Territoris

// Màrio Sasot

El proppassat dilluns 21 de febrer, se celebrà a l’Aula Magna del Paranimf de la Universitat de Saragossa el Dia Internacional de la Llengua Materna, amb la presència, entre altres autoritats, del Rector de la Universitat de Saragossa, José Antonio Mayoral, del Director General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, Ignacio López Susín; del president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, Javier Giralt; dels directors generals del Departament de Vertebració del Territori, Gregorio Briz i Bizén Fuster, i del president de la comarca del Baix Cinca i alcalde de Saidí, Marco Ibarz. En la seua salutació als presents que omplien el recinte, Mayoral digué que «les llengües van més enllà de ser un instrument de comunicació i són, a més, un valuós patrimoni immaterial que s’ha de protegir». «Les llengües —afegí— transmeten bellesa, són bellesa».

// Artur Quintana i Font

Mentre que l’ensenyament d’una llengua estrangera i del castellà és obligatori, s’observa que el de l’aragonès i el català, les nostres llengües pròpies i històriques, és optatiu, i això passa malgrat que la Constitució a l’article 3.2 proclame que aquestes llengües ‘seran també oficials’ –fa servir el futur perquè l’any 1978 en proclamar-se l’actual Constitució no ho eren, i el ‘també’ perquè el castellà ja n’era, d’oficial. I si voleu saber què vol dir per a una llengua ser oficial, només us cal llegir l’article 3.1 de la Constitució que diu que el ciutadà té el deure de conèixer la llengua oficial i el dret de fer-la servir. Essent així l’Estat ha de posar els mitjans perquè el ciutadà puga conèixer-la i fer-la servir en tot indret i moment. Pareix de sentit comú, oi que sí?

// Glòria Francino Pinasa

Amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna, la Comarca de Ribagorça va organitzar una taula redona al Saló de Plens de Casa Heredia a Graus a les 19 h, amb prou afluència d’assistents. La presentació de Marcel Iglesias, president de la comarca, feva referència a la riquesa lingüística de la Ribagorça, amb l’objectiu de valorar i d’escoltar diferents llengües ribagorçanes.

El moderador de la taula, Carlos Bravo, de Torres del Bisbe, professor jubilat de Llengua i Literatura Castellana, va convidar a expressar-se amb la variant lingüística dels participants a la taula: José Antonio Saura Rami, natural de Grist (Eriste), i parllant de la llengua de Benàs, Doctor en Filologia Hispànica per la UNIZar i membre de la Sociedad de Lingüística Aragonesa, Asier Bona Zueco, de Tarazona, professor d’aragonès a l’estudi Joaquín Costa de Graus i a centres de la Vall de l’Isàvena, i membre de la Sociedad de Lingüística Aragonesa, Mari Paz Candelaria Ribera Gazén, de casa El Santo de Graus, Auxiliar d’Infermeria, coneixedora del ‘grausino’. José Ramón Dia de Ferrerías de Calbera, professor d’Art a Osca i productor audiovisual i parllant de la variant lingüística de la Vall de l’Isàvena, el professor de música de Graus i Benavarri, i cantautor, Sergi Llena, de Balaguer, amb arrels familiars a Graus, i Glòria Francino Pinasa, de Sopeira, Llicenciada en Filologia Hispànica i Filologia Catalana, parllant del català ribagorçà.

// Redacció

La professora de la Universitat Rovira i Virgili, Margarita Celma, ha publicat un article a la revista: Sinfonía Virtual. Revista de música y reflexión musical, titulat: «Miguel Ángel Berna, el baile y la jota: una experiencia pionera en la enseñanza musical universitaria».

A través d’una classe al Campus Terres de l’Ebre per a l’alumnat de la menció de música dels Graus d’educació Infantil i d’educació Primària, es coneix la figura del ballarí Miguel Ángel Berna i s’exposen activitats didàctiques sobre ensenyament-aprenentatge de la jota. Es descriuen passos i coreografies per a educació infantil i primària.

// Redacció

Les associacions culturals alerten sobre la substitució lingüística del català a Aragó i posen la mirada a Europa en el Dia Internacional de la Llengua Materna

La 3a edició de les ‘Jornades de Reflexió en Positiu sobre el Futur de la Nostra Llengua’ estarà dedicada al Multilingüisme a Europa i constarà de dos conferències amb debat en format on line. Els organitzadors, l’Associació Cultural del Matarranya i Clarió-Associació de Famílies del Matarranya per la Llengua, han volgut, enguany, posar la mirada a Europa per tenir una visió més àmplia i poder així entendre millor allò que ens passa a prop.

// Redacció

Un any més, coincidint amb el 21 de febrer, Aragó celebrarà el Dia Internacional de la Llengua Materna, una jornada instituïda per la UNESCO que busca promoure el multilingüisme i la diversitat cultural.

