Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

Arxiu d'Autor

Imaginació llauradora *

// Lluís Rajadell

La ment del llaurador no s’associe habitualment amb la imaginació, una qualitat que es considera més pròpia de poetes, artistes, pensadors o filòsofs. Apegada com està a la terra i al treball físic més exigent, es pot pensar que no te tendència ni capacitat per a l’abstracció. Una presumpció molt equivocada.

llegir més Sense Comentaris

Una data històrica*

// Lluís Rajadell

La Diputació Provincial de Terol retrà homenatge al que era el seu president quan, al juliol de 1936, va esclatar la Guerra Civil, Ramón Segura Ferrer, regidor a Vall-de-roures per Izquierda Republicana, el partit d’Azaña. Segura va morir executat extrajudicialment a les primeres setmanes de la sublevació reaccionària. L’escriptor Ildefonso Manuel Gil conta magistralment aquell funest episodi al seu llibre ‘Concierto al atardecer’.

llegir més Sense Comentaris

La colònia oblidada*

La troballa casual d’un document guardat a l’arxiu municipal de Sant Esteve Sesrovires (Barcelona) rescata la memòria de la llar infantil on 120 xiquets del Matarranya van viure el darrer capítol de la Guerra Civil.

// Lluís Rajadell

L’arxiu municipal de Sant Esteve Sesrovires (Barcelona) ha iniciat una recerca per rescatar de l’oblit la colònia «Hogar del Niño Aragonés», que, entre 1938 i 1939, va funcionar a una finca del municipi, la Masia Bach, per acollir 120 xiquets de la Comarca del Matarranya. Els sagals, d’entre 4 i 14 anys, havien estat evacuats davant l’ofensiva franquista que va provocar la caiguda del front aragonès.

L’existència de la colònia és pràcticament desconeguda a Sant Esteve Sesrovires, on pertany el nucli de La Beguda Baixa que va acollir el refugi de xiquets procedents de Vall-de-roures, Beseit, Pena-roja, la Torre del Comte i altres pobles. Encara que va ser un ambiciós projecte solidari i educatiu promogut per Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) —un organisme multinacional de filiació anarquista— amb el llibertari matarranyenc Juan Bautista Albesa ‘Batiste’ com a principal responsable, la memòria de l’«Hogar del Niño Aragonés», amb el pas del temps, s’havia esvaït.

llegir més Sense Comentaris

Agricultor, regant, sindicalista i admirador de Mick Jagger

Mor a Maella José María Puyol, president del Sindicat Central de Regs del Matarranya

// Lluís Rajadell

Obituari. El president del Sindicat Central de Regs del Matarranya, José María Puyol, va morir el proppassat 31 d’agost per causes naturals a la seua Maella natal als 70 anys. José María era prou conegut per tota la conca del Matarranya després d’haver presidit el sindicat de regants durant diverses dècades, en les quals va recórrer els pobles de la seua competència i va mantenir una estreta relació amb els usuaris de l’aigua i amb altres sectors implicats en la conservació dels rius.

llegir més 1 Comentaris

La taca

// Lluís Rajadell

Compatibilitzar la llengua catalana materna amb la ciutadania aragonesa és complicat per determinats aragonesos catalanoparlants. Per als veïns del Matarranya i de part del Baix Aragó, assumir les dues vessants de la seua identitat pot ser difícil si es considera que parlar català suposa un demèrit de l’aragonesitat. Alguns catalanoparlants d’estes dues comarques han trobat una solució per eixir del pas.

llegir més Sense Comentaris

«La cosmètica biològica és tan eficaç com la convencional i més respectuosa amb l’entorn»*

Evelyn Celma, fundadora de l’empresa de cosmètica biològica Matarrània

// Lluís Rajadell

Evelyn Celma, nascuda i criada a Barcelona, va mantenir sempre vives les seues arrels a la Freixneda fins que l’any 2007 es va traslladar al Matarranya i va posar en marxa a Pena-roja l’empresa de cosmètica biològica Matarrània. Este negoci dona treball a vuit dones de la comarca. A més de produir i distribuir cosmètics basats en l’oli d’oliva i les plantes de la zona, ha obert espais demostratius del cultiu ecològic de plantes aromàtiques i per a fer tallers d’elaboració de cosmètics naturals.

llegir més Sense Comentaris

Joaquín Celma, d’alcalde de Vall-de-roures a víctima dels camps de concentració*

Va estar empresonat per participar en la revolució anarquista de 1933 i va morir a Gusen amb 41 anys

// Lluís Rajadell

“Lo meu pare mos escrivie cartes des del camp de concentració de França. En una d’elles mos die que mos havie comprat dos bicicletes en los diners que guanyave al eixir a treballar i que promte mos les portarie”. Però l’anhelat retrobament entre Joaquín Celma, alcalde republicà de Vall-de-roures, i els seus dos fills, Florentín i Hermínia, mai es va produir. Mitjançant falses promeses, els ocupants nazis de França van aconseguir que Celma marxés voluntari a Alemanya, on va estar internat en els camps de concentració austríacs de Mauthausen i Gusen, on va morir l’any 1941, amb 41 anys.
Va ser un dels 4.000 republicans espanyols morts als camps de concentració durant la II Guerra Mundial amb l’aprovació del general Franco.

llegir més 2 Comentaris

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: