les ‘Jornades Culturals del Matarranya, història, cultura i societat’ que s’han pogut seguir a través d’internet a conseqüència de les restriccions imposades per la pandèmia. Només dos convocatòries s’han fet presencials i, a la vegada, s’han pogut seguir en directe a través de Facebook i Instagram.
Després d’una fallida presentació, a finals del passat el mes de juliol, a conseqüència dels alts casos de contagis de la COVID, el 6 d’octubre s’ha pogut celebrar l’acte cultural a la llibreria Laie, al centre de Barcelona, amb un aforament reduït de només 25 assistents a la convocatòria.
