Territoris

// Carles Sancho Meix

El Govern d’Aragó acaba de declarar Bé d’Interès Cultural Immaterial la processó de la pujada del pa-beneit de l’ajuntament a l’església parroquial de Massalió. Les encarregades de fer-ho són les xiques mosses vestides amb indumentària típica tradicional i que al cap duen els populars panistres, artístics cistells on porten el pa-beneit que es reparteix a tots els veïns durant la celebració de la festa.

Ràfels va albergar una iniciativa cultural impulsada des de Comarca del Matarranya que va anar als Estrets i a la Cova del Floro. Es van llegir relats sobre la figura del bandoler. La música de Fer & Eva va tancar l’acte.

//Rubén Lombarte Comarca del Matarranya va reprendre l’activitat cultural el passat 23 d’abril, durant la Festa d’Aragó i el dia de la rosa i el llibre, a través de la recuperació del Quedaran les Paraules. En esta ocasió, Ràfels va ser la població triada per a albergar una lectura continuada una mica especial. I és que la proposta d’enguany va barrejar la literatura i el senderisme. I tot a través de la figura del Floro, un dels bandolers més emblemàtics que va calcigar el Matarranya. L’obra Pasqual Andreu, lo Florit. (Lo Floro en vers), escrita per José Miguel Gràcia, va ser el fil conductor d’una proposta que no sol va servir per a conèixer el perfil d’este mític bandoler, sinó també per a seguir-li els passos.

// Carles Sancho

L’Ajuntament de la Vall del Tormo, enguany per commemorar un Sant Jordi especial a conseqüència de la pandèmia, regala a tots els seus veïns el llibre Las fotografias de mosén León, recopilades, seleccionades i prologades per Natalia Antón Dilla, periodista valleja i coordinadora de la web municipal.

//Josefina Motis

Recentment s’ha publicat un nou número de Littera, la revista editada pel Centre d’Estudis Lliterans (CELLIT). Es tracta del número 6 i aporta informació especialitzada i inèdita sobre la comarca, referent a art religiós, història, sociologia, personatges, sense faltar estudis en profunditat d’actualitat. El nou número conté temes i autors de molt interès, cadascun d’ells tractat amb una extensió adequada i amb tota mena de detalls.

  // Marta Micháns & Iris Pallarol

Sabeu què és un “forat de l’altre món”? Es tracta d’una esquerda a la roca de la serra que envolta Albelda, i diuen que, si hi tires una moneda, no sents com arriba al fons. És, de fet, el lloc mitològic de les albeldeses: totes sabem que estos forats existeixen, molts no n’han vist mai cap, i només qui és més expert sap quants n’hi ha i on són.

// Josefina Motis

Amb al títol “Joventut díscola a Albelda al segle XVIII”, els investigadors del Centre d’Estudis Lliterans Silvia Isábal Mallén i Victor Bayona Vila han publicat un escrit a la secció “Historia de nuestra historia” de la revista comarcal Somos Litera, basat en documentació d’aquell temps.

// Redacció

A Fraga es impensable imaginar-se la festa de Carnestoltes sense Les Mascres, un grup de dones que constitueixen una part fonamental i històrica de la manera de viure la festa a la capital del Baix Cinca. La Delegació de Cultura i Festes de l’Ajuntament ha produït la cinta com a homenatge a eix grup de dones que porta dècades animant la festa i protagonitzant-ne parts molt importants com ara l’enterro de la sardina o la crema dels ninots.

// Redacció

Els representants de l’hostaleria de Fraga i Comarca van presentar la proposta per a la X Setmana Gastronòmica, un compromís molt important a l’agenda del Baix Cinca.

En anteriors edicions, les jornades incloïen xerrades i tallers per al públic en general i per als professionals del sector. Enguany, a causa de la situació sanitària, les jornades se centraran solament en la proposta gastronòmica que han preparat els restaurants participants i es podrà provar del 19 al 28 de març.

// Jordi Marín i Monfort, Centre d’Estudis dels Ports

Un pardalet ha pujat a la serra a dir-nos que Temps de Franja fa vint anys. Vint anys! Potser la xifra és modesta, però si tenim en compte les circumstàncies en les quals es celebra l’aniversari (qui, què, com i on), la celebració de l’efemèride està més que justificada i cal que ens siguem conscients, tant a la Franja com a tot el conjunt de les terres de parla catalana.

En primer lloc perquè qui celebra l’aniversari és una revista en paper que, com tantes altres, va veure com als pocs anys de nàixer, en plena infantesa, havia d’enfrontar-se a la irrupció dels mitjans digitals, a l’aparició de les xarxes socials i a una crisi econòmica que, tot plegat, va suposar un terrabastall important per als mitjans de comunicació tradicionals i en particular per als de suport en paper. Cal dir, però, que Temps de Franja era (i és) quelcom més que un mitjà de comunicació més.

// Alfredo Sancho Guàrdia, alcalde de Benavarri i Diputat al Congrés

Temps de Franja està d’aniversari, circumstància que coincideix paral·lela quasi íntegrament amb el fet de la meua experiència com a alcalde de Benavarri.

Acabat d’aterrar a l’alcaldia el 2003, el meu company i regidor de l’Ajuntament Enric Marquès em va donar a conèixer aquesta publicació i, poc a poc, em va anar presentant a molts dels seus col·laboradors.

// Marcel Iglesias Cuartero, alcalde de Bonansa i President de la comarca de la Ribagorça

Vint anys fa que es va posar en marxa la revista Temps de Franja. Vint anys poden semblar pocs, però pels que som de la generació que vam tindre la sort de nàixer a la llum de la democràcia i no patir la “llarga nit” de la dictadura, vint anys són mitja vida.

En ista vintena de voltes al sol, Temps de Franja s’ha consolidat com la publicació referent de la cultura de tot isto espai d’immensa riquesa cultural, natural i humana que formen els llocs catalanoparlants del nostre Aragó.

// Glòria Francino Pinasa

Sembla que face quatre dies i han passat vint ans, tempus irreparabile fugit! Pas a pas Temps de Franja mos ha permès conèixer les comarques aragoneses catalanoparlants i la seua gent, que comparteix la mateixa llengua materna: el català.

Lluny queda el 22 de gener del 1984, quan set alcaldes de la Ribagorça van sol·licitar al govern d’Aragó l’ensenyament de la llengua catalana als estudis, escoles, instituts, i, l’1 de febrer, 17 alcaldes signaven la Declaració de Mequinensa.