Territoris

// Glòria Francino Pinasa

El dissabte 15 de gener de 2022 a diverses contrades de parla catalana s’ha encès fum des de les torres o talaies i talaiots de la Mediterrània en pro dels drets humans, actes coordinats per l’Institut Ramon Muntaner, amb col·laboració amb altres institucions i entitats.

El Centre d’Estudis Ribagorçans i l’Associació Cultural de la Terreta han organitzat la pujada a dos castells ben propers com són el Castell d’Areny a la Ribagorça aragonesa, i el castell d’Orrit, a la Terreta, Pallars Jussà, veïns del riu Noguera Ribagorçana.

L’associacionisme demana la supervisió del Consell d’Europa

// Natxo Sorolla

Les Corts d’Aragó han instat el Govern d’Aragó, a proposta de VOX, a «1. Suprimir el Institut Aragonés del Català, dado que no recoge la protección de las lenguas y modalidades lingüísticas de la zona oriental de Aragón y, por tanto, es contrario al respeto, a la convivencia y al entendimiento recogido en el artículo séptimo del Estatuto de Autonomía de Aragón.» i «2. Anular los nombramientos de los 15 miembros de la Academia Aragonesa de la Lengua, en tanto que la misma no responde a los principios reales de conservación del patrimonio material e inmaterial lingüístico aragonés» (9/9/2021). Són els dos punts en què es van posar d’acord VOX, PAR, PP i Ciudanos.

// Juan Pablo Martínez**

El primer d’octubre proppassat, l’edifici del Departament d’Educació, Cultura i Esports del Govern d’Aragó va ser testimoni d’excepció d’un esdeveniment històric per a la història lingüística d’Aragó: la primera sessió del Ple de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua.

Però… l’Acadèmia de quina llengua? L’origen de l’Acadèmia el trobem a la Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, més coneguda com a «Llei de Llengües», que roman vigent. L’article 7 d’esta llei crea l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua com a institució científica oficial i pública en l’àmbit de les llengües i les modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, segons la qual la institució ha d’establir les normes referides al seu ús correcte i assessorar els poders públics i institucions sobre temes relacionats amb l’ús correcte de les llengües i les modalitats lingüístiques pròpies i amb la seua promoció social. Per tant, podem dir que l’Acadèmia té funcions normatives i consultives.

// Laia Solé Navarro

La nit. La nit dels Museus, la nit de cap d’Any, la nit de Nadal, la nit de Sant Joan. Cada nit és especial, però La Nit de les Revistes i premsa en Català del passat 30 de novembre va ser un esdeveniment memorable. La diversitat de periodistes catalans només es pot apreciar en trobades com aquesta per celebrar els guardons significatius del periodisme. En plena inestabilitat de la llengua catalana, la premsa i les revistes en català resisteixen. Les revistes acompanyen a les persones durant el seu creixement, Cavall Fort, Tiro-Liro, després Enderrock, Sàpiens… Hi ha per triar i remenar!

// Redacció

L’Ajuntament de Mequinensa organitza la presentació del llibre “L’Ebre. 50 raons per estimar-lo” i el concert a càrrec dels seus autors, Arturo Gaya i Maria Elena Maureso.

Premi d’Investigació Jesús Moncada

Commemoració del 80è aniversari del naixement de Jesús Moncada

// Arnau Timoneda

La revista de música i cultura popular Caramella núm. 45, octubre-març 2022, està dedicada a la Cultura Popular del Matarranya. A la portada una magnífica fotografia dels diablets de la Freixneda davant l’Ajuntament, de Rafael Ferrer. A dins, articles referits a la cultura popular del nostre territori que comprèn viles que pertanyen a tres comarques aragoneses: Matarranya, Baix Aragó i Baix Aragó-Casp.

// Redacció

El dia 7 de desembre, a les 18 hores, al Saló de Plens de l’Ajuntament de Calaceit, tindrà lloc l’acte de cloenda de les Jornades Culturals del Matarranya 2021 i es farà el lliurament del XIV Premi Franja, cultura i territori.

// Redacció

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA, col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, convoca aquest concurs amb l’objectiu de fomentar la investigació sobre temes locals i comarcals. Hi ha la modalitat general i l’escolar.

// Carles Sancho

Pepa Nogués Furió va nàixer el 1972 a Carlet, població valenciana de la comarca de la Ribera Alta. Estudià a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona on es va graduar en Antropologia —en l’especialització d’Etnologia— el 1998. Membre de la Comissió de Recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya del 2008 al 2011, ha investigat la cultura popular i és autora de recerques sobre jocs populars i tradicionals del Maresme i de la Terra Alta. Ha participat a les Jornades d’Etnologia de les Terres de l’Ebre presentant treballs, exposicions i fent de guia. Directora del Centre d’Estudis de la Indumentària Tradicional de les Terres de l’Ebre, col·laboradora del Museu de les Terres de Ebre i de l’Ecomuseu dels Ports, educadora ambiental al Parc Natural, emprenedora de l’empresa Guies del Port i fundadora de l’entitat Aula d’Artesanies, Tradició i Ecologia.

// Redacció

L’exposició de làmines originals de l’adaptació al còmic de Camí de Sirga tanca les seves portes aquest pròxim cap de setmana

L’exposició “Camí de Sirga: de la novel·la al còmic” està composta per una trentena de làmines originals de l’adaptació al còmic de l’obra de Jesús Montcada que va fer el dibuixant andorrà Roberto Morote. La mostra es podrà veure el dissabte 13 i el diumenge 14 en horari de 7 a 8 i mitja de la tarda a la Sala d’Exposicions Miguel Ibarz de Mequinensa. Paral·lelament pot veure’s un audiovisual en què es mostra el dia a dia del treball gràfic realitzat per a l’elaboració dels originals.

// Josefina Motis

La revista Somos Litera va publicar fa poc una interessant i desconeguda informació, en la seua secció “Historias de nuestra Historia”, titulada “Los segadores valencianos” i redactada per Silvia Isábal Mallén i Victor Bayona Vila. Els autors expliquen que a les raderes dècades del XIX i primeres del XX, acudien a la Llitera quadrilles de segadors procedents de l’àrea de València, Castelló i Múrcia. Eren temporers agrícoles que es desplaçaven per a guanyar uns diners amb la sega del cereal.

// Josefina Motis

El passat juliol es van celebrar, amb molta animació, unes activitats per recordar i commemorar els 125 anys d’un míting dut a terme a Binèfar per a aconseguir la construcció del Canal d’Aragó i Catalunya”. Es molt reconegut el paper de Joaquín Costa en l’impuls a la construcció del Canal, que va comportar un canvi total de la vida i economia de la zona. Però aquesta reivindicació local tan concreta era mes desconeguda, o només ho coneixien persones especialistes en la història de la comarca.