El divendres 20 de juny del 2025 a les 17 h a la sala Víctor Siurana de la Universitat de Lleida es va retre un emotiu i merescut homenatge al professor Xavier Terrado Pablo del Departament de Filologia i Comunicació, amb motiu de la seua jubilació. El seu departament li va preparar una sorpresa de la que en va fer partícips als membres i companys de la UdL i d’altres universitats, entre les quals, hi havia quatre professors de la Universitat de Saragossa, amb qui Terrado ha tingut relació professional, així mateix, representants de l’alumnat, companys, la seua família i amics. Ell es pensava que farien una reunió informal amb uns quants amics.
A la taula hi eren representant la UdL: El Sr. Joan Josep Busqueta, vicerector de Cultura i Extensió Universitària, qui va lloar la serenitat del professor com un model de docència i companyonia, amb moltes qualitats personals, el Sr. Delfí Robinat, president del Consell Social de la UdL va donar la benvinguda a tothom i l’agraïment als professors de la Universitat de Saragossa: María Luisa Arnal, Xavier Giralt, Vicente Lagüens, M.ª Antonia Martín Zorraquino i va ponderar la dedicació professional i la generositat del professor Terrado, la degana de Lletres, Sra. Santaulària, va citar els càrrecs del Dr. Terrado a la UdL, entre ells, coordinador de Grau, director del Diploma d’Estudis Hispànics en col·laboració amb tres universitats de Xina, ensenyant la llengua a alumnes xineses i xinesos, els seus estudis en Lingüística romànica, històrica i comparada…, la Sra. Mª Ángeles Calero, secretària del Departament de Filologia i Comunicació, es va referir al seus múltiples talents i al buit que deixaria al departament perquè Terrado sempre ha actuat de forma constructiva, essent model acadèmic i personal.
També es van sentir altres veus de companys que van descriure algun aspecte del retrat acadèmic i professional o de l’etopeia de Xavier Terrado: Ramon Sistac va ressaltar el seu amor per la comarca de la Ribagorça i les investigacions que encara farà, Albert Turull va dir que era un erudit i savi a peu de la gent, gran col·laborador en l’obra l’Onomasticon Cataloniae i el va qualificar com el gran romanista de les Terres de Ponent, Paula Cortijo, estudiant de Filologia Hispànica, va lloar la seua inspiració sobre la llengua i el que l’havia esperonat per representar i coordinar els alumnes de la UdL, Moises Selfa va recordar el seu primer llibre sobre els noms de lloc de Betesa, la seua disposició personal a dirigir-li la tesi i el model humà que ha suposat per a ell ser millor persona, Xavier Giralt va parlar en nom de la Societat d’Onomàstica, i va destacar tot el que l’ha influït en l’estudi de la toponímia de Sant Esteve de Llitera, el professor Josep Anton Clua, catedràtic de grec de la UdL, va al·ludir als seus grans mestres de Terrado en matèria lingüística i al seu lloc predilecte d’estudi dels noms del paisatge ribagorçà, Carlos Rizos va insistir en la seua generositat i en la coordinació de Xavier Terrado en el conjunt de la recollida de noms de lloc de la Ribagorça i va presentar el llibre d’homenatge al professor Terrado, A terra domestica ad verba inlustranda.
En aquest volum, editat per Edicions de la Universitat de Lleida, 2025, Quaderns de Sintagma, 5, finançat per la Societat d’Onomàstica, el Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça i la mateixa UdL, hi han participat una trentena llarga de col·laboradors de diversa procedència. coordinat pels seus companys i exalumnes, comença amb la presentació i admiració del professor per M.ª Ángeles Calero, un acurat seguiment acadèmic del catedràtic i doctor Terrado per part de Carlos Rizos i Olga Fransi i l’extensa bibliografia de l’homenatjat recollida per Carlos Rizos i Moisés Selfa. Els articles s’estructuren en diversos apartats:
Onomàstica catalanoaragonesa encapçalada per Casa Puialto de Sant Esteve de Llitera, Una caminada entre topònims de Sopeira a Areny, la Terreta com paisatge toponímic, Topónimos de Sallent de Gállego con sonorización de fonemas oclusivoas sordos etimológicos…, Paisatge cultural del Priorat a través dels noms, Refranys meteorològics amb referència toponomàstica dins l’obra de Joan Coromines, Topónimos de Cuenca creadores de apellidos y nombres de lugar.
Onomàstica Hispànica: Casalareina, Productividá antropomímica de los topónimos asturianos Caravia, Colunga, Llaviana y Siero, Amarelo, ouro e dourado na onomástica galega, Manquillos (Palencia) y Sordillos (Burgos), consideraciones sobre un tipo toponímico, Toledo (desen)terrado y revisado, Gefironimia: nombres entre orillas, Los nombres de los pueblos de Canarias.
Lèxic: Interferència interna i externa en els mots per designar la parpella, El viaje de las palabras: el caso de la voz chocolate, Dos testos en aragonés e bels bocablos en Flores de montaña(1930) de Luís Mª de Arag.
Lingüística: De nuevo sobre Mariano de Cavia como columnista lingüístico, El análisis lógico y gramatical en Hispanoamérica: Tratado… (1872) de Sandalio Letelier, La traducción como práctica de meditación intercultural: Análisis de los obstáculos lingüísticos y la contextualización cultural en los textos filosóficos tradicionales chinos, Filología y Didáctica de la lengua y Literatura: ¿hermanas gemelas?.
Literatura: Alexander medievalis: “el (dotat) de dues banyes”, al món islàmic i hel·lenístic,
Una curtia lectura de Palladius, En busca de un poema manuscrito perdido de Bécquer.
Personalia: Tejiendo valores: Homenaje al profesor Javier Terrado Pablo, Del amor a la palabra y de la palabra al amor, Terratus meus, mi Terrado.
Creacions: Poema de Jaume Pont, Remoreig, Una mica de color, pintura d’Antoni Llevot, en honor al primer llibre de Terrado sobre la Toponímia de Betesa.
Com agraïment Xavier Terrado, gran recitador i actor també, vam saber que sorprenia companys i alumnes recitant un fragment de l’Infern de la Divina comèdia de Dant, en toscà i de memòria, va acabar amb les paraules de la cançó Gracias a la vida de Violeta Parra i las que ell hi va afegir.
Per arrodonir l’acte es va presentar la coral UniCorn de la UdL de la qual Terrado en forma part, i li van dedicar unes cançons (com «Por la puente, Juana») i li van preparar un enigma lingüístic…
Tots els assistents van ser convidats a coques de recapte i de poma, dolces com la mel de Sant Esteve de Llitera.
Abans d’acabar voldria remarcar que un acte emotiu i ben organitzat com aquest, sempre demostra la gent que hi ha al darrere, com els coordinadors del mateix, i sobretot voldria destacar que al costat del professor Xavier Terrado Pablo hi ha una gran dona, M.ª Cristina Rourera Jovellar, filla d’Areny, poble adoptiu del seu marit, amb qui han tingut quatre fills, també seguidors de l’esperit de recerca del seu pare. Molt bona jubilació, professor Xavier Terrado!