Viles i gents
El passat que mai va existir*
Escrit per Luismi Agud Sorli a 4 de juny de 2026
Vivim a un món en el qual el record del passat és cada vegada més rellevant. Habitualment s’utilitza la remembrança d’una joventut, un país o un món com si fossin veritats indiscutibles.
Publicat a Columnes,Viles i gents
Ara al fem li diuen compost*
Escrit per Tomàs Bosque a 20 de maig de 2026
Aprofitar la matèria orgànica podrida per ajudar als cultius a créixer més i donar millors collides, és tant antic com la pròpia Agricultura, que hi va començar al Neolític fa 10.000-12.000 anys.
Publicat a Viles i gents
Arbres vells*
Escrit per Carles Terès a 8 de maig de 2026
Recentment hem tallat els ametlers de la Sortanella. L’indret no els era propici, ja que d’ametles mai no se n’hi van collir gaires. La meitat dels arbres eren morts i a l’altra meitat poc els faltava. Ara la llenya mos farà bon servei un parell d’hiverns.
Publicat a Viles i gents
Tornar a apujar les persianes*
Escrit per Estela Rius a 28 d'abril de 2026
Pa Setmana Santa lo poble s’aumplís de gent. Cases que durant l’any estan tancaes, veus com s’apugen les persianes i acudissen veïnes i veïns emigrats, descendents i algun visitant.
Publicat a Viles i gents
Monuments sense gent*
Escrit per Lluís Rajadell a 22 d'abril de 2026
L’arxiu de la província italiana de Bolzano va obrir l’any 2025 un apartat a la seua web oficial per a mostrar les fotos que van fer dos soldats d’aquell territori al passar per Espanya amb les tropes feixistes durant la Guerra Civil.
Publicat a Viles i gents
‘Pongamos que hablo’ d’un crim*
Escrit per Luismi Agud Sorli a 13 d'abril de 2026
Com deia Joaquín Sabina i, més endavant, també Porretas, Madrid és «allá donde se cruzan los caminos». Aquesta és una de les característiques bàsiques de qualsevol nucli que opera com a capçalera urbana, tant a gran escala com a petita. Saragossa també és una cruïlla de camins i, en un pla comarcal, així ho és
Publicat a Viles i gents
Quan la Natura pren*
Escrit per Vicent Pallarés a 8 d'abril de 2026
La Natura sembla que no oblida. Ella només espera. Quan deixem de cuidar i de cultivar, torna a avançar lentament, sense pressa però sense pausa, reclamant els espais que un dia van ser seus.
Publicat a Viles i gents
Les Gelades de 1956*
Escrit per Tomàs Bosque a 2 d'abril de 2026
Trenta anys escrivint columnes soltes a la Comarca i mai havia escrit res sobre les gelades de l’olivar del 56; segurament perquè el company Rajadell, que és qui ha estudiat millor la “gelada”, ha anat tractant el tema en moltes ocasions.
Publicat a Viles i gents