Territoris

// Redacció

El 18 de juny, l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC) va celebrar la seva 40a Assemblea i la 14a Convenció de la Premsa Comarcal i Local a Barcelona.

Com a cloenda, es van lliurar els ‘Premis Premsa Comarcal’ i els reconeixements a les trajectòries dels mitjans més veterans. El Premi a la Millor Portada de revistes bimestrals, trimestrals i semestrals se’l va endur Temps de Franja amb ‘Sostenible… per a qui?’ publicada el gener de 2021. Va ser una sorpresa inesperada, atesos els mitjans tan minsos de la nostra publicació, però alhora, un reconeixement a la feina voluntària de tots els col·laboradors de la revista i, naturalment, als nostres subscriptors, sense els quals no seria possible l’existència d’un mitjà com el nostre, a Aragó i en català.

// Ramon Sistac

El 15 de maig de 1915 Pompeu Fabra, al teatre dels Camps Elisis, va llegir el discurs inaugural dels Jocs Florals de Lleida, dels quals aquell any exercia la presidència. Entre altres coses va dir:

En els primers períodes de la nostra renaixença literària, sentint els escriptors la necessitat de refer la llengua i no havent-hi una autoritat reconeguda per tothom, cada un d’ells resolia a sa manera els múltiples problemes de lèxic i de gramàtica que s’anaven suscitant. L’obra llur havia de resultar necessàriament fragmentària, mancada d’unitat, entacada d’innombrables errades. A les tares adquirides per la llengua durant els segles de decaïment literari, venien a afegir-se’n de noves, més vergonyoses perquè aquestes eren volgudes. La llengua s’engavanyava d’arcaismes revessos i de neologismes malfargats; tot, però, dins una mètrica i una construcció purament castellanes, que tothom acceptava com a bones.

// M. D. Gimeno

La consciència de la crisi que està patint la llengua catalana al seu territori patrimonial ha animat a la Generalitat de Catalunya a engegar un ambiciós projecte per revertir-la: l’anomenat “Pacte Nacional per la Llengua”. S’està presentant a la societat civil. A Tarragona l’acte es va celebrar el passat 30 de març, a l’Antiua Audiència, presidit per Pau Ricomà, alcalde de la ciutat, i amb la presència de dos catedràtics de Sociolingüística: Francesc Xavier Vila, ara Secretari de Política Lingüística, i Miquel Àngel Pradilla, professor a la URV, que ha dirigit l’informe previ “Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana”.

// Carles Terès

Dissabte passat, vaig tenir la fortuna de ser convidat a la jornada «Lletres que són ponts», organitzada pel Grup d’Investigació Coses del Poble de Mequinensa. Es tractava d’una mena de marató de presentacions d’obres d’autores i autors de banda i banda dels rius que, en comptes de separar-nos, mos uneixen. Mos uneixen perquè a ambdues ribes fem servir les mateixes paraules, i estes paraules les escrivim amb lletres de les bones, malgrat la fal·lera mostrada al llarg dels segles per dificultar-nos-ho: ja se sap que «para escribir, ya está el castellano» (o, com es veu a la ja famosa foto de la pancarta dels nefastos ‘Fets de la Codonyera’: «Chapurriau parlat, no escrit»). Aquesta dificultat no es limita a la nostra banda del riu. Com ens recordava l’escriptora vallenca Margarida Aritzeta, els catalans nascuts abans de la mort del dictador, tampoc no van ser alfabetitzats en la llengua pròpia.

// Pep Espluga Trenc

La destrucció del jaciment ibèric ‘Les Corques II’ d’Albelda (ressenyada en un altre article de Temps de Franja per Josefina Motis) és un fet evitable que ningú ha volgut evitar. No passa res. Podem viure sense restes arqueològiques i segurament ho notarem poc en la nostra vida quotidiana. Però hem perdut un altre llençol, que trobarem a faltar quan un dia mos vulguem tapar.

Potser ha sigut per desinterès. O potser per massa interès. Potser per mandra o pura perea. Ni ho sabem, ni ho sabrem. El que queda clar és que, en el nostre entorn, el patrimoni històric (protohistòric en esto cas) és percebut com una cosa molesta i poc útil. Potser perquè mos vincula a una societat passada i polsosa de la que volem fugir, ara que aspirem a hostatjar projectes internacionals que mos posen al mapa, a pujar al carro de la innovació a qualsevol preu. Si volem competir en les grans cadenes agroexportadores globals necessitem una societat innovadora i dinàmica que, com tothom sap, és per definició antagònica als fòssils. Ara passem astí. Que s’espavilen els ibers. No haver-se extingit. Que se’n vagen al Matarranya, que potser els tractaran amb més amabilitat.

//Josefina Motis

La gran empresa ubicada a Binèfar, Litera Meat, tenia projectat fer una assecadora de pernils al terme d’Albelda. Darrerament, des d’aquest poble es publicava el començament dels treballs, després de temps d’esforç, per adequar les terres de les parcel·les on està previst fer aquesta obra. Des d’Albelda es considera que és un gran projecte de futur per al municipi i s’anunciaven les obres amb satisfacció, com un bon projecte per al poble.

