I aquí tanco la revisió que Stanley mos fa a Fatxa sobre l’emergència de l’extremadreta els últims anys. A l’epíleg destaque la dinàmica de l’extremadreta per a normalitzar allò que fins aquell moment havia sigut impensable. I ho explique en sa iaia, jueva a l’alemanya nazi, que visitave un camp de concentració com a treballadora social: trobave un gran contrast entre les aberracions del camp de concentració i la normalització que n’havien fet fins i tot los jueus de Berlín. I això quadre en lo que Trump, o Milei, han fet bandera: moure la finestra d’Overton. Segons esta perspectiva, les propostes polítiques tenen diferents graus d’acceptació per part de l’opinió pública, des d’allò impensable o radical fins allò que és acceptable, raonable, popular o normal. Tradicionalment en política s’ha usat la tècnica del peu a la porta: los venedors al carrer comencen per una cosa fàcil, com demanar l’hora, perquè una vegada ham establert relació tindràs més difícil en confrontar una demanda més difícil. O en política, introduixco una qüestió menor raonable, per a després ampliar-la a un tema menys popular.
Trump s’ha especialitzat en la tècnica oposada, de la porta al nas: començar per una proposta clarament impensable, perquè la finestra s’obre fins normalitzar una altra que inicialment ere radical. I Stanley escriu lo llibre en un moment en què Trump iniciave el seu primer mandat i encara no havie desenvolupat algunes de les polítiques més extremes: la declaració d’emergència per construir el mur en Mèxic, la devolució de sol·licitants d’asil, la retirada d’acords internacionals com l’Organització Mundial de la Salut, lo negacionisme durant la COVID-19 o, sobretot, l’intent de revertir els resultats electorals que va culminar en l’assalt al Capitoli.
La idea d’aixecar un mur entre els Estats Units i Mèxic va passar de ser una extravagància a estar al centre del debat. I en la dinàmica habitual de controlar el debat, Trump va pujar l’aposta proposant que el mur lo pagarie Mèxic. Si finalment no s’ha fet lo mur és poc rellevant, perquè això ha aplanat lo camí a normalitzar polítiques migratòries dures que en aquell moment es consideraven radicals.
Fa uns mesos , la discussió internacional estave en milers de morts en una campanya de genocida d’Israel a Gaza. Trump va ampliar la finestra a allò impensable: fem net, i convertim Gaza en un resort turístic, la Riviera de l’orient mitjà. I poc importe què s’ha fet més tard, perquè la foto d’afavoridor de la pau entre Israel i Palestina se l’ha emportat ell. Capacitat d’obrir debats impensables, i quan tots hi estem parlant, ell ja en té un altre en cartera.
*Publicat a La Comarca, 5 de desembre de 2025