Com en ocasions anteriors, l’Edifici Paranimf de la Universitat de Saragossa acollirà, a partir de les 18.30 hores, la celebració de l’acte central que ha promogut la Direcció General de Política Lingüística.

// Artur Quintana i Font

En el Temps de Franja del 4 de febrer d’enguany publicat per Redacció a Aragó us informàvem sobre l’exposició de la DGPL dedicada a les dones que han escrit i escriuen en aragonès i en català a l’Aragó. L’exposició s’ha presentat a Jaca i a Saragossa i aquest 7 de febrer d’enguany ho ha estat a Alcanyís, on romandrà fins al 14 de març, dia en què se celebrarà una taula rodona al Liceo d’Alcanyís amb presència, entre altres, de l’escriptor i periodista Màrio Sasot, ben conegut pels lectors de Temps de Franja.

// Redacció

Des del 31 de gener, el canal de YouTube Llengües d’Aragó va publicant les peces de la sèrie documental “Visions”, que engloba catorze capítols temàtics sobre l’aragonès i el català d’Aragó.

Setze especialistes hi expliquen la història de les nostres llengües pròpies, a través dels més de mil anys que han passat des dels primers testimonis escrits apareguts al segle X, fins als nostres dies. Chulia Ara, Rosa Arqué, Margarita Celma, Ángel Garcés, Javier Giralt, Toche Menal, Maite Moret, Francho Nagore, Pepa Nogués, Manuel Ramón Campo, Artur Quintana, José Ángel Sánchez, Mario Sasot, Natxo Sorolla, Chesús Vázquez, Angel Vergara, desgranen els temes següents:

// Redacció

El proper dimarts, 7 de febrer, s’inaugurarà a la sala d’exposicions municipals d’Alcañiz, l’exposició «Vozes en o zierzo/Veus en el cerç/Voces en el cierzo. Escritoras en aragonés e catalán d’Aragón. Escriptores en aragonés i català d’Aragó. Escritoras en aragonés y catalán de Aragón».

És la tercera parada d’una exposició que ja s’ha gaudit a Zaragoza i Jaca i s’estarà a Alcanyís fins el 14 de març.

La mostra centra el focus en la tasca d’una sèrie de dones escriptores que van utilitzar o utilitzen les llengües pròpies d’Aragó (aragonès i català) en llurs escrits, a través de panells que recullen dades biogràfiques i professionals, videopoemes que ensenyen una peça de prosa o vers de cada autora, molts camins locutats per elles mateixes, i una mostra de fotografies, materials bibliogràfics i artístics relacionats amb la tasca de les dones esmentades.

// Glòria Francino Pinasa

Per fi s’ha tornat a les celebracions pròpies de Sant Antoni al món rural. Sant acompanyat del porquet, molt venerat en el món agrícola i dels animals, sempre ha estat una festivitat d’hivern ben esperada, i més després de dos ans de restriccions a causa de la pandèmia.

A la Ribagorça gairebé a tots els pobles és una festa ben recordada. A Areny van fer la famosa subhasta el dia del sant, 17 de gener, a l’església, després de la missa, o, de vegades, davant la plaça del poble, el Camp, amb molts productes alimentaris elaborats per la gent del poble: pastissos de poma, de xocolata, braços de gitano i altres, crispells, ous, potes de porc, i el corder que donen els que tenen bestiar, algun conill o aus… La gent és molt generosa i tot el que s’arroplega es destina a despeses de l’església. És una festa que reuneix al poble i demostra les ganes de participació de tothom.

// Carles Sancho

El Matarranya enguany ha celebrat la festivitat de Sant Antoni sense cap restricció a causa de la pandèmia, només la presència de fort del vent en alguna vila ha afectat l’encesa o a prendre les màximes precaucions en alguna foguera. La festa s’ha perllongat a la comarca durant deu dies perquè les viles aprofiten, a més del dia del sant, els caps de setmana anterior i posterior a la celebració per arreplegar més població i fer més animada la convocatòria que conté una gran quantitat de d’elements tradicionals. Els veïns no tenen intenció de suprimir, per falta de participants, les activitats festives programades pels majordoms o bé per la comissió organitzadora de la festa.

// Laia Solé Navarro

Hi ha nits més càlides i d’altres més fredes, algunes setmanes cada nit sembla igual que l’anterior, però la veritat és que totes tenen alguna cosa especial. I a la del passat dimarts 29 de novembre, l’APPEC ens va tornar a entusiasmar amb l’entrega de premis i reconeixements a La 22a Nit de les Revistes i la Premsa en Català. Es van premiar revistes i premsa digital i impresa. Van sortir noms ben coneguts com Descobrir, Full de lectura, Ebre, Softcatalà, Núvol, Eufòria, Segre… Tots i cadascun dels mitjans esmentats i molts més són equips que dia a dia aporten el seu granet de sorra per l’ús del català.