Resultats electorals a la Franja (Corts d’Aragó, 2026)

Escrit per Natxo Sorolla a 23 de febrer de 2026

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a

// Natxo Sorolla

Natxo Sorolla i Marcel Pena

Los resultats de la Franja a les eleccions a Corts d’Aragó de 8/2/2026 els podeu comprovar municipi a municipi a la Taula. Una anàlisi dels resultats intentant sintetitzar les principals dinàmiques del territori (anàlisi factorial) mostren una oposició entre municipis més conservadors (amb més vot a PP i VOX) i municipis més progressistes (amb més vot a PSOE, CHA i Podemos). Entre els més conservadors destaquen Castigaleu, Monesma i Queixigar, Mont-roig, Torrent de Cinca, la Canyada de Beric, la Ginebrosa o Vilella de Cinca. Entre els més progressistes, de manera molt més dispersa, destaca Bonansa, i a certa distància, Camporells, seguit per Sopeira, la Torre de Vilella, Viacamp i Lliterà, Tolva, Arenys de Lledó, la Sorollera, Benavarri, Areny, Pont de Montanyana o Torredarques.

En un segon eix podem distingir els pobles segons si tenen un vot més rellevant al PP, d’una banda, o al PAR i Teruel Existe. I aquí podem distingir sobretot a Ràfels pel seu vot al PAR i TE, però també a Lledó, Albelda, la Codonyera o Pena-roja, oposats als pobles amb poc pes del PAR i TE i molt de vot al PP, com especialment Castigaleu, però també, Lasquarri, Torre la Ribera, Castillonroi, Fraga, Saidí, Torrent de Cinca, Faió o Maella.

Cal esmentar casos particulars, com el d’Albelda, per la rellevància dels resultats del PAR. A esta població lliterana els regionalistes van ser la força més votada, gràcies als 107 vots aconseguits (29,15%), tres més que el PSOE. Una xifra encara més sorprenent si tenim en compte que al conjunt de la Llitera el partit liderat per Aberto Izquierdo se va endur 170 suports (4,41%); és a dir, que només Albelda representa dos terceres parts del total de vots del PAR a la comarca. Ampliant encara més la mira, els 107 vots del PAR a Albelda vindrien a ser un de cada cinc respecte al conjunt de la Franja (520).

Estos resultats tan excepcionals a nivell local són una mostra de la necessitat d’entendre les particularitats de cada municipi, i tenen una explicació: l’actual alcaldessa albeldenca, Maria Ángeles Roca, era la cap de llista per la província d’Osca. Batllesa d’Albelda des de 2007, Roca va iniciar la seua trajectòria política al PSOE, partit que va representar a les eleccions de 2007, 2011 i 2015. A les eleccions del 2019, en canvi, hi va concórrer amb la marca pròpia Albelda Contigo, tot i que al mes de febrer d’aquell any va guanyar les primàries del PSOE local per davant de l’altre candidat, Javier Llop. El 2023, repetint lema, la marca Albelda Contigo es va integrar al PAR, que va aprofitar la disputa a can PSOE per fitxar un dels “alcaldes fixos” lliterans amb la promesa d’una posició destacada al partit.

Finalment, tenim un tercer eix que divideix pobles amb més vot al PP o altres amb vot més destacat de VOX, i especialment, Se Acabó la Fiesta (SALF). Entre els segons, amb bastant vot ultraconservador, destaca Torre la Ribera, Peralta, Lledó i Torredarques, sobretot pel vot singularment alt a SALF.

Però si anem una mica més enllà, podem centrar-nos en los canvis respecte al 2023. Per tant, d’esta nova perspectiva no mos interesse parlar tant de qui guanye, sinó de qui puge i qui baixe. Perquè és amb los moviments a on s’entén millor la política. I a la Franja, les dinàmiques no són simples. Perquè són disperses. Amb tres factors estadístics només expliquem un 54% de la variació. Això ja mos diu una cosa: el territori no es mou a l’uníson. Anem als tres nous eixos que marquen la pauta.

Primer eix: PSOE contra VOX. Lo primer factor és claríssim: allà on ha baixat lo PSOE, ha pujat VOX. No sempre, però molt sovint. És lo cas, per exemple, de Torre la Ribera, Santisteve, Mequinensa, Viacamp i Lliterà, Altorricó o Peralta. En estos pobles lo retrocés socialista coincideix amb un impuls fort de VOX. Però també hi ha el moviment contrari. Beranuy, Fórnols, Camporrells, Estopanyà, Massalió o la Torre del Comte són exemples de pobles a on lo PSOE aguante o puge, i VOX no creix amb la mateixa intensitat. No és una substitució mecànica. Però sí que hi ha una polarització entre PSOE i VOX que travesse la Franja.

Segon eix: lo col·lapse del PAR. Lo segon factor no va tant d’ideologia com d’estructura territorial. Té a veure amb lo PAR. Hi ha pobles a on lo PAR pràcticament no perd: Bonansa, Tolva, la Torre del Comte, Arenys de Lledó o Massalió. Però en altres llocs la caiguda és espectacular: Lledó d’Algars, Castigaleu, Fórnols, la Codonyera, la Ginebrosa, la Canyada o Monesma i Caixigar. En estos pobles s’ensorre una peça clau del sistema tradicional. I quan cau lo regionalisme conservador, lo sistema es reordene. I no sempre en la mateixa direcció.

