Entres a una llibreria i pegues una ullada a les piles dels títols més venuts. Estan al entrar, només passar la porta, com una ratera parada per caçar lectors desprevinguts. Destaca el claper d’un llibret menut de tapes roges i disseny acurat, Les nits blanques, de Fiodor Dostoievski. A les tapes informa que es tracta de la vigèsima edició, vigèsima! Què ha passat aquí? Com pot ser que una obra escrita a mitjans del segle XIX sigue, avui, un supervendes i, a més, entre el públic més jove.
L’èxit de la novel·la de Dostoievski entre la joventut és una tendència que s’arrossega des de fa uns pocs anys. Es veu que tot va començar a les xarxes socials —ara tot comença a les xarxes socials o no comença— quan algú —un influencer, suposo— va proposar esta lectura com a iniciació als clàssics. D’esta manera Dostoievski passava, de ser un autor rus de fa dos segles que retratava un país i una societat molt allunada de l’actual, a ser un modern.
Pel que em conta una lectora, Les nits blanques té molts avantatges a l’hora de llegir. És, com deia, un clàssic, és una novel·la —que sempre fa de millor passar que un assaig—, és curta i té un argument romàntic. Millor Dostoievski que la morralla de Crepuscle o les Cinquanta ombres de Grey.
I segueix la lectora. «I, quan me l’acabe, també vull llegir altres llibres de Dostoievski, com “Els germans Karamàzof o Crim i càstig». Paraules majors.
Les maleïdes xarxes socials són un mitjà de comunicació actual, poderós i clau per arribar a la població jove. Però sorprèn que haguen estat decisives per a difondre la millor literatura russa. No tot està perdut.
*Pubicat a La Comarca, 31 de juliol de 2026