Aragó

// Pepa Nogués

Este curs 2018-19 el Seminari Autonòmic per als professors de llengua catalana arriba ja a la XXX edició i, com sempre, inclou temes diversos per a la millora i la innovació educativa i les seues aplicacions a l’aprenentatge del o en català.
El passat 7 de novembre es va celebrar la primera sessió que va comptar amb tres ponències molt interessants. La primera portava per títol “Atles Històric del Baix Cinca: Google Maps i Blogger com a recursos educatius”. Josep Martínez París, professor de l’IES Bajo Cinca de Fraga, va exposar abastament els seus treballs realitzats a nivell personal i amb una beca de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca. Va ser molt curiós vore com els atles a google maps, a més de l’interès per investigar, són també una eina per a l’aprenentatge tant com a suport digital per al professorat com pel que fa a la realització de treballs per part dels alumnes.

// Marià Álvarez

Dijous passat, 23 de maig, va tenir lloc a la biblioteca de l’ Institut “Andalán” de Saragossa una xerrada impartida per l’ex professor d’aquest centre i periodista Màrio Sasot.

Amb el títol de “L’Aragó Oriental, aquest desconegut”, Sasot va anar presentant, a través de 90 diapositives, diferents llocs d’interès d’una franja territorial que va des de les muntanyes pirinenques de la Ribargorça Oriental fins als Ports de Beseit.

// Tomàs Bosque

Com ja recordàvem un poc abans de Nadal, la troballa sorprenent de la gravació original del “Primer Encuentro de la Música Popular en Aragón”, celebrat al teatre Principal de Saragossa el 13 de novembre de 1973, ens va permetre de celebrar, l’any passat, el 45 aniversari d’aquell recital tan rellevant pel moviment de la nova cançó aragonesa.

// Carles Sancho

Iniciativa Cultural de la Franja –entitat integrada per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i l’Associació Cultural del Matarranya– ha decidit atorgar el XII Premi Franja. Cultura i territori corresponent a l’any 2018 al cantautor favarol pels més de cinquanta anys de trajectòria musical i cultural.

// Govern d’Aragó

El Grup de teatre Garbinada de Mequinensa ha estat guardonat amb el Premi Desideri Lombarte 2019 “per la tasca continuada, d’especial notorietat i importància, que ha desenvolupat en benefici del català d’Aragó, especialment pel que fa a la dignificació, difusió i exaltació de l’escriptor mequinensà Jesús Moncada, constituint un model i testimoni exemplar per a la societat aragonesa”.

// Júlia Llambert

Sant Jordi, la nostra Diada Nacional i Festa del Llibre, és de moment només la Festa del Llibre i la Rosa a Barcelona, i dic ‘de moment’, perquè com ha anunciat la diputada Inés Arrimadas de Ciudadanos, podria convertir-se també, en cas de manar el seu partit, en Diada Nacional de Catalunya, en substitució de la Diada de l’Onze de Setembre, perquè és ben sabut que la diputada s’oposa als simbolismes reinvidicatius, tret dels propis.

// Mario Sasot

La vila riberenca de l’Ebre commemorà ahir diumenge el 35è aniversari de la Declaració de Mequinensa acollint l’acte central de la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna a l’Aragó. A l’acte van estar presents, entre altres, l’alcaldessa, Magda Godia, i el director general de Política Lingüística del govern d’Aragó, Ignacio López Susín. Enguany es complia el 35è aniversari de la Declaració de Mequinensa, signada l’u de febrer de 1984 al Castell de Mequinensa per 17 alcaldes de localitats aragoneses catalanoparlants, que va facilitar, entre altres coses, l’ensenyament optatiu del català a les escoles i altres centres d’ensenyament dels municipis de la Franja Oriental d’Aragó.

// Artur Quintana i Font

El dissabte 23 de març del 2019 s’ha presentat al Cinema Municipal de Favara del Matarranya el llibre de memòries Records per a la pau d’Un xiquet de la guerra, el favarol José Ramón Bada Panillo, en versió catalana d’en Carles Terès. Poc temps abans se n’havia presentat a Casp l’original castellà.

// Mario Sasot

Dilluns, 25 de febrer, es celebrà un any més, a la sala Pilar Sinués del Paranimf saragossà rebotida de gent, el dia de la Llengua Materna. L’activitat principal d’aquest acte, patrocinat per la Direcció General de Política Lingüística i la Universitat de Saragossa, va ser la projecció de la pel·lícula “Llum de setembre”, de la realitzadora ribagorçana Lola Gràcia. Es tracta d’un mig metratge ambientat en diferents punts de la Ribagorça aragonesa a finals de la Guerra Civil, parlat, sense traducció ni subtítols, en aragonès baix ribagorçà, benasquès i català d’Areny de Noguera. Una historia emotiva, gens maniquea, on entren en joc los matisos, les contradiccions, los sentiments, les traïcions, l’amor, la religió i la política. I tot això desenvolupat en uns paisatges pirinencs i prepirinencs bellíssims.

// Carles Sancho

La web Lenguas de Aragón, de la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, ha publicat un calendari trilingüe i musical per a l’any que iniciem. A cada mes de l’any li ha dedicat dos cançons: una en català i una altra en aragonès. Sobre les interpretades en la nostra llengua tenim temes ben diversos. Algunes fan referència i homenatgen els llegendaris cantautors franjolins que van iniciar la seua lluita contra la dictadura durant el franquisme.

‘Recuerdos para la Paz’, presentat al Centro Pignatelli de Zaragoza

// Ramón Mur

Recuerdos para la paz, l’últim llibre de José Bada (Favara del Matarranya, 1929), fou presentat el passat 16 de gener al Centre Pignatelli de Saragossa, seu de la Fundación Seminario de Investigación para la paz (SIP). De les paraules de José Alemany, president d’honor de la Fundació, del filòsof Andrés Ortiz Osés i del alcalde de Favara, Francisco Doménech en l’acte de presentació, podem deduir que Bada ha escrit un llibre “provocador”, que pretén provocar la pau.

// Roberto Albiac

Durant segles, los favarols, com tot lo país, van anar naixent a ca seua. A finals del Franquisme, les mares corrien a les clíniques de Móra de la mateixa manera que les actuals ho fan a Alcanyís. Entre Móra i Alcanyís, la meua generació va vindre al món a la nostra capital administrativa: Saragossa. Primer, a la vella “Casa Grande” (o Miguel Servet); més tard, los meus quintos, a la Clínica Ruiseñores i, acabada aquella reforma, de nou a la “Casa Grande”. Com a saragossà de naixement, d’universitat i ─sovint─ de segona residència, podria fer meua la lletra de Labordeta a Zarajota Blues: “La amo, la odio, le tengo un cariño ancestral”.

“Esta madrastra terrible que crece entre los secanos arrebatándole al Ebro la fuerza de entre sus manos”, i no sols a l’Ebre: ha crescut tant a costa del seu voltant que, per exemple, ha arribat a ser la primera localitat d’Aragó en aragonesoparlants (7.180, neofablants inclosos) i, curiosament, en catalanoparlants, uns 12.300 (lo 22% del total, superant los 7.350 de Fraga), alguns d’ells originaris de la meua comarca.