Aragó
Es publica el mapa toponímic de Maella
// Redacció
La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, en col·laboració amb l’Associació Guirigall de Maella, ha promogut l’edició d’un fullet toponímic del terme municipal de la població amb prop de 250 noms ubicats cartogràficament. Són els que ha seleccionat l’equip de voluntaris maellans dels 340 que, de moment, té recollits i geolocalitzats.
El fullet desplegable consta d’un mapa detallat del terme i, al revers, del llistat de topònims agrupats per categories i amb la referència de coordenades per a que puguen ser trobats fàcilment en l’esmentat mapa. Hi consten barrancs, basses, camins, corrals, pistes, coves, creus, ermites, finques, fonts, masos, nòries, prats, racons (‘rincons’), salts d’aigua… D’aquesta manera s’intenta evitar que el patrimoni lingüístic maellà acabi oblidat.
5 alumnes d’Aragó, a la final del concurs AMIC-Ficcions
// Redacció
Un total de 63 alumnes inscrits de 4 centres educatius d’Aragó han participat en l’edició d’enguany, que per primer cop compta amb joves de la demarcació de Saragossa
Dues docents d’Aragó, una de l’IES Joaquín Torres de Mequinensa i una altra de l’IES Matarraña de Vall de Roures, finalistes en la categoria de professor més motivador del certamen
La quinzena edició del concurs literari AMIC-Ficcions ha presentat el seu llistat de finalistes. De les més de 1.800 històries publicades que es van pujar durant el termini del concurs, el jurat, format per persones vinculades al món literari i de l’educació, ha seleccionat 4 relats de 5 joves d’Aragó dels quals 2 són d’Osca, 1 de Saragossa i 1 de Terol i 2 professores que han arribat a la final.
Magda Godia Ibarz, premi Desideri Lombarte 2023
// Redacció
Magda Godia Ibarz ha estat guardonada, a títol pòstum, amb el premi “Desideri Lombarte 2023”.
El jurat, compost pel Sr. Ignacio Belanche Roche, Sr. Arcadi Calderó Peralta i na Carme Messeguer Zapater, i presidit pel Sr. Francho Beltrán Audera, cap de servei de Política Lingüística, va decidir, per unanimitat, concedir el premi “Desideri Lombarte 2023” a na Magdalena Godia Ibarz per la seua decidida contribució a la defensa i la dignificació del català d’Aragó. Perquè amb la seua cordialitat, energia i amor per la terra, ens ha ensenyat a estimar la llengua i la literatura aragonesa en català des de la seua Mequinensa natal. El seu compromís actiu en favor de la cultura des de la responsabilitat política queda per sempre com un exemple per a la societat aragonesa.
L’AAL aprova l’ortografia de l’aragonès
// Redacció
El Ple de l’Academia Aragonesa de la Lengua, en sessió extraordinària celebrada el passat dilluns 3 d’abril, ha aprovat l’Ortografia de l’aragonès, la normativa ortogràfica oficial de l’aragonès.
Amb aquesta decisió històrica, l’Acadèmia posa fi a la situació actual de concurrència de múltiples propostes ortogràfiques per a l’escriptura de l’aragonès. La mateixa AAL va reconèixer aquesta situació de partida l’octubre passat, quan va aprovar un acord normatiu que, provisionalment, considerava «ús correcte» la utilització de qualsevol de les normes gràfiques preexistents, fins que es publiqués la normativa ortogràfica en què la Institució estava treballant. Des de l’aprovació, dilluns passat, de la normativa ortogràfica oficial, queda sense efecte l’acord publicat el mes d’octubre.
El Paranimf acollí el Dia de la Llengua Materna a Saragossa
// Màrio Sasot
El proppassat dilluns 21 de febrer, se celebrà a l’Aula Magna del Paranimf de la Universitat de Saragossa el Dia Internacional de la Llengua Materna, amb la presència, entre altres autoritats, del Rector de la Universitat de Saragossa, José Antonio Mayoral, del Director General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, Ignacio López Susín; del president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, Javier Giralt; dels directors generals del Departament de Vertebració del Territori, Gregorio Briz i Bizén Fuster, i del president de la comarca del Baix Cinca i alcalde de Saidí, Marco Ibarz. En la seua salutació als presents que omplien el recinte, Mayoral digué que «les llengües van més enllà de ser un instrument de comunicació i són, a més, un valuós patrimoni immaterial que s’ha de protegir». «Les llengües —afegí— transmeten bellesa, són bellesa».
