L’estiu als pobles vol dir gent, ja sigue perquè en són recendents i hi tinen casa o són turistes que visiten els indrets rurals. Un poblle com Sopeira, que durant l’any ti una cinquantena d’habitants, amb escassos pagesos i ramaders, incluint-hi els joves que estudien o treballen fora i hi tornen els caps de setmana, passa a tenir unes dos-centes cinquanta persones o més. Això vol dir gent a les piscines, als apartaments, al restaurant, als carrers, aparcaments de caravanes i furgonetes a la zona dels coblles, al monestir, gossos i més brutícia als camins…, però en arribar a finals d’agost, es deixa de sentir gatzera per les nits i moltes cases queden barrades i a les fosques.
La vetlla de Sant Joan, com és tradició, a la pllaça Alta Ribagorça es va celebrar la foguera de Sant Joan, amb un sopar en què els veïns van aportar el tiberi, ja salat, ja dolç, on no van faltar embotits, truites i els crispells i les coques. Tot pllegat per passar una bona estona en companyia i amb l’alegria del moment.
A la tarda següent, a l’espai cultural de casa Toni, els representants de la companyia teatral La Pantomima de Lleida van dur l’espectaclle Genèrics. Titelles per la igualtat de gènere, subvencionat pel Ministerio de Igualdad, Pacto de Estado contra la Violencia de Género i la col·laboració de l’Ajuntament de Sopeira. Una obra interessant, basada en els contes populars i folklòrics, adreçada a les famílies, amb tocs actuals, música, cançons, ironia, humor i ganes de canviar els estereotips de gènere del món.
Enguany la IX Caminada dels Mocadors, organitzada per l’Associació Fem Terreta, es va celebrar el diumenge 30 d’abril, amb la participació de l’Associació Amics d’Alaó de Sopeira. L’objectiu era arribar a l’Alzina del Consell situada a l’Obac dels Masos de Tamúrcia, i visible des de diversos indrets de la Terreta i de Sopeira, fins i tot des de la N.230.
Com sempre a aquestes caminades, amb mocadors de tots colors, hi acudeix molta gent, érem més d’un centenar, que vam compartir natura i la companyia d’amics i coneguts, a més a més del “xicolate”, la coca, cafè i refrescos amb que ens van obsequiar els amics de Fem Terreta, i que va transportar Jesús de Rafel dels Masos, un gran coneixedor i conreador d’estes terres. Com ell mateix va afirmar: Quan jo m’acabe, molts d’estos trossos ja no els cultivarà ningú.
El divenres, 14 d’abril a les 19 h. a la biblioteca del Pont de Suert, com un preludi del proper Sant Jordi, va tinre lloc la presentació de la nova novel·la d´Emili Bayo, Després de la tempesta, acàrrec dels professors de la UdL, Xavier Macià, de Viu de Llevata, i Jordi Suils, del Pont de Suert, que van fer referència a la seua biografia, obra i premis rebuts en la seua trajectòria com a escriptor.
L’autor Emili Bayo va explicar que va començar a escriure novel·la el curs 1992-1993 quan va ser destinat com a professor de llengua castellana i literatura a l’institut del Pont de Suert,del que guarda un bon record. Des de llavors, aquesta afició a l’escriptura no l’ha abandonat. Com van constatar els presentadors són bastantes les obres de l’autor inspirades en la geografia lleidatana i en fets històrics de postguerra, i en esta novel·la els fets s’ambienten a l’entorn de Deltebre i de la Ràpita, protagonitzada per tres personatges principals, i d’altres que els acompanyen al llarg de la narració.
Amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna, la Comarca de Ribagorça va organitzar una taula redona al Saló de Plens de Casa Heredia a Graus a les 19 h, amb prou afluència d’assistents. La presentació de Marcel Iglesias, president de la comarca, feva referència a la riquesa lingüística de la Ribagorça, amb l’objectiu de valorar i d’escoltar diferents llengües ribagorçanes.
El moderador de la taula, Carlos Bravo, de Torres del Bisbe, professor jubilat de Llengua i Literatura Castellana, va convidar a expressar-se amb la variant lingüística dels participants a la taula: José Antonio Saura Rami, natural de Grist (Eriste), i parllant de la llengua de Benàs, Doctor en Filologia Hispànica per la UNIZar i membre de la Sociedad de Lingüística Aragonesa, Asier Bona Zueco, de Tarazona, professor d’aragonès a l’estudi Joaquín Costa de Graus i a centres de la Vall de l’Isàvena, i membre de la Sociedad de Lingüística Aragonesa, Mari Paz Candelaria Ribera Gazén, de casa El Santo de Graus, Auxiliar d’Infermeria, coneixedora del ‘grausino’. José Ramón Dia de Ferrerías de Calbera, professor d’Art a Osca i productor audiovisual i parllant de la variant lingüística de la Vall de l’Isàvena, el professor de música de Graus i Benavarri, i cantautor, Sergi Llena, de Balaguer, amb arrels familiars a Graus, i Glòria Francino Pinasa, de Sopeira, Llicenciada en Filologia Hispànica i Filologia Catalana, parllant del català ribagorçà.
Per fi s’ha tornat a les celebracions pròpies de Sant Antoni al món rural. Sant acompanyat del porquet, molt venerat en el món agrícola i dels animals, sempre ha estat una festivitat d’hivern ben esperada, i més després de dos ans de restriccions a causa de la pandèmia.
A la Ribagorça gairebé a tots els pobles és una festa ben recordada. A Areny van fer la famosa subhasta el dia del sant, 17 de gener, a l’església, després de la missa, o, de vegades, davant la plaça del poble, el Camp, amb molts productes alimentaris elaborats per la gent del poble: pastissos de poma, de xocolata, braços de gitano i altres, crispells, ous, potes de porc, i el corder que donen els que tenen bestiar, algun conill o aus… La gent és molt generosa i tot el que s’arroplega es destina a despeses de l’església. És una festa que reuneix al poble i demostra les ganes de participació de tothom.
El dissabte 14 de gener de 2023, a diversos indrets de la Mediterrània, es va llegir el Manifest pels Drets Humans, en record de les dos mil persones o més que han perdut la vida al mar Mediterrani i a la tanca de Melilla, intentant fugir de la fam i de la misèria que passen als seus països d’origen, i fent una crida als governs i a la Unió Europea perquè s’impliquin en resoldre aquesta situació tan dramàtica. A part de la lectura de sensibilització, hi va haver senyals de fum de colors al migdia i encesa de bengales al tard, a bocafoscant, a algunes torres, castells, talaies i talaiots.
El passat diumenge dia 27 de novembre a l’espai cultural La Lira de Tremp es van lliurar els guardons del 31è Premi de Narrativa Infantil i Juvenil Anton Navarro.
El concurs, organitzat pels consells comarcals de l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, i els serveis de català respectius, adscrits al Consorci per a la Normalització Lingüística de Lleida, porta el nom del poeta de Vilaller, Anton Navarro (1869-1936), l’objectiu del qual és incentivar a la creació literària i a utilitzar paraules del dialecte ribagorçanopallarès als estudiants.
