Territoris

// Glòria Francino Pinasa

El passat diumenge dia 27 de novembre a l’espai cultural La Lira de Tremp es van lliurar els guardons del 31è Premi de Narrativa Infantil i Juvenil Anton Navarro.

El concurs, organitzat pels consells comarcals de l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, i els serveis de català respectius, adscrits al Consorci per a la Normalització Lingüística de Lleida, porta el nom del poeta de Vilaller, Anton Navarro (1869-1936), l’objectiu del qual és incentivar a la creació literària i a utilitzar paraules del dialecte ribagorçanopallarès als estudiants.

// Màrio Sasot

Ahir dimarts es va celebrar a l’Aula Magna del paranimf de la Universitat de Saragossa, lloc d’honor on se celebren els actes més importants de l’Alma Mater al llarg del curs, la presentació oficial dels membres de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, amb motiu de la presa de possessió dels càrrecs de director de l’Acadèmia i de l’Institut del Català en la persona del professor Javier Giralt, i de director de l’Institut de l’Aragonès, el professor i poeta Ánchel Conte, ambdós elegits pels membres de la Acadèmia en un ple recent.

// Redacció

Iniciativa Cultural de la Franja —entitat integrada per l’Associació Cultural del Matarranya i l’Institut d’Estudis del Baix Cinca— ha decidit atorgar el «Premi Franja: cultura i territori» corresponent a l’any 2021 al jurista José Ignacio López Susín, que encapçala la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó des de 2015, per la seua persistent labor en favor de la visibilització i la dignificació de la llengua catalana a l’Aragó.

Llicenciat en Dret i funcionari de l’Administració de Justícia, López Susín (Saragossa, 1956) és especialista en legislació sobre normalització lingüística i autor de diverses publicacions sobre dret aragonès i drets lingüístics (El régimen jurídico del multilingüismo en Aragón, 2000; Estudios sobre el estatuto jurídico de las lenguas de España, 2006 i coautor d’Estatuto jurídico de las lenguas propias de Aragón, 2011, entre d’altres).

// Carme Messeguer

El passat dissabte 19 de novembre, amb el títol «Baix Cinca, terra de pel·lícula», va tenir lloc una nova edició del Cinga Fòrum —la jornada anual de debat de l’IEBC a l’entorn d’un tema d’interès comarcal—, que en aquesta ocasió es va dedicar al cinema.

La matinal es va desenvolupar en la seu de la Comarca del Baix Cinca a Fraga. Després de la salutació de Pep Labat, president de l’IEBC-IEA, al públic assistent, Paco Tejero va contextualitzar la ponència del realitzador Diego Tejera sobre el rodatge, en la dècada dels 60, de gairebé una trentena dels anomenats spaghetti western en diferents punts de la comarca: Alcolea, Ballobar, Candasnos, el despoblat de Cardell, Chalamera, Fraga… des que els germans Balcázar, que tenien els estudis a Esplugues de Llobregat, van descobrir que molt més a prop que Almería hi havia el desert dels Monegres, de característiques similars.

La Viquillengua ampliarà els continguts de la Viquipèdia sobre pel·lícules i sèries en català durant una setmana

// Redacció

Durant la setmana del 18 al 25 de novembre, tindrà lloc la IX Viquimarató de la llengua catalana, que aquest any es dedica a les pel·lícules i sèries en català. Aquest esdeveniment és organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Secretaria de Política Lingüística, i Amical Wikimedia, juntament amb els governs de tots els territoris de parla catalana.

// Carles Sancho Meix

El mapa excursionista Pena-roja. Roques del Masmut publicat per l’Editorial Piolet l’any passat i coordinat per Juan Carlos Borrego ha segut premiat en la Fira de la Muntanya celebrada a Vic al principi del mes de novembre. Un treball amb un gran volum d’informació sobre el territori per ajudar a l’excursionista, esportista o visitant a transitar orientat i segur pel terme de Pena-roja i voltants i, a la vegada, per conèixer millor el territori. A més el mapa suggereix poder realitzar set excursions degudament senyalitzades de gran atractiu paisatgístic i monumental.

// Redacció

Des de l’1 de setembre passat, els ciutadans interessats poden navegar pel portal d’internet de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, la institució científica oficial en l’àmbit de les llengües pròpies d’Aragó. El portal està disponible a la URL https://academiaaragonesadelalengua.org. S’hi pot trobar informació bàsica sobre la institució i sobre els acadèmics i acadèmiques que la componen. També se’n descriuen els òrgans de govern i grups de treball, els acords presos pel Ple, les memòries anuals, així com un formulari electrònic de contacte. A mesura que avancin els treballs de l’Acadèmia, el portal contindrà també els documents normatius aprovats i les publicacions de la mateixa. El portal té, a més, dos apartats específics on es descriurà el funcionament i les activitats de l’Instituto de l’Aragonés i l’Institut Aragonès del Català.

// Carles Sancho Meix

«Amb l’objectiu de difondre [el valor i la protecció del patrimoni natural, cultural i paisatgístic] es va posar en marxa el projecte ‘Oliveres centenàries i singulars’ mitjançant el qual s’ha realitzat un catàleg de les 120 oliveres de majors dimensions que encara queden en la totalitat dels termes municipals que conformen la comarca del Matarranya. Es tracta d’exemplars que, a una altura de 1,30 m, sobrepassen els 3 metres de perímetre.» I per mostrar i divulgar entre la població el resultat de l’ambiciós projecte, en què ha treballat un equip d’especialistes, s’ha muntat una exposició que ha anat itinerant per les viles del territori. El seu contingut, molt ben documentat i complementat amb fotografies actuals i d’arxiu, consta de 22 plafons amb textos bilingües que expliquen i divulguen la informació recollida en el treball d’investigació realitzat entre els anys 2020 i 2021.

// Redacció

Dimarts que ve, 15 de novembre, a les 18.00 hores, la Sala Paraninfo del Paranimf de la Universitat de Saragossa acollirà l’acte solemne de presa de possessió de Javier Giralt Latorre com a president de l’Acadèmia i director de l’Institut Aragonès del Català, i d’Ánchel Conte Cazcarro com a director de l’Instituto de l’Aragonés.

// Glòria Francino Pinasa

L’estiu i la tardaor de 2022 han estat prolifiques, també a la Ribagorça, en activitats culturals i tradicions, després de dos anys restrictius a causa de la pandèmia.

El fet que els pobles de muntanya tinguin bona acollida pels turistes i que algunes cases s’obrin com a mínim una mesada a l’estiu, fa que el medi rural tripliqui o quatripliqui la població i, en alguns casos, passat l’estiu, alguns poblets queden ben solitaris o amb poca gent.

// Josefina Motis

Rebuda la Revista la Rambla d’aquest estiu, es veu que és optimista i plena de contingut, amb molts temes interessants a comentar. Es posa atenció especial a l’article de l’apartat ‘Casa de la Vila’ titulat “El secador de jamones”, vist des de l’òptica dels responsables del poble i de la política d’Aragó.

Després d’algunes polèmiques que qüestionaven la ubicació en un espai històric, cosa de que en el moment de l’inici del projecte cap Grup ni Institució va dir res, de que recentment s’hagi recordat algun problema legal a altres països del titular de l’empresa Litera Meat, val a dir que per fer acusacions s’han de tenir proves dels fets i de la resolució, sobretot quan aquest responsable està actuant amb llibertat. Utilitzar aquestes polèmiques per acusar algun responsable del Govern d’Aragó de tractar amb gent poc legal és una postura que mostra poca serietat per part de qui ho fa, si a la comarca s’actua legalment.

// Carles Sancho Meix

Este estiu, l’Associació Cultural Repavalde de Vall-de-roures ha repartit entre els seus socis el seu Anual 2021 publicació bilingüe d’informació, història i cultura local dedicada a l’any passat, i un quadern, el número 2, que celebra els «20 años de vida de la Comarca del Matarraña, tras un parto difícil». El periodista vall-de-rourà Lluís Rajadell és l’autor del text i qui s’ha encarregat d’investigar els antecedents de la seua constitució, la Mancomunitat de Municipis del Matarranya Terolenc, les dificultats que es van haver de superar fins l’aprovació de l’actual comarca i la petita història d’estes dos dècades de trajectòria de l’entitat que ha aconseguit una evident millora de serveis a la població de les menudes viles que la constitueixen.