Aragó
50è Col·loqui d’Onomàstica a Mequinensa i Calaceit
// Academia Aragonesa de la Lengua
El darrer Col·loqui de la Societat d’Onomàstica (SdO) es va celebrar a la Franja d’Aragó entre el 24 i el 26 de maig de 2024, aquesta vegada coorganitzat per l’Academia Aragonesa de la Lengua, l’Institut d’Estudis Catalans i els projectes de recerca Toponimia de Aragón, Cantabria y La Rioja i Toponímia de l’Arc Mediterrani (tots dos integrats en el macroprojecte Toponomasticon Hispaniae), i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Mequinensa, l’Ajuntament de Calaceit, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (afiliat a l’Instituto de Estudios Altoaragoneses de la Diputació Provincial d’Osca), l’Associació Cultural del Matarranya, l’Institut Ramon Muntaner i l’Associació Coses del Poble de Mequinensa. Aquesta participació col·lectiva ha evidenciat, un cop més, que la implicació d’entitats i institucions properes al territori on se celebra el col·loqui assegura una feina ben feta.
Jorge Pueyo reclama subvenció de l’Estat per l’AAL
// Redacció
Lo Diputat Jorge Pueyo, portaveu de Cultura del Grup Parlamentari Plurinacional SUMAR,ha presentat una proposició no de llei per al seu debat a la Comissió de Ciència, Innovació i Universitats perquè l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua (AAL) rebi finançament estatal, «com és el cas de la resta de les acadèmies de llengües de l’Estat, siguin cooficials o no» —segons explica en una nota de premsa el grup polític Chunta Aragonesista (CHA).
L’AAL participa en l’homenatge a Ánchel Conte a l’Aínsa
// J. Giralt, J. P. Martínez, M. Moret
El dissabte 10 de febrer l’Ajuntament de l’Aínsa va organitzar un emotiu i multitudinari homenatge a Ánchel Conte. Un acte en què la llengua aragonesa va tenir un paper central i que va comptar amb la participació de l’Academia Aragonesa de la Lengua.
La Universitat de Saragossa, contra el negacionisme d’Azcón
// Redacció
Prop de 300 professors i investigadors de la Universitat de Saragossa van signar el passat mes de març un manifest pel qual es veuen «obligats a posicionar-nos davant l’afirmació del president del Govern d’Aragó, Jorge Azcón, apareguda a la premsa el 31 de gener d’aquest any, manifestant que “en Aragón no se habla catalán”».
Manifest del 40è aniversari de la Declaració de Mequinensa
// Redacció
L’1 de febrer de 1984, ara fa 40 anys, va ser un moment històric per a la diversitat lingüística i cultural d’Aragó. La Declaració de Mequinensa va representar un pas crucial cap al respecte, preservació, promoció i ensenyament de les nostres llengües i en concret del català. Avui, en commemorar el 40è aniversari d’aquell moment històric i decisiu, reafirmem la nostra fermesa en la defensa d’aquestes llengües, tan de l’aragonès com del català, que són part fonamental del patrimoni cultural de tots els aragonesos.
La llengua aragonesa està de dol
// Artur Quintana
La nit del passat 21 de novembre va morir a Almeria n’Ánchel Conte Cazcarro després de llarga malaltia. El que en aquests moments era membre de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua i director de l’Instituto de l’Aragonés havia nascut el 15 d’octubre del 1942 a Alcolea de Cinca. Per a la nostra llengua aragonesa, que, amb la catalana, ens és pròpia i històrica, implica una irreparable pèrdua.
Gaiteros de Aragón i el seu compromís amb los idiomes autòctons
Sergi Massip
La creació en 1989 de l’Asociación Gaiteros de Aragón (AGA) va suposar una gran fita per a la difusió del patrimoni etnomusical i cultural del nostre país, en un moment en què la gaita (dolçaina) i el bot (sac de gemecs), les danses parlades i balls cerimonials, los nanos i gegants, la indumentària tradicional… experimentava un notable reviscolament com a elements identitaris, en sintonia amb la reivindicació de les llengües minoritàries d’Aragó.
Conveni amb el Justícia d’Aragó
// J. Giralt, J. P. Martínez, M. Moret
L’Acadèmia Aragonesa de la Llengua i el Justícia d’Aragó signen un conveni
de col·laboració
El president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, Javier Giralt, i el Lloctinent del Justícia (en funcions de Justícia), Javier Hernández, van signar el passat 15 de setembre al Palau d’Armijo un conveni marc de col·laboració entre les dues institucions.
L’Academia Aragonesa de la Lengua, present a les jornades de Nogará
// Maite Moret Oliver
El proppassat 19 d’abril de 2023, el president de l’AAL, Javier Giralt, i el seu secretari, Juan Pablo Martínez, van presentar la institució davant d’un públic prou nodrit i interessat, sobretot pel que fa a l’aspecte gràfic de la llengua aragonesa, al centre Joaquín Roncal de Saragossa, acte que formava part d’un programa de diferents ponències i activitats organitzades per l’Associació Cultural Nogará-Religada en les XXIX jornades de les llengües d’Aragó, entre els dies 15 i 25 d’abril.
El cant del cigne d’un projecte encomiable
Nit en Blanc de les Llengües al Museu de Saragossa
// Marià Álvarez
El passat dissabte 24 de juny va tindre lloc, al Pati del Museu de Saragossa (Plaça de los Sitios, número 6), la Nit en Blanc de les Llengües organitzada per la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó.
Artur Quintana i Font, membre d’honor de l’AAL
// Acadèmia Aragonesa de la Llengua
Ja fa 57 anys, en la Setmana Santa de 1966, que el matrimoni format per Artur Quintana i Font i Sigrid Schmidt von der Twer entrà en contacte directe amb els habitants, les viles i les terres del Matarranya. D’aleshores ençà, Artur Quintana ha dedicat molts dies i anys, esforços i afanys en aprofundir en el coneixement de la cultura popular aragonesa, de les llengües patrimonials d’Aragó i de les literatures associades a eixa cultura, a eixes llengües i, en especial, a unes terres i a les persones que les habiten. Sense oblidar en cap moment, el seu compromís amb altres llengües i cultures desfavorides, en especial amb l’occità.
Alcanyís rebrà el tresor bibliogràfic i fotogràfic Quintana-Schmidt
// Redacció
El matrimoni format pels nostres benvolguts socis i activistes d’ASCUMA i ICF Artur Quintana i Sigrid Schmidt han arribat a un acord amb l’Ajuntament d’Alcanyís per a donar a la biblioteca d’aquesta ciutat els seus fons bibliogràfics. La parella té registrats, amb el seu Ex-libris, en la seua residència habitual de la Codonyera, 8.200 volums. Les obres estan majoritàriament escrites en llengües romàniques, germàniques i turca. Dels 4.300 volums cedits de llengües i literatura romàniques, 900 corresponen a llengua i literatura aragonesa; 1.100 a llengua i literatura castellana i 1.800 volums són de llengua i literatura catalana, 500 dels quals pertanyen a l’àmbit de la llengua i literatura catalana d’Aragó. Un altre mig miler d’exemplars corresponen a obres en altres llengües i literatures romàniques, com ara el francès, l’occità i el gallec.