‘Calaceit, refugi d’artistes’ és la nova i interessant proposta per conèixer la capital cultural del Matarranya, recorrent els seus carrers i visitant les cases on hi havien viscut escriptors i artistes que van fer de la població un gran nucli cultural a finals del segle passat. Fins ara són set els habitatges que formen part d’este itinerari pel bonic nucli històric de Calaceit.
El passat 5 d’agost es va organitzar una passejada programada dins de la Setmana Cultural de la vila on hi vam participar una cinquantena de persones. La responsable de l’Oficina de Turisme local va ser l’encarregada de presentar la proposta, explicant, a part de les referències dels personatges que es poden llegir en els cartells informatius, anècdotes més informals que no apareixen en les seues biografies.
Entre les exposicions que es poden veure este estiu al Matarranya voldria recomanar molt especialment la que el Museu Juan Cabré de Calaceit dedica a homenatjar el centenari del naixement de Romà Vallès (Barcelona, 1923-2015) i que titula ‘En movimiento’. El pintor català va ser soci d’ASCUMA fins la seua mort. Encara recordo el cartell de la 17a Trobada Cultural del Matarranya del 2007 amb la seua empremta artística i la seua exposició al castell de Vall-de-roures d’aquell mateix estiu que ell ens va comentar magníficament com a excel·lent pedagog que era. La mostra a Calaceit fa un recorregut molt complet per tota la seua llarga i exitosa trajectòria pictòrica i fa una especial referència a la seua vinculació amb la vila del Matarranya on va fixar la seua segona residència el 1970.
Com passa cada estiu durant l’última setmana de juliol i tot el mes d’agost les activitats culturals al Matarranya es multipliquen per aprofitar la presència de gent que ens visita o que passa uns dies de les seues vacances d’estiu o que hi té una segona residència. Així, la major part de les nostres viles, celebren les setmanes culturals en estes dates pròximes a les festes majors. Avui, divendres 28 de juliol, les propostes culturals són ben atractives i és concentren en unes viles molt pròximes i en una franja horària de tarda. La programació com que es fa a cada població i amb molta anticipació, pretendre de coordinar horaris i dies és pràcticament molt complicat per no dir que és impossible. Així que avui podem triar diverses propostes. A les 7 de la tarde a la Freixneda s’inaugura el festival de les arts escèniques Matarranya Íntim amb l’espectacle ‘Plàstic’.
Enguany la celebració de la festivitat de Sant Jordi al Matarranya va tindre lloc entre el dissabte 22 i el diumenge 23, en pràcticament totes les viles de la comarca, en què els llibres i les roses van tornar a ser les protagonistes de les activitats programades. La vespra, l’entitat supramunicipal va triar a la Vall del Tormo per celebrar la convocatòria festiva de la primavera i al Saló de Casa la Vila hi va haver una divertida actuació de màgia de Marta Castelló, de Políglota Teatre, per als més menuts que van omplir l’aforament, alguns acompanyats pels seus familiars i professors. Anteriorment s’havien atorgat els premis escolars del 7è concurs ‘Qüento va, qüento vingue’ en què hi van participar una cinquantena d’alumnes de català de les viles de la comarca.
A la capella de la Universitat de Barcelona es va presentar el passat 12 d’abril el llibre d’Àngel Villalba Descregut. L’acompanyava en l’acte el catedràtic de Filologia Romànica, el valencià José Enrique Gargallo, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. El castellonenc mostrà gran satisfacció de poder presentar el volum de seu amic favarol en una de les sales de més rellevància de la seua universitat. Gargallo va fer una ressenya cronològica del contingut del llibre, on queden relatades les vivències pel propi autor.
Queretes comptarà amb una seu permanent del Museu de Teruel que, a la vegada, depèn de la Diputació Provincial. Serà l’única seu a tota la província fora de la capital. La iniciativa s’ha produït quan els patrons de la Fundació ‘Germán López & Marian Sanz’, per assegurar la continuïtat del projecte museístic, han decidit donar llur col·lecció artística a la Diputació Provincial de Teruel. La Fundació actualment compta amb una àmplia i ben equipada galeria d’art de 540 m2 inaugurada el 2012. Per al projecte van adequar una casa antiga del carrer Major restaurada, on hi han instal·lat un selecte fons artístic de 140 obres —pintura, gravats, fotografia i escultura— d’un centenar d’autors, que tenen com a característica principal que van crear llurs obres en la dècada dels anys 80 de segle passat.
Per iniciativa de la Diputación de Teruel, el 1948 es va crear l’Instituto de Estudios Turolenses, un organisme autònom depenent de dita institució, que comptava amb tres línies d’actuació: investigació a través d’ajuts, publicació de llibres, revistes i altres materials i celebració de congressos i jornades, cicles de conferències, exposicions i actes públics. Però fins el 1987 l’entitat res havia fet pel reconeixement, dignificació i promoció de la llengua pròpia i històrica de les vint-i-cinc viles terolenques que formem part del territori provincial, pertanyents a les comarques del Matarranya (18) i Baix Aragó (7). La nostra col·laboració amb l’IET s’inicia el 1988 quan Artur Quintana, portaveu d’un col·lectiu d’investigadors matarranyencs, va sol·licitar un ajut dels que concedia l’IET anualment per promoure una «Recollida de la literatura popular catalana al Baix Aragó», a la qual l’entitat provincial va contestar afirmativament.
Tal com ja vam anunciar a la nostra revista Temps de Franja, divendres 24 a la tarda es va presentar a Federació de Cases Regionals i Culturals de Catalunya, al carrer Comte Borrell 26-28 de Barcelona, el llibre de l’amic Àngel Villalba titulat Descregut. La convocatòria anava a càrrec del Centre Aragonès de Barcelona del carrer Joaquín Costa 86 que actualment està tancat i pendent d’obres de remodelació. La presentació a la Federació coincidia amb una altra en dia i hora que es feia d’un volum en aragonès a la Universitat de Barcelona, Lo infinito en un chunco una obra de l’escriptora Irene Vallejo traduïda a l’aragonès per Chusé Raúl Usón. La convocatòria havia estat programada per l’Asoziazión Cultural de Charradors O Corrinche i del Centre Aragonès de Barcelona.
