La Portellada és un poble dinàmic on la gent que hi viu destaca per engrescadors projectes col·lectius que busquen millorar la vida del seu veïnat. És el que comporta viure en una població molt menuda però activa, de només 236 habitants segons el cens del 2022. Un dels que més m’ha impressionat és la restauració de l’ermita de Sant Miquel i els seus voltants, situada en un lloc privilegiat dalt d’un tossal prop de la població on, l’any 1987 els jubilats, van habilitar un mirador de la vila extraordinari. Però, a més, s’ha adequat un lloc per als més menuts, un passeig agradable des de la vila fins l’edificació religiosa i un espai per menjar o reunir-se.
A escampar la boira, una expressió molt freqüent en la nostra llengua, és el títol d’un programa d’Aragón Televisión que s’emet cada dimecres a les 11 de la nit. El teatre del Colegio Mayor Pedro Cerbuna de Saragossa és el plató des d’on es grava el programa que condueix Jorge Pueyo, activista de la llengua aragonesa i originari de Fonz, i que compta amb la col·laboració d’Andrés Llena, tamarità, que posa la nota humorística al programa a l’altre costat de la barra.
A principi de juny morí Germán López (Badajoz, 1943) que, amb la seua dona aragonesa Marián Sanz, van iniciar el 1977 la col·lecció ‘Arte Español Contemporáneo de los Ochenta’ i, més tard, per consolidar la seua unitat crearen la Fundación Germán López y Marián Sanz.
El llibre ‘D’arbres i progressies’ de Josep Miquel Gràcia Zapater es va presentar a la Codonyera dijous sant 28 de març a la Sala Cial i Tiarra a casa de l’escriptor i poeta. El volum és el número 8 de la col·lecció en català de ‘Lo Trinquet’ que publica l’Instituto de Estudios Turolenses que depèn de la Diputació Provincial de Teruel. A la presentació hi van assistir una cinquantena de persones que van omplir tot l’aforament del local. La Sala Cial i Tiarra és un lloc acollidor i molt especial que conté un museu de ferramentes tradicionals, sobretot de fusteria perquè anteriorment ho havia segut, un espai artístic amb algunes obres artístiques dels Finestrons del Gràcia, on combina la fusta, la fotografia i la poesia, i un auditori. Un lloc ben entranyable de la casa de l’escriptor on s’hi han organitzat presentacions de llibres, xerrades, reunions culturals i audicions musicals.
La col·lecció fou creada l’any 2009 per l’Instituto de Estudios Turolenses, quan dirigien l’entitat Montserrat Martínez com a directora i Rafael Lorenzo com a vicedirector. Ells coneixien prou bé el problema de la invisibilitat de la nostra llengua catalana, per ser-ne propers, de Castellote i la Torrocella, i van voler apostar-hi d’una manera clara i compromesa editant una col·lecció en català per promocionar la nostra llengua. Des de la capital, a tants quilòmetres de distància, es fa difícil adonar-se de l’existència d’una llengua minoritzada quan s’ha fet ben poca cosa per divulgar-la. Recordo la convocatòria del Consejo Científico de l’IET quan la directora va presentar en una reunió del consell la proposta d’iniciar la col·lecció ‘Lo Trinquet’ i tots dels membres de l’entitat hi van estar d’acord i van animar a dur a terme el nou projecte d’editar llibres en la nostra llengua que forma part del patrimoni immaterial terolenc.
Demà 23 d’abril dia d’Aragó i de Sant Jordi, a Saragossa, serà presentat oficialment el llibre-disc Tomàs Bosque canta Desideri Lombarte. El disc va ser produït per Federico Artigas i gravat als Estudios Kikos de la capital aragonesa ja fa un any. Els músics Juanjo Almarza a la guitarra i bandúrria i Nano Bermúdez als teclats van acompanyar la veu del cantautor de la Codonyera en l’enregistrament musical. El llibre que acompanya el disc va eixir de l’impremta dimecres de la setmana passada, per concorre a la gran festa literària. La presentació de demà està promoguda pel Rolde de Estudios Aragoneses en l’espai que tindrà l’entitat en la celebració de la fira del Dia del Llibre —Paseo de la Independencia, 5.
L’Instituto de Estudios Turolenses, creat per la Diputació de Terol el 1948 comptava amb tres línies d’actuació: ajuts a la investigació a través de diverses publicacions; la celebració de congressos jornades i conferències, i exposicions i actes públics. Però fins el 1987 l’entitat res havia fet pel reconeixement, dignificació i promoció de la llengua pròpia i històrica de les vint-i-cinc viles catalanoparlants de la província. La nostra col·laboració amb l’IET s’inicia el 1988 quan Artur Quintana, en nom d’un col·lectiu d’investigadors va sol·licitar un ajut, per promoure una «Recollida de la literatura popular catalana al Baix Aragó», petició que ens va ser acceptada. Una vegada acabada la recerca l’entitat terolenca es comprometia a publicar els materials recollits.
L’IET compleix la promesa i el 1995 es publica, amb col·laboració d’ASCUMA i Carrutxa, Lo Molinar. Literatura popular catalana al Matarranya i Mequinensa, el volum 1. Teatre i narrativa a cura d’Artur Quintana i el 3. Gèneres menors de literatura popular a cura d’Hèctor Moret, editats en la col·lecció «Lo Trill» de l’ASCUMA. I, un any després, 2. Cançoner a cura de Lluís Borau i Carles Sancho. La bona col·laboració d’ASCUMA amb l’IET en la recerca de la literatura popular portarà a la primera a la seua adscripció a l’entitat terolenca el 1998. L’any següent Artur Quintana demana un ajut a l’IET per a recuperar la correspondència de Desideri Lombarte i gràcies a eix suport el 2002 es publica Epistolari de Desideri Lombarte (1981-1989) a cura de Artur Quintana, el núm. 8 de la col·lecció «Lo Trill». El 2007 José Miguel Gràcia com a president d’ASCUMA i Carles Sancho formaran part del Consell Científic de l’IET, el primer fins el 2011 i el segon fins 2013.
Com cada any s’han organitzat al Matarranya diferents esdeveniments per commemorar el Dia Internacional de la Llengua Materna. El Govern d’Aragó va fer una extensa programació de les diferents entitats que hi participaven. Al Matarranya són les escoles i l’Institut on més activitats s’hi fan. Les propostes per als centres d’Infantil i Primària són moltes i diverses. La música va ser la protagonista el 21 de març al Saló Cultural de la Portellada en D’ací, d’astí, d’allà de La Chaminera (Àngel Vergara i M.ª José Menal) sobre la recuperació de la música tradicional en català i que organitza el CRA Alifara. També
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació
