Aragó
Curs d’estiu a Jaca sobre literatura en català i aragonès
// Carme Messeguer
Entre el 14 i el 16 de juliol, en el marc dels cursos d’estiu de la Universitat de Saragossa en les aules de la Residència universitària de Jaca i amb la col·laboració de la càtedra Johan Ferrández de Heredia, s’ha desenvolupat el curs «Aragonés i catalán en la literatura de Aragón».
El programa es va estructurar en tres parts, que van tractar, respectivament, de la producció literària en aragonès, en català, i del fet d’escriure en aquestes llengües des de l’experiència d’escriptors actuals.
Lluís Rajadell, guardonat amb el Premi Guillem Nicolau 2021
// Redacció
La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó ha fet públic avui el veredicte del Premi Guillem Nicolau, l’objectiu del qual és reconèixer la tasca en foment de la difusió del català d’Aragó. El guardó, dotat amb 3.000 euros, ha recaigut en aquesta ocasió al periodista Lluís Rajadell.
El Premi Guillem Nicolau reconeix una obra de creació literària en qualsevol gènere (narrativa, poesia, teatre, assaig) escrita en català d’Aragó en qualsevol de les seues varietats.
L’obra guanyadora en aquesta ocasió es titula Terra Agra. El Jurat —presidit pel cap de servei de Política Lingüística, Francho Beltrán, i com a vocals vocals la guanyadora de l’anterior edició Merxe Llop, així com Ramón Mur i Javier Rodes, actuant de secretària Azucena López— ha triat aquesta obra perquè «aporta una nova reflexió sobre fets històrics, d’una manera original i creativa, a través de relats curts vinculats a el territori que traslladen al lector a mig camí entre la realitat i la ficció».
El Govern nomena els primers membres de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua
// Redacció
El Consell de Govern ha aprovat avui el nomenament dels primers quinze membres de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua que s’articula en dues seccions, l’Institut de l’Aragonès i l’Institut Aragonès del Català.
Aquest òrgan va ser creat per la Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó com a institució científica oficial en l’àmbit de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies.
Les seues competències són: establir les normes referides a l’ús correcte de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó i assessorar els poders públics i institucions sobre temes relacionats amb l’ús correcte de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies i amb la seua promoció social.
La DGA desenvolupa el pressupost participatiu de política lingüística*
// Màrio Sasot
A fi de concretar el «Compromís de treball conjunt», signat el passat dia 28 de setembre de 2020 amb prop de 60 associacions de l’àmbit de l’aragonès i el català, la Direcció General de Política Lingüística ha sol·licitat a aquestes agrupacions propostes per desenvolupar dins del pressupost de 2021, sempre que puguin dur-se a terme tenint en compte tant la situació sanitària com els tràmits administratius necessaris.
Recerca i divulgació del català a la Universitat de Saragossa*
// Javier Giralt Latorre i Maite Moret Oliver
L’àrea de Filologia Catalana ha estat un veritable centre de recerca i divulgació del català a la Universitat de Saragossa, ja que, des dels seus orígens, ha dirigit la seva atenció cap a l’estudi de la llengua catalana a la Franja d’Aragó. Els professors de llengua i literatura catalanes d’aquesta Universitat –Maria Rosa Fort, Javier Giralt i Maite Moret– han dedicat els seus esforços a investigar el català d’Aragó des de perspectives diverses.
Un dels punts més forts de la tasca duta a terme és la que té a veure amb la història del català en terres aragoneses. A través de diversos projectes de recerca, de caire nacional i regional, han aconseguit aplegar un corpus documental molt important procedent de totes les comarques catalanoparlants d’Aragó; un conjunt de documents que ja s’han començat a estudiar i que ha donat com a resultat algunes publicacions
Un TFG sobre lèxic dialectal de Mont-roig defensat a la UNIZAR
// Maite Moret Oliver*
Divendres 9 de juliol es va defensar a les 12:30 del matí a l’aula 1 de la Facultat de Filosofía y Letras de la Universitat de Saragossa, el Treball de Final de Grau (TFG) titulat «Flora y etnobotánica en Monroyo/Mont-roig (Teruel): un estudio léxico dialectal», l’autora del qual és Kàtia Benaiges Saura, de Mont-roig de Tastavins, i el director en Dr. Javier Giralt Latorre, titular de Filologia Catalana d’aquesta Universitat.