Per altra banda, es veu que aquest territori és a la partida de les Corques, on ara diuen que hi ha un jaciment arqueològic. El CELLIT va fer un manifest públic anunciant la destrucció d’aquest jaciment. Els Amics del Parc Geològic i Miner de la Llitera i la Ribagorça s’han manifestat en el mateix sentit. Diuen que és conegut des dels anys 70 i que hi ha materials recollits i dipositats al Museu Provincial d’Osca.

// Enric Marquès

Com ja és habitual cada 23 d’Abril, l’Ajuntament de Benavarri desenvolupa una sèrie d’activitats de cara a tot el públic. Enguany, degut a les prediccions atmosfèriques, alguna es va haver de suspendre.

Des de la Biblioteca Municipal, es va fer un taller de punts de llibre el divendres 22 i, per la diada de Sant Jordi, es van preparar unes paradetes de venda de llibres, roses i tallers de màscares per a la canalla. Després, cap a l’hora de dinar, hi havia previst de fer una Mongetada al parc de Sant Medardo, animada per l’Escola de Música Tradicional de Benavarri; però tot això no es va poder fer degut al mal temps. Una festa tradicional al poble que hem deixat de celebrar els darrers anys per una o altra circumstància i que esperem que els propers anys siguen millors!

// Redacció

Lo Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) ha fet públic recentment lo document d’abast de l’Estudi d’Impacte Ambiental (EsIA) que se redactarà dins del projecte de «Millora de la seguretat hidrològica de la presa de Calanda», en el qual s’han establert les diferents opcions que finalment s’hauran de contemplar.

De les nau alternatives viables plantejades en l’Estudi Informatiu impulsat per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i que se va donar a conèixer lo mes de maig passat, entre les quals figurave l’opció de la presa d’Aiguaviva sobre el riu Bergantes, MITECO ha decidit que únicament s’hauran de considerar les següents quatre possibilitats: sobreeixidor addicional a cial obiart 1.000 anys, sobreeixidor addicional a cial obiart 10.000 anys, sobreeixidor addicional en un túnel, i Presa de Calanda-Formigó. Estes quatre alternatives són les que resultaven més adequades per tindrer menor impacte sobre el medi ambient. Aixís mateix, lo Ministeri recorde tot allò que ha de conformar i constar en el futur Estudi d’Impacte Ambiental.

// Carles Sancho Meix

Les jotes tradicionals del Matarranya, un dels cants prioritaris en el nostre patrimoni cultural, va ser l’acte més destacat en la celebració de la Jornada de la Llengua Materna que l’Associació de Famílies del Matarranya per la Llengua ‘Clarió’ va organitzar a la Portellada diumenge 20 de març. Amb una gran actuació que va tindre lloc al Centre Cultural de la població i que va dirigir la cantant i professora de jota, la nonaspina Laura Satué, molt ben acompanyada pel també nonaspí Jesús Buisan a la guitarra i la ronda de corda i amb la presència a l’escenari de l’Escola de Jota de la Portellada. A l’actuació es van cantar jotes en la nostra llengua, algunes ben populars i tradicionals, altres d’improvisades i dedicades a la vila que va acollir la convocatòria.

// Arnau Timoneda

Enguany per a la festivitat de Sant Jordi se celebra la dècima convocatòria de la lectura pública «Quedaran les paraules…». La iniciativa és promoguda per la Comarca del Matarranya des de 2012 per potenciar la lectura d’obres i autors relacionats amb el territori. Com cada any se celebra en un municipi diferent per arribar a totes les viles de la comarca. Este Sant Jordi, pel que hem pogut llegir a les xarxes socials, anirà a Queretes perquè el llibre llegit fa referència a la població. L’autor del llibre és Tomàs Riva Muñoz que recopila els «qüentos d’una iaia de Queretes, Filomena Llerda Vallès, explicats pel seu nét» i el títol de l’obra Lo Banc de la Paciència i altres narracions (1999). L’editor i prologuista és Artur Quintana.

// Esther Soler

Dissabte 26 de març se va celebrar a Valljunquera una jornada sota el títol «Comunidades energéticas locales en el medio rural», organitzada per l’Associació d’empresaris del Matarranya i la plataforma Valjunquera por los paisajes.

// Pep Labat

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca IEA ha publicat el nou llibre Quadern de memòria. De Fraga a Mauthausen (1938-1945) coincidint amb el 23 d’abril, Dia de Sant Jordi, d’Aragó, de la rosa i del llibre. Es tracta d’una obra que recull els tres quaderns que el fragatí Joaquín Orús Ortín va escriure explicant la seua experiència des de la fugida cap a França després de la derrota republicana durant la Guerra Civil Espanyola fins al seu alliberament del camp de concentració de Mauthausen.