L’ensenyament de l’aragonès i del català*
// Artur Quintana i Font
Mentre que l’ensenyament d’una llengua estrangera i del castellà és obligatori, s’observa que el de l’aragonès i el català, les nostres llengües pròpies i històriques, és optatiu, i això passa malgrat que la Constitució a l’article 3.2 proclame que aquestes llengües ‘seran també oficials’ –fa servir el futur perquè l’any 1978 en proclamar-se l’actual Constitució no ho eren, i el ‘també’ perquè el castellà ja n’era, d’oficial. I si voleu saber què vol dir per a una llengua ser oficial, només us cal llegir l’article 3.1 de la Constitució que diu que el ciutadà té el deure de conèixer la llengua oficial i el dret de fer-la servir. Essent així l’Estat ha de posar els mitjans perquè el ciutadà puga conèixer-la i fer-la servir en tot indret i moment. Pareix de sentit comú, oi que sí?
Alerta sobre la substitució lingüística a Aragó
// Redacció
Les associacions culturals alerten sobre la substitució lingüística del català a Aragó i posen la mirada a Europa en el Dia Internacional de la Llengua Materna
La 3a edició de les ‘Jornades de Reflexió en Positiu sobre el Futur de la Nostra Llengua’ estarà dedicada al Multilingüisme a Europa i constarà de dos conferències amb debat en format on line. Els organitzadors, l’Associació Cultural del Matarranya i Clarió-Associació de Famílies del Matarranya per la Llengua, han volgut, enguany, posar la mirada a Europa per tenir una visió més àmplia i poder així entendre millor allò que ens passa a prop.
Aragó celebrarà el Dia Internacional de la Llengua Materna
// Redacció
Un any més, coincidint amb el 21 de febrer, Aragó celebrarà el Dia Internacional de la Llengua Materna, una jornada instituïda per la UNESCO que busca promoure el multilingüisme i la diversitat cultural.
Com en ocasions anteriors, l’Edifici Paranimf de la Universitat de Saragossa acollirà, a partir de les 18.30 hores, la celebració de l’acte central que ha promogut la Direcció General de Política Lingüística.
Veus en el cerç
// Artur Quintana i Font
En el Temps de Franja del 4 de febrer d’enguany publicat per Redacció a Aragó us informàvem sobre l’exposició de la DGPL dedicada a les dones que han escrit i escriuen en aragonès i en català a l’Aragó. L’exposició s’ha presentat a Jaca i a Saragossa i aquest 7 de febrer d’enguany ho ha estat a Alcanyís, on romandrà fins al 14 de març, dia en què se celebrarà una taula rodona al Liceo d’Alcanyís amb presència, entre altres, de l’escriptor i periodista Màrio Sasot, ben conegut pels lectors de Temps de Franja.
‘Visiones’, una col·lecció de vídeos sobre les llengües patrimonials aragoneses
// Redacció
Des del 31 de gener, el canal de YouTube Llengües d’Aragó va publicant les peces de la sèrie documental “Visions”, que engloba catorze capítols temàtics sobre l’aragonès i el català d’Aragó.
Setze especialistes hi expliquen la història de les nostres llengües pròpies, a través dels més de mil anys que han passat des dels primers testimonis escrits apareguts al segle X, fins als nostres dies. Chulia Ara, Rosa Arqué, Margarita Celma, Ángel Garcés, Javier Giralt, Toche Menal, Maite Moret, Francho Nagore, Pepa Nogués, Manuel Ramón Campo, Artur Quintana, José Ángel Sánchez, Mario Sasot, Natxo Sorolla, Chesús Vázquez, Angel Vergara, desgranen els temes següents:
L’exposició ‘Vozes en o zierzo/Veus en el cerç/Voces en el cierzo’ a Alcanyís
// Redacció
El proper dimarts, 7 de febrer, s’inaugurarà a la sala d’exposicions municipals d’Alcañiz, l’exposició «Vozes en o zierzo/Veus en el cerç/Voces en el cierzo. Escritoras en aragonés e catalán d’Aragón. Escriptores en aragonés i català d’Aragó. Escritoras en aragonés y catalán de Aragón».
És la tercera parada d’una exposició que ja s’ha gaudit a Zaragoza i Jaca i s’estarà a Alcanyís fins el 14 de març.
La mostra centra el focus en la tasca d’una sèrie de dones escriptores que van utilitzar o utilitzen les llengües pròpies d’Aragó (aragonès i català) en llurs escrits, a través de panells que recullen dades biogràfiques i professionals, videopoemes que ensenyen una peça de prosa o vers de cada autora, molts camins locutats per elles mateixes, i una mostra de fotografies, materials bibliogràfics i artístics relacionats amb la tasca de les dones esmentades.
Brillant presentació en societat de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua
// Màrio Sasot
Ahir dimarts es va celebrar a l’Aula Magna del paranimf de la Universitat de Saragossa, lloc d’honor on se celebren els actes més importants de l’Alma Mater al llarg del curs, la presentació oficial dels membres de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, amb motiu de la presa de possessió dels càrrecs de director de l’Acadèmia i de l’Institut del Català en la persona del professor Javier Giralt, i de director de l’Institut de l’Aragonès, el professor i poeta Ánchel Conte, ambdós elegits pels membres de la Acadèmia en un ple recent.