Tercer eix: PP o Podemos. Lo tercer factor confronte pobles a on baixe el PP contra aquells a on  aguanten o pugen opcions com Podemos, i altres on el PP es reforce mentre l’opció d’esquerra alternativa desapareix. A la Vall del Tormo, Beseit, Vilella, Queretes, Faió o Camporrells, lo PP retrocedeix i l’espai alternatiu se manté millor. En canvi, a Estopanyà, Arenys de Lledó, Castigaleu, Bonansa o Viacamp, lo PP es consolide i l’espai morat quede arraconat.

I finalment, una de les qüestions clau del gran guanyador: d’on prové el vot d’extramadreta de VOX i SALF? Si mirem lo conjunt amb un model estadístic, lo patró és clar: VOX i SALF creixen allà a on han baixat de vots, especialment, PSOE, i també PP. Per contra, no ha crescut en nombre de vots on han crescut Podemos i IU-Sumar, especialment, però també de CHA. D’alguna manera, a la Franja, les eleccions anticipades d’Azcón han servit per a trencar una mica més lo bipartidisme. I per a ensorrar al PAR. Lo sistema de partits continue en transformació, a la Franja.

Una Franja complexa. Si alguna cosa mostren estes eleccions és que la Franja no té un sol moviment polític. Segurament que algunes dinàmiques poden ser llegides en clau territorial: una Ribagorça més progressista o un Matarranya més del PAR (encara). En unes eleccions que segur han tingut una lectura no només aragonesa, si no també estatalista i de valoració del Govern de Sánchez.

Taula: Resultats eleccions 8/2/2026

 PPPSOEVOXCHAExisteIU-MSPodemosPARSALF
Areny17,145,018,07,20,92,71,80,91,8
Benavarri25,436,316,613,42,10,52,10,71,6
Benasc35,924,814,29,82,53,21,61,22,7
Beranui46,334,17,39,80,02,40,00,00,0
Bonansa7,761,52,617,95,10,02,60,00,0
Castigaleu67,512,510,00,00,00,00,00,00,0
Estopanyà24,637,79,88,20,08,20,06,61,6
Isàvena37,422,219,212,11,02,00,02,00,0
Lasquarri60,317,92,66,41,33,83,81,31,3
Les Paüls47,620,010,57,60,04,80,02,91,0
Monesma i Caixigar37,816,227,00,02,75,40,08,10,0
Montanui21,239,816,88,81,84,40,92,71,8
Pont de Montanyana20,055,012,55,00,00,00,00,05,0
Sopeira18,852,18,36,32,10,04,20,04,2
Tolva22,129,416,216,22,91,54,41,52,9
Torre la Ribera35,622,224,48,90,00,00,02,26,7
Viacamp i Lliterà30,045,05,015,00,00,00,00,00,0
Albelda13,228,714,65,51,72,51,129,51,4
Alcampell30,442,316,25,50,91,40,90,90,3
Altorricó31,330,122,46,33,01,20,72,41,4
Sanui-Alins27,432,718,610,64,40,91,80,90,9
Baells30,234,09,49,41,90,00,011,30,0
Valldellou41,539,07,32,44,90,02,40,00,0
Camporrells11,053,49,621,91,40,00,00,01,4
Castellonroi27,834,327,84,10,60,00,61,21,8
Peralta19,227,926,012,51,03,81,02,94,8
Santisteve19,349,821,64,71,70,00,01,31,3
Tamarit32,125,822,57,41,61,60,41,81,8
Vensilló26,436,126,44,81,01,00,51,02,9
Fraga35,823,823,84,31,81,30,60,62,8
Mequinensa23,937,721,54,44,92,50,50,51,3
Saidí38,332,018,55,11,60,30,20,51,6
Torrent de Cinca37,219,926,01,62,30,20,01,44,6
Vilella de Cinca41,019,521,53,62,60,50,54,11,5
Favara27,332,918,07,87,81,00,60,82,4
Faió35,841,110,51,61,61,62,60,52,1
Maella38,934,616,64,31,80,00,20,11,4
Nonasp36,034,816,65,62,30,90,50,51,6
Arenys de Lledó17,047,912,88,55,34,31,11,10,0
Beseit33,120,021,95,015,00,80,40,82,3
Calaceit34,532,413,12,515,40,20,20,80,6
Fórnols29,825,512,82,125,50,00,04,30,0
Freixneda, la25,426,915,03,122,81,61,00,03,6
Fondespatla30,617,217,25,114,00,00,014,00,6
Lledó d’Algars12,617,210,35,74,62,30,040,25,7
Massalió32,031,210,54,910,54,00,43,61,6
Mont-roig40,68,420,03,913,55,20,05,82,6
Pena-roja de Tastavins20,627,511,810,310,83,40,012,31,5
Portellada, la39,212,820,010,410,40,00,02,44,8
Queretes34,926,415,67,88,82,00,32,01,7
Ràfels12,34,112,315,120,51,40,034,20,0
Torredarques26,538,810,212,22,00,00,04,16,1
Torre del Comte31,332,84,56,022,41,50,01,50,0
Vall-de-roures32,824,711,16,57,81,00,75,30,7
Vall del Tormo, la33,618,920,30,014,70,72,14,21,4
Valljunquera21,934,414,14,720,81,60,02,10,5
Aiguaviva31,125,522,43,57,05,60,72,10,7
Bellmunt de Mesquí26,035,116,95,22,63,91,36,51,3
Canyada de Beric, la27,323,630,90,01,81,80,07,31,8
Codonyera, la19,121,911,22,234,30,60,65,61,1
Ginebrosa, la31,422,922,01,77,60,00,010,22,5
Sorollera, la19,546,314,64,92,40,02,44,92,4
Torre de Vilella, la22,234,67,47,416,03,76,20,00,0
Mapa de les llistes guanyadores a cada municipi (Font: RTVE)

Etiquetat a