Respiro profundament, la vista inquieta repasse els apunts preparats, l’aixeco i contemplo com totes les butaques del cine municipal indiquen un ple absolut. Anit cavil·lava «vindran?»: és trist però la denominació del títol encara seguix resultant incòmoda. Potser és desinformació: cal fer pedagogia. No recordo quin va ser l’últim acte públic en la nostra llengua ací… Miro de reüll les cares de concentració de Lucía Oliver i Mireia Sànchez, les dos jóvens filòlogues favaroles que m’acompanyen a l’escenari i al
llibre: una publicació que unix los nostres esforços per voler aplicar tots los sabers de les nostres filologies a l’estudi del nostre parlar, unes pàgines que són lo fruit de moltes hores esparpillant paraules, escoltant atentament parents i veïns informadors, los autèntics protagonistes de tot açò. Presenciam lo primer discurs «en favarol» d’Amadeo Barceló, l’atrevit nou president del CECBAC que ha apostat (des de Casp, i a contracorrent) per un inèdit volum majoritàriament en català i sobre el català de Favara, prologat per referents com Pere Navarro i Javier Giralt.
Encomençam presentant la història del nostre dialecte consecutiu, parlant de repobladors a un públic atònit per descobrir que moltes parts del seu terme i dels seus DNI coincidixen en poblacions lleidatanes. Seguim analitzant alguns paral·lelismes en l’aragonès i el castellà, particularitats baixmatarranyenques retrobades al ribagorçà, al nord-occidental o al tortosí.
L’ovació final és lo preludi d’unes llargues fileres que han portat tota esta primera edició dedicada a bona part de famílies favaroles: farem reflexionar sobre este fràgil tresor que mos definix. Sols podem estar eternament agraïts en tots!!! també en Estela Rius, que parle de nantres a El Punt-Avui: com sempre Nonasp, més que un poble veí, és un poble germà.
Publicat a Temps de Franja n. 164, gener 2025