‘Paraules Precioses’, primer projecte eTwinning sobre el català d’Aragó*
// Pepa Nogués*
Durant aquest curs escolar, 10 centres educatius d’Aragó han dut a terme el projecte eTwinning ‘Paraules Precioses’, el primer dedicat a investigar i posar en valor les llengües pròpies d’Aragó, el català en aquest cas. Ha estat un projecte transversal obert a tot el professorat de o en català d’Aragó, de tots els nivells de l’educació escolar obligatòria, des d’Educació Infantil a l’ESO, que ha servit per aprendre a gestionar projectes col·laboratius en línia a la plataforma eTwinning a través d’un treball pràctic..
José Antonio Carrégalo, Pasqual Vidal i ‘Temps de Franja’, Premis Desideri Lombarte 2021
// Redacció
El jurat de el Premi Desideri Lombarte 2021 ha decidit atorgar en aquesta edició el premi ex aequo a la revista Temps de Franja i als investigadors i escriptors recentment traspassats José Antonio Carrégalo Sancho i Pasqual Vidal i Fígols.
El Premi Desideri Lombarte reconeix una tasca continuada o d’especial notorietat i importància en qualsevol dels àmbits socials, culturals, esportius, artístics, econòmics, etc., que suposin un destacat benefici per al català d’Aragó, especialment les activitats destinades a la dignificació, difusió, investigació, ensenyament, expressió literària, etc., del català d’Aragó i constitueixi un model i testimoni exemplar per a la societat aragonesa.
Temps de Franja és una publicació periòdica que, des de l’any 2000, s’ha convertit en el mitjà de comunicació i d’expressió cultural de les diferents comarques que conformen la zona oriental d’Aragó i són de parla catalana. Ha servit per articular culturalment aquestes comarques i per ser vehicle de notícies, articles d’opinió i estudis de tot l’Aragó catalanoparlant. Com a separata publica també Temps d’escola, elaborat pels escolars de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca, el Baix Aragó-Casp, el Baix Aragó i el Matarranya.
Aragó reconeix per primer cop l’acreditació de la competència lingüística en les seues llengües pròpies**
// Fernando García Fernández*
Les successives lleis orgàniques que han regulat l’educació a l’Estat espanyol han recollit l’ensenyament d’idiomes, que té per objecte capacitar l’alumnat per a l’ús adequat dels diferents idiomes, incloent-hi els nivells de bàsic, intermedi i avançat, que després el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües subdivideix en A1, A2, B1, B2, C1 i C2.
A Aragó, el reconeixement de l’acreditació de la competència lingüística es va desenvolupar en l’Ordre de 11 de novembre de 2014, per Espanyol com a llengua estrangera, Alemany, Català, Xinès, Francès, Anglès, Italià i Rus.
Chusé Aragüés, Premi a la Trajectòria Professional
// Redacció
El Departament d’Educació, Cultura i Esport ha concedit a Chusé Aragüés el Premi a la Trajectòria Professional en el sector del llibre a Aragó en 2020.
El jurat —format pel director general de Cultura, Víctor Lucea; el director del Centre d’el Llibre d’Aragó, José Luis Acín Fanlo, a més de María Ángeles Naval López, Rosario Fraile Gayarre i Rafael Yuste Oliete— ha considerat que Aragüés és mereixedor d’aquest reconeixement per «una trajectòria sòlida, esforçada i brillant en els àmbits de l’edició, la distribució, la traducció i la promoció cultural».
Curs extraordinari de la Universitat de Saragossa «Aragonès i català a la literatura d’Aragó»
// Redacció
L’aragonès i el català no són llengües oficials a Aragó, fet que no ha afavorit un ensenyament de les dues llengües en cap dels estadis del nostre sistema educatiu, ni tan sols en l’universitari. No obstant això, no ha suposat un impediment perquè nombrosos escriptors, motivats pel seu amor a aquestes llengües minoritzades, hagin fet el pas d’emprar l’aragonès o el català en les seues composicions. En època contemporània s’han desenvolupat unes literatures que, tot i el seu interès, són escassament conegudes.
El Govern d’Aragó convoca el Premi ‘Desideri Lombarte’ 2021
// Redacció
El Butlletí Oficial d’Aragó ha publicat l’Ordre que regula la convocatòria de el Premi Desideri Lombarte, en la seua edició de l’any 2021. Este premi està destinat a el reconeixement a una tasca continuada o d’especial notorietat i importància, en qualsevol dels àmbits socials, culturals, esportius, artístics, econòmics, etc. que suposin un destacat benefici per al català d’Aragó, amb especial consideració de les activitats destinades a la dignificació, difusió, investigació, ensenyament, expressió literària, etc. del català d’Aragó i constitueixi un model i testimoni exemplar per a la societat aragonesa.
