Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

Author Archive

Viles i gents

silhouette dog on landscape against romantic sky at sunset

Lo llop i les seues creus (I)*

// Natxo Sorolla

Un llop blanc va matar lo seu rader xiquet a Pena-roja al que ara coneixem com la Creu del Llop. La documentació del moment aporte el nom, lo mas i l’edat d’un total de quatre criatures d’entre 9 i 14 anys que va matar al terme en menys d’un any. Los atacs encaixen en un drama encara major, perquè durant cinc anys va matar «varios niños de los pueblos de Cataluña y Aragón: Pauls, Arnes, Mirabet, Horta, Cretas, Torredelcompte, Peñarroya, etc.». Feu-tos una idea: masovers que es troben davant un llop que va matant les seues cries. Òbviament, cinc caçadors ixen a per l’animal i l’exterminen l’any 1839.

Continue Reading

Viles i gents

young working mother cuddling baby and using laptop at home

Repoblació: ruralitat fluïda i gènere (III)

// Natxo Sorolla

Parlàvem fa unes setmanes que la despoblació segurament té més a veure en les «idees» (voler viure a un poble) que no en problemes «materials» (tindre faena i bones comunicacions). I per això proposava que s’ha de mimar als jóvens i totes les bones iniciatives que tenen. Seran ells que hauran de construir eixe nou món seu. I els estudis, i el nostre dia a dia, mos parle de jóvens que cada vegada més no és que «es quedon», si no que «retornen» després d’anar a estudiar fora. O jóvens que cada vegada més «commuten»: viuen a un poble i fan kilòmetres cada dia per a treballar. O jóvens que «teletreballen», i que alguns dies fitxen, i altres treballen des de casa. La ruralitat fluïda, dirien alguns.

Continue Reading

Viles i gents

person coloring art with crayons

Població: estils de vida, relacions socials i poder (II)*

// Natxo Sorolla

Parlàvem fa unes setmanes que la despoblació no només és un problema de carències materials: fibra òptica, bones carreteres, centres comercials. És més cosa de pulsions a la vida: hi ha a qui se li desperte l’interès per viure a un poble (i hi ha a qui no). I, evidentment, hi ha a qui les circumstàncies li porten a reforçar eixes pulsions.

Sigue com sigue, com afavorim estes pulsions cap al món rural? Fa bastant temps, l’any 1488, a un contracte que li feen a Miquelet de la Ginebrosa per a aprendre de barber a Alcanyís, especificaven que «si se’n va, fer-lo-li tornar en sa cassa, ya no se n’anave a València o a Barcelona o en altres terres luyn», documente Agustí Campos. Evidentment, això no fa canviar les pulsions, i esta via no és possible contemporàniament (gràcies al canvi dels temps).

Continue Reading

Viles i gents

Despoblació: materialisme i estils de vida (I)*

// Natxo Sorolla

Si mireu alguna de les poques pel·lícules o sèries ambientades a un poble, en tota seguretat trobareu multitud de personatges que volen fugir d’aquell escenari. La cultura popular tendix a convertir els pobles en espais grisos (o idealitzats). Per contra, aquí construïm un relat focalitzat en lo món material modern: “Qui ha de viure a este poble si no hi ha «fibra òptica»?”. Podeu completar la frase en què no hi ha «bona carretera», «hospital» o «centre comercial». Les dos visions expliquen part del problema rural: estem atrapats en un relat urbanita i centrat en les carències materials. Però crec que això només són factors secundaris per a explicar la despoblació.

Continue Reading

Reportatges

Les creus i les cares del llop*

// Natxo Sorolla

Ha tornat lo llop per les nostres terres. La tradició jueva, i per tant cristiana, té en la figura de Noé el símbol de la diversitat animal, que ell va salvaguardar, posant a l’arca una parella de cada espècie animal. Hi ha qui contemporàniament xale en eixa diversitat animal anant al zoo, alegrant la ment i la vista en una presumpta biodiversitat, hiperdomesticada. A poc gust que tingues pel teu entorn també hauràs xalat veent cabres monteses pels Ports de Beseit. Va passar de ser una espècie en seriosa regressió, per la pressió cinegètica, a tindre una densitat tremenda als Ports. De fet, fa uns anys ere habitual veure raberes extremadament grans de cabres. En pocs centenars de metres es podien veure desenes d’exemplars. I en los conseqüents beneficis que també en traïen les reserves de caça.

Continue Reading

Viles i gents

Dos dècades de lafranja.net*

// Natxo Sorolla

Recordo entrar a l’Institut Francisco Grande Covián (aka l’Institut de Vall-de-roures) pensant que parlava xapurriau. Però gràcies als coneixements de professors de castellà com P. Lorenzo vam entendre que no parlàvem mal, si no que parlàvem un dialecte més d’una llengua que històricament havíem denominat català. Fa 25 anys vaig fer la selectivitat a Alcanyís, i em vaig comprar un llibret que explicave de què anave cada carrera universitària. No tenia allò que se sol dir «referents familiars» per a triar el correcte. «Estudia el que t’agrado». I continuo pensant que és un gran consell!

Continue Reading

Viles i gents

‘Verba volant, scripta manent’. I esprais ignoren*

// Natxo Sorolla

Los Monty Python satiritzaven ja fa quasi mig segle quan Brian intente entrar al Front Popular de Judea, i les batalles entre capelletes jueves los fan oblidar quin és l’enemic comú. Però l’enemic no és estratègicament molt millor, perquè quan finalment fa una pintada contra els romans, un centurió el castigue a copiar-ho cent vegades a la mateixa paret per haver-ho pintat mal. Allò que es vol amagar acabe multiplicant la seua difusió. Efecte Streisand, en diríem ara.

Continue Reading

Reportatges

De ‘català’ a ‘xapurriau’ via ‘llemosí’

// Natxo Sorolla

Reproduïm les tres columnes que el sociolingüista Natxo Sorolla ha publicat a la columna «Viles i gents» del periòdic baixaragonès La Comarca sobre la peripècia històrica que la denominació de la nostra llengua ha sofert al llarg dels segles. S’hi demostra que el nom «chapurriau» que defensen com a denominació «històrica» alguns elements poc documentats, és en realitat molt moderna.


La radera vegada que a «això» li vam dir «català»

De menut ere molt clar que parlava xapurriau. De fet, que parlàvem «xapurriau», i «no català», se va convertir en una acció de fe. Però els professors de llengües de l’Institut de Vall-de-roures mos van fer veure que sense tant fonamentalisme, i posant una visió més àmplia i crítica, entendríem millor allò que parlàvem, li diguérem com li diguérem. Anys més tard m’ha continuat interessant saber a on naix això del «xapurriau». Quina és la primera vegada que s’escriu la paraula «chapurriau» per a la nostra llengua? I l’evident és que dir-li xapurriau és molt recent en la història, encara que de menuts mos hi agarrarem com a un ferro roent. Però avui no podrem donar la resposta, encara. Anem a pams.

Continue Reading

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: