Música i idíl·lics videoclips pirinencs van emocionar els assitents
El passat dijous, 25 de setembre va tindre lloc al centre cultural Joaquin Roncal de Saragossa un íntim i emotiu acte per e celebrar el Dia Europeu de les Llengües, instaurat fa unes dècades pel Consell d’Europa per a reivindicar l’ús i la protecció institucional les més de dues-centes llengües autòctones que es parlen en el nostre continent, a més de les parlades per les persones originàries d’altres latituds.
LL’acte estava organitzat per l’associació cultural Rolde de Estudios Aragoneses amb la col·laboració de la Fundació CAI i el servei de biblioteques de la DPZ.
La representant de Rolde, Chulia Ara presentà l’acte, i posà l’accent, en l’obertura, de la nul·la acció desenvolupada en aquests últims dos anys pel govern d’Aragó,”que no ha destinat en matèria de política lingüística recursos, ni econòmics ni humans, per a complir la Constitució, l’Estatut d’Autonomia, la Llei de Llengües i els requeriments del Consell d’Europa”..
A continuació es va llegir el Manifest d’aquest any, en castellà, per la mateixa Chulia Ara; en català, per part de Màrio Sasot, i en aragonès, a càrrec d’Álex Pardos. Aquest manifest ha estat firmat per una cunquantena d’entitats culturals i cíviques de tot Aragó, entre les quals hi eren les franjolines les franjolines ASCUMA, IEBC, ICF, CERIB, Amics de Nonasp i les saidinenques Lo Branquil i Fem Memòria. Després, dos dels membres del grup alt aragonès La Orquestina del Fabirol, Elena Requejo y Roberto Serrano, van presentar tres bells videoclips enregistrats amb la seua pròpia música i de temàtica molt diversa. Un era Tiedas, referit a les tel·lúriques falles de foc de la nit de Sant Joan, una tradició que encara es conserva en molts llocs d’ambdues cares del Pirineu, Altre era Cascabillamen, on es recrea el ja quasi desaparegut costum de la transhumància. I finalment, Cuan me bufe la muerte, amb una temàtica més personal, referida als últims desitjos per quan un es mori.
Els assistents van sortir de l’acte trasbalsats i emocionats per la música i les impressionants imatges i amb ganes de lluitar per unes llengües, la’ragonès i el català, que en ple segle XXI poden acabar desapareixent si les institucions públiques no els hi donen suport.
