Territoris

// Carles Sancho

A la comarca del Matarranya se celebra el Dia de la Llengua Materna, el 21 de febrer, amb actes i convocatòries durant les dos últimes setmanes de mes. Per tercer any consecutiu el Govern d’Aragó, a través de la Direcció General de Política Lingüística, impulsa i difon la commemoració que promou internacionalment la UNESCO.

// Pep Espluga

Del 20 al 26 de gener d’enguany s’ha celebrat la Setmana Cultural d’Açanui, un esdeveniment clau en el calendari anual de la comarca de la Llitera, i que enguany ha gaudit d’especial rellevància perquè ja en porten quaranta. Poca broma. Quaranta anys d’una setmana cultural exemplar, farcida de conferències, música, debats i propostes culturals de tota mena, una fita encara més impressionant si tenim en compte que es tracta d’un poble de 176 habitants (incloent-hi els del lloc d’Alins!).

// Josefina Motis

El 2017 es donava a conèixer la notícia que el grup empresarial italià Pini construiria a Binèfar un escorxador de ramaderia porcina de grans dimensions. Seria una inversió de 70 milions d’euros que donaria treball a 600 persones en un principi, podent ampliar-les a 1.600 quan la instal·lació estigués a ple rendiment. Amb aquestes xifres, Litera Meat seria un dels escorxadors mes grans d’Europa. La nau disposaria d’una àmplia superfície en una parcel·la de 17 Hectàrees.

// Jacinto Bonales

De nou, tres anys després de baixar el teló de l’obra D’un temps, d’un poble, el grup de teatre amateur de Mequinensa, Garbinada, puja als escenaris amb una nova adaptació dels textos de Jesús Moncada.

// Carles Sancho

A les viles de la comarca del Matarranya podem afirmar que el dia de la dona és Santa Àgueda, el cinc de febrer. Festivitat que fa molts anys es va perdre o ben aprop però des dels la dècada dels 70 del segle passat s’ha anat recuperant a pràcticament totes les viles de la comarca, cada volta amb més elements religiosos, lúdics i populars.

// Rosa Arqué

Les activitats de les Festes de Sant Blas i Santa Àgueda van ser declarades Festa d’Interès Turístic d’Aragó i la seva presentació s’ha aprofitat per a donar a conèixer un atractiu turístic de la localitat, una tradició de més de 300 anys d’història.

// Redacció

El passat diumenge 20 de gener, en el marc de les festes de Sant Antoni de Saidí, es va presentar el projecte “Fem memòria”. Aquesta iniciativa pretén recuperar, mitjançant entrevistes a la gent gran, la memòria històrica d’aquest municipi utilitzant el format audiovisual.

// Màrio Sasot

Les festes de Sant Antoni a Saidí van començar lo passat dimecres amb l’encesa de xera per part de la directora i els alumnes de l’escola del poble, el CEIP “San Juan Bautista” i a la nit amb una foguera al Poliesportiu, on la comissió de festes i los mossos i les mosses d’enguany repartiren entre els assistents nombrosos entrepans de llonganissa i sardines. A les dotze de la nit començà a l’interior de recinte esportiu un recital de tres grups de música rock entre els que se trobaven el conjunt local ”Andrajos”.

// Carles Sancho

La web Lenguas de Aragón, de la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, ha publicat un calendari trilingüe i musical per a l’any que iniciem. A cada mes de l’any li ha dedicat dos cançons: una en català i una altra en aragonès. Sobre les interpretades en la nostra llengua tenim temes ben diversos. Algunes fan referència i homenatgen els llegendaris cantautors franjolins que van iniciar la seua lluita contra la dictadura durant el franquisme.

‘Recuerdos para la Paz’, presentat al Centro Pignatelli de Zaragoza

// Ramón Mur

Recuerdos para la paz, l’últim llibre de José Bada (Favara del Matarranya, 1929), fou presentat el passat 16 de gener al Centre Pignatelli de Saragossa, seu de la Fundación Seminario de Investigación para la paz (SIP). De les paraules de José Alemany, president d’honor de la Fundació, del filòsof Andrés Ortiz Osés i del alcalde de Favara, Francisco Doménech en l’acte de presentació, podem deduir que Bada ha escrit un llibre “provocador”, que pretén provocar la pau.

// Glòria Francino

Aquestes festes nadalenques la canalla i joves de Sopeira van representar la Llegenda del Cossant, en l’acte de la benvinguda als Reis d’Orient. La celebració va començar amb una xocolatada, acompanyada de coca, i després es va passar a escenificar la llegenda. Els més xics van cantar una cançó nadalenca, i també, entre tota la colla van fer una cançó per a celebrar la victòria de Sopeira en el concurs Menudo es mi pueblo.

// Ramon Sistac

La nostra llengua, a partir dels nostres parlars, continua sent centre d’interès de la comunitat científica. Un consorci d’investigadors de les universitats de Girona (UdG), Lleida (UdL) i Rovira i Virgili de Tarragona (URiV) s’ha proposat d’analitzar la incidència que els sentiments tenen sobre la llengua, i la llengua sobre els sentiments. A més de ser d’universitats diferents, l’equip (format per dones i homes, investigadors consagrats i novells) és altament pluridisciplinari (sociolingüistes, dialectòlegs, sociòlegs i pedagogs) i els seus membres també són de procedència geogràfica i dialectal variada: a més de gironins i lleidatans, hi ha tortosins i valencians, i de la Llitera, la Ribagorça i el Matarranya.