Esparpillant paraules
Llenya
// Roberto Albiac
Les gates del garatge, expectants, m’aguaiten mentres exploro pel tall i l’escorça les bades principals, eixe obrefàcil natural que els anys han anat imprimint al llarg de la fusta, ne trio una. Lo fet d’acomodar el tallant del tascó alerte les espectadores que, a la primera tamborinada del mall, apreten a córrer esfuriades en lo
LLEGIR-NE MÉSVisi
// Roberto Albiac
T’acordes quan venies a ca nostra de molt xiquet i lo primer que fies ere anar corrent al sonalar a mirar les gallines? Hasta el dia que les vam matar, i vas baixar tot assustat: «iaia, a on estan les gallines?». Jo te vai dir «al congelador». I tu, en cara de por, me vas
LLEGIR-NE MÉS
Sonalar
// Roberto Albiac
De xiquet, si hi havie una part de casa que em despertave particularment fascinació, eixa ere el sonalar: lo quarto dels gats, a on la temperatura sempre ere diferent, a on me sentia un mini Indiana Jones “a la recerca de l’arca perduda”, a on xalava regirant calaixeres de reminiscències ancestrals, entre polseguera, tararanyes i
LLEGIR-NE MÉS
Pans
// Roberto Albiac
Quan la majoria d’edat me va fer volar del niu per a emprendre noves destinacions (universitàries i professionals) lluny del Baix Matarranya, a les successives neveres i rebosts sempre m’han acompanyat —frescos, en recipients o congelats— los vegetals de casa, l’oli de la coope i, també, lo pa de la vila. Sincerament, no he pogut
LLEGIR-NE MÉS
Gràcies, Matarranya
// Roberto Albiac
Lo 2019 estrenava «Esparpillant paraules» anunciant que començava un projecte aigües amunt del meu riu, conscient que aquella etapa trentanyera, iniciada filològicament a València, tindrie com a motivació principal la meua llengua: 3 cursos de formació universitària, 4 estius de treball de camp, 3 anys redactant.
LLEGIR-NE MÉSLo parlar català de Favara
// Roberto Albiac
Respiro profundament, la vista inquieta repasse els apunts preparats, l’aixeco i contemplo com totes les butaques del cine municipal indiquen un ple absolut. Anit cavil·lava «vindran?»: és trist però la denominació del títol encara seguix resultant incòmoda. Potser és desinformació: cal fer pedagogia. No recordo quin va ser l’últim acte públic en la nostra llengua
LLEGIR-NE MÉSMasos
// Roberto Albiac
M’assento al trist pedrís a pair-ho: les llumeres del quartet del foc i la xaminera ja han fet cap a la pallissa… A l’últim habitant, aquella valenta falzilla que es va atrevir a fer el seu iglú de fang a la part que ara ha cruixit, també l’han expulsat. Ho veíem vindre des d’aquella indignant
LLEGIR-NE MÉSPrunes
// Roberto Albiac
Lo curs arribe al seu final i encomencen a aparèixer constantment les paraules «estiu» i «vacances» a les converses. Un any més, escolto les típiques anècdotes de campaments, colònies, càmpings… Durant la teua adolescència, com eren? Fai la rialla i enumero, per ordre cronològic, lo llistat de varietats successives, grogues i negres, que van marcar
LLEGIR-NE MÉS