Catalanofonia

// Arnau Timoneda

De les 3.660 novel·les presentades al concurs literari Ficcions que convoca l’AMIC —Associació de Mitjans Audiovisuals i d’Informació Locals— d’arreu dels territoris de parla catalana, se n’han seleccionat 172 com a finalistes i, d’estes, cinc són d’alumnes de l’IES Matarraña, concretament de Lucía Gil de Vall-de-roures de 4t d’ESO, Maria Pilar Serres d’Arenys de Lledó de 1r de Batxillerat, Roser Aragonès i Romina Gómez totes dos de la Freixneda de 3r d’ESO i Paula Tarzán de Vall-de-roures i Ana Grau d’Arenys de Lledó de 2n de Batxillerat.

// Francesc Ricart

El 14 de maig de 1995 (segle XX) va eixir «al carrer» Vilaweb, Temps de Franja encara no hi era. Avui tothom coneix Vilaweb i molts ens aixequem i flairem el primer cafè amb l’editorial de Vicent Partal, la cara d’aquest diari digital; per bé que l’empresa de Vilaweb està encapçalada també, i principalment, per Assumpció Maresma, la dona de Partal.

Es presenta a Tarragona A History of Catalan Folk Literature

// M. D. Gimeno

La URV va acollir divendres 14 de febrer la presentació d’una nova i important publicació: A History of Catalan Folk Literature. Coordinada per dos professors del Departament de Filologia Catalana, Carme Oriol i Emili Samper, és fruit del treball de 15 especialistes en folklore de diversos àmbits del domini lingüístic català.

// Carles Sancho

La Revista d’Etnologia de Catalunya núm. 44 del desembre del 2019 publica un estens treball “El ball de la jota a les Terres de l’Ebre” signat per Lluís-Xavier Flores, Miquel-Àngel Flores i Joan-Lluís Monjo. Recordeu que en l’última revista d’abril de Temps de Franja publicàrem “Un gran projecte musical dels germans Flores”. Escriuen els folkloristes que la jota, nascuda abans de mitjans del segle XVIII, en un primer moment, es presentava com un element patrimonial molt participatiu present en festes particulars i privades, una manifestació lúdica, integrada al calendari agrícola i litúrgic i sense ser exclusiu de cap classe social.

// Carles Sancho Meix

Des de fa més de 20 anys els germans bessons Miquel-Àngel i Lluís-Xavier Flores Abat (Alacant, 1975) porten a terme diferents projectes d’investigació sobre la música, el cant i el ball tradicionals arreu de la nostra geografia. Fa quasi una dècada van començar-ne un que se centra en el sud de Catalunya, concretament les Terres de l’Ebre, les comarques del Nord del País Valencià i el Matarranya, unes poblacions que pertanyen administrativament a tres comunitats autonòmiques diferents: Catalunya, Aragó i el País Valencià, però que comparteixen afinitats molt clares i evidents quant a la seua llengua i el seu folklore popular més autèntic.

// Berenguer de Mussots

Al número 216 (març de 2020) de la revista Sàpiens s’hi recull un seguit de textos relacionats amb Mequinensa, l’escriptor mequinensà Jesús Moncada i, en especial, amb la inacabada novel·la Dante S.A. En concret, la revista dedica —a més d’un parell d’il·lustracions i comentaris previs— cinc pàgines a les conseqüències de la construcció de l’embassament de Mequinensa i, sobretot, del de Riba-roja.

// Júlia Llambert

Tot just s’ha començat a distribuir aquest llibre ara al gener del 2020: A History of Catalan Folk Literature. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company 2019. Edited by Carme Oriol and Emili Samper. 273 p. (IVITRA 21). La casa editorial va proposar a na Carme Oriol i n’Emili Samper, de la Rovira i Virgili, perquè amb altres especialistes redactessen una història de la literatura popular catalana.

// Jordi Marín Monfort

Divendres 31 de gener i dissabte 1 de febrer van tenir lloc a Benlloc (Plana Alta) les IV Jornades d’Afirmació de la Nova Ruralitat organitzades pel Programa d’Extensió Universitària (PEU) de la Universitat Jaume I de Castelló amb la col·laboració de l’Ajuntament de Benlloc i l’equip de coordinació del Fòrum de la Nova Ruralitat. El lema de les jornades, posem fil a l’agulla, era prou explícit i molt adient per a reflectir l’esperit que es va respirar durant totes les sessions, un esperit que podríem resumir amb una de les frases contundents que es van escoltar: “estem farts de ser estudiats, ara volem que se’ns escolti”.

// Redacció

Dissabte 25 de gener, a la sala de Plens de l’ajuntament de Calaceit, va tenir lloc la taula rodona sobre comunicació i llengua a la comarca del Matarranya i a l’espai lingüístic català en general.

L’acte va començar amb la salutació del regidor de Cultura de l’Ajuntament de Calaceit José Manuel Anguera. A continuació, el delegat de Cultura de la Generalitat a les Terres de l’Ebre Ferran Bladé va presentar els ponents.

// Marta Momblant

Dilluns passat 13 de gener, Arbàgel, un revolt de l’amor va tenir la fortuna de fer-se escoltar de viva veu pels alumnes d’interpretació de l’Aula de Teatre de Lleida.

Al bonic i ben ambientat Cafè del Teatre, molt ben atesos pel seu amfitrió Toni Revés qui disposà les tauletes amb espelmes i l’escenari íntimament il·luminat i ben sonoritzat, una munió de lleidatans —distingides i distingits amigues i amics—, s’aplegaren a les set de la tarda per assistir a la presentació de la novel·la premi Guillem Nicolau 2018

// Jordi Marín i Monfort*

Dissabte 30 de novembre va tindre lloc a Ares del Maestrat la XVI Trobada d’entitats i associacions culturals de l’antiga Diòcesi de Tortosa per reflexionar i debatre al voltant del despoblament sofert per molts pobles del territori. L’organització, a càrrec de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), la Coordinadora d’Entitats del Maestrat, Maestrat Viu i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), ha preparat una jornada amb dos conferències i diverses comunicacions breus per analitzar la qüestió des de diferents perspectives, tant de l’àmbit acadèmic com del de l’associacionisme.

// Glòria Francino Pinasa

Els proppassats dies 22, 23 i 24 de novembre es va celebrar a Andorra la Vella, al Centre de Congressos el IV Simposi Internacional de Focs festius de la Mediterrània, que té com a objectiu principal recollir les activitats i experiències de les festes al voltant del foc.