Territoris

// Pep Espluga

Una de les novetats d’esta temporada ha estat la publicació del llibre ‘Solcar memòries’, escrit per l’autora tamaritana Maite Alastruey i editat per Pagès Editors. Es tracta d’una novel·la que narra la història de tres dones de diferents generacions durant el marc temporal dels anys 30 als anys 60 del segle XX. L’acció transcorre principalment a Tamarit de Llitera, així com en altres indrets de la comarca i per la zona de Loarre i del Prepirineu oscenc i lleidatà, amb eixides puntuals a Barcelona i altres ciutats catalanes i aragoneses. Un territori que es correspondria força amb el radi d’acció de bona part dels habitants de la Llitera durant l’època escollida.

// Josefina Motis

Durant els raders mesos l’associació ‘La Cabanyera’ ha presentat el seu primer projecte cultural vinculat al poble de Castellonroi. Es tracta de “La memòria del cànem”, una exposició sobre el cànem i la seva utilització en el passat a la comarca, feta amb la participació d’especialistes en el tema i la col·laboració de la gent del poble, que ha ofert peces tèxtils antigues elaborades amb aquest material i també s’han fet treballs artístics.

// Josefina Motis

El passat 4 de juny 2023 es va organitzar una sortida a la serra de les Gesses per estudiar la geologia i la biodiversitat que hi ha en aquest terreny de guixos. Els Amics del Parc Geològic i Miner de la Llitera i la Ribagorça van dur a terme esta sortida, amb la intenció de mostrar els raders descobriments sobre el tipus de plantes que creixen en els terrenys àrids com el de les Gesses, una formació geològica que forma part de l’anticlinal de Barbastre i que travessa la Llitera d’oest a est, amb una amplia extensió entre els termes de Tamarit, Alcampell i Albelda.

En aquesta ocasió, el geòleg Jorge Franco va explicar les característiques del sistema kàrstic de guixos i las particularitats del terreny de les Gesses. Després, el veterinari Raúl Malo va explicar la diversitat de fauna existent en aquest territori, tot posant l’atenció en la fauna endèmica i en perill d’extinció que es troba en un brollador de la partida de les Comes. Cal dir que la serra de les Gesses entra dins de la protecció de la Xarxa europea Natura 2000, que pretén conservar la biodiversitat del territori.

La ruta guiada va seguir pujant per un camí de terra fins la partida del Plla. Ací, l’enginyer de camins Marcos Manceñido va explicar els diferents tipus de plantes i arbres d’aquella zona, així com les peculiaritats que els permet sobreviure en aquell difícil lloc. A dalt al Plla, la doctora en Biologia i científica titular de l’Instituto Pirenaico de Ecologia (CSIC), Sara Palacio, va impartir una classe magistral a l’ombra d’una alzina sobre la flora de les zones de guix, amb espècies endèmiques que han estat poc estudiades, amb plantes gipsòfiles amb una amplia varietat de noms desconeguts i amb plantes gipsóvagues com el timó i el romer, entre altres, que poden créixer en aquests terrenys àrids.

En aquests terrenys els nutrients i l’aigua son escassos i el terreny acumula substàncies tòxiques per la vida vegetal, com calci i sulfats. Aquesta excursió va ajudar a comprendre alguns dels mecanismes que tenen les plantes per créixer en aquests ambients tan limitats i com s’ha consolidat la seua evolució. A més han d’afrontar la falta d’aigua a l’estiu, motiu pel qual presenten diverses adaptacions per evitar la pèrdua d’humitat Unes tenen una espècie d’escames que recobreixen les fulles i en limiten la evaporació, mentre que altres procuren la màxima absorció del terreny amb arrels a molts metres de profunditat (fins a 40).

Amb la excursió i les lliçons rebudes es va poder comprovar que les plantes de les Gesses son organismes singulars que viuen en ambients extrems, cosa que també passa en altres zones del planeta. Es tracta d’ambients singulars que mereixen ser coneguts, admirats i conservats com a valor patrimonial.

El recorregut va acabar amb la visita a l’espectacular Lledoner de la Penella, un arbre monumental de 187 cm de diàmetre i 19 m d’alçada que possiblement tingui mes de 250 anys d’antiguitat. Va ser un dia molt intens i didàctic per als participants, veïns de les poblacions del voltant, que van quedar molt sorpresos per tota aquesta biodiversitat.

Com a records personals, m’agradaria dir que les Gesses al terme d’Albelda són terrenys de pas cap zones de cultius de secà. Sempre havien sigut una mena de recorreguts màgics, que mos despertaven emocions quan érem xicarrones i anàvem a ajudar el pare a fer les gavelles i el dinar amb dos pedres i una olla per coure l’arròs amb trumfa i els ous durs, amb els que després fèiem la amanida amb tomàquet en forma de flors. Quan me’n vaig anar a viure lluny, sempre que podia visitar el poble no podia faltar la passejada per un camí especial pel qual “quedaban quietas las nubes y los vientos al pasar las almas por el camino del silencio”. En una d’estes visites hi havia un familiar molt malalt que anava per aquell camí del silenci, i pensava que si la natura podia ser font de vida en terrenys difícils, també podia fer que aquella persona es recuperés. En aixecar la vista, hi havia un arbre sec al davant que no havia vist abans. Va ser l’arbre de difunts. Després, sempre que en tenia ocasió, li portava flors.

// Josefina Motis

Escrit per Francisco Gilabert i d’Alentorn el 1621 i trobat, analitzat i reeditat per Enrique Corbera Abillá aquest any 2023. El llibre ‘Agricultura pràctica’, també conegut com ‘La Cartilla de la Litera’, editat per l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, va ser presentat primer a la fira del llibre de Huesca i durant l’estiu s’ha presentat en diversos pobles de la Llitera, com ara a Baells, Alcampell o Albelda, el poble natal d’Enrique Corbera.

El llibre ha comptat, a més de l’edició per part de l’IEA, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Albelda i del Centre d’Estudis Lliterans. L’original estava escrit en un castellà antic i ple de llatinismes, mentre que la versió publicada ara és una traducció feta per Enrique Corbera per tal de fer-lo més intel·ligible als lectors contemporanis.

Segona conversa del “FEM CORRO” a Maella, un format en perspectives

// Redacció

Després d’un exitós primer “corro” sobre despoblació lo passat 4 d’agost, la plaça Alta de Maella va tornar a ser l’escenari d’un altre el dia 25. Ara els convidats eren Víctor Vídal, agricultor ecològic de la Portellada —i un dels promotors de la seua Fira de l’Hort i el Jardí—, i Javi Montaner, viticultor de Maella i propietari de l’empresa “Vinos Montaner”, en la Loli Gimeno novament com a moderadora, de l’Associació Guirigall de Maella, que ho organitza. Concebut com una conversa a partir dels coneiximents i pràctiques d’experts locals o de les comarques veïnes, en este cas van abordar el tema “Viure de l’agricultura: algunes reflexions”, una manera de continuar l’anterior “corro”, en què Marc Martí i Natxo Sorolla van destacar que les viles agrícoles són les úniques que encara retenen població. 

// Glòria Francino Pinasa

L’estiu als pobles vol dir gent, ja sigue perquè en són recendents i hi tinen casa o són turistes que visiten els indrets rurals. Un poblle com Sopeira, que durant l’any ti una cinquantena d’habitants, amb escassos pagesos i ramaders, incluint-hi els joves que estudien o treballen fora i hi tornen els caps de setmana, passa a tenir unes dos-centes cinquanta persones o més. Això vol dir gent a les piscines, als apartaments, al restaurant, als carrers, aparcaments de caravanes i furgonetes a la zona dels coblles, al monestir, gossos i més brutícia als camins…, però en arribar a finals d’agost, es deixa de sentir gatzera per les nits i moltes cases queden barrades i a les fosques.

// Carles Sancho

A la Freixneda, enguany, el festival ‘Matarranya Íntim’ commemorava els 10 anys d’exitosa trajectòria, l’últim cap de setmana de juliol per no coincidir la seua programació amb les festes d’agost que celebren la majoria de les viles de la comarca. Com molt bé anunciaven els responsables de l’organització «Matarranya Íntim és un festival pioner en dur les arts escèniques d’avantguarda a l’interior de les cases particulars i espais singulars del medi rural aragonès, amb l’objectiu de dinamitzar el panorama cultural de la comarca del Matarranya i posar en valor la seua riquesa cultural».

// Carles Sancho

La Portellada ha dut a terme durant la primera quinzena d’agost una intensa programació cultural per a totes les edats. L’última convocatòria, diumenge 13, es va dedicar a fer un homenatge a les campanes de la població recentment restaurades. Al matí els campaners de la població, Bedet i Diego, van ensenyar, a tots els menuts que van voler participar, el toc d’alarma que sonava a la vila per alertar els seus veïns d’algun perill imminent a la vila.

La iniciativa, que ha estat liderada per cinc veïns del municipi, s’ha donat a conèixer durant la Setmana Cultural

// Rubén Lombarte

Des de fa unes setmanes, Torredarques ja té el seu mapa oficial de toponímia. El mapa en qüestió, i que ha estat publicat a través de la direcció general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, recopile més de 200 topònims tradicionals de la població del Matarranya. La publicació es va donar a conèixer durant la Setmana Cultural que ha celebrat Torredarques este estiu, en un acte que va estar presidit, entre altres, per Fernando Camps, president de la Comarca del Matarranya. El mapa de Torredarques se sume a altres projectes toponímics que s’han impulsat en els últims anys al territori, com ara els mapes de Queretes i de la Vall del Tormo. La publicació oficial en qüestió només fa un tastet dels principals topònims que s’han identificat a Torredarques. I és que el grup de treball que ha liderat este projecte ha arribat a situar sobre el mapa 640 noms de fonts, fites, camins o partides diferents.

Presentació este estiu a les localitats respectives dels mapes 8 i 9 de la col·lecció “Toponimia Aragonesa”

// Redacció

Entre el final de la legislatura autonòmica, les noves eleccions i un govern en funcions, han aparegut publicats los raders mapes del projecte “Toponímia Aragonesa”, dos d’ells matarranyencs: lo número 8 de Maella (comarca administrativa del Baix Aragó-Casp) i el 9 de Torredarques (comarca del Matarranya). Juntament amb lo de Longás/Longars (a les Cinco Villas) i un nou fascicle del Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido (del Sobrarbe) arriben a 10 les publicacions cartogràfiques que ha coordinat la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i la Comisión Asesora de Toponimia Aragonesa (CaTA), creada el 2016, dins d’un projecte global de recuperació i divulgació dels topònims tradicionals. Així ho recorda a cada mapa el pròleg de José Luis Soro en qualitat de conseller de Vertebració del Territori.

// Núria Alturo (El Pont de Suert)

Mossèn Anton Navarro i Grangé (1867-1936) és un poeta ribagorçà que va ser molt conegut, apreciat i actiu en els cercles culturals de la seva època, especialment a Lleida, Juneda, Barcelona i Sabadell. Va néixer a Vilaller, d’on era la seva mare, i va passar la seva infantesa i adolescència entre Vilaller, Viu de Llevata i Viella (d’on era el seu pare), a redós de les muntanyes de l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran; un paisatge pirinenc que va recrear en molts dels seus poemes. Va guanyar molts premis en els certàmens literaris que se celebraven en diversos llocs, i el 1922 va ser proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona.

“FEM CORRO” enceta un format de converses obertes a l’aire lliure

// Redacció

L’Associació Guirigall de Maella va iniciar el passat 4 d’agost “Fem corro: converses obertes sobre temes actuals”. Així es vol reviure la dinàmica dels “corros” de gent a l’estiu, a la porta de les cases a l’hora de la fresca, com una manera d’intercanviar idees entre els veïns però a partir de les reflexions d’experts en les matèries de debat. Este primer corro va tractar sobre “La despoblació al món rural: problema & solucions”, a la plaça Alta, moderat per la Loli Gimeno, sòcia del Guirigall, en la intervenció de Marc Martí, politòleg de Massalió, promotor de la “Nit en blanc” i del Centre Social l’Argilaga” —que té una interessant programació mensual d’arts escèniques i música— i Natxo Sorolla, sociòleg, professor de la Universidad de Zaragoza, originari de Pena-roja però resident a Favara. Dos persones en formació i en una manifesta aposta vital pel territori.