Catalanofonia

// Jordi Marín i Monfort, Centre d’Estudis dels Ports

Un pardalet ha pujat a la serra a dir-nos que Temps de Franja fa vint anys. Vint anys! Potser la xifra és modesta, però si tenim en compte les circumstàncies en les quals es celebra l’aniversari (qui, què, com i on), la celebració de l’efemèride està més que justificada i cal que ens siguem conscients, tant a la Franja com a tot el conjunt de les terres de parla catalana.

En primer lloc perquè qui celebra l’aniversari és una revista en paper que, com tantes altres, va veure com als pocs anys de nàixer, en plena infantesa, havia d’enfrontar-se a la irrupció dels mitjans digitals, a l’aparició de les xarxes socials i a una crisi econòmica que, tot plegat, va suposar un terrabastall important per als mitjans de comunicació tradicionals i en particular per als de suport en paper. Cal dir, però, que Temps de Franja era (i és) quelcom més que un mitjà de comunicació més.

// Redacció

El Consell de Formentera, a través de l’àrea de Política Lingüística, informa que s’ha tramès als diferents governs, parlaments i corts de Catalunya, València, Múrcia, Aragó, a banda del Govern d’Espanya i Congrés dels Diputats i al Senat, l’acord que reconeix i defensa la unitat de la llengua catalana, tal com s’acordà en el ple de la sessió ordinària del Consell del 25 de novembre de 2020.

// Carles Sancho Meix

L’activista cultural Josep Boltaina Foz, soci d’ASCUMA i fill de pares de Valljunquera, que actualment viu a Sabadell, va promoure, amb la col·laboració d’altres aficionats a la música popular a través del grup de WhatsApp ‘Nou cançoner tradicional’, un cançoner en català en què hi estiguera representada també la comarca del Matarranya.

// Artur Quintana i Font

El dimecres dia 22 de juliol s’ha presentat a Tortosa Camins trescats. Trenta poemes imprescindibles de Desideri Lombarte, editat a Tortosa a l’abril del 2020 per Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili com a número 5 de la Col·lecció Campus Terres de l’Ebre. El Campus Terres de l’Ebre i Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre n’han promogut l’edició, són dues institucions culturals de les Terres de l’Ebre, un territori que, com tothom sap, se situa, si fa no fa, a tota la conca de l’Ebre al sud de Mequinensa, amb el seu límit ponentí a la partida dels Camarons de la Ginebrosa dellà Guadallop, per terres aragoneses, catalanes i valencianes.

// Francesc Ricart

El 14 de maig de 1995 (segle XX) va eixir «al carrer» Vilaweb, Temps de Franja encara no hi era. Avui tothom coneix Vilaweb i molts ens aixequem i flairem el primer cafè amb l’editorial de Vicent Partal, la cara d’aquest diari digital; per bé que l’empresa de Vilaweb està encapçalada també, i principalment, per Assumpció Maresma, la dona de Partal.

// Carles Sancho Meix

Tal com estava anunciat el 17 de juny a la tarda hem pogut seguir a través d’Instagram la concessió del premis Ficcions ‘Concurs d’escriptura juvenil’ que enguany celebra la seua 12a edició, organitzada per l’Associació de Mitjans d’Informació i comunicació, on hi han participat 3.660 alumnes de 277 centres de Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Andorra i Aragó. A la Biblioteca d’Arenys de Lledó es van convocar alumnes, professors i pares per seguir el desenvolupament de l’atorgament dels premis.

// Arnau Timoneda

De les 3.660 novel·les presentades al concurs literari Ficcions que convoca l’AMIC —Associació de Mitjans Audiovisuals i d’Informació Locals— d’arreu dels territoris de parla catalana, se n’han seleccionat 172 com a finalistes i, d’estes, cinc són d’alumnes de l’IES Matarraña, concretament de Lucía Gil de Vall-de-roures de 4t d’ESO, Maria Pilar Serres d’Arenys de Lledó de 1r de Batxillerat, Roser Aragonès i Romina Gómez totes dos de la Freixneda de 3r d’ESO i Paula Tarzán de Vall-de-roures i Ana Grau d’Arenys de Lledó de 2n de Batxillerat.

Es presenta a Tarragona A History of Catalan Folk Literature

// M. D. Gimeno

La URV va acollir divendres 14 de febrer la presentació d’una nova i important publicació: A History of Catalan Folk Literature. Coordinada per dos professors del Departament de Filologia Catalana, Carme Oriol i Emili Samper, és fruit del treball de 15 especialistes en folklore de diversos àmbits del domini lingüístic català.

// Carles Sancho

La Revista d’Etnologia de Catalunya núm. 44 del desembre del 2019 publica un estens treball “El ball de la jota a les Terres de l’Ebre” signat per Lluís-Xavier Flores, Miquel-Àngel Flores i Joan-Lluís Monjo. Recordeu que en l’última revista d’abril de Temps de Franja publicàrem “Un gran projecte musical dels germans Flores”. Escriuen els folkloristes que la jota, nascuda abans de mitjans del segle XVIII, en un primer moment, es presentava com un element patrimonial molt participatiu present en festes particulars i privades, una manifestació lúdica, integrada al calendari agrícola i litúrgic i sense ser exclusiu de cap classe social.

// Carles Sancho Meix

Des de fa més de 20 anys els germans bessons Miquel-Àngel i Lluís-Xavier Flores Abat (Alacant, 1975) porten a terme diferents projectes d’investigació sobre la música, el cant i el ball tradicionals arreu de la nostra geografia. Fa quasi una dècada van començar-ne un que se centra en el sud de Catalunya, concretament les Terres de l’Ebre, les comarques del Nord del País Valencià i el Matarranya, unes poblacions que pertanyen administrativament a tres comunitats autonòmiques diferents: Catalunya, Aragó i el País Valencià, però que comparteixen afinitats molt clares i evidents quant a la seua llengua i el seu folklore popular més autèntic.

// Berenguer de Mussots

Al número 216 (març de 2020) de la revista Sàpiens s’hi recull un seguit de textos relacionats amb Mequinensa, l’escriptor mequinensà Jesús Moncada i, en especial, amb la inacabada novel·la Dante S.A. En concret, la revista dedica —a més d’un parell d’il·lustracions i comentaris previs— cinc pàgines a les conseqüències de la construcció de l’embassament de Mequinensa i, sobretot, del de Riba-roja.

// Júlia Llambert

Tot just s’ha començat a distribuir aquest llibre ara al gener del 2020: A History of Catalan Folk Literature. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company 2019. Edited by Carme Oriol and Emili Samper. 273 p. (IVITRA 21). La casa editorial va proposar a na Carme Oriol i n’Emili Samper, de la Rovira i Virgili, perquè amb altres especialistes redactessen una història de la literatura popular catalana.