Territoris

// Georgina Belles i Cuella

Si bé és cert que vaig néixer a El Masnou (Barcelona), tota la meua família materna és de Valljunquera, i des que era molt menuda hi anàvem a passar les vacances i alguns caps de setmana. Quan arribava al poble, era com aterrar en un univers especial, un món que funcionava de manera molt diferent de totes les capitals on havia estat. Quan era xicoteta no ho entenia (imagino que ho intuïa), però ja de més major vaig comprendre que l’estil de vida rural amagava una saviesa menyspreada i ignorada per gran part de la població. El dia d’avui, he conegut poques persones més intel·ligents que els meus avis (A.C.S.), i això que no van poder rebre una bona educació acadèmica, com per exemple mon germà i jo sí que hem tingut.

// Estela Rius

Lo passat 20 d’agost per la nit, la nonaspina Merxe Llop, va presentar al seu poble la novel·la Sílverti, amb la qual l’any passat va ser la guanyadora del Premi Guillem Nicolau. Va estar acompanyada per la també nonaspina Estela Rius, que va parlar de l’autora, dels seus lligams personals amb la Vila i la connexió amb la novel·la; i de Carles Terès, que va aportar les seues interessants percepcions sobre l’obra a l’haver estat jurat del premi amb el que va ser guardonada la novel·la.

// Carme Messeguer

Entre el 14 i el 16 de juliol, en el marc dels cursos d’estiu de la Universitat de Saragossa en les aules de la Residència universitària de Jaca i amb la col·laboració de la càtedra Johan Ferrández de Heredia, s’ha desenvolupat el curs «Aragonés i catalán en la literatura de Aragón».

El programa es va estructurar en tres parts, que van tractar, respectivament, de la producció literària en aragonès, en català, i del fet d’escriure en aquestes llengües des de l’experiència d’escriptors actuals.

// Redacció

La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó ha fet públic avui el veredicte del Premi Guillem Nicolau, l’objectiu del qual és reconèixer la tasca en foment de la difusió del català d’Aragó. El guardó, dotat amb 3.000 euros, ha recaigut en aquesta ocasió al periodista Lluís Rajadell.

El Premi Guillem Nicolau reconeix una obra de creació literària en qualsevol gènere (narrativa, poesia, teatre, assaig) escrita en català d’Aragó en qualsevol de les seues varietats.

L’obra guanyadora en aquesta ocasió es titula Terra Agra. El Jurat —presidit pel cap de servei de Política Lingüística, Francho Beltrán, i com a vocals vocals la guanyadora de l’anterior edició Merxe Llop, així com Ramón Mur i Javier Rodes, actuant de secretària Azucena López— ha triat aquesta obra perquè «aporta una nova reflexió sobre fets històrics, d’una manera original i creativa, a través de relats curts vinculats a el territori que traslladen al lector a mig camí entre la realitat i la ficció».

// Carme Messeguer

Divendres 3 de setembre a les 20:00 hores, l’amfiteatre de l’Hort de l’Hospital de Fraga va acollir el concert de presentació del llibre L’adéu del cantautor d’Àngel Villalba en un acte organitzat per l’IEBC en col·laboració amb l’Ajuntament de Fraga.

Introduït per Pep Labat, president de l’IEBC, que va recordar especialment les actuacions de Villalba «sembrant llavor» en les escoles dins el Projecte Moncada, el cantautor favarol va repassar la seua trajectòria vital i artística i va interpretar diferents cançons del seu repertori antic i nou acompanyat d’un guitarrico aragonès.

// Pep Espluga

El passat 6 d’agost es va fer la presentació pública del llibre San Esteban de Litera: Historia viva de la Villa y sus gentes. Es tracta d’un molt interessant llibre editat per l’ajuntament de la localitat i que ha estat coordinat per Víctor Bayona, Juan Rovira i Sergio Monzón. Els dos primers, membres de la junta directiva del Centre d’Estudis Lliterans (CELLIT), s’han ocupat de coordinar els textos, mentre que el tercer, regidor de l’ajuntament de Sant Esteve de Llitera, s’ha encarregat de tota la part gràfica.

// Redacció

Per primera vegada, el conegut “Ebrefolk” o “Campus de Música i Balls Tradicionals de les Terres de l’Ebre, Matarranya i Nord del País Valencià” ha fet parada a la comarca del Matarranya. Després d’haver-ho intentat des de fa dos edicions, l’associació de recerca etnogràfica “Espai de So” de Tortosa, ha aconseguit que este projecte educatiu i plataforma de difusió cultural (que arribe enguany a la novena edició) tingue en la població de Pena-roja de Tastavins una subseu, a l’igual que des de fa anys la té a la Jana, en la comarca valenciana del Baix Maestrat, i a Móra d’Ebre, en la catalana de la Ribera d’Ebre.

// Carme Messeguer

Amb la melodia Anuncio de fiesta, del gaiter baix-aragonès Camilo Ronzano, va arrencar el concert “A la vora de la xemeneia” del duo La Chaminera a Almudáfar, pedania d’Osso de Cinca, que va tenir lloc al tardet de divendres 23 de juliol, en un mirador que oferia una vista espectacular sobre les riberes de l’Alcanadre i del Cinca.

Al llarg d’una magnífica actuació, el duo La Chaminera —Ángel Vergara i Toche Menal— van anar desgranant melodies i cançons de les nostres terres —albades, boleros, jotes, nanes…—, interpretades en les tres llengües d’Aragó i amanides amb balls de titelles, facècies i explicacions didàctiques sobre l’origen de les peces interpretades, les varietats lingüístiques emprades i els diversos instruments que van anar tocant —dolçaina, guitarró, acordió diatònic, gaita de bot, simbomba, dolçaines, panderetes, flautes de canya o d’ala de voltor, etc.—.

// Redacció

El Consell de Govern ha aprovat avui el nomenament dels primers quinze membres de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua que s’articula en dues seccions, l’Institut de l’Aragonès i l’Institut Aragonès del Català.

Aquest òrgan va ser creat per la Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó com a institució científica oficial en l’àmbit de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies.

Les seues competències són: establir les normes referides a l’ús correcte de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó i assessorar els poders públics i institucions sobre temes relacionats amb l’ús correcte de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies i amb la seua promoció social.

// Redacció

La Real Federació Espanyola de Piragüisme ha tornat a incloure en el calendari oficial de proves esportives per a aquest any 2021 al Descens Internacional del Cinca com a Prova Oficial d’Interès Especial, amb data prevista per al dia 22 d’agost del present any. També ha quedat inclosa dins del calendari oficial de la Federació Internacional de Piragüisme (ICF), dins de l’apartat d’esdeveniments mundials de marató com a competició oficial de caràcter internacional.

// Rosa Arqué

Prop de 40% dels residus municipals són orgànics, és a dir, restes de menjar i restes vegetals de mida petita —també coneguts com a FORM (Fracció Orgànica dels Residus Municipals)— molt fàcils de reciclar o valoritzar si es compleix uns petits requisits. La generació de residus ha estat un dels problemes més greus amb què s’han trobat les societats actuals, que observen com no paren de créixer en pes, volum, toxicitat i diversitat de composició provoquen greus problemes socials i ambientals. És per aquest motiu que les directrius fixades en la política ambiental de la UE es basen en la precaució i en la prevenció de la quantitat i toxicitat dels residus.

// Redacció

Les dades recollides en aquest inventari serviran per a preservar i mantindre la riquesa patrimonial de la Comarca del Baix Cinca.

La Comarca del Baix Cinca ha realitzat un inventari del patrimoni arqueològic i natural de tot el territori comarcal amb la finalitat de conèixer els béns existents i donar-los a conèixer a la població per a la seua valoració i conservació, per a aconseguir que els habitants de la comarca siguen actors principals de la protecció dels nostres béns patrimonials.