Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

Territoris

El Dia de la Llengua Materna a l’EOI d’Alcanyís

El Dia de la Llengua Materna a l’EOI d’Alcanyís

// Carles Sancho Meix

El passat 21 de febrer, per celebrar el Dia de la Llengua Materna, el Departament de Català de l’Escola Oficial de Idiomes d’Alcanyís va organitzar una convocatòria al voltant de la nostra llengua que es va poder seguir presencialment i on line. La jornada la va iniciar la directora del centre, Carmen Navarro, que va donar la benvinguda als assistents i es mostrà orgullosa pels actes programats des de la seua entitat. A continuació Maria Teresa Moret Oliver, antiga professora de l’EOI d’Alcanyís, se sentia molt satisfeta de trobar-se altra volta al centre on hi havia treballat tants cursos com a professora de català.

llegir-ne més

‘De bat a bat’ nou espai de llibres, art i cafè a Calaceit

// Carles Sancho Meix

De bat a bat és una llibreria, cafè i espai artístic ben singular que es va inaugurar el passat 10 de febrer al carrer Joan Cabré 16 a Calaceit. Teresa Claramunt, Mercè Gimeno i Ricard Solana són els responsables d’este projecte cultural i reconeguts activistes d’una llarga trajectòria personal. El dia de la seua inauguració, a més dels propietaris, va comptar amb l’assistència del padrí literari del projecte, l’escriptor Àlex Susanna, vinculat a Calaceit on manté casa, i que va presentar el seu últim treball ‘La dansa dels dies’ i del també escriptor Jordi Llavina.

llegir-ne més

Els calatraus tornen a Pena-roja

Els calatraus tornen a Pena-roja

// Carles Sancho

Una adaptació teatral de l’obra de Desideri Lombarte «Representació commemorativa d’una de les visites dels comanadors de Calatrava a la vila de Pena-roja(segle XVI)» publicada a Teatre inèdit (1992) i escrita el 1985, es posarà en escena pels carrers i places de Pena-roja i actuant els propis veïns de la vila el proper 22 de juny del 2024. Serà la cinquena vegada que es durà a terme la teatralització a la població, iniciativa que va començar el 2007 i va continuar el 2010, 2013 i 2016 i que enguany coincidirà amb el 35è aniversari de la mort de l’escriptor pena-rogí.

llegir-ne més

Fa 40 anys de la Declaració de Mequinensa

Fa 40 anys de la Declaració de Mequinensa

Què dirien els lingüistes si sentissen el que diuen alguns polítics?

// Glòria Francino Pinasa

Les últimes afirmacions del President del Govern d’Aragó, Jorge Azcón, respecte a no considerar com a pròpies d’Aragó les llengües aragonesa i catalana ha sigut un gerro d’aigua freda per als que les tenim com a llengües maternes. Per això convidaria als polítics i gent que nega estes llengües de moltes comarques de les tres províncies aragoneses a visitar les poblacions on les poden sentir parlar, raonar, enragonar i xarrar.

llegir-ne més

Crònica d’una mort anunciada

Crònica d’una mort anunciada

// M Llop

La tarda del quinze de febrer plovia a Saragossa, era una pluja lleugera, agradable. Caminava lentament; no volia arribar a l’Alfageria on seria testimoni, una altra volta, de la caiguda legislativa de la llengua que parlem a l’Aragó Oriental. Durant els últims vuit anys s’han aconseguit progressos importants en relació amb les llengües minoritzades a la nostra comunitat: Creació de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, d’una Direcció General de Política Lingüística, reconeixement de la nostra literatura reactivant els Premis Guillem Nicolau i Arnal Cavero, etc.

llegir-ne més

Conferència a Esplús sobre el ‘Consultori d’Elena Francis’

Conferència a Esplús sobre el ‘Consultori d’Elena Francis’

// Josefina Motis

En el seu moment, a Esplús s’anunciava una interessant conferència a la sala d’exposicions per al 17 de gener passat, a càrrec de les carismàtiques autores lliteranes Silvia Isábal i Imma Gracia, sobre el consultori d’Elena Francis, que durant més de trenta anys (des de 1947 fins a 1984) va ser molt popular entre les dones que li explicaven conflictes i cercaven consells, sempre en el marc dels criteris d’aquella època reaccionaria.

