Territoris
El Govern aportarà 30.000 euros per a la realització d’activitats relacionades amb les llengües pròpies d’Aragó
// Redacció
Amb l’objectiu d’impulsar les activitats de la «Càtedra Johan Ferrández d’Heredia, de llengües pròpies d’Aragó i patrimoni immaterial aragonès», el Consell de Govern de l’executiu aragonès ha donat avui el vistiplau per a la signatura d’una addenda al conveni de col·laboració que mantenen el Govern d’Aragó i la Universitat de Saragossa amb l’objectiu de contribuir a la generació de coneixement en les àrees d’interès de la càtedra.
Testimoni d’una cultura pròpia*
// Rafael Martí Casals, president de la Comarca del Matarranya
Este mes de novembre farà vint anys de la primera publicació de Temps de Franja. Esta revista sorgeix en la finalitat de donar visibilitat i dignificar la nostra llengua i de contribuir a la seua normalització lingüística. Una publicació que recull lo testimoni d’unes altres que la van precedir en el temps i que tenien los mateixos objectius, lo respecte i lo reconeixement cap a la llengua materna que parlen los habitants que vivim a les comarques catalanoparlants d’Aragó.
Una llengua viva*
// Aitor Clemente Guillén, alcalde d’Aiguaviva de Bergantes i Conseller Comarcal al Baix Aragó
Quan me van proposar poder escriurer en esta esta edició especial de Temps de Franja, ho vaig acceptar sin pensar, ja que crec que els representants públics ham de ser especialment actius a l’hora d’agrair la faena de les associacions i moviments que fan un treball important al nostre territori però que a voltes és menos valorat del que haurie de ser.
Matarranya: tres comarques i més que un riu
// M. D. Gimeno Puyol
L’impuls cultural i turístic, la normalització del català i l’evolució econòmica constituïssen les línies comunes estos vint anys a la secció del Matarranya, que a part d’esta comarca inclou les quatre viles del Baix Aragó-Casp i les del Bergantes-Mesquí dins del Baix Aragó-Alcanyís.
Molta de la informació prové de les múltiples activitats d’ASCUMA com les trobades anuals, edicions de llibres i CDs, fires… o de la Comarca, com les Jornades Culturals i el festival de teatre Matarranya Íntim. També s’han ressenyat les celebrades a diferents pobles, com los concursos de relats i pintura de Pena-roja, sense oblidar les de comarques frontereres com la Fira del Llibre Ebrenc i les provinents de noves associacions (Amics de Nonasp, la «Wirberto Delso» de Favara…).
El Consell de Formentera tramet al govern d’Aragó l’acord de reconeixement de la defensa i unitat de la llengua catalana
// Redacció
El Consell de Formentera, a través de l’àrea de Política Lingüística, informa que s’ha tramès als diferents governs, parlaments i corts de Catalunya, València, Múrcia, Aragó, a banda del Govern d’Espanya i Congrés dels Diputats i al Senat, l’acord que reconeix i defensa la unitat de la llengua catalana, tal com s’acordà en el ple de la sessió ordinària del Consell del 25 de novembre de 2020.
Comunicat de l’IEBC-IEA pel Dia de la Llengua Materna
// Redacció
Des de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca IEA aprofitem la data del 21 de febrer, declarat per la UNESCO Dia Internacional de la Llengua Materna, d’una banda, per fer una crida a la població de la Franja en general, per tal que s’adopte un compromís més ferm per fer front al procés de substitució lingüística que s’hi està produint, segons constaten diversos estudis i enquestes. Fa poc hem sabut que l’ús de la nostra llengua, a les comarques aragoneses catalanoparlants, està retrocedint de manera preocupant. Segons l’enquesta sobre usos lingüístics de l’entitat Plataforma per La Llengua (informació publicada recentment en El Punt Avui), el català parlat a la Franja ha passat d’un 73’6% d’ús a tan sols un 49’6% en només 15 anys (de 2005 a 2020), situant-se com el territori de parla catalana que més ha patit aquesta davallada.
Una eina necessària*
// Francisco Javier Doménech Villagrasa, alcalde de Favara del Matarranya
Parlem català en una franja territorial, ubicada dins dels confins aragonesos amb Catalunya, i que, per tant, pertany políticament i administrativament a Aragó, una Comunitat que des de fa segles té el castellà com l’indiscutible rei de l’idioma, tant l’oficial com el vehicular. Suposa algun problema?
La revista i els seus col·laboradors: una obra en equip*
// Redacció
A Carles Sancho, del Consell de Redacció, redactor des dels principis, per moltes més col·laboracions.
Un grup de col·laboradors excepcionals ha fet possible esta revista, com a responsables de les diferents seccions comarcals o temàtiques, des de columnes personals o autors de cròniques puntuals.
El Matarranya a Sabadell
// Carles Sancho Meix
L’activista cultural Josep Boltaina Foz, soci d’ASCUMA i fill de pares de Valljunquera, que actualment viu a Sabadell, va promoure, amb la col·laboració d’altres aficionats a la música popular a través del grup de WhatsApp ‘Nou cançoner tradicional’, un cançoner en català en què hi estiguera representada també la comarca del Matarranya.
Els autors de “Fem Memòria Saidí” fan lliurament del seu projecte audiovisual a l’IEBC
// Redacció
Sergio Rivas Fullola i Sonia Ezquerra Coronas, impulsors de “Fem Memòria Saidí”, projecte de recuperació de memòria oral en format audiovisual a Saidí (Osca), van fer entrega, el passat 31 de desembre de 2020, del resultat d’aquest projecte a l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC), entitat que els va atorgar la “XXIX Beca Amanda Llebot” l’any 2018.
La Universitat de Saragossa recomana autors de la Franja per al confinament*
En el dia Mundial de la Diversitat Cultural
// Marià Álvarez
Amb el títol de “Cultura a casa: Deu propostes per acostar-se a la literatura aragonesa en català”, els professors Javier Giralt i María Teresa Moret, del Departament de Lingüística i Literatura Hispàniques de la Universitat de Saragossa, especialitzats en Filologia Catalana, proposen deu referències per a començar a conèixer aquesta part de la cultura i les lletres d’aquest territori.
En el Dia Mundial de la Diversitat Cultural aquesta selecció —que ve acompanyada per altres deu propostes sobre literatura en llengua aragonesa— pretén mostrar la pluralitat i la riquesa de la cultura literària a Aragó.
Premis Vila de Pena-roja 2020
// Carles Sancho Meix
Com cada any el 20 de gener, festivitat dels Sants Patrons a Pena-roja de Tastavins, s’han atorgat els premis de relats curts, pintura i, pròximament, el de graffitis. Més de dos-centes narracions s’han presentat enguany al XVII Concurs de Relats Curts Maties Pallarés-Pena-roja 2020 que ha atorgat el primer premi a ‘El llevador de penes’ presentat per David Serra Asensio de Lió (França), el segon premi se l’ha endut la narració ‘Destellos’ escrita per José Peñarroya Pérez de Menorca (Illes Balears) i el jurat ha concedit un accèssit per al relat ‘El fons del pou’ de Ramon Pros Cervera de Barcelona.
