En el primer estiu postpandèmia la població del Matarranya ha tornat a la quasi normalitat, sense gaires restriccions, encara que de tant en tant es veia alguna mascareta pel carrer perquè encara era necessària en alguns llocs molt concrets –farmàcia, metge, transport públic…
ASCUMA va organitzar xerrades, presentacions de llibres i la primera Junta presencial, encara que dos membres de la mateixa no van poder desplaçar-se a la nova seu de l’entitat a Calaceit i la van poder seguir i participar on line.
El Matarranya Íntim 2022 va tindre lloc a Calaceit durant el primer cap de setmana de setembre —del 2 al 4. Esta novena edició va ser un èxit artístic i de públic i va acollir a més de 1.500 espectadors que superaven les previsions més optimistes dels organitzadors. Calaceit, capital cultural de la comarca del Matarranya, va convertir-se durant tres dies en una població plena de vida cultural, els carrers i places plens de visitants que anaven llegint el programa de mà atrafegats buscant els llocs on es feien els espectacles i, a la vegada, quedaven impressionats de l’arquitectura monumental de la població.
Este mes d’agost l’Associació Cultural del Matarranya va programar tres convocatòries, ara ja presencials, per donar continuïtat a les Jornades Culturals del 2022 que van tindre lloc a tres poblacions diferents de la comarca per la necessitat de divulgar la història vinculada al nostre territori. El primer acte va ser a Massalió el 21 d’agost, on es presentà d’un llibre escrit pel president d’ASCUMA, Joaquim Montclús Esteban, sobre un personatge poc conegut vinculat a esta població matarranyenca Qui va ser realment Carles Emili Montañès? L’activitat va ser presentada a les Escoles Velles per l’alcalde de la vila Rafael Martí i l’autor del llibre que parlà del personatge —Barcelona 1877-Madrid 1974— que tingué gran importància com a polític al Matarranya i com a empresari a Barcelona, entre molts altres mèrits.
L’Associació d’Amics del Mas de Llaurador va programar el diumenge 28 d’agost, la celebració de la festivitat de Sant Joan Degollat patró de la població. Els veïns de Valljunquera i de la Vall del Tormo que formen l’associació, acompanyats per altres visitants de la comarca, tenien moltes ganes de trobar-se novament després de dos anys de pandèmia en què la convocatòria festiva no va poder celebrar-se. A més, enguany, hi havia una gran novetat que tothom tenia moltes ganes de veure: la restauració de la bonica església de la població, l’únic edifici dempeus de l’antic nucli urbà ara deshabitat. La gran cúpula i cimbori del creuer consolidats, els finestrals amb alabastre, la porta original restaurada, la teulada reparada…
El president del Govern d’Aragó Javier Lambán, acompanyat per diferents alts càrrecs de l’executiu, va vindre a Barcelona esta setmana per acceptar la cessió gratuïta de la Casa d’Aragó de la capital catalana per tal de rehabilitar-la i reforçar la seua funció com a espai integrador. Des de l’inici de la pandèmia que va haver de tancar-se perquè es trobava en una situació de conservació lamentable per falta de viabilitat econòmica, com ja fa temps que argumentava l’actual president de l’entitat l’alcorisà Jesús Félez, que ha rebut la notícia de l’executiu amb gran satisfacció.
És recent la mort de Carmelo López després d’una llarga malaltia que, a poc a poc, l’anava limitant. Va nàixer al petit municipi de Jatiel —Bajo Martín, Terol— el 1940, estudià batxillerat a l’Institut d’Alcanyís i ingressà com a treballador de correus a la capital del Baix Aragó el 1958. Set anys més tard es traslladà a l’oficina de Vall-de-roures com administrador de correus on va treballar fins la seua jubilació. El 1982 serà un dels impulsors de l’Asociación Cultural de Valderrobres (ASCUVAL) i de la revista comarcal bilingüe, sobretot en la primera època, Gaceta del Matarraña. Boletín informativo y cultural que estarà activa durant una dècada, entre 1984 a 1993.
La música ha marcat de manera molt positiva la família calaceitana Esteve Ferrer. El pare, Ángel Esteve, s’hi va vincular des de ben jovenet a través de la Rondalla de Calaceit que es va formar cap al 1957, on ell actuava com a cantador i guitarrista. De l’agrupació juvenil local, seixanta anys més tard, només en sobreviuen quatre membres: Jaime Colomer, llaüt, Ramon Valls i José Luis Colomer, bandúrries i l’incombustible Ángel.
Com cada any, des del 2016, el 21 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna instituït per la UNESCO. A l’Aragó qui s’encarrega de programar i promocionar les diferents activitats que organitzen les entitats és la Direcció General de Política Lingüística que, a la vegada, presenta convocatòries pròpies de caràcter més general. Actes culturals que se celebren entre els mesos de febrer a l’abril.