llegir-ne més

La joventut de la Llitera segons un estudi sociològic de Carmen Capdevila

La joventut de la Llitera segons un estudi sociològic de Carmen Capdevila

// Josefina Motis

El passat 24 de novembre la sociòloga Carmen Capdevila va fer una xerrada a Binèfar sobre la joventut de la comarca de la Llitera. Va estar inspirada en un treball de recerca que va fer gràcies a la beca d’ajut per a joves universitaris convocada pel Centre d’Estudis Lliterans (CELLIT). Va ser un extens treball publicat a la revista d’estudis comarcals, al número 6 de la revista Littera, i que es pot trobar en accés obert a la seva pagina web : “Jovenes en la comarca de La Litera; relaciones sociales y espectativas de futuro” .

llegir-ne més

Reunió amb el Justícia per denunciar el menysteniment del català i l’aragonès

Reunió amb el Justícia per denunciar el menysteniment del català i l’aragonès

// Marià Àlvarez

Dilluns 5 de febrer va tindre lloc al palau d’Armijo, seu del Justícia d’Aragó una entrevista entre sis representants de diferents associacions de l’aragonès i el català a l’Aragó i el lloctinent del Justícia d’Aragó, Javier Hernández.

Per part de les associacions culturals hi assistiren Víctor Juan Borroy, José Ignacio López Susín, Julia Ara Oliván, Chusé Inazio Nabarro, Màrio Sasot Escuer i Tomàs Bosque Peñarroya, els quals representaven a les entitats Rolde de Estudios Aragoneses, Consello d’a Fabla Aragonesa, Institut d’Estudis del Baix Cinca i Associació Cultural del Matarranya, respectivament.

llegir-ne més

Els diables de Sant Antoni al Matarranya

Els diables de Sant Antoni al Matarranya

// Carles Sancho Meix

A mitjan de gener, coincidint amb la festivitat de Sant Antoni Abad, al Matarranya tornen a aparèixer els diables a moltes viles de la comarca. Estos entranyables personatges són elements imprescindibles en la nostra cultura popular i que s’ha recuperat els últims quaranta anys per integrar-los a la festivitat d’hivern per exel·lència i que durant uns anys van estat a punt de desaparèixer d’algunes viles. La foguera ci els diables són dos elements que anaven lligats a l’antiga representació de la vida de Sant Antoni que han sobreviscut a la festa i han recobrat el seu protagonisme fora de la dramatització religiosa.

llegir-ne més

Música, curses i tallers contra els abusos sexuals a nenes i nens

Música, curses i tallers contra els abusos sexuals a nenes i nens

// Pep Espluga

Hi ha una versió de la història que diu que, en els seus inicis, el rock va ser una música rebel i contestatària, a la que progressivament la indústria va desactivar del seu potencial disruptiu fins a convertir-la en un producte innocu i apte per a ser venut a tots els públics. Una altra versió diu que, malgrat tot, en els ambients més apartats dels grans focus mediàtics hi ha una gernació de persones i grups que practiquen rock amb la mateixa actitud lúdica, rebel i contestatària dels pioners.

llegir-ne més

Senyals de foc a castells i torres de la Ribagorça pels Drets Humans

Senyals de foc a castells i torres de la Ribagorça pels Drets Humans

// Glòria Francino Pinasa

Per tercer any consecutiu, el dissabte, 13 de gener de 2024, s’han encès senyals de foc a castells i torres des de les Illes Balears, Andalusia, Múrcia, València, Catalunya i Aragó, a la comarca ribagorçana, amb motiu de reivindicar els drets humans dels qui abandonen les seues terres d’origen navegant per la mar Mediterrània en busca d’un món millor.

Les activitats dutes a terme a la Ribagorça es fan al matí, a migdia, i al tard, a bocafoscant, amb lectura del manifest i encesa de fums i bengales. Aquest any el manifest ha estat redactat pel centenari escriptor lleidatà, Josep Vallverdú, qui va incidir en els drets que com a éssers humans tenen tots els immigrants que arriben a països europeus. Molts són els que deixen casa seua i no arriben a les costes d’Europa, la mar els engoleix, però aquells que per sort salven la seua vida tenen dret a viure-la dignament!

llegir-ne més

Nadal als centres educatius d’Aragó que ensenyen català

Nadal als centres educatius d’Aragó que ensenyen català

// Redacció

L’alumnat i el professorat de l’assignatura de català dels centres educatius d’Aragó, des d’infantil fins a la universitat i passant per l’escoles d’idiomes, hem fet esta felicitació conjunta per desitjar-vos un Bon Nadal i millor any nou 2024. És el 4r any consecutiu que fem un vídeo col·laboratiu de felicitació. Cada any el dediquem a un tema: enguany mostrem les nostres escoles i en edicions anteriors vam dedicar al vídeo als arbres de Nadal, a les campanes i els campanars i al tronc de Nadal. Bones festes! L’any vinent més!

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: