Joaquín Maurín, gran idealista
// Glòria Francino Pinasa
Aquesta darrera tardaor la Fundació Andreu Nin, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Altoaragonesos, la Diputació d’Osca, el Govern d’Aragó i l’Ajuntament de Bonansa, amb motiu del cinquantenari de la mort de Joaquim Maurín han homenatjat a l’universal bonansí.
El 29 de setembre van començar les jornades a l’edifici Pignatelli a Saragossa. La sociòloga i politòloga Cristina Monge i Enrique del Olmo, president de la Fundació Nin, van presentar les ponències amb una introducció a Joaquim Maurin, nascut a Bonansa el 12 de gener de l’any 1896 i mort a Nova York el 3 de novembre de 1973, secretari de la CNT, fundador del POUM, juntament amb Andreu Nin, secretari del Bloc Obrer i Camperol, diputat a les Corts, seguidor de Marx i Engels, de Lenin, contrari a Stalin, escriptor… Exercí de mestre al Liceu Frederic Godàs de Lleida i va marxar cap a Barcelona. Marcelino Iglesias, expresident del Govern d’Aragó, va recordar que Maurín era un desconegut a Aragó, perquè la seua ideologia i militància a favor de les masses obreres el van portar a Catalunya. Alberto Sabio, historiador de la Universitat de Saragossa, el va situar a Nova York on va arribar en barco i sense re, va fundar una agència de premsa i escrivia a la revista literària Cuadernos, on hi van participar molts dels escriptors hispanoamericans i exiliats espanyols com Ramón J. Sender, María Zambrano, Jorge Luis Borges, Pablo Neruda, etc. Anabel Bonsón, historiadora grausina i autora del llibre Joaquín Maurín (1896-1973) va presentar de forma objectiva i amb anècdotes el recorregut vital de Maurín. Alfonso Clavería, exdiputat de les Corts d’Aragó i autor del llibre Maurín, de Huesca a Nueva York: la revolución interrumpida va incidir en la idea de la unificació de la classe treballadora que defensava Maurín.
El dia 30 van passejar per la ruta d’Orwell a la Serra d’Alcubierre i al poble de Robres van visitar l’exposició sobre la Guerra Civil; a la tarda a l’IEA van intervenir Andy Durban, historiador britànic i autor de Joaquín Maurín y la revolución española, que va presentar la ideologia progressista de Maurín, basada en la revolució de les masses obreres, que mai va poder veure feta realitat, perquè va ser empresonat deu anys, des del 1936 fins al 1946. El periodista Víctor Prado va explicar “Paisaje de guerra con figuras poumistas”, entre els quals el jove Miquel Pedrola, assassinat al Front d’Aragó, el mestre i poeta Ramon Fernández Jurado, que es va salvar, i altres intel·lectuals anglesos lluitadors. Ramón Górriz, sindicalista del CCOO, va argumentar idees maurinianes ben actuals. Per finalitzar es va projectar el documental de Vicky Calavia sobre gent exiliada durant la guerra del 1936 i es va escoltar la música de Júlia Cruz Sesé.
El dia 1 d’octubre a Bonansa, davant la casa natal de Joaquim Maurín, ca de Navarri, van ser presentats per l’alcalde, Marcel Iglesias. Pelai Pagès, historiador de la Universitat de Barcelona, gran coneixedor del mestre Maurín, amic i coetani d’Andreu Nin, amb qui va viatjar a Moscou i pensaven transformar la societat del seu entorn. Vides truncades de diferent manera però amb un compromís comú amb la classe obrera i les llibertats individuals. Anabel Bonsón va fer referència a la seua biografia i a la novel·la Algol escrita per Maurín des de l’enyorança de l’exili recordant Miralba, trassumpte de Bonansa. El peridosita Jep de Moner, familiar de Maurín per línia materna, era tio de la seua mare Antonieta, va recordar la importància que tenia la correspondència de tio Joaquín des de Nova York i els preguntava per tots els familiars, coneguts, per la situació econòmica. Eren altres temps: no hi havia carreteres ni diners… L’acte es va concloure amb música de Joaquín Pardinilla i Juan Luis Royo i l’ofrena floral al cementeri de Bonansa, on descansa Maurín, i va dir unes emotives paraules Albert de Moner, hereu de casa Navarri.
El 5 de novembre a l’Ateneu la Baula de Lleida, el Centre d’Estudis Ribagorçans amb Memòria2N i Endavant Ponent van retre un record a Maurín. Van intervenir Maria Huguet, historiadora, Jep de Moner, president del Cerib i Albert Portillo, historiador i coordinador del llibre dedicat a Maurín Les forces motriuas de la revolució.
El 13 de novembre, a l’Ateneo de Madrid, en honor seu van parlar el president de l’Ateneu madrileny, Luis Arroyo, i Enrique del Olmo, Fundació Nin, Fernando Martínez, secretari de Memoria Democrática, Marcel Iglesias, alcalde de Bonansa, Anabel Bonsón, historiadora, Agustín Santos, diputat i membre de la Fundació Nin, Vicky Calavia, directora del documental Las cerezas del exilio. Historias de talento desterrado.
Joaquim Maurín, la seua esposa Jeanne, el seu fill Màrio i familiars van estar molt agraïts al seu cosí Monsenyor Ramon Iglesias Navarri de Durro, qui va intercedir per la seua vida quan estava empresonat.
Publicat a Temps de Franja n. 160, gener 2024
Tags: Ribagorça
