Al desembre havia fet un parell d’enfarinades, però la nevada del 9 i del 10 de gener del 2021 ha estat històrica a molts indrets. També ací, a la Ribagorça, ha arribat la neu abundant des del sud. Enguany és un hivern cru, dels d’abans.
Per sort, la carretera N-230, que uneix aquestes terres amb Aragó, el Pla de Lleida, la Vall d’Aran i França, generalment està neta de neu, tant a la part aragonesa com a la catalana; no obstant això, cal anar amb compte per les possibles gelades, tot i la potassa que s’hi posa.
Els passats dies, 31 de juliol de 2020 a Areny, 7 d’agost a Benavarri i 18 d’agost a Benasc, l’escriptor Joan Obiols, fill de Peramola, va presentar el seu vuitè llibre sobre els pobles del Pirineu, Viatge universal pel Pirineu. Si la muntanya fos el món. Per terres de… La Ribagorça aragonesa, publicat al desembre de 2019 per l’Editorial Andorra i Edicions Salòria.
Amb aquest volum, centrat en la comarca de la Ribagorça aragonesa, l’autor conclou un viatge que va començar l’any 1985, i durant vint-i-cinc anys ha rodat pel Pirineu, un total de quatre-cents setanta-cinc pobles són els que ha visitat,
Marieta, fes-te alteta, que ton pare et vol casar amb un mosso de Sopeira que puiave a segar.
Qui no ha sentit aquesta estrofa recollida a Cobles de Per Astí d’Artur Blasco i Xep de Moner? Formen part de les Cobles d’en Peirot, anteriorment divulgades per l’escriptor Pep Coll, i altres estrofes també apareixen al volum 2 de Bllat colrat. Aquesta estrofa que parla de l’ofici dels segadors la va popularitzar el grup musical Pont d’Arcalís cantant-la en els seus recitals per tot arreu, i actualment el grup Ribatònics la interpreta en el seu repertori, perquè dona a conèixer el país, ja que hi apareixen molts dels pobles de l’Alta Ribagorça.
Aquest juny del 2020 David Garcia Prats, descendent de ca de Pelegrí de Santorens, és a dir, Sant Orenç, afincat a Premià de Mar, ha publicat la seva primera novel·la, La batuda de les roques, inspirada en els records d’ambient ribagorçà que els seus padrins i mare li havien contat des de xic. Aquesta obra literària conté les dosis adequades de realisme, misteri, ficció, cruesa i sentiments, la lectura de la qual enganxa al lector des dels primers paràgrafs, amb un ritme fluid i un interessant contingut.
Els que som de Sopeira i no ham conegut l’antic camí del Pas d’Escales –la pronúncia era Escalas– a causa de la construcció de la central hidroelèctrica, inaugurada a finals de l’any 1955, sempre n’ham sentit enraonar.
Era un lloc feréstec per l’alçada de les roques que s’estretien més en aquesta part, just on es troben les comportes de la presa actual. Allí, més o menys, hi era la Font d’Escales de Dalt, i una mica més avall, donant al riu, prop d’on és la porta d’entrada a la central, hi era la Font del Boixiguer, i prop del túnel xic que es troba cami de la central, hi era la Font d’Escales de Baix.
Dones del món rural, anònimes, dones que formen part de “la intrahistòria” que deia Unamuno, que han existit, que han estat importants dins la seua societat, però no formen part de la història “oficial”… Dones molt capaces, treballadores, silencioses, constants, fortes…
El temps de confinament a causa del Covid-19 mos ha canviat la vida i la celebració de Sant Jordi ha estat diferent, amb tot, la gent ha gaudit de manera íntima la relació amb els llibres i les roses: uns han decorat el seu raconet amb llibres i cartells com si fos una paradeta, els altres han guarnit balcons, altres han pintat postals, quadres, alguns han elaborat roses de paper, de roba…, els que han pogut, han collit roses als jardins, molts han enviat imatges i poemes mitjançant la tecnologia digital i molts han llegit o recitat poemes…
Pel que em pertoca, vaig pensar en un autor de la terra i que havia escrit sobre la nostra comarca, Mossèn Anton Navarro, nascut a Vilaller l’any 1867 i mort a Barcelona al desembre de 1936, assassinat a causa de la Guerra Civil.
Aquest any el cap de setmana ha estat motiu de celebració de festes. La de Sant Antoni a l’ermita, compartida amb Sant Gregori, on es fa missa, es beneeixen els camps i la coca i el vi, que es comparteix després de cantar els Gois en honor a Sant Antoni, al qual s’invoca com a protector de Sopeira.
