// Lluís Rajadell

El Ministeri de Seguretat Social ja compleix amb l’exigència del blaverisme més ranci, que demana, una vegada anunciada la utilització de les llengües cooficials al Congrés, que el valencià en sigui una. El Ministeri emet cartes oficials amb el text escrit en castellà, català, basc, gallec i… valencià. Al remetre la targeta sanitària europea, els ciutadans podem comprovar com se’ls informa amb cinc llengües oficials.

// Lluís Rajadell

S’ha acabat. La victòria electoral del PP a les eleccions autonòmiques del passat 28 de maig i la previsible col·laboració amb Vox per a governar els propers quatre anys condemna les polítiques de protecció i promoció de les dues llengües minoritàries d’Aragó a la galleta de les escombraries. Adeu a la Direcció General de Política Lingüística, al programa Jesús Moncada de foment del català l’escola, a les col·leccions de llibres en català, al premi Guillem Nicolau i —m’agradaria equivocar-me— a l’ensenyament de català a les escoles.

// Lluís Rajadell

Dins de les misèries de la nostra llengua a l’Aragó, qualsevol gest de complicitat és benvingut. Com la utilització per la Direcció General de Tràfic (DGT) al seu mapa d’incidències de la nomenclatura bilingüe català/castellà dels pobles del Matarranya i el Baix Aragó. El que hauria de ser la norma —respectar als mapes oficials els noms autòctons— és una excepció que els catalanoparlants celebren amb alifares.

// Lluís Rajadell

El professor de la Universitat de València Lluís del Romero va acabar l’any 2020 un extens inventari dels molins d’oli i de farina, de les fàbriques de llum, dels batans i d’altres indústries abandonades de la província de Terol que va publicar en el llibre En busca de la Ferté. És, a més, un investigador de llarga trajectòria del problema del despoblament dels pobles de Terol. Mitjançant l’associació Recartografías, ha posat en marxa al Mas Blanco, que pertany al municipi de San Agustín, un centre d’investigació i divulgació al voltant de l’emigració i l’abandonament del món rural.

// Lluís Rajadell

A vegades penso que l’oposició contra la normalització de la llengua catalana per part de bona part dels catalanoparlants d’Aragó té com a principal motivació la peresa. Si no és català, no cal aprendre la normativa de l’estàndard, com fan la resta dels parlants. S’acaba més prompte escrivint com a cada u Déu li doni a entendre o inventat-se normatives al gust del consumidor. Ben faciletes i el més properes al castellà, si és possible..

// Lluís Rajadell

La província de Terol i, més concretament, les terres altes de la comarca de Gúdar-Javalambre, està vivint una autèntica febre trufera que, en pocs anys, ha transformat l’economia, la demografia, el turisme i la gastronomia comarcals. Sarrión, que s’ha guanyat el títol de capital de la trufa negra, experimenta un continu creixement poblacional de la mà d’un fong que alguns anomenen ja «el nou or negre». Les perspectives immediates són que el creixement de la producció i, per tant, dels seus efectes socioeconòmics, continuarà a curt termini per l’ampliació de les plantacions d’alzines truferes i pels nous regadius que entraran en servei en 2023.

// Lluís Rajadell

Els mots o malnoms són, als pobles, els principals referents per a nomenar o dirigir-se als veïns, molt més eficaços que els noms i cognoms que apareixen als registres oficials. Estes paraules, a vegades amb un evident contingut ofensiu, aplicades a títol individual o amb freqüència familiar, es poden heretar d’una generació a una altra amb tanta consistència i presència social que arriben a amagar per complet els noms particulars fins a condemnar-los a l’oblit més absolut en la memòria col·lectiva.

// Lluís Rajadell

Les oliveres es van gelar el febrer de 1956 i el Matarranya perdia la seua principal font d’ingressos, de treball i de vida. En busca d’un lloc on guanyar-se les garrofes, una colla d’hòmens de distints pobles del Matarranya fee les maletes —de fusta allavontes— uns mesos després per viatjar al nord de França. Anaven a treballar als frondosos pinars de la Xampanya, a 1.300 kilòmetres de casa a un país de llengua desconeguda per a ells. A la petita colònia matarranyenca que es va formar al voltant de la ciutat de Troyes hi havie, sobretot, gent llauradora que s’havie quedat sense